1. no ho deixis per a l’últim dia...
01_Anàlisi d’objetes
03tecnologies_pepporca
2. Anàlisi d’objectes
Les 7 fases
s’anomenen...
Per fer-les cal
es poden utilitzar i cal tenir present
a partir de
03tecnologies_pepporca
3. Paso la vida fent voltes
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc.
03tecnologies_pepporca
4. Plàstic amb els extrems
engomats per a
enganxar-se a la pell i la
part central amb una
roba impregnada de
substància desinfectant
03tecnologies_pepporca
10. Tria un objecte tècnic i fes l'anàlisi dels aspectes
indicats:
OBJECTE FASE ASPECTES
ANALITZAR
Vaig allà on em porten
i l'esport és soci meu.
Els peus embolico
i a vegades canto sense
veu.
Anàlisi
global
-Nom (diversos idiomes)
-Utilitat
Anàlisi
anatòmica
- Descripció (forma, color,
textura...)
Anàlisi
funcional
- Dibuixar un esbòs
?
03tecnologies_pepporca
11. Tria un objecte tècnic i fes l'anàlisi dels aspectes
indicats:
OBJECTE FASE ASPECTES
ANALITZAR
Anàlisi
global
-Nom (diversos idiomes)
-Utilitat
Anàlisi
anatòmica
- Descripció (forma, color,
textura...)
Anàlisi
funcional
- Dibuixar un esbòs
03tecnologies_pepporca
13. • És important que hi hagi correspondència
entre les vistes alçat-perfil, per una banda i
alçat-planta, per l’altra tal com indiquen les
línies de punts.
• La col·locació de les vistes sempre és la
mateixa.
• S’han de representar les arestes no visibles
amb línies discontínues
03tecnologies_pepporca
22. 03 tecnologies <pep porca>
Programa per fer pràctiques de mesures amb el peu de
rei (56KB).-
http://www.xtec.cat/~jasensio /
Notas del editor
E arle Dickson i Josephine Frances Knight es van casar el 1917 i la feliç parella es va establir a New Brunswick (Nova Jersey). Fins aquí res d’anormal, però el cas és que, ja de bon principi, Earle observà una preocupant tendència de la seva esposa a patir petites ferides. La primera setmana de casats, Josephine ja s’havia tallat dos cops mentre feinejava a la cuina i la tendència s’intensificà encara en dies posteriors, amb continus talls i cremades. Earle embenava curosament cada nova ferida de Josephine, però el preocupava que, en la seva absència, no fos capaç de guarir-se tota sola. Per a solucionar-ho, tallà tires fines d’esparadrap i col·locà un requadre de gasa al mig, de manera que només calia fixar l’apòsit damunt la ferida en una ràpida operació. Més endavant, Earle preparà tot un rotlle d’esparadrap amb quadradets de gassa adherits a intervals regulars, ho cobrí amb un paper aïllant i el tornà a enrotllar. D’aquesta manera, Josephine tenia prou apòsits, sempre disponibles, que podia utilitzar amb el simple ajut d’unes tisores. Es donava la circumstància que Earl Dickson treballava per a la companyia Johnson & Johnson, el primer productor d’apò- sits sanitàris dels Estats Units, i decidí exposar l’invent als seus caps. Inicialment no en feren cas, però, després d’una convincent demostració, decidiren desenvolupar el producte i el 1921 sortí al mercat la primera tira adhesiva, amb el nom comercial de Band-Aid. Fou un fracàs rotund, fona- 145 TIRETA Tira estreta de roba o plàstic amb els extrems engomats per a enganxar-se a la pell i la part central amb una roba impregnada de substància desinfectant per a talls, ferides, etc. invents 41 a 60 1/2/10 16:45 Página 145 146 TIRETA invents 41 a 60 1/2/10 16:45 Página 146 mentalment perquè eren massa grans, i l’empresa, en un esforç publicitari, decidí regalar-les a milers a tots els agrupaments de boy scouts d’Amèrica. Les vendes s’incrementaren notablement en ser comercialitzades en diferents tamanys i assoliren l’èxit definitiu a partir de 1939, en ser presentades completament esterilitzades. Gràcies al seu invent, Dickson es convertí en vicepresident de Johnson & Johnson, càrrec que conservà fins a la jubilació, el 1957. Un any després, sortien les primeres Band-Aid de plàstic. A l’estat espanyol, les tiretes adhesives foren introduïdes per un empresari mataroní, Gerard Coll, fundador dels laboratoris Unitex el 1934. Després d’una estada de cinc anys als Estats Units, Coll tornà a Mataró el 1941 amb la intenció de fabricar-ne, però no les pogué comercialitzar fins a 1952, amb el nom de Tiritas. Una intensa campanya publicitària, amb lemes senzills com ara Para rasguños y heriditas use siempre tiritas i anuncis en forma d’historieta (com el de la pàgina anterior, publicat el 1956), el nou producte es féu ràpidament un lloc a les farmacioles de totes les llars i, un cop més, el nom comercial d’un producte pioner es convertí en genèric, tot i les múltiples marques de tires adhesives que podem trobar al mercat.
Vaig allà on em porten
i l'esport és soci meu.
Els peus embolico
i a vegades canto sense veu.