Urbanisme, geografia segon batxillerat

1. URBANISME
GEOBAT
Sílvia Cortina Juclà /2015

2. URBANISME
1. DEFINICIÓ I
CONCEPTE DE
CIUTAT Influència territorial. Les ciutats són en l’actualitat:
• Motor de l’economia mundial.
• Centres de poder i pols vertebradors del planeta.
• Centres d’innovació tecnològica.
• Focus d’irradiació cultural.
• Llocs de transformacions socials.
Les zones habitades pels éssers humans es
divideixen en àrees rurals (pobles) i àrees urbanes
(ciutats). Per diferenciar la ciutat dels pobles es fan
servir bàsicament els criteris següents:
Nombre d’habitants:
Es considera ciutat una
aglomeració
d’habitants que ocupa
un espai. Cada país té
una norma. Espanya a
partir de 10.000 hab.,
Japó a partir dels
30.000, Suècia els 200.
L’activitat econòmica:
Els nuclis rurals es
dediquen sobre tot al
sector primari, les
ciutats al secundari o
terciari.
L’organització de l’espai:
La ciutat és un gran centre que organitza e influeix
l’espai circumdant, que inclou de vegades, zones
rurals. Això és producte dels fluxos que genera la
ciutat.
La ciutat concentra també l’administració i les
institucions de govern.
Concentració i densitat:
A les ciutats hi ha una gran densitat de població, en
poc espai es concentra un gran número d’habitants.
La ciutat difusa posa en qüestió aquest argument.
Altres: arquitectura i urbanisme, estil de vida, etc.
La concentració de
funcions.

3. URBANISME
2. LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA
2.1. LA CIUTAT PREINDUSTRIAL
Punt de vista físic:
• Unitat compacta.
• Tancada per muralles i fossats.
• Separada del món circumdant.
Punt de vista jurídic:
• Té un estatus diferent al de la
població rural de l’entorn.
Punt de vista funcional:
• Lloc d’intercanvi.
• Lloc de producció artesanal.
• Lloc de creació cultural.
Punt de vista social:
• Residència del poder reial i
eclesiàstic.
• Residència dels grups socials
hegemònics.
• Residència de la burgesia
ascendent.
• Residència dels grups d’artesans.

4. URBANISME
2.2. LA CIUTAT INDUSTRIAL AL S. XIX
Impacte de la Revolució Industrial
• Creixement de les ciutats, principalment les
properes a centres d’aigua i carbó.
• Creixen a l’entorn de la nova unitat de producció: la
fàbrica.
• Gran èxode rural vers les ciutats: mà d’obra barata.
Primer creixement dins les muralles medievals:
• Etapa de creixement sense control
• Prioritat als interessos privats dels empresaris
urbanístics.
• Gran degradació mediambiental.
• Destrucció del patrimoni arquitectònic.
• Sorgiment de barris obrers: segregació social i
espacial.
Enderrocament de les muralles medievals:
• Impuls a la planificació urbanística fora de les
muralles.
• Aparició dels Eixamples (Ildefons Cerdà): barris
burgesos de planta ortogonal (segregació social i
espacial).
• Aparició de les utopies urbanístiques: ciutats
jardins, ciutat lineal, falansteris, etc.
• Desenvolupament d’infraestructures
urbanístiques: clavegueram, recollida
d’escombraries, subministrament d’energia
(elèctrica), aigua corrent, mercats centrals,
ferrocarrils, carreteres, etc.

5. URBANISME
2.3. LA CIUTAT INDUSTRIAL AL S. XX
Creixement continu de les ciutats:
• La ciutat s’ha d’adaptar a l’augment de la
població, l’aparició de nous mitjans de transport
més ràpids i segurs, la generalització de
l’automòbil.
• Van créixer els eixamples i van sorgir els polígons
industrials i residencials als afores de les ciutats
(automòbil).
• Destaquen les ciutats dormitori (residències
obreres amb dèficits d’infraestructures i
d’equipaments)
• El creixement accelerat de les ciutats a donat lloc
a l’aparició, arreu del món, de les conurbacions,
les àrees metropolitanes, les megalòpolis...
• En els països desenvolupats com a conseqüència
del desenvolupament econòmic (GRANS
CIUTATS), als països subdesenvolupats com a
conseqüència de factors demogràfics (CIUTATS
GRANS).
Barri del Somorrostro (BCN, 1958)
Ronda Universitat (BCN, 1956)

6. URBANISME
2.4. LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL.
• Les àrees metropolitanes han donat lloc a veritables regions
metropolitanes (Madrid, Barcelona).
• Control i decisions de l’economia mundial globalitzada s’han
concentrat en algunes regions metropolitanes dirigides per
ciutats globals: Nova York, Londres, París, Frankfurt, Tokio,
Xangai...
• Això ha estat possible gràcies al desenvolupament de xarxes
de comunicació d’alta tecnologia.
• La ciutat que vol evolucionar ha de complir factors com:
capacitat d’innovació tecnològica, teixit d’empreses locals,
potenciació de centres universitaris i d’investigació,
creativitat cultural, dinamisme social...
• També necessiten la implantació d’infraestructures
essencials de transports (Aeroports, AVE...) i connexió a la
xarxa mundial de comunicacions (Internet)
Les ciutats són en l’actualitat:
• Motor de l’economia mundial.
• Centres de poder i pols vertebradors del planeta.
• Centres d’innovació tecnològica.
• Focus d’irradiació cultural.
• Llocs de transformacions socials.

7. CIUTATS GLOBALS

8. URBANISME 3. LA POBLACIÓ URBANA EN L’ACTUALITAT

9. Es tracta d’un mapa del món que mostra la població urbana a diferents països i
regions del Món l’any 2012. La Font del mapa és la web del Banc Mundial.
En el mapa s'observa que actualment els països amb més
percentatge de població urbana es localitzen a América Llatina (Brasil, Veneçuela,
l'Argentina, Xile) América del Nord, Europa Occidental (França, Suècia, Bèlgica, etc.) i
Austràlia i Nova Zelanda. A més de països aïllats de l'Àsia i l'Àfrica (Japó, Aràbia
Saudí, Guinea occidental).
Pel contrari, alguns països del continent africà i el sud-est asiàtic mostren els
percentatges més baixos de població urbana.

10. http://www.antena3.com/noticias/mundo/ciudades-mas-pobladas-planeta_2015020400187.html
Els ritmes d'urbanització són
diferents arreu del món entre
els països desenvolupats i
els que estan en vies de
desenvolupament en els
diversos continents:
L’inici de procés d’urbanització
accelerat, es va donar amb la
industrialització del segle
XIX als països desenvolupats
(Europa, Amèrica del Nord,
Japó, Austràlia).

11. En algunes grans regions del món, com per exemple a Europa, el ritme de creixement
de la població urbana en les últimes dècades ha estat escàs. Entre el 1995 i el 2000, el
creixement de la població urbana va ser pràcticament del 0%, tot i que el conjunt de la
població va créixer un 0,5 % anual.
En els països en vies de desenvolupament, el creixement més ràpid s'ha produït a les
ciutats de l'Amèrica Llatina, sobretot des de la segona meitat del segle XX. En el
continent africà i a l'Àsia, el ritme de creixement de la població urbana en les últimes
dècades ha estat molt elevat (a l'Àfrica entre el 1995 i el 2000, la població urbana va
augmentar un 4,3% anual, mentre que el conjunt de la població creixia només un 2,4%
anual).
Des dels inicis del segle XXI el creixement més gran de la població urbana es dóna a
l'Àfrica i a l'Àsia però sense assolir encara els percentatges sobre el total que es donen
en els altres continents.

13. URBANISME
4. FUNCIONS DE LA CIUTAT
Funcions de
la ciutat
Dominants
Principals
Econòmiques
Residencial
Imprescindibles i que
compleixen totes les ciutats
A les que es dedica la majoria de
la població.Canvia al llarg del
temps, però ha marcat a la ciutat
Habitatge: bàsic per a la societat.
Serveis associats: Escoles, hospitals, universitats,
teatres, museus, serveis d’aigua, electricitat,
escombraries, transports...
Industrials: motor de la urbanització i producció
mercaderies bàsiques.
Comercial: Orígens històrics de les ciutats, lloc
d’importacions i exportacions, venda de
productes elaborats, caràcter local o
internacional.
Serveis: crèdits bancaris, publicitat,
comunicacions, investigació i tecnologia...
Militar: Origen de moltes ciutats (Toledo)
Cultural: Importància del seu Patrimoni Històric (Toledo, Roma)
Religiosa: Llocs de peregrinatge (Lurdes, Jerusalem, La Meca, Benarés...)
Turística: Llocs de sol i platja o valors culturals (Marbella, Benidorm,
Granada, Tarragona...)
Política: Centres de poder o administració... (Washington, Madrid...)
Avui les ciutats compaginen moltes d’aquestes funcions.
D’aquesta forma apareixen zones especialitzades (industrials, residencials,
negocis, oci...) el que dona lloc a la segregació d’usos/segregació espacial
y/o segregació social.

14. URBANISME
5. MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LA CIUTAT
El plànol de la ciutat ve marcat per la forma que adopten els carrers sobre l’espai. En cada època, aquesta
trama adopta formes diferents (morfologia). El plànol ens permet observar l’evolució de la ciutat al llarg
de la història.

15. LA CIUTAT JARDÍ
L’original:
- Entramat de carrers irregulars.
- Habitatges unifamiliars (pati i jardí)
- Autosuficient
- Màxim uns 30.000 hab.
Tergiversació:
- Urbanitzacions de segones residències
- EUA són les suburbia: contínuum urbà de
baixa densitat i obligació de cotxe.
Ciutats dormitori
- Espanya: els adosats à ciutats de baixa densitat
problemàtiques

16. LA CIUTAT FUNCIONALISTA
Inicis s.XX: Le Corbusier
- Blocs de pisos. Alliberar sòl.
Zones verdes obertes.
Tergiversació:
- Polígons residencials sense qualitat ni
equipaments.
- Bellvitge (BCN), San Blas (Madrid),
San Marcel·lí (València),..
http://agram.saariste.nl/scripts/fcard.asp?lookforthis
=56&dir=corbu&pics=cb

17. Barcelona
VitòriaMoscou
Nova York
(Manhattan)
Toledo

18. URBANISME 6. DISTRIBUCIÓ DE FUNCIONS EN LA CIUTAT: ESTRUCTURA URBANA
Dins de la ciutat trobem zones que compleixen funcions diferents:
residencial, lleure, indústria, comerç, negocis, etc.
6.1. Zona centre
• Casc històric:
- Monuments de valor històric
- Gran activitat cultural i d’oci
- Activitats econòmiques
• Central Bussines District (CBD):
• Comerç minorista
• Seu de grans empreses i bancs
• Seu de centres d’administració pública
• Entre el centre històric i l’eixample
• Zona residencial:
• Doble procés:
-Centre més deteriorat concentra a població
marginal, de baix nivell d’ingressos, amb molta
immigració, i envellida.
- Procés de rehabilitació que expulsa a la
població tradicional, amb construcció de
residències d’alt nivell ocupades per classes
mitjanes i altes (gentrificació, bobos)
• Objecte de gran especulació del sól
• Pujada dels preus de les vivendes.
• Aparició del fenomen del mobbing immobiliari.
• Pol d’atracció ciutadana:
• Zona ben comunicada
• Elevat nivell de trànsit i
persones
• Zona molt congestionada
• Lleis de restricció del
trànsit
• Fugida d’empreses i
comerços vers la perifèria
Eixamples: zona de
vivendes (classes mitges) i
petit comerç

20. Urbanisme
6. Distribució de funcions en la ciutat
6.2. Zona extraradi (perifèria)
Zona residencial
• Aquesta funció és la més important del sòl urbà
• Existència de segregació social i/o ètnica, i
espacial, en funció de la renda:
- Barris de luxe (rururbanització): urbanitzacions,
cases adossades... Baixa densitat de població, baix
nivell de contaminació i de congestió del trànsit,
ben comunicats i amb serveis
- Barris obrers (ciutats dormitoris): blocs de pisos
estandaritzats, de baixa qualitat, serveis de
transports i comunicacions deficients, etc.

21. En les ciutats dels països desenvolupats es poden donar diferents tipus de segregació i
polarització espacial de la població, com per exemple:
-Barris de luxe o zones de prestigi, com els districtes cèntrics de negocis (CBD), situades als
centres de les ciutats, considerats espais de sobrecentralitat.
-Comunitats tancades: zones residencials exclusives separades per tanques i vigilades per
guardes de seguretat. El cost de viure-hi és molt alt i només està a la disposició d’una
minoria amb rendes molt altes.
-Gentrificació o el·litització de centres antics de les ciutats que consisteix en la substitució
progressiva dels habitants amb un escàs poder adquisitiu per altres amb un nivell de renda
mitjana-alta, al temps que es produeix una rehabilitació també progressiva dels edificis i
carrers.
-Barris dels extra radis o perifèrics, amb habitatges d’autoconstrucció i/o polígons
residencials que sovint es converteixen en guettos de població amb baix poder
adquisitiu i amb un percentatge molt alt d’immigrants.

22. Urbanisme
6. Distribució de funcions en la ciutat
6.2. Zona extraradi (perifèria)
Zona polígons industrials i comercials
• Trasllat de les indústries del centre a
la perifèria: augment dels preus del sòl,
protestes ciutadanes,
desenvolupament dels mitjans de
transports, mesures mediambientals, ...
• Apareixen polígons industrials
propers a vies de comunicació.
• Properes a barris obrers (mà d’obra)
• La mobilitat que proporciona
l’automòbil permet també l’aparició
dels grans centres comercials.

25. A les ciutats dels països en vies de
desenvolupament:
-La polarització social i la segregació urbana és
molt més marcada entre els barris més rics del
centre de les ciutats i els barris marginals de la
perifèria, el que s’anomena la ciutat dual.
-La constant arribada de gent procedent de
regions rurals fa que es formin barris sense cap
planificació i amb construccions que no són més
que barraques. Aquests barris reben diferents
noms segons el país: favelas al Brasil, villas
miseria a l'Argentina, bidonvilles a l'Àfrica, etc.

26. URBANISME
7. LA CIUTAT DIFUSA
El creixement de la ciutat ha difuminat els límits entre el que és rural i el que és urbà i, a més, ha format
conurbacions amb les ciutats dels voltants, tot conformant una gran àrea metropolitana. Les actuacions al
territori de la ciutat difusa s’organitzen en funció de les necessitats de la metròpoli que difícilment podrien
situar-se dintre de la ciutat: urbanitzacions, polígons industrials i comercials, instal·lacions esportives, etc.
Es tracta d’una mena de difusió de les funcions i activitats tradicionals de la ciutat compacta que ara es
desenvolupen en un territori més extens. Per això es parla de ciutat difusa: creixement extensiu, dispers i de
baixa densitat d’edificació (urbanitzacions, barris de cases adossades unifamiliars...), segregació d’usos
(residencial, industrial, comercial...) i elevat consum de territori (extensió sobre zones antigament rurals).
El creixement de la ciutat difusa és causat bàsicament per l’alt preu del sòl de la gran ciutat. Aquest creixement
ha estat possible, en gran part, gràcies al desenvolupament del transport privat i a l’augment de les
infraestructures viàries, que faciliten l’apropament de certes àrees rurals a la ciutat (rururbanització). Si no es
duu a terme una planificació urbanística adequada, les repercussions del model de creixement de la ciutat
difusa poden ser molt negatives: consum molt alt del sòl, d’energia i d’aigua; encariment dels serveis públics
(enllumenat, recollida d’escombraries, subministrament d’aigua); transformació del paisatge amb elements
aliens al model mediterrani, segregació social, increment dels serveis (policia, metges, mestres...), mobilitat
constant basat en el transport privat, desenvolupament d’un model social més individualista, etc.

27. URBANISME
8. XARXES I JERARQUIES URBANES
• Xarxa urbana:
-Relacions que s’estableixen entre diferents nuclis urbans (ciutats)
- Aquestes relacions venen determinades pel volum d’intercanvis entre els nuclis urbans.
- Els intercanvis són de tot tipus, però els més importants són: persones, serveis (tràmits administratius, escoles,
universitats, mitjans de comunicació, trucades telefòniques, visites mèdiques...), transports i comerç.
• Jerarquies urbanes:
-En aquesta xarxa de relacions unes ciutats tenen més importància que d’altres.
- Ocupen així un lloc preeminent, es a dir, jeràrquicament superior.
- Aquesta posició de superioritat no depèn solament de la població, sinó de la capacitat per oferir serveis.
- Però tots els nuclis es relacionen entre sí establint una xarxa (si tracem una línia entre els nuclis que es relacionen
veurem aquesta xarxa)
- Cada nucli té una importància diferent, se estableix un ordre jeràrquic segons la influència que té cada nucli
(capacitat per oferir serveis de major o menor importància).

29. ÀREES URBANES
ÀREA METROPOLITANA
CONURBACIÓ
MEGALÒPOLI
- Zona al voltant d’una gran ciutat.
- La gran ciutat ofereix serveis a les poblacions del voltant.
- Ex.: Barcelona i Madrid
- És la unió de diverses àrees metropolitanes que han
crescut i s’han unit.
- Rotterdam - La Haia - Amsterdam - Utrecht (Randstadt)
- Són conurbacions enllaçades.
- EUA: Boston - Washington; Chicago - Pittsburg.
- Japó: Tòquio - Kawasaki - Yokohama - Yokosuka(Kanto).
- Europa: Banana Blue.
http://mapsof.net/map/north-america-political-map-1#.T2rfxsUaPy0
8. XARXES I JERARQUIES URBANES

31. ÀREA METROPOLITANA

32. CONURBACIÓ

33. MEGALÒPOLI
Tòquio -
Kawasaki -
Yokohama -
Yokosuka
(Kanto).

34. The Blue Banana (also known as the Hot Banana, European Megalopolis or European Backbone) is a
discontinuous corridor of urbanisation in Western Europe, with a population of around 110 million. It stretches
approximately from North West England in the north to Milan in the south.
The curvature of this corridor (hence the "banana" in the name) takes in cities such as
Leeds, Liverpool, Manchester, Birmingham, London, Amsterdam, The Hague, Rotterdam, Brussels,
Antwerp, Eindhoven, the Ruhr, Düsseldorf, Cologne, Frankfurt am Main, Luxembourg, Strasbourg,
Stuttgart, Munich, Zürich, Turin, Milan, Venice, and Genoa and covers one of the world's highest
concentrations of people, money and industry.
The concept was developed in 1989 by RECLUS, a group of French geographers managed by Roger Brunet.
ARC MEDITERRANI

39. URBANISME
9. L’ESPAI URBÀ: SOTA LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA
9.1. La ciutat com a mercaderia 9.2. El valor del sòl
• La ciutat:
- Concentració de mà d’obra i mercat
- Nucli de comunicacions (persones, mercaderies)
- Zona d’instal·lacions fabrils
- Zona d’atracció d’immigrants
• Els elements de la ciutat:
- Es converteixen en mercaderia: sòl urbà, edificis,
habitatges, tenen un valor d’us i un valor de canvi
• Els propietaris:
- Els propietaris de sòl i habitatge en la ciutat
s’apropien del increment del valor de les seves
propietats generades per l’acció de la col·lectivitat
(creació d’equipaments, infraestructures, transports..
• El sòl es compra i es ven, però no pot canviar de lloc
ni ser augmentat.
• El valor del sòl ve determinat per dos elements:
situació i edificabilitat.
-Situació: segons el lloc on sigui tindrà més o menys
valor.
- Edificabilitat: Els ajuntaments, mitjançant plans
urbanístics decideixen la edificabilitat del sòl. Si és
edificable tindrà més valor, si no menys valor.

41. URBANISME
9.3. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT
• Propietaris privats:
- Els propietaris i promotors immobiliaris
pressionen per qualificar el sòl com urbanitzable
• Empresaris:
-Cerquen condicions especials per instal·lar
negocis.
- Pressionen per que l’Estat construeixi
infraestructures properes a les empreses.
- Entre tots paguem part de les inversions que els
hi faciliten el negoci empresarial.
• Ciutadans:
-Pressionen per satisfer les seves necessitats a la
ciutat: habitatge, transports, educació, sanitat, oci.
- Volen viure prop de parcs, zones amb equipaments
i serveis...
- Volen minimitzar l’impacte ecològic d’indústries,
trànsit, etc.
- Creació de moviments veïnals urbans contra
l’especulació immobiliària...
• L’Estat:
-Representa al conjunt de la ciutadania.
- Elabora Plans Urbanístics que decideixen l'ús
del sòl i orienten el futur de la ciutat.
- Aprova Plans Parcials que incideix sobre la
rehabilitació de barris degradats...
- Resum: defineix el creixement urbà
Regula els desequilibris interns
Resol problemàtiques concretes
• Conflictes entre els agents urbans:
-Els agents socials tenen diferències sobre el valor d’ús i
valor de canvi dels elements de la ciutat.
- Sorgeixen moviments socials, grups de pressió, lobbies...
- La resposta de l’autoritat a aquests conflictes van
definint la ciutat

42. 10.

44. 11.

45. Es tracta d'un gràfic esquemàtic, adaptat del Programa Comet, en el que es representa una
ciutat i el seu entorn. En l'eix horitzontal trobem diverses localitzacions: rural, comercial,
centre ciutat i zona residencial. L'eix d'ordenades representa el valor de les temperatures
en graus Celsius.
De la gràfica es desprèn, com a fenomen principal, que la temperatura augmenta a
mesura que ens acostem al centre de la ciutat i disminueix a mesura que ens allunyem
cap a la perifèria. La diferència de temperatures entre la perifèria i el centre està al
voltant dels 3ºC.
Es tracta d'un fenomen microclimàtic que implica un augment de la temperatura en el
centre de la ciutat en relació amb la seva perifèria.

46. Les temperatures més altes es donen al centre de la ciutat per:
- morfologia urbana (tipologia de l'edificació, densitat d'edificis, volum i densitat de
població, materials com l’asfalt que absorbeixen la radiació solar i
l’alliberen en forma de calor, la xarxa de drenatge d'aigua,..)
- consum d’energia i transmissió de calor a l’aire de la ciutat que produeixen els vehicles,
les calefaccions domèstiques, els aparells d’aire condicionat, les activitats industrials, etc.
El fenomen de l'illa de calor és independent del canvi climàtic, en el sentit que es
produiria igualment en absència de canvi climàtic. El que si té relació és que el canvi
climàtic incideix en l’augment de les temperatures.
Hi ha uns quantns exemples de microclimes generats per l'activitat humana, tant de
manera voluntària.
- microclima de l'interior dels habitatges, per tal d'assolir el confort tèrmic, o a l'interior
dels hivernacles, per tal de protegir els cultius i accelerar el seu creixement.
Involuntària
La deforestació, la posada en funcionament de superfícies agrícoles, la urbanització del
territori, etc., comporten canvis en els elements climàtics que donen lloc a microclimes.