1. Clementina Arderiu “ el pendís”
Camilo Rodríguez Vidal
Oriol Casajuana Vilanova

2. Clementina Arderiu
●
Clementina Arderiu i
Voltasva nèixer a Barcelona
l'any 1889.
●
Publicà el seu primer poema
el 1911.
●
El 1916 es casà amb el poeta
Carles Riba .
●
Clementina Arderiu va morir
el 1976, a l'edat de vuitanta-
set anys, convençuda que la
seva obra havia respost en
bona mesura a les seves
intencions.

3. POESIA
●
Sempre i ara (1946), premi
Joaquim Folguera
●
Poesies completes (1952)
●
És a dir (1968), amb el qual
guanyà el premi Ossa
menor i la Lletra d'Or

4. - L'esperança encara (1968)
- Cançons i elegies (1916)
- L’altra llibertat (1920)
- Cant i paraules (1936)
- Obra poètica (1973)
- L'alta llibertat (1920)
- Poemes (1936)
- Arderiu: Antologia (1982)
- Contraclaror. Antologia
poètica (1985)

5. El pendís
Jo deia ahir: Si defallia,
ésser i sentir, per mon pendís
fortuna rara. tan dret i llis
Per què la gent -rosec mesquí- rodolaria.
no se n'amara, Si em vull salvar,
d'ésser i sentir? bé cal pujar,
I era per mi no mirar enrere.
goig pur. Mes ara, Enlaire sols puc esguardar,
per un pendís que en la vorera
rodoladís l'herba es secà
jo faig ma via. i es revoltà
Un pas amunt i en llisco sis. sa cabellera.

6. I els arbres són la remorosa
d'un sol pregon parla d'algú
la immòbil presa; que al cor tan nu
tot el brancatge acota el front, fos venturosa,
i gran feresa tot, lentament,
dins mi es difon. sens frisament,
Sóc no sé on, fuig de ma ruta.
re no es palesa. Pel món tingués com el morent
Res ni ningú l'ànima eixuta,
no se m'enduu. i aquell frement
La mà amorosa, deseiximent
l'esguard serè i el pas segur, que res no immuta!

7. Forma, glossa i pràctica lectora
●
El poema és format per sis estrofes de vuit
versos cadascuna. Tene quatre síl·labes, llevat
del quart que es dobla en vuit i segueixen
l'esquema de rima següent: 4a/ 4a/ 4b/ 8A/ 4b/
4a.
●
El tema central el tenim plantejat ja en els
primers versos: ésser i sentir és fortuna rara, és a
dir, poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç.
La poeta ens explica que li costa molt tirar
endavant i que li és mes difícil. En la quarta
estrofa constata que es troba perduda en un bosc
metafòric on els arbres li apen l'horitzó. En la
cinquena comprova que res ni ningú la ve a
treure d'aquest mal pas, i acaba, en la sisena,
desitjant tenir prou aplom per fer front a la disrot
amb “l'ànima eixuta,/ i aquell fremen /
deseiximent / que res no immuta”. D'aquesta
manera, tornant-se voluntàriament insensible, es
veurà menys afectada pels atzars de la vida.
●
Una caraterística dels metres curts utilitzats en
les cançons és l'aplicació del recurs
retoricogramatical de l'elisió com també de
l'hipèrbaton.