Projecte de direcció gaziel

671 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
671
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
27
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Projecte de direcció gaziel

  1. 1. 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. MOTIVACIÓ ........................................................................................................................... 3 1.1 Justificació personal ............................................................................................................ 3 1.2 Marc normatiu .................................................................................................................... 4 2.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL ................................................................................................ 5 2.1 Justificació teòrica i bases pedagògiques del projecte ....................................................... 5 3. DIAGNOSI .................................................................................................................................. 7 2.1 Sistema d’indicadors de centre ........................................................................................... 7 2.1.1 Context ......................................................................................................................... 7 2.1.2 Resultats educatius ...................................................................................................... 8 2.1.3 Recursos ....................................................................................................................... 9 2.1.4 Resultats ....................................................................................................................... 9 2.1.5 Conclusions i prospectiva ........................................................................................... 10 4. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS .......................................................................................................... 10 5. DESPLEGAMENT DELS OBJECTIUS, ESTRATÈGIES, ACCIONS, TEMPORALITZACIÓ, RESPONSABLES I INDICADORS D’AVALUACIÓ ............................................................................. 12 6. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ................................................................................................... 18 7. RECURSOS HUMANS ............................................................................................................... 18 8. RETIMENT DE COMPTES .......................................................................................................... 19 9. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 21 10. WEBGRAFIA ........................................................................................................................... 21
  2. 2. 3 1. MOTIVACIÓ Quan al 2009 vaig tenir l’oportunitat d’accedir a la direcció de l’escola Gaziel, on hi portava treballant set anys, ho vaig fer de manera clarament vocacional i amb l’afany de treballar per aconseguir el millor dels nostres alumnes com a futurs ciutadans. Amb el suport incondicional sempre del secretari Antonio Campos i el cap d’estudis Carles Miret a qui vull agrair la seva implicació, constància i confiança. Si durant aquesta etapa vaig aprendre quan important era les qualitats que tots teníem, que sumades es converteixen en solucions creatives, amb l’actual equip, la M Àngels Rivas Fidalgo com a cap d’estudis i la M Teresa Xufré Marcé com a secretària hem empès el centre cap a la transformació educativa que la societat actual ens demana. Hem après plegades que ningú és imprescindible però que tothom és important. Dirigir requereix una gran dosi d’il·lusió, paciència i responsabilitat, i sobretot he après que hom ha de creure sincerament en allò que fa per poder donar credibilitat, per poder esdevenir un referent fiable a partir del qual sigui possible portar a terme el procés educatiu. A elles dues, i a la Irene Vidal, element clau de la bona marxa dels aspectes administratius, els hi dono les gràcies per la seva il·lusió, implicació, tenacitat, empatia, cooperació i el profund respecte que sempre m’han demostrat. També vull agrair al claustre de l’escola Gaziel, que al llarg d’aquests anys hem estat capaços de treballar i compartir un projecte en comú. Hem sabut convertir l’alegria individual en alegria col·lectiva i hem conviscut harmònicament, treballant de forma responsable, esdevenint com a comunitat educativa, un centre de convivència, aprenentatge i treball. La relació amb el Departament d’ensenyament ha estat en tot moment estretament vinculada amb la Inspecció educativa, qui en tot moment i en un principi amb en Josep Maria Garcia i posteriorment amb en Joaquim Formiga qui sempre com interlocutors ens han facilitat, i han posat les eines que s’han requerit al nostre abast, per fer més fàcil, aquesta complexa tasca de la direcció; malgrat hagin estat uns anys afectats per una profunda crisi econòmica i social. 1.1 Justificació personal Actualment ens trobem en un moment on la renovació pedagògica és una necessitat clau, i requereix d’un lideratge decisiu per engegar nous projectes amb garanties de millora i èxit. L’autonomia de centres educatius és una oportunitat. El motiu de continuar amb un projecte nou, és doncs la de posar en coneixement la meva motivació i empenta per a iniciar nous reptes professionals. Fent revisió personal de la meva iniciativa, hi ha factors que m’han portat a tenir una visió global i holística de centre : -La creença i el valor personal del treball cap a una educació pública per a tothom, inclusiva, competencial i de qualitat.
  3. 3. 4 -La inquietud i la vocació professional al món de l’educació, la necessitat d’aprendre més i més i de comunicar i compartir experiències amb diferents professionals: mestres, EAPS, directors, consultors de la universitat, companys universitaris, centres de psicoteràpia, ... -Tenir experiència professional a tots nivells de l’educació infantil i primària: infantil, primària, anglès. -La confiança amb la gran quantitat de professionals docents que tenim en actiu amb una gran capacitat, vocació i formació per afrontar aquest nou repte. -La formació que m’han aportat els estudis de psicopedagogia per contemplar i afrontar la diversitat social i escolar amb la consolidació del certificat de les Bases Psicopedagògiques del procés d’Ensenyament-Aprenentatge 2014. Certificat entès com uns coneixements bàsics per a entendre i analitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge des de la perspectiva psicopedagògica: l’educació com a context de desenvolupament, el disseny curricular i la interacció en un marc constructivista. 1.2 Marc normatiu L’actual projecte de direcció està fonamentat en el Projecte Educatiu de centre, aprovat el juny de 2013. El seu desenvolupament actua com a desplegament del PEC i concreció en accions estratègiques i indicadors d’avaluació per al seu retiment de comptes. La normativa vigent es fonamenta en: Lleis educatives: Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 de 16/07/2009. Pag. 56589 Ministeri d’Educació. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Madrid. BOE núm. 106 de 04/05/2006. Pag. 17158 Decrets de desplegament de la LEC, d’àmbit autonòmic: Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius. Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2020. Pag. 61485 Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm. 5753 d’11/11/2010. Pag. 82840 Durant l’elaboració d’aquest projecte s’han seguit les instruccions i articulat esmentat a les lleis i decrets anteriors. El compliment de les seves especificacions no es detalla ja que només es deixa palesa la singularitat de la meva proposta per a l’Escola Gaziel de Sant Feliu de Guíxols. Entenent que tot el que no es detalla a l’actual projecte està fonamentat amb la legislació vigent.
  4. 4. 5 2.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL L’escola Gaziel, és un centre de titularitat pública, ubicada al municipi de sant Feliu de Guíxols i en funcionament des de l’any 1937. Municipi amb 22.000 habitants i amb un important flux migratori als anys setanta, fet que va propiciar la creació de dues escoles públiques més. Cap a l’any 2002 va néixer la quarta oferta educativa pública a la ciutat degut a l’afluència d’immigrants de procedència diversa: africans, sud-americans i europeus. Al llarg de la història de l’escola Gaziel, el nombre d’alumnat ha estat variat amb tendència a ratios força altes, i mantenint-se fa temps en dues línies. Aquests últims mesos, s’aprecia una important davallada fruit dels moviments de moltes famílies per motius laborals. Actualment el centre té prop de 435 alumnes i una plantilla de 29 mestres que pot variar en funció del tipus de jornada en que es treball, dues vetlladores, una TEI, un conserge i una administrativa. Les seves instal·lacions s’han anat ajustant a les necessitats dels nous temps, malgrat encara caldria un espai polivalent per educació física o altres actes escolars. 2.1 Justificació teòrica i bases pedagògiques del projecte La piràmide de l’aprenentatge de Dale és clau per veure quina ha de ser l’organització pedagògica òptima. Els moviments de renovació pedagògica volen anar en aquesta direcció i en la del “aprendre fent”, dins un aprenentatge global. A continuació s’adjunten els recursos d’atenció personalitzada que han demostrat el seu funcionament i la seva validesa en una millora dels processos educatius. Es presenten com a fonament que d’aquest projecte se’n deriva (Giné 2014). Es prioritzen del primer fins al darrer,
  5. 5. 6 la gradació de la destinació de recursos per a l’atenció personalitzada de l’alumnat i els resultats educatius de més èxit. Es presenten per ordre de prioritat d’actuació, segons un estudi de Giné a l’any 2004: 1. Recursos d’aula d’atenció personalitzada Les estratègies d’aula són el primer aspecte i espai on cal incidir. És el lloc on els alumnes poden passar la majoria del temps, tot i que surtin a fer algun reforç. A continuació s’adjunten els models didàctics més justificats amb base sòlida empírica ( s’ha demostrat que els alumnes aprenen més i millor ): - La reconstrucció social del coneixement. Verbalitzant i compartint el que hem après. Com a manifestacions d’aquest aspecte trobem el treball cooperatiu, tot i existir altres recursos vàlids. - Les seqüències han de ser curtes: cal distribuir el coneixement en fragments que tenen un començament i un final i són curtes . que l’infant sàpiga com va començar i com l’ha finalitzat. - Unitats didàctiques per fases. Al començar un aprenentatge cal saber que saben del que aprendran ( com per exemple, poden ser les llibretes d’objectius o “goals” de les kunskapsskolan de Suècia). Els continguts han de ser rellevants i motivadors per a l’alumnat. Que hi hagi autoregulació de l’acció didàctica, i que el professorat sigui actiu en la reconstrucció, pensar en com ho hem après nosaltres. - Ha d’existir un contracte o compromís didàctic: compromís de finalitzar l’aprenentatge. 2. Suports a l’aula Si amb els recursos d’aula no és suficient, cal aplicar diferents tipus de suports a l’aula. Els suports a l’aula són clau, recordant que els recursos d’aula són la primera estratègia a aplicar. Suports interns (dins l’aula): - Desdoblar professorat: dos professors a l’aula amb un mateix rol. - Suports específics: vetlladores,... etc Suports externs (fora de l’aula): - Accions simultànies: barrejant grups per temàtica, metodologia, interessos... - Hores consulta i tutories individualitzades: atenció individualitzada en hores d’esbarjo 3. Adequació del currículum a les necessitats En el cas que els dos punts anteriors no hagin estat suficients, l’atenció i l’adequació del currículum és una altra opció. Normalment el trobem descrits com a PI (Plans individualitzats) o bé les adaptacions metodològiques.
  6. 6. 7 4. Equip que s’adapta Professorat: - Equips docents: gestió curricular i tutorial, gestió espai i temps. Alumnat: - Els agrupaments heterogenis han demostrat el seu èxit. Els homogenis han demostrat la seva poca utilitat, ja que només afavoreix els aprenentatges d’un grup d’alumnes que també poden estar satisfets amb altres metodologies, mentre que els altres resten desatesos i desmotivats. - Agrupaments de NEE. En moments puntuals per a treballar aspectes molt específics. - Agrupaments flexibles: han de ser suficients per estimular els aprenentatges però el criteri d’agrupament ha d’estar subjecte a aspectes com interessos, temàtiques,... en cap cas les capacitats o rendiments acadèmics. Horari: - Criteris pedagògics per a fer els horaris. Els horaris han de tenir establerts quins criteris requereixen per a la seva confecció, per exemple els ½ grups en àrees instrumentals. 3. DIAGNOSI 2.1 Sistema d’indicadors de centre Per fer la diagnosi del centre es requereixen els indicadors que ens permetin detectar, de manera quantitativa, els punts forts que cal mantenir i els punts febles que cal millorar. Per a fer-ho, observem l’anàlisi del sistema d’indicadors de centre elaborats a final de novembre de 2013 a disposició d’inspecció 2.1.1 Context Centre: Participació de les famílies En aquest indicador trobem que l’índex de famílies associades a l’AMPA és del 63,225 % a les darreres dades. Es troba 2,72 punts per sobre de la Q2 de la mitjana dels centres de referència Centre: Diversitat significativa Aquest apartat és un dels més significatius i el que haurà de merèixer més atenció. L’indicador d’alumnat amb necessitats educatives especials és de 7,186 punts per sobre de la mitjana global de Catalunya. Centre: nacionalitat alumnat
  7. 7. 8 Comptem amb un valor de 7,73 punts amb una diferència del 1,63 per sota del referent Q2 de la mitja dels centres de Catalunya. Centre: mobilitat (alumnes i professorat) Hi ha una diferència de 3,825 punts per sobre la mitjana, amb molt poca incidència entre el professorat, bàsicament ens referim a l’alumnat. Centre: absències (alumnat ) La diferència d’1,027 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, que puntua amb un 0% dins el Q2 Centre: demanda La demanda del centre en primera opció es troba a 10 dècimes de la mitjana. És a dir, pràcticament tothom qui demana el centre en primera opció hi accedeix. Aquesta petita diferència es deu a la diversificació que es fa al municipi dels NEE 2.1.2 Resultats educatius Resultats generals: tots els cicles La promoció dels cicles inicial, mitjà i superior es troben 14,78 punts per sota de la mitjana. L’anàlisi dels diferents cicles : Desviació Mitjana Valor Índex d’alumnes que superen el CI 8,046 97,744 90% Índex d’alumnes que superen el CM 9,684 92,678 80,85 Índex d’alumnes que superen el CS 12,214 89,892 69,12% Amb aquestes dades caldrà determinar el motiu pel qual la distància és tant gran dins els centres de la mateixa tipologia. Resultats: cicle inicial (totes les àrees ) Apareix una diferència de 4,742 punts per sota de la mitjana dels centres de referència, destacant especialment un valor baix en la llengua estrangera que caldrà determinar quin és el motiu ( 82%) Resultats: cicle mitjà (totes les àrees) La diferència és de 6,153 punts per sota la mitjana dels centres de referència amb uns valors baixos en llengua catalana -80,85%- i coneixement del medi natural, social i cultural -82,98%- . La resta dels valors no són significatius, doncs presenten uns valors d’entre 90 a 100.
  8. 8. 9 Caldrà determinar el motius dels valors i posar els mitjans que calguin per tal d’incrementar- los. Resultats: cicle superior (totes les àrees) Existeix una diferència de 5 punts per sota la mitjana. Es caracteritza per una aproximació de valors en totes les àrees, la qual cosa determina que els criteris globals d’avaluació són molt semblants. Resultats: competències bàsiques (6è) S’obté un valor de 82,792, gairebé 4 punts per sota la mitjana dels centres. Els resultats globals no són dolents, però caldrà trobar les estratègies per anar incrementant els resultats, Resultats: avaluació diagnòstica Trobem únicament 0,5 punts de diferència per sota del global, mantenint nos sempre dins el Q2 2.1.3 Recursos Recursos humans: ràtio alumnes/professor La ràtio es troba per 2,31 punts per sobre la mitjana amb un 17,09%. La qual cosa significa que el centre disposa de més alumnes del que pertocaria de professorat. Recursos humans: ràtio professors/alumnes La ràtio es troba lleugerament per sota la mitjana, pràcticament imperceptible. Aquesta dada no és significativa. Recursos humans: ràtio alumnes/grup Valor de 0,62 punts per sota la mitjana. Aquesta dada no és significativa. Recursos humans: personal de suport socioeducatiu S’aprecien 40 punts per sobre de la mitjana. Això és degut a l’increment important d’hores de vetlladora pels casos d’alumnes TEA escolaritzats al centre els darrers cursos escolars. 2.1.4 Resultats De l’anàlisi diagnòstic dels indicadors, cal veure aquells on cal incidir amb actuacions per tal de fer propostes de millora i manteniment
  9. 9. 10 2.1.5 Conclusions i prospectiva De l’anàlisi dels indicadors podem valorar que els resultats del centre són bons, tot i que cal derivar els objectius en el sentit de mantenir i incrementar els mateixos. 4. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS Al punt 4 s’especifiquen els objectius del Projecte de direcció per als propers quatre cursos acadèmics i la derivació dels objectius del sistema educatiu de Catalunya i el Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquests objectius han estat definits en funció de les necessitats del diagnòstic detallat anteriorment i també de les diferents reunions de coordinació amb la comunitat educativa, el resultat de les memòries avaluatives en finalitzar el curs escolar, així com el coneixement intens del centre en els últims quatre anys. 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Anàlisi diagnòstica d'indicadors NECSSITATS DETECTADES DE LA DIAGNOSI D’INDICADORS DE CENTRE - Mantenir i incrementar els resultats educatius en els tres cicles de primària. - Incrementar la participació de les famílies al centre. - Augmentar la coherència entre els resultats de les avaluacions externes i els resultats educatius del centre. - Mantenir o incrementar la demanda del centre en primera opció.
  10. 10. 11 D’acord amb l’article 144 de la Llei 12/2009, l’article 31 del Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius, i ela articles 23,24 i 25 del Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, per a l’ordenament, el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu en el període del mandat, aquest projecta de direcció contempla: - La precisió dels objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius, a partir d’una diagnosi actualitzada de centre. - Estableix les línies d’actuació prioritàries d’aplicació del projecte educatiu que s’han de desenvolupar durant el període de direcció. - Concreció dels plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu. - Concretar els elements organitzatius que afavoreixin la consecució dels objectius fixats, buscant la major sistematització de les activitats del centre. - Precisió en els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés, acompanyats dels mecanismes de rendició de comptes als òrgans de participació i control. - Concreció de les necessitats derivades del projecte educatiu. - Incorporació dels elements i mecanismes necessaris per aprofundir l’exercici de lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar.
  11. 11. 12 5. DESPLEGAMENT DELS OBJECTIUS, ESTRATÈGIES, ACCIONS, TEMPORALITZACIÓ, RESPONSABLES I INDICADORS D’AVALUACIÓ ÀMBIT Objectiu estratègic (Objectiu del Departament d’ensenyament i del sistema Educatiu) Accions Responsable Índex de l’indicador Objectiu PGA1 Objectiu PGA2 Objectiu PGA3 Objectiu PGA4 PEDAGÒGIC Millora dels resultats educatius i cohesió social MILLORA DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA A LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (Millorar els resultats educatius i la cohesió social) Valors actuals competència lingüística global 2013: Nivell mitjà-alt:35,7% Nivell alt:19% Iniciació d’un treball sistemàtic amb propostes d’actuació concretes a partir de la diagnosi de les proves externes Direcció i claustre % de millora de l’expressió escrita a les proves d’avaluació externa a 4rt i 6è +3% +6% +9% +12% INCREMENTAR ELS RESULTATS DE LA LLENGUA ANGLESA A LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (Millorar els resultats educatius i la cohesió social) Mitjana 2008-13:86,23% Actuacions lligades amb augmentar el contacte dels alumnes amb la llengua:  3ª h de continguts en àrea no lingüística. CLIL  Ampliació de la llengua a P3 Direcció i especialistes d’anglès % de millora de resultats en les proves d’avaluació externa de CB a 6è +3% +6% +9% +12% Creació de plaça lingüística estructural. Formació de docents en llengua anglesa dins el claustre.
  12. 12. 13 PEDAGÒGIC Millora dels resultats educatius i cohesió sociaL Sol·licitar sempre que el departament d’Ensenyament ho ofereixi, un auxiliar de conversa. IMPLEMENTACIÓ DEL PLA LECTOR COM A FONT D’INFORMACIÓ, DE LLEURE I DE PROJECCIÓ PERSONAL A LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (Millorar els resultats educatius i la cohesió social ) Valors actuals competència lingüística global 2013: Nivell mitjà-alt:31% Nivell alt:31% Treball sistèmic i sistemàtic de la lectura. Direcció i claustre % de millora de la lectura a les proves d’avaluació externa a 4rt i 6è +3% +6% +9% +12% CONSOLIDAR EL TREBALL COOPERATIU COM A INNOVACIÓ EDUCATIVA AL CENTRE ( La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l’adquisició de les competències bàsiques) Detecció i accions d’activitats formatives Direcció, coordinadors i cap d’estudis % de matèries que treballen amb estructures cooperatives 40% de matèries amb estructura cooperativa a EI 40% de matèries amb estructura cooperativa a CI 40% de matèries amb estructura cooperativa a CM 40 de matèries amb estructura cooperativa a CS Definir l’equip de treball cooperatiu de cada nivell INCORPORAR I CONSOLIDAR EL TREBALL PER PROJECTES COM A INNOVACIÓ EDUCATIVA AL CENTRE.(La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l’adquisició de les competències bàsiques ) Formació i experiències compartides per part de docents del claustre Direcció, coordinadors, cap d’estudis. Nombre de projectes realitzats a cada nivell 2 o més projectes a EI, CI i CM i CS 2 o més projectes a EI, CI i CM i CS 3 o més projectes a EI, CI i CM i CS 4 o més projectes a EI, CI i CM i CS Definició del nombre de projectes i àrees. Docents Definir el marc horari i procedimental de coordinació dels equips de treball. Docents
  13. 13. 14 PEDAGÒGIC Millora dels resultats educatius i cohesió sociaL VINCULAR EL CENTRE AMB L’ENTORN PROPER LLIGAT AMB L’ESCOLA VERDA Planificació i distribució de continguts relacionats amb l’entorn, la protecció del medi ambient i l’educació sostenible. Direcció, coordinadors, responsables d’escola verda i tots els docents Qualitatiu Resultats de la participació de les accions proposades. Resultats de la participació de les accions proposades. Resultats de la participació de les accions proposades. Resultats de la participació de les accions proposades. Treball sistèmic i sistemàtic a l’aula de natura. Coneixement dels espais d’interès natural dins el municipi (sortides ) i lligam amb la institució pertinent. COHESIONAR L’ALUMNAT, MILLORAR LA MEMÒRIA VERBAL I L’ATENCIÓ I LA CONCENTRACIÓ MITJANÇANT EL CANT CORAL Dedicació d’1/3 del llenguatge musical al cant coral a tot l’alumnat del centre. Direcció, especialista de música i cap d’estudis. Qualitatiu, en funció de l’actitud relacional i d’aprenentatge. Actitud i participació. Actitud i participació. Actitud i participació. Actitud i participació. Participació en les festes tradicionals o esdeveniments. Participació en trobades escolars de cantaires. MILLORAR L’ACCIÓ TUTORIAL. ( La personalització dels aprenentatges a través de l’atenció individualitzada per donar la resposta educativa amb atenció metodològica adequada a les necessitats de tots els alumnes, l’orientació educativa i l’acció tutorial) Mantenir una hora setmanal de tutoria per als alumnes de primària. Direcció, cap d’estudis, tutors i tots els docents. Seguiment Manteniment Manteniment Manteniment Manteniment Mantenir l’atenció individualitzada o grupal en la resolució de conflictes en hores d’esbarjo. Atenció setmanal a les famílies (flexibilitat horària)
  14. 14. 15 Treball amb el PAT (Pla d’acció tutorial) MILLORAR LA PERSPECTIVA SISTÈMICA DEL CENTRE EN L’ANÀLISI I MILLORA DE LES RELACIONS: FAMÍLIES-ALUMNES- PROFESSIONALS EDUCATIUS. ( La relació del centre i l’entorn per afavorir respostes integrals i comunitàries als reptes educatius, adequades al context, amb la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori i el teixit productiu). Millora de les comunicacions pedagògiques amb les famílies: pàgina web, calendari virtual de sortides i activitats, ús del correu electrònic, ... Direcció, coordinador TAC. Nombre de famílies participants. Grau satisfacció (qüestionaris) Grau satisfacció (qüestionaris) Grau satisfacció (qüestionaris) Grau satisfacció (qüestionaris) Revisió del Pla d’Acollida. Coordinador LIC, assessora LIC Mantenir els tallers de llengua per a famílies nouvingudes. Direcció, assessora LIC, coordinadora LIC
  15. 15. 16 ÀMBIT Objectiu estratègic (Objectiu del Departament d’ensenyament i del sistema Educatiu) Accions Responsable Índex de l’indicador Objectiu PGA1 Objectiu PGA2 Objectiu PGA3 Objectiu PGA4 PEDAGÒGIC RECURSOS OPTIMITZAR LES EINES DIGITALS DE SUPORT PEDAGÒGIC I LA SEVA GESTIÓ Redacció del Pla TAC de centre Coordinació d’informàtica i Direcció Fet o no fet Recollida d’informació i disseny Redacció del Pla TAC Consolidació del Pla TAC Revisió del Pla TAC PEDAGÒGIC CONTEXT MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL CENTRE AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA I L’ENTORN (PROPER I LLUNYÀ) Millorar la freqüència d’actualització de la pàgina web i del Facebook del centre. Direcció i responsables dels cicles. % d’augment de les visites a la pàgina web +10% +15% +20% +25% Potenciar l’acció dels alumnes en la difusió de la vida del centre Docents i responsables de la classe d’informàtica. GESTIÓ ACADÈMIC- ADMINISTRATIVA Revisar i aprovar la documentació del centre: PEC, NOFC, Pla TAC, Projecte d’atenció a la diversitat, Projecte de convivència, Projecte lingüístic, Pla d’acollida. Disseny de procés escaient per a la revisió de la documentació de centre amb requeriment d’actualització a la normativa vigent i a l’actual situació organitzativa del centre. Direcció Qualitativa Revisió i aprovació NOFC i Projecte de convivència Redacció Pla TAC. Revisió Projecte lingüístic. Revisió PEC GESTIÓ PLANTILLA ELABORAR ENTREVISTES AMB ELS PROFESSIONALS DEL CENTRE, RECOLLIR I ACTUALITZAR LES DADES DE MANERA REGULAR DURANT EL CURS. Durant tot el curs, recollida d’informació professional de la plantilla del centre i de la seva visió de centre, acorde amb el PEC. Direcció Qualitativa Plantilla nova i definitiva. Plantilla nova i definitiva. Plantilla nova i definitiva. Plantilla nova i definitiva. OPTIMITZAR CÀRRECS I DEFINIR LLOCS DE TREBALL ESPECÍFICS EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS PEDAGÒGICS I L’ANÀLISI DE Anàlisi dels llocs de treball amb possibilitat de ser redefinits com a llocs de Direcció Qualitativa Disseny de plantilla Revisió Revisió Revisió
  16. 16. 17 LA PLANTILLA DEL CENTRE treball específic. Orientar els llocs de treball específics en funció del PEC i els projectes de centre. GESTIÓ ECONÒMICA ANALITZAR RECURSOS I ACCIONS D’INGRESSOS EXTRAORDINÀRIS AL PRESSUPOST DE CENTRE. Valorar les possibles partides per mantenir actualitzat el maquinari audiovisual i informàtic Direcció, secretaria, coordinador d’informàtica i claustre. Ingressos extraordinaris Actualització i dinamisme Actualització i dinamisme Actualització i dinamisme Actualització i dinamisme Els ingressos extraordinaris orientats a activitats generals lúdic-didàctiques per a tots els alumnes. ORGANITZATIU DEFINIR FUNCIONS DOCENTS DE DIFERENTS ÀMBITS AMB CAIRE DE TRANSVERSALITAT Iniciar procés organitzatiu de definició de funcions a partir de l’anàlisi de llocs de treball i de les necessitats derivades dels canvis organitzatius a l’organigrama. Direcció Qualitativa Anàlisi i recull en document Revisió Revisió Inclusió a les NOFC OPTIMITZAR LES COORDINACIONS PEDAGÒGIQUES DE PROFESSORAT AMB LA REVISIÓ DE CONTINGUTS DE REUNIONS DELS DIFERENTS CÀRRECS O COMISSIONS Calendari de reunions de coordinadors pedagògics. Direcció i Cap d’estudis Índex de satisfacció del Professorat Recollida i valoració de dades de les memòries avaluatives de final de curs. Recollida i valoració de dades de les memòries avaluatives de final de curs. Recollida i valoració de dades de les memòries avaluatives de final de curs. Recollida i valoració de dades de les memòries avaluatives de final de curs. Calendari de reunions de la CAD Calendari de reunions del Consell de Direcció. Calendari de reunions de claustre
  17. 17. 18 6. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE 7. RECURSOS HUMANS Per a l’assoliment d’aquest pla es requereix el manteniment de la plantilla actual, i la dotació de càrrecs de coordinació esmentats en l’organigrama final. La plantilla actual és de 29 docents. El manteniment de la plantilla actual (en funció de la seva correspondència amb la dotació de grups) és cabdal per a l’assoliment dels resultats. Els recursos humans s’augmenten amb aquesta proposta directiva ja que s’incrementen amb: - L’alumnat. Es potencia l’aprenentatge entre iguals (amb els treballs per projectes) - Les famílies. Els projectes permeten comptar amb un docent a l’aula i si s’escau, algun convidat que participi en alguna sessió didàctica - El claustre, tal i com s’especifica a l’inici d’aquest punt. Consell Escolar Comissió de convivència comissió de menjador comissió econòmica Comissió de socialització de llibres Claustre Consell de direcció Coordinadors/ Coord pedagógics Càrrecs de responsabilitat transversal Personal d'Administració i Serveis Secretaria Consergeria TEI Direcció Cap d’Estudis Secretaria
  18. 18. 19 - L’entorn. El gran potencial de l’entorn es fa servir com a recurs ( humà en molts moments) per acompanyar i enriquir els aprenentatges de l’alumnat, tant en l’entorn proper (Sant Feliu de Guíxols i el Baix Empordà ) com el més llunyà (Europa ). 8. RETIMENT DE COMPTES El retiment de comptes es planificarà amb la Programació General anual dels quatre anys del Projecte de Direcció. Seguint la normativa vigent es lliuraran al consell Escolar de Centre i a la Inspecció Educativa quan s’indiqui. També s’exposaran els objectius anuals i el seu assoliment a l’inici i al final de cada curs acadèmic on es valorarà l’assoliment o no de cada objectiu i les propostes de millora escaients. La memòria anual recollirà amb detall cadascun dels indicadors a l’apartat anterior especificats, seguint l’estructura, durant la vigència de l’actual projecte de direcció, de: PdD: Present Projecte de Direcció PGAC: Programació General Anual de Centre ( 4 programacions en l’actual projecte de direcció) PdD: Primer nivell de concreció del PEC PGAC: Segon nivell de concreció del PEC PEC PGAC1 PGAC2 PGAC3 PGAC4 Projecte de direcció
  19. 19. 20 Anualment a la memòria de centre, es recolliran les dades i les valoracions sobre l’assoliment dels objectius plantejats per al curs i l’assoliment dels indicadors d’avaluació plantejats a l’actual projecte de direcció. A l’inici de cada curs, el Consell Escolar aprovarà les Programacions Generals Anuals, amb les propostes formulades pel claustre i revisades per l’equip directiu. Posteriorment es faran arribar a la Inspecció Educativa. El consell Escolar n’avaluarà els resultats a finals del mes de juny, que és quan es farà el procés de retiment de comptes, tal i com s’especifica a la normativa vigent. A qui Com Quan Claustre de professors Presentació de les dades recollides durant el curs i la revisió dels indicadors i de l’assoliment de les fites. Juny Consell Escolar Presentació de les dades recollides durant el curs i la revisió dels indicadors i de l’assoliment de les fites a través de la Memòria Anual Juny Famílies Publicació i comunicació de l’assoliment dels objectius (web, correu electrònic i/o comunicacions) Juny Administració educativa Presentació Memòria Anual a inspecció i serveis territorials Juny
  20. 20. 21 9. BIBLIOGRAFIA Del Pozo, A. (2011). Procediments d’elaboració dels instruments d’autonomia. Nous conceptes a la llei d’educació(106): projecte de direcció. Del Pozo, A.(2011). El projecte de direcció. Nous conceptes a la llei d’educació(103): projecte de direcció. Generalitat de Catalunya. Projecte de direcció. Abril 2014. Girona. Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol. DOGC núm. 5422 de 16/07/2009.Pag 56589 Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2010. Pag. 61485 Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm.5753 d’11/11/2010. Pag. 82840 González Jorge, M.(2011) El projecte de direcció. La concreció del projecte educatiu educatiu. Tortosa. Giné, N.(2004) Com ens ho fem ? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona. Ed Graó. Letosa Porta, À. (2014) Educant al segle XXI. Projecte de Direcció 2014-18. Cardedeu Ministeri d’Educació, Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Madrid.BOE núm. 106 de 04/05/2006. Pag 17158 10. WEBGRAFIA w20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/00_Documents/inspeccio/documents_centre/projecte_direccio/projecte_direccio.pdf

×