Organització política i territorial. GEOBAT

1. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
1
POLITICA I TERRITORI
1. CONCEPTES BÀSICS:
a. ESTAT
b. NACIÓ
c. ESTAT NACIONAL
d. ESTAT PLURINACIONAL
e. NACIONSSENSEESTAT
f. FRONTERA
i. FRONTERA NATURAL
ii. FRONTERA CONTRACTUAL
iii. FRONTERA CONFLICTE
iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ
g. ESTAT UNITARI:CENTRALISME
h. ESTAT DESCENTRALITZAT
i. ESTAT FEDERAL
j. ESTAT CONFEDERAL
k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS
2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA
a. ARRELS HISTÒRIQUES
b. LA CONSTITUCIÓDE 1978
c. CONVOCATÒRIESELECTORALS
d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT
e. EL PODERLEGISLATIU
f. EL PODEREXECUTIU
g. EL PODERJUDICIAL
3. ENTITATS TERRITORIALS
a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA
i. INSTITUCIONS:PARLAMENT,CONSELLDE GOVERN,PRESIDÈNCIA,TRIBUNALSDE JUSTÍCIA
ii. COMPETÈNCIES:EXCLUSIVES,DELEGADES, COMPARTIDES,...
b. LA PROVÍNCIA
c. EL MUNICIPI
d. ALTRES ENTITATSTERRITORIALS
4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA
a. ARRELS HISTÒRIQUES
b. ESTATUT D’AUTONOMIA
c. ÒRGANSPOLÍTICS:PARLAMENT,GOVERN,PRESIDÈNCIA,CONSELLEXECUTIU
d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT
e. ENTITATSTERRITORIALS:PROVÍNCIA,COMARCA,MUNICIPI
f. LES VEGUERIES.

2. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
2
1. CONCEPTES BÀSICS:
a. ESTAT: És una unitatpolítico-administrativaindependent,establertaenunterritori delimitat,
habitadaperuna població,i ambun poderjurídicinstitucionalitzat.
El model d’Estatactual estàconstituïtper trespilarsbàsics:
- TERRITORI: part de la superfície terrestre,limitadasocialmentopolíticamitjançant
fronteresadministrativesobarreressòcio-culturals,i ocupadaperunadeterminada
població.L’Estathi exerceix el seudomini polític:nohi ha Estat sense territori.
- POBLACIÓ;formadapelsciutadansde l’estat.
- SISTEMA LEGAL I JURÍDIC que regula
a. la formade govern,
b. elsdretsi lesobligacionsdelsciutadans
c. sistemesdemocràtics separacióde podersi lessevesinstitucions.
d. Els estatss’atribueixenel dretexclusiu perdesenvoluparunesfuncions
relacionadesamblasobirania:
i. La defensadel territori
ii. L’ús de la força
iii. La recaptacióde tributsi impostos
iv. L’administracióde justícia
v. La representacióinternacional
vi. L’ordenacióinteriorde l’economia
vii. Proporcionardiversos serveis:ensenyamentpúblic,sanitatpública,
ordenacióterritorial,construccióde gransinfraestructures,etc.
b. NACIÓ:conjuntde persones(poble) ambfonamentsètnicscomuns,que parlenlamateixallengua,
amb el mateix contextcultural,ambel mateix sistemade vidai històriacomuna.
Alselementsde l’estat,lanacióhi afegeixlaconsciènciade pertànyera...(orgull nacional,identitat
nacional,sentimentnacional).Així,el nacionalisme té coma projecte políticunEstat pera una
Nació.
c. ESTAT NACIONAL:identificaciótoral entre estati nació:Islàndia
d. ESTAT PLURINACIONAL:amb minoriesnacionalsidentificablescomRFRussa.
e. NACIONSSENSE ESTAT: Kurds,palestins,
tibetans
http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique30(naciopèdia)

3. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
3
f. FRONTERA: límitentre duesformacionspoliticoterritorialsodosestats.
Són essencials.
El mónés unmón d’estats,unmónde fronteresjaque la fronterapermetl’existènciafísicade
l’estat.
Són productes històrics:fruitd’unacordod’unaimposició.
En geografiacal considerarlasevatipologiamorfològicai lasevafuncionalitat.
TIPOLOGIA MORFOLÒGICA
i. FRONTERA NATURAL: És aquellamarcadao recolzadaenunaccidentfísic (riuMiñoi
Pirineus).
ii. FRONTERA CONTRACTUAL és aquellaonlavoluntatde l’ésserhumàésl’element
determinant,toti que sempre hoés.Aixòoriginaformesarbitràries(geomètriques) coma
l’Àfrica.Generengransconflictes.
FUNCIONALITATconsideralafronteracom a elementorganitzador de l’espai. Aixíseràunelement
segregadorointegrador.
iii. FRONTERA CONFLICTE o BOUNDARY: la fronterasegrega,ésunobstacle i evidenciaque no
hi ha bonesrelacions.EUA-Mèxic,CoreaNord-Sud
iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ o FRONTIER com a elementintegradorque afavoreixles
relacions.Ésun elementde convergència,cooperació(EUA-Canadà).
g. ESTAT UNITARI: França,Portugal,Txèquia,Finlàndia.Lasevaformad’organitzacióésel
CENTRALISME.L’acció políticarau en ungovernúnic(central).Nomésexisteixunúniccentre de
poder.Nohi ha unitatsmenorsambpersonalitatpròpia.Arabé,nohi ha estatsunitarispursjaque
sempre hi ha certa descentralització(ajuntaments).
h. ESTAT DESCENTRALITZAT: Espanya,Itàlia,Irlanda,Suècia,Regne Unit.
Model intermigentre federal i unitari:hi haunpoderd’àmbitnacional ala capital i podersd’àmbit
regional ambcompetènciesatorgades.Aixíhi haunitatssubestatals(autònomes),peròunaúnica
sobirania(de l’Estat).
i. ESTAT FEDERAL: RFRussa,RFA,EEUU, Mèxic.Es produeix unareparticiódel poderentre l’estat
central i elsdiversosestatsoterritorisfederats.El principalproblemaésladelimitacióde les
competències.
El governfederal éssubjectesobiràenàmbitinternacional (políticaexterior,defensa,comerç
internacional)i entemesd’interèscomú(políticamonetària).
Els governsestatalsactuenenaferslocalscoml’educació,lacultura,l’habitatge,...
j. ESTAT CONFEDERAL: La ConfederacióHelvètica(Suïssa). Ésun pacte internacional entre estats,que
crea una unióde
caràcter permanent.
El principi bàsicésla
igualtatde cadascun
delsestats.CadaEstat
manté la seva
sobiraniai
independència.
És un sistemapoc
utilitzati encrisi des
del XIX:de fetla
Confederació
Helvèticaésmésun
estatFederal.

4. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
4
k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS. Hi ha Estats méspoderososque d’altresi laGEOPOLÍTICA intenta
explicarPERQUÈ i analitzalesrelacionsentre elsdiferentsestats.
Cal considerar una combinaciód’elements:
- RECURSOS NATURALS
- GRAU DE DESENVOLUPAMENTECONÒMIC
- POBLACIÓ:QUANTITATI GRAU DE QUALIFICACIÓ
- POSICIÓGEOGRÀFICA:
a. ABSOLUTA:COORDENADESGEOGRÀFIQUES
b. RELATIVA:contextsocioeconòmicde lazonaon estroba.
Causesdels conflictesgeopolítics:
- Diversitatcultural /nacional:Euskadi,Bretanya,Catalunya,Còrsega, Escòcia,
Flandes,Valònia,Balcans,Ucraïna,Palestina, Berbers,Talibans,Hutusi Tutsis,...
- Desequilibrisde recursos:Àfricasubsahariana, el Darfur(guerrade l’aigua)
- Qüestionsreligioses(fonamentalisme islàmic)
- Problemesfronterers
- Repressionspolítiques
2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA
a. ARRELS HISTÒRIQUES.
Romans:Províncies(Tarraconensis,Carthaginensis,Baetica,Lusitaniai Gallaecia).
Època Medieval esvancrear regnespeninsulars,que vanserunitsenl’èpocadelsRRCC,creant-se
una federaciód’Estats.
Època Moderna: ambelsBorbonss’imposaunmodel centralista.
Segle XIXi la creacióde l’EstatLiberal:tendènciacentralista.Javierde Burgoscreala divisió
provincial (1833),base de l’actual.Volia:
- Servira l’Estatcentral
- Afavorirl’administraciódelterritori
- Uniformitzar
A finalsdel XIX creixenlesdemandesdescentralitzadores,primerelsfederalistes(IRepública) i
desprésautonomistes(catalanistes).
Segle XX:AmblaII Repúblicas’arribaaun intentde descentralització.S’aconseguí l’autonomiade
Catalunya,PaísBasc i Galícia (CCAA històriques).
Franquisme:tornadaal centralisme (“unagrande ylibre”).Ladictaduravapracticar un model
centralista,unitaristai excloent.Vareprimirqualsevolformade nacionalismei l’úsde llengües
pròpiesdiferentsal castellà.
b. LA CONSTITUCIÓ DE 1978
Ambla mort de Franco (1975) s’iniciael procésde transiciópolíticaque culminaambl’aprovacióde
la Constitucióde 1978. AquestadefineixEspanyacomun estatsocial i democràticde dret,i la forma
de governésla monarquiaparlamentària (el rei regna, però no governa).
És la llei fonamental del país.
Estableix lasobiranianacional i laseparacióde poders.
És una democràciarepresentativa,nodirecta:elsmajorsde 18 anysvoteni deleguenenuns
representants.

5. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
5
c. CONVOCATÒRIESELECTORALS. A Espanyahi ha quatre tipusde convocatòrieselectorals:
- Eleccionsgenerals(Congrés –Presidentdel govern,Govern- i Senat) Cada4 anys.
- Eleccionsautonòmiques(Parlament-President,Govern).Cada4 anys
- Eleccionsmunicipals(Ajuntament –Alcalde,GovernMunicipal-.) Cada4 anys.
- Eleccionseuropees(Parlamenteuropeu) Cada5 anys.
Que qui com,votem? El sistema electoral es podriamillorarmolt.
http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8(31´28´´)
d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT
http://cadpea.ugr.es/Doc_AtribucionEsc.aspx
http://www.youtube.com/watch?v=0-HkiOiPa1U

6. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
6
e. EL PODER LEGISLATIU:
CORTES GENERALES: Congrésdels Diputatsi el Senat.
CONGRÉSDELS DIPUTATS o CAMBRA BAIXA
- té el poderde legislar
- formatper 350 diputats
- Província:circumscripcióelectoral
- El rei,prèviaconsultaambels
partitsparlamentaris,proposaun
candidata la Presidènciade
Govern.
- Regulai controlael Govern
(mocionsde censura)
- Aprovaleslleisi elspressupostos
de l’Estat
SENAT o CAMBRA ALTA
- Cambra de representació territorial
- Duplicalesfuncionsdel Congrés
- Revisalesproposteslegislativesque prèviamenthanpassatpel Congrésdels
Diputats,peròésel Congrésqui aprovaelstextosdefinitivament.
- En políticaexterior,el senatpotautoritzarodenegarlaratificacióde tractats
internacionals.
- Cada comunitatautònomadesignaunsenador,i unaltre mésper cada milió
d’habitantsde lacomunitat.
- Sistemad’elecció:llistesobertes.Elsvotantselegeixentresnomsde cadallistai els
mésvotatsseran senadors.
- A cada províncias’elegeixenquatre senadors,i alesprovínciesinsulars,3percada
illagran i 1 percada illapetita.
f. EL PODER EXECUTIU
El Congréstriael Presidentde Governi aquestnomenaelsseusministres poderexecutiu.
El Presidentgoverna,peròéscontrolatperlesCorts.
El Presidentestàfacultat perdissoldre lesCortsi convocarnoveseleccions.
- dirigirlapolíticade l’Estat.
- administrar-neelsrecursos.
- establirladefensanacionali les
relacionsexteriors.
- executarleslleis.
- promulgardecrets.

7. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
7
g. EL PODER JUDICIAL
El Consell General del PoderJudicial (CGPJ) ésl’òrgande
governsupremdelsjutjatsi tribunalsque integrenel poder
judicial.
Hi estansubordinats
- el Tribunal Suprem,
- l’AudiènciaNacionali
- elsTribunals Superiorsde Justícia(unacada
comunitatautònoma).
La sevafuncióprincipal consisteix en
- garantir laindependènciadelsjutgesenl’exercicide lafunciójudicial.
Integratpel Presidentdel Tribunal Supremi vintmembresdesignatsperlesCortsGeneralsi
nomenatspel rei perunperíode de 5 anys.
De fet,ésun organisme molt dependentdel poderexecutiu i delspartitspolítics,compassaamb els
altrestribunalsimportants.

8. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
8
3. ENTITATS TERRITORIALS
El títol VIII “sobre l’organització territorial d’Espanya” estableix que l’Estat espanyol s’organitza
territorialment en municipis, províncies i CCAA.
Així, hi conviuen 3 tipus d’administració pública: local, autonòmica i central.
a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA
La Constituciódel 1978 va reconèixerEspanyacomun Estat unitari nocentralista,i vaestablirque
lesnacionalitatsi lesregionsdisposessind’un principi d’autonomia.
Condiciójuridicopolíticad'aquellesentitatsod'aquellsorganismesque,dinsl'estructura
constitucional d'unestat,tenenlafacultatde governar-seperlessevespròpieslleis.
L’Estat quedadividiten17 autonomies+2 ciutatsautònomes.
Les CCAA sónla principal novetatde laConstitucióde 1978, que tracta de donarrespostaa la
pluralitatnacional de l’Estat.
El principi d’autonomiaesvaestendre atotel territori: cafèper a tothom.
Les CCAA espodendiferenciartresgransgrups,tenintencompte comvan aconseguirlaseva
autonomia:
- Comunitatsque hi vanaccedirper l’article 151. SónlesComunitatsHistòriques,de
viaràpida,aplicadaa Catalunya,País Basc i Galícia.
- Comunitatsque vanserassimiladesaaquestarticle:Andalusia
- Comunitatsatravésde l’article 142 o vialenta.
- No oblidarlesduesciutatsautònomesde Ceutai Melilla.
Comunidadesautònomes. http://www.youtubes.com/watch?v=zylbZ1nOX0c (2´04´´)
http://www.websaber.es/geografia/espana/mapas/comunidadesespanaejercicio.htm
La configuraciódefinitivade lesCCAA recull engran mesural’organitzacióhistòricade l’Edat
Moderna,basant-se enelsregnesmedievals(Catalunya,PaísBasc,Galícia,Navarra, Andalusia,
Aragó,País Valencià,Balears,Astúries,...).
En el cas d’altresCCAA esvan utilitzarcriterisgeogràfics:Cantàbria,LaRioja,...
Més dificultatvapresentarel dissenyautonòmicde lagran unitathistòricacastellanai s’hi van
utilitzarcriterishistòrics,geogràficsopolítics(Madrid).
ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA
Cada comunitatestàregidaper un estatut,enel qual s’estableixenlescaracterístiquesdel
Parlament,el Governi l’Administraciópúblicaautonòmica,i pel qual esnegociaambel govern
central lescompetènciesagestionari el finançament.
LES COMPETÈNCIES
Podenserde diversostipus:
- El governcentral dictala llei marci laCA la desenvolupa(compartides).
- El governcentral delegatotalmentunacompetènciaala CA (exclusives).
- La CA únicamentexecutaunallei totalmentdesenvolupadaperl’Esta(executives).

9. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
9
LES INSTITUCIONSAUTONÒMIQUES
- ParlamentoAssemblea,triatpersufragi universal,legislaenallòque té
competències.
- Consell de Govern,que executai administra.
- Presidència.Màximarepresentacióde l’autonomia. Capdel governautònom,amb
poderexecutiu.
b. LA PROVÍNCIA
La provínciaésuna “entitat local amb personalitatjurídica pròpia,determinada perl’agrupació de
municipis”.
Actualmentlesprovíncies:
1) Són ladivisióterritorialde l'administració perifèricade l'Estat.
2) Són l'entitatlocal de rang mésalt.
3) Són lacircumscripcióelectoral de l'Estat.
Les províncies són la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat. És a dir, és la divisió
territorial perquè l’administració central de l’Estat pugui complir les seves activitats.
Cal recordar que l’Estat central exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries, com ara
emigració, defensa, hisenda general..., de les quals s’encarrega el subdelegat del govern a cada
província (antic governador provincial).
Les Delegacionsi Subdelegacions del Governi delsdiferentsministerissónòrgansde l’Administració
central de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial.
Les provínciestambé sónl'entitatd'administració local de rang més elevat. Ha de cooperar amb els
municipis a través de les diputacions provincials. Del govern de les províncies s'encarreguen les
diputacions provincials o d’altres corporacions de caràcter representatiu.
La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És
formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província.
La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis de menor capacitat
econòmicai prestaserveispúblicssupramunicipals.Pertal de complir aquestesfuncions,municipis i
diputacionsesnodreixenfonamentalmentde tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les
CCAA.
Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, ja que són circumscripcions
electorals:

10. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
10
Distribució d’escons per província, 2012
http://elmapacomaexcusa.blogspot.com.es/2012_11_01_archive.html
c. EL MUNICIPI
- Elsmunicipissón“l'ensmenorterritorial primari”.Laconstituciógaranteix l’autonomiadelsmunicipis,que tenen
personalitatjurídicaplena.
- Elsajuntamentsgoverneni administrenelsmunicipis.Sónformatspelsregidors(aquestsvarienenfunciódels
habitants) elegitspertotselsempadronatsenel municipi,majorsd’edat.
- Elsregidorselegeixenl’alcalde.
- El terme municipal ésel territorionexerceix lessevesfuncions. –
- Les competènciesdelsajuntamentsescentrenbàsicamentenl’ordenacióterritorial,laseguretatenllocspúblics,
el transportd’abastmunicipal,lasalubritat,obresi serveisi laprotecciódel medi ambient.
Així,sóncompetènciesdelsmunicipis:
- Organitzarl'administraciópúblicamunicipal
- Recaptari administrarelsingressosmunicipals
- Atorgarllicències(enlessevescompetències)
- L'ordenacióterritorial i l'urbanisme

11. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
11
- L'enllumenatpúblic
- La recollidade residusi laneteja
- La gestiódelscementiris
- La gestiódelsmercats
- El control del trànsitdinsel terme municipal
- El transportpúblic
- Fomentarlesactivitatseducatives,culturals,sanitàriesi esportives...
Es podencrear mancomunitatsde municipis,amblafinalitatde compartirserveisi despeses.
Mapadels termes municipalsdeCatalunya(2007)
Hi ha potsermassa municipis? Moltsexpertsopinenque s’hauriende reduir,jaque moltspetitsmunicipisnotenen
capacitat pergestionarelsseusserveis.

12. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
12
d) ALTRES ENTITATS TERRITORIALS
- A bandade municipisi províncies,també existeixenaltresentitatsterritorialslocals.
- Poden donar-se mancomunitatsde municipisi corporacionsmetropolitanes.
- A lesilles,existeixenels cabildos(Canàries) i els consellsinsulars(Balears).
- A Catalunyaexisteixenles comarques(el consell comarcal ésunorganisme de coordinaciódelsmunicipis,amb
poquesfuncionsde governefectives).Altrescomunitatsautònomestambé hanestablertdivisionscomarcals..
4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA
a. ARRELS HISTÒRIQUES
- Època Medieval (ss.XIV –XVIII):Vegueriesi sotsvegueries.El veguererael secretari
reial.
- 1716: Decretde NovaPlanta eliminacióde lesvegueriesi instauraciódels12
corregiments.
- Napoleó:Divideix en4corregiments.Desprésse l’annexionaaFrança perdividir-la
en4 departaments.
- 1833: Javierde Burgosfa la divisió de les4províncies.
- 1834: Creaciódelspartitsjudicials(totaunazonaestàsota el poderd’unjutge que
s’encarregade jutjarelsdelictesdel seupartitjudicial).
- II República:PauVilafaladivisiócomarcal amb38 comarquesi 9 vegueries,peròno
va seraplicadaa causa de la GuerraCivil.Característiques:
a. 5.000 habitantsmínims.
b. Tradicióadministrativadel nucliprincipal(eracapdel partitjudicial).
c. Vinculaciótradicional de lespoblacionsaunadeterminadazona.
d. Necessitatdelshabitantsd’anari tornaren undia a la capital comarcal.
- Generalitatprovisionalde 1977: Aprovacióde l’Estatutde Saul’any1979
.(configuracióde Catalunyaenmunicipis,comarquesi províncies).Esmanté a
l’actualitat.
- Llei de comarcalització de 1987: Creacióde les41 comarques(s’afegeixen3a les38
del PauVila:Plade l’Estany,Plad’Urgell i AltaRibagorça).
a. La comarca dónasuport alsmunicipis(sobretotpetits,ambmenyscapacitat)
enlessevescompetències.
b. Les comarquessóndirigides pel Consell Comarcal,triatentre elsregidorsde
la comarca.
c. El Consell Comarcal té competènciesenelssegüentsàmbits:
i. - Cultura
ii. - Esports
iii. - Urbanisme
iv. - Ordenacióterritorial
v. - Aferssocials
vi. - Ensenyament
vii. - Polítiquesambientals
viii. - I allòque deleginelsmunicipis

13. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
13
b. ESTATUT D’AUTONOMIA
L’ESTATUT DEL 1932
La proclamacióde lasegonaRepúblicai l’aprovacióde laConstituciódel1931
van ferpossible el reconeixementautonòmicdel governde Catalunya.
- Catalunya,regióautonòmicadins de l’Estatespanyol
- Llengüesoficials:catalài castellà
- La Generalitatobteniacompetènciesplenesrespecte al dret
civil catalài al règimadministratiu.
LA TRANSICIÓ POLÍTICA
L’Estatut del 1932 va ser suprimitpel generalFranco.
En el període de transiciódemogràfica,lademandad’autonomiaprengué forçaambl’Assembleade
Catalunya.

14. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
14
ELS ESTATUTS DE 1979 I 2006
L’Estatut d’Autonomiade Catalunyadel 1979 reconeixiaaquestacomunanacionalitat,i laGeneralitat
com la instituciópolíticade l’autogovern.
Atorgavaal català el caràcter d’idiomaoficial,juntamentambel castellà.
Plantejavalapossibilitatde disposarunapoliciapròpia.
2003. Reformade l’Estatutd’Autonomiaperadaptar-loalesnovesnecessitatsde laCatalunyaactual.-->
debatal CongrésdelsDiputats  18/6/2006: el nou Estatut va seraprovat en referèndum.
- Catalunyaésuna nació.
- Ampliacióde lescompetènciesde laGeneralitat.
- Estableix nousprincipisde finançamentautonòmic.
Posteriorment,el Tribunal Constitucionalvaretallarnotablementel nouestatut,laqual cosava
contribuira l’augmentde l’independentisme.

15. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
15
c. ÒRGANSPOLÍTICS:PARLAMENT,GOVERN,PRESIDÈNCIA,CONSELLEXECUTIU.
La Generalitatde Catalunyaésel sistemainstitucional enquè s'organitza políticamentl'autogovern
de Catalunya.Integrael Parlament,el Presidenti el Govern.
EL PARLAMENT
Exerceix lafunciólegislativa,ésl'encarregatd'aprovarpressupostosde laGeneralitati de controlari
impulsarl'activitatpolíticai de govern.
Al Parlamentestàrepresentadalademocràciacatalana.
PRESIDÈNCIA
És elegitpel Parlamententre elsseusmembres.
És la representaciómésaltade laGeneralitat
És el cap responsable del ConsellExecutiu.
Ostentalarepresentacióordinàriade l'Estata Catalunya.
CONSELL EXECUTIU
També és anomenatGovernde laGeneralitat.
- És la institucióque dirigeix lapolíticai l'Administracióde laGeneralitatde Catalunya.
- Està formatper diversosconsellers.
d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT
L'Estatut d'Autonomiade Catalunyaestableix que laGeneralitatde Catalunyaté trestipusde
competències:Exclusives.Concurrents.Compartides.
Competènciesde laGeneralitata l'Estatut d'Autonomiade Catalunya (2006)

16. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
16
Competències exclusives:
Urbanisme.
Organitzacióde lesinstitucionsd'autogovern.
Ordenaciódel territori.
Explotaciódelsrecursoshidràulics.
Obrespúbliques,carreteres,ferrocarrils,portsi aeroports.
La ConstitucióEspanyolaexerceix el control d'algunsd'aqueststemes.
La Generalitattambé té capacitatd'actuaciósobre:
-Regulaciódel crèdit.
-Banca.
-Assegurances.
-Mineriai energia.
-Protecciódel medi ambient.
La Generalitat...
… Connectal'aplicaciódelsconvenisinternacionalsenlesàreessobre lesqualsexerceix la
competència.
… Té capacitat legal de signaracords ambaltrescomunitatsautònomesde l'Estat.
Ingressos de la Generalitat de Catalunya
De l‘administraciócentral de l’Estat.
Taxesi impostospropis.
Deute públic.
Crèdits.

17. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
17
e. ENTITATSTERRITORIALS:PROVÍNCIA,COMARCA,MUNICIPI
PROVÍNCIES
COMARQUES

18. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
18
MUNICIPIS
946 MUNICIPIS
f. LES VEGUERIES.
L'any 2000 es creàla Comissiód'expertsperala revisiódel modelterritorial de Catalunya,que
elaboràl'Informe Roca.
Aquestinforme vaserpolèmic,carproposava:
- La desapariciódelsmunicipisambmenysde 250 h.(agregacionsde municipis).
- La creació de vegueries.
- Ampliarel nombre de comarques.
- Crear l'àreametropolitanade Barcelona.
Aquestajafuncionàdel 1974 al 1987. Ara existeix lacorporaciómetropolitanade Barcelona,i des
del2006 la Carta Municipal de Barcelona,que atorga a l'ajuntamentde Barcelonaunrègimespecial,
amb méscompetències(habitatge,serveissocials....).
vermell:novescomarquesdel 1988
Groc: noves comarquesproposades.
231 221
311
184

19. UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ
19
El Parlamenthaaprovatrecentmentlacreacióde 7 vegueries.