“Tot l„amor de la terra,”
Vicent Andrés Estellés i els topònims
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Toponímia i poesia
Vicent Andrés Estellés: la reivindicació
Significació
La ciutat: Cos mortal
L’Horta: Coral romput
Mural...
 Si la toponímia és important en qualsevol obra
literària, ho és molt més en el cas de llengües
minoritàries i, sobretot,...
 El gran foc dels garbons,
 Llibre de meravelles,
 Coral romput i
 Mural del País Valencià
 1.Identificador:
-Autobiografia, poble, família, els topònims
van lligats a les peripècies vitals:
Cant de Vicent és el ...
 2.Intensificador
-Expressivitat fònica: evocacions, associacions
o suggestions.
-Reactiva els valors dels referents i n’...
 3.Recurs literari:
-Poemes inventari: enumeracions i repeticions
-Comparació:
no hi havia a València dos cames com les ...
o Poema
o Significació
o Alguns topònims
o Activitats
COS MORTAL
Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March
Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Tr...
69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18
versos alexandrins, excepte l’últim.
Mapa de...
 Catàleg enumeratiu, el poema s’ha construït exclusivament amb
noms de carrers, sense cap verb ni nexe conjuntiu, amb una...
 1. Identifica els topònims del poema
 2. Busca informació sobre ells i localitza’ls en un
plànol, (Google maps)
 3. Du...
 CORAL ROMPUT
... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris bl...
 Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons:
facilitar l’acostament als lectors i ser fidel ...
 1.Identifica els topònims del poema
 2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un
plànol, (Google maps)
 3.Fes l...
El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris
dedicats a exalçar la geografia i la història dels pob...
Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de
seixanta llibres, on evoca personatges històrics,...
 Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu poble.
Recuperació de la identitat personal.
 Des de la ...
[...] Reviscolaven
intactes els topònims.
Geografia
endins, arribaries
a sentir, breu, un pànic.
 Pura Santacreu Berenguer
 Professora de Secundària
 Màster en Assessorament Lingüístic i Literatura
 Beca d’investiga...
Estellés i topònims
Estellés i topònims
Estellés i topònims
Estellés i topònims
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Estellés i topònims

567 visualizaciones

Publicado el

Taller de toponímia i Estellés, a càrrec de Pura Santacreu

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
567
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Estellés i topònims

  1. 1. “Tot l„amor de la terra,” Vicent Andrés Estellés i els topònims
  2. 2. Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic.
  3. 3. Toponímia i poesia Vicent Andrés Estellés: la reivindicació Significació La ciutat: Cos mortal L’Horta: Coral romput Mural del País Valencià Conclusions
  4. 4.  Si la toponímia és important en qualsevol obra literària, ho és molt més en el cas de llengües minoritàries i, sobretot, quan presenten un projecte reivindicatiu d'una llengua i una cultura que han estat soterrades.  Si la poesia és, essencialment, el gènere més lligat a la dimensió íntima de l’emissor, podem entendre que els noms que s’inclouen en un poema tenen una vessant en coherència amb la introspecció que se suposa a l’acte de creació poètica.
  5. 5.  El gran foc dels garbons,  Llibre de meravelles,  Coral romput i  Mural del País Valencià
  6. 6.  1.Identificador: -Autobiografia, poble, família, els topònims van lligats a les peripècies vitals: Cant de Vicent és el cant a València. -Context social i cultural: els cines, l’Albereda,... -Senyals d’identitat compartida per la col·lectivitat, la veu del poeta és testimonial: Un entre tants
  7. 7.  2.Intensificador -Expressivitat fònica: evocacions, associacions o suggestions. -Reactiva els valors dels referents i n’afig de nous: Burjassot, Paterna, Llíria engeguen en el receptor un procés de recuperació d’informacions. -Sentit poètic: arribem a capir el valor de la vivència íntima que el poeta ens transmet. -Reforçament amb els díctics: Ací estic...
  8. 8.  3.Recurs literari: -Poemes inventari: enumeracions i repeticions -Comparació: no hi havia a València dos cames com les teues, com un cànter ple d’aigua de Nàquera o de Serra com un taronger febril de Marxuquera -Imatges: tota València en flames la nit de Sant Josep -Ironia: I el doncel… -Símbol
  9. 9. o Poema o Significació o Alguns topònims o Activitats
  10. 10. COS MORTAL Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies, Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés, Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners, Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes, Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel, Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans, Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat, Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins, Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus, Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero, Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana, el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos, Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple, Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar, d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel. I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz. (Llibre de meravelles, XXIX)
  11. 11. 69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18 versos alexandrins, excepte l’últim. Mapa de València, un cas únic en poesia, seria absolutament insignificant fora del seu context social i literari. El poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement unida a la ciutat de València. Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el vers final, en castellà, és la rematada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus signes. Estellés tanca el poema canviant de llengua i tipografia: en castellà per honorar el fill d’un orador feixista pel qual canviaren el nom de l’avinguda del port.
  12. 12.  Catàleg enumeratiu, el poema s’ha construït exclusivament amb noms de carrers, sense cap verb ni nexe conjuntiu, amb una única sintaxi de juxtaposició.  Tots aquests noms de carrers formen el poema-plànol, triats acuradament per la seua sonoritat i pels seus efectes rítmics, contrasten amb l’últim vers: «I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz». Aquest va ser el nom oficial que va rebre, durant la dictadura franquista, l’Avinguda del Port.  El doncel va ser un requetè mort en l’enfonsament del creuer Baleares, el març del 1936. El creuer, és clar, el van enfonsar els rojos. Era fill de Federico García Sanchiz, el periodista i escriptor nascut a València el 1886 i mort el 1964. Arribà a ser membre de la RAE.  Itinerari de vivències, els topònims emmarquen una vida.
  13. 13.  1. Identifica els topònims del poema  2. Busca informació sobre ells i localitza’ls en un plànol, (Google maps)  3. Durant l’itinerari feu fotografies i elaboreu un mural amb els poemes i els espais vitals del poeta.  4. Canvia els topònims per fotografies  5. Com era/és València?  6.- Fes un poema com aquest amb els espais vitals propis teus o d’un avantpassat teu
  14. 14.  CORAL ROMPUT ... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó, el secà de Paterna i el secà de Godella, i els cementeris blancs i els rajolars vermells, i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna, i després el de Llíria i més tard el de Bétera, i aquells tramvies grocs i casa la Conilla, i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes, i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia, i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria, i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada, i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet, i el que acaba en Paterna, i orinar al corral, i la flaire dels horts, la calç de les parets quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren, el tren nocturn, que creua solitari la nit, i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó, i el secà de Paterna, i el secà de Godella, i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna, l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas del Rosari, i la casa del Saboner i el pi, i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure, i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna...
  15. 15.  Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons: facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.  Des del punt de vista geogràfic, utilitza el valencià de l’Horta i ha estat capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en el parlar quotidià del poble.  Les referències als espai són abundants. Els topònims reviscolen i renoven el sentit dels poemes adesiara com les diferents collites de l’any en l’horta.  Des del punt de vista sociolingüístic, cal destacar l’ús d’un registre col·loquial i, fins i tot, vulgar. Així, trobem mots que, sense ser vulgarismes, són emprats només en un nivell familiar perquè són considerats mots tabú (parir, rot, orinar, merda...), però que en la poesia d’Estellés adquireixen expressivitat poètica.  Descripció enumeració: vida rural agrícola: nom+topònim> secà de Paterna
  16. 16.  1.Identifica els topònims del poema  2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un plànol, (Google maps)  3.Fes la il·lustració (dibuixos, fotografies) del poema d’acord amb la descripció del poeta  4.Canvia els topònims per fotografies  5.Com era/és l’Horta de València?
  17. 17. El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians.
  18. 18. Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de seixanta llibres, on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra...
  19. 19.  Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu poble. Recuperació de la identitat personal.  Des de la realitat més immediata que demostren els topònims, el poeta esdevé universal.  Els topònims són els mots més arrelats a la terra, són a més resistència lingüística i política doncs formen part de la geografia i la història del país.  També ajuden a l’ús col·loquial de la llengua, al parlar arrelat i viu de l’Horta de València.  Els topònims participen de la doble vessant reivindicativa de la poesia estellesiana: llengua i poble.  Una evocació autobiogràfica, individual i col·lectiva, lligada a uns llocs que són testimoni i que prenen nous significats.  Indiquen els escenaris quotidians i reforcen l’autenticitat del sentiment líric.
  20. 20. [...] Reviscolaven intactes els topònims. Geografia endins, arribaries a sentir, breu, un pànic.
  21. 21.  Pura Santacreu Berenguer  Professora de Secundària  Màster en Assessorament Lingüístic i Literatura  Beca d’investigació (AVL)

×