SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
UF1 DESENVOLUPAMENT  AFECTIU Professora:  MªJosé Lorente Gasca Curs 2009/10 1
UF1 DESENVOLUPAMENT INFANTIL INTEGRAL ,[object Object]
COGNITIU
SENSORIAL
SOCIOAFECTIU
AFECTIU
SOCIAL
MORAL
SEXUAL2
UF1 1.CONCEPTES Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge  Creixement: canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida, fàcils de observar, mesurar i quantificar Paràmetres observables: (altura, pes, perímetres toràcic i cranial) Aquest procès es manifesta per l'augment de grandària i proporcions de l'orgànisme, ja què augmenta el nombre de cèl·lules, el seu volum i la substància intracel·lar        3
UF1 Maduració: Tots els éssers vius posseeixen en el projecte genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i que els capaciten per fer unes funcions determinades. Perquè l'organisme pugui fer tot allò per el què està dotat biològicament, ha de desenvolupar un procés de maduració de l'estructura i la funció de les cèl.lules.  S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga durant tota la vida.  4
UF1 Desenvolupament:Canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: el llenguatge, la memòria, l'atenció, etc. Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més capacitat.  Ex. l’adquisició d’autonomia, la creativitat, la capacitat creixent de resoldre problemes o els processos mentals que permeten l'assimilació de coneixements Aquest procés dura tota la vida amb interacció constant amb l'entorn, les seves experiències i aprenentatge 5
UF1 Aprenentatge. Procés d'adquisició del coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència.  L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en el comportament humà.  Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix una modíficació en la 'manera d'actuar o pensar.    Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge són processos simultanisen els nens que determinen en gran manera la seva evolució. 6
UF1 2.INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL AFECTIVITAT Característica essencial de les persones que les distingeix de la resta d'éssers vius.    Constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats afectius que té l'ésser humà en relació a si mateix, al seu entom físic i, sobretot, al seu entom social (en especial, a les persones més pròximes). 7
UF1 La teoria psicoanalítica associa directament l'afectivitat a la personalitat, però per a d'altres l'afectivitat no és l'únic aspecte que defineix la personalitat, tot i que constitueix un element essencial en la seva formació.  Emocions i Sentiments conceptes units al d'afectivitat.  8
UF1 Què són les emocions?  Del llatí i significa "agitació".  És un estat d'agitació o excitació fisiològica ( l'augment del ritme cardíac o de la tensió muscular, la respiració accelerada, la pujada de la temperatura a la cara i a les mans) que apareix en cada persona com a resposta fisiològica  a un estímul.  Ex. escena de violència, un esdeveniment divertit, l'audició d'una cançó o simplement un pensament.   ESTÍMUL RESPOSTA 9
UF1 Un mateix estímul pot produir emocions diferents en la mateixa persona.  Ex. la visió d'un nadó plorant, al principi, produeix en les persones adultes una reacció d'agitació i alerta I desprès d’hores de consol enuig ("a veure si calla d'una vegada”), etc. 10
UF1 La resposta i la intensitat que produeix I'estimul es subjectiva, depén d'aspectes innats, I'experiencia i I'aprenentatge. Per ex., trobar una serp a la muntanya pot resultar excitant per a unes persones, divertit per a unes altres i insuportable per a unes terceres.  11
UF1 La reacció es dóna en un proces temporal momentani, un cop iniciada l'estimulació s'assoleix un maxim i despres disminueix fins a extingir-se. Per ex. Passes molt temps preparant, amb gran illusió, dedicació i alegria, una festa sorpresa per a algù que estimes. Un cop celebrada la festa, et sents lIeugerament desanimada i fins i tot una mica buida, pel fet que ha desaparegut I'estimul -la festa-que et mantenia en acció". 12
UF1 La Des deIs primers mesos de la seva vida els nen manifesten sis emocions basiques: I' alegria, la ira, la tristesa, la por, I'aversió i la sorpresa. A mesura que vagin creixent, augmentara la diversitat d'emocions i en sorgiran de mes complexes, corn la vergonya, I'orgull, la culpabilitat o  I'enveja.  13

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfield
Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfieldBloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfield
Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfieldcalcober
 
Tècniques de pintura infantil
Tècniques de pintura infantilTècniques de pintura infantil
Tècniques de pintura infantilgemmacabanillas
 
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5Àngels Miret Rial
 
La música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilLa música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilMonica
 
Els racons a l’aula de 3 anys
Els racons a l’aula de 3 anysEls racons a l’aula de 3 anys
Els racons a l’aula de 3 anyscpsoncanals
 
El nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilEl nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilLourdes_didactica
 
Bases psicopedagogia
Bases psicopedagogiaBases psicopedagogia
Bases psicopedagogiaItan Xite
 
Objectius especfics p_4
Objectius especfics p_4Objectius especfics p_4
Objectius especfics p_4mmino
 
El treball per ambients i el llenguatge oral
El treball per ambients i el llenguatge oralEl treball per ambients i el llenguatge oral
El treball per ambients i el llenguatge oralb7003872
 
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació iIntervenció en el desenvolupament de la comunicació i
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació iLaura Garcinuño Velayos
 
Tallers infantil
Tallers infantilTallers infantil
Tallers infantilcpsoncanals
 
Nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatius
Nf 2  la planificació de projectes lúdics i socioeducatiusNf 2  la planificació de projectes lúdics i socioeducatius
Nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatiusLaura Garcinuño Velayos
 

La actualidad más candente (20)

Uf1 nf1i 2
Uf1  nf1i 2Uf1  nf1i 2
Uf1 nf1i 2
 
Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfield
Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfieldBloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfield
Bloc 2 etapes del dibuix infantil lowenfield
 
Jocs
JocsJocs
Jocs
 
Tècniques de pintura infantil
Tècniques de pintura infantilTècniques de pintura infantil
Tècniques de pintura infantil
 
Unitat didàctica: Tardor
Unitat didàctica: TardorUnitat didàctica: Tardor
Unitat didàctica: Tardor
 
Unitat formativa 3 - Nucli formatiu 3
Unitat formativa 3 - Nucli formatiu 3 Unitat formativa 3 - Nucli formatiu 3
Unitat formativa 3 - Nucli formatiu 3
 
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5
Verges.Unitat Didactica Racó Mates P5
 
La música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilLa música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantil
 
Les emocions
Les emocionsLes emocions
Les emocions
 
Nf 1 animació i temps lleure infantil
Nf 1  animació i temps lleure infantil Nf 1  animació i temps lleure infantil
Nf 1 animació i temps lleure infantil
 
El llenguatge corporal i gestual
El llenguatge corporal i gestualEl llenguatge corporal i gestual
El llenguatge corporal i gestual
 
Els racons a l’aula de 3 anys
Els racons a l’aula de 3 anysEls racons a l’aula de 3 anys
Els racons a l’aula de 3 anys
 
El nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilEl nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantil
 
Bases psicopedagogia
Bases psicopedagogiaBases psicopedagogia
Bases psicopedagogia
 
Objectius especfics p_4
Objectius especfics p_4Objectius especfics p_4
Objectius especfics p_4
 
El treball per ambients i el llenguatge oral
El treball per ambients i el llenguatge oralEl treball per ambients i el llenguatge oral
El treball per ambients i el llenguatge oral
 
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació iIntervenció en el desenvolupament de la comunicació i
Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i
 
Tallers infantil
Tallers infantilTallers infantil
Tallers infantil
 
Nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatius
Nf 2  la planificació de projectes lúdics i socioeducatiusNf 2  la planificació de projectes lúdics i socioeducatius
Nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatius
 
Tipus d'aferraments
Tipus d'aferramentsTipus d'aferraments
Tipus d'aferraments
 

Similar a Desenvolupament afectiu Presentation1

Article socioemocional2
Article socioemocional2Article socioemocional2
Article socioemocional2nvr184
 
Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Núria Palau
 
Vincles afectius
Vincles afectiusVincles afectius
Vincles afectiusMonica
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriuegirbau
 
Escola bressol Núria
Escola bressol NúriaEscola bressol Núria
Escola bressol NúriaEstefaniaRG4
 
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOgerard vilanova
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infantErika
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilLaura Sans
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilLaura Sans
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialNoeliamf
 
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vivesLa Careta Teatre Col·lectiu
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilLaura Sans
 
Primeres impressions a la motxilla
Primeres impressions a la motxillaPrimeres impressions a la motxilla
Primeres impressions a la motxillaErika
 
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantilTreball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantilLaura Verdugo
 
Conferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellConferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellGrupoAFIN
 
Attachment. Relacions afectives primerenques
Attachment. Relacions afectives primerenquesAttachment. Relacions afectives primerenques
Attachment. Relacions afectives primerenquesPediatriadeponent
 

Similar a Desenvolupament afectiu Presentation1 (20)

LLAR D'INFANTS P1
LLAR D'INFANTS P1LLAR D'INFANTS P1
LLAR D'INFANTS P1
 
Article socioemocional2
Article socioemocional2Article socioemocional2
Article socioemocional2
 
Reunió Pares Llar d'Infants
Reunió Pares Llar d'InfantsReunió Pares Llar d'Infants
Reunió Pares Llar d'Infants
 
Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21Acceptar normes-i-limits febrer 21
Acceptar normes-i-limits febrer 21
 
Vincles afectius
Vincles afectiusVincles afectius
Vincles afectius
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
 
Article alimentació infantil
Article alimentació infantilArticle alimentació infantil
Article alimentació infantil
 
Escola bressol Núria
Escola bressol NúriaEscola bressol Núria
Escola bressol Núria
 
Taller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESOTaller socioemocional a 2n d'ESO
Taller socioemocional a 2n d'ESO
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infant
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
 
Desenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_socialDesenvolupament emocional i_social
Desenvolupament emocional i_social
 
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vivesEl cos té les seves raons   meritxell bonàs i iolanda vives
El cos té les seves raons meritxell bonàs i iolanda vives
 
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantilPp les emocions al primer cicle d’educació infantil
Pp les emocions al primer cicle d’educació infantil
 
Primeres impressions a la motxilla
Primeres impressions a la motxillaPrimeres impressions a la motxilla
Primeres impressions a la motxilla
 
Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?Per què educacio emocional?
Per què educacio emocional?
 
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantilTreball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil
Treball final de Grau: L'educació emocional al segon cicle d'educació infantil
 
Conferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp SabadellConferencia Crp Sabadell
Conferencia Crp Sabadell
 
Attachment. Relacions afectives primerenques
Attachment. Relacions afectives primerenquesAttachment. Relacions afectives primerenques
Attachment. Relacions afectives primerenques
 

Último

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

Desenvolupament afectiu Presentation1

  • 1. UF1 DESENVOLUPAMENT AFECTIU Professora: MªJosé Lorente Gasca Curs 2009/10 1
  • 2.
  • 10. UF1 1.CONCEPTES Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge Creixement: canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida, fàcils de observar, mesurar i quantificar Paràmetres observables: (altura, pes, perímetres toràcic i cranial) Aquest procès es manifesta per l'augment de grandària i proporcions de l'orgànisme, ja què augmenta el nombre de cèl·lules, el seu volum i la substància intracel·lar 3
  • 11. UF1 Maduració: Tots els éssers vius posseeixen en el projecte genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i que els capaciten per fer unes funcions determinades. Perquè l'organisme pugui fer tot allò per el què està dotat biològicament, ha de desenvolupar un procés de maduració de l'estructura i la funció de les cèl.lules. S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga durant tota la vida. 4
  • 12. UF1 Desenvolupament:Canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: el llenguatge, la memòria, l'atenció, etc. Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més capacitat. Ex. l’adquisició d’autonomia, la creativitat, la capacitat creixent de resoldre problemes o els processos mentals que permeten l'assimilació de coneixements Aquest procés dura tota la vida amb interacció constant amb l'entorn, les seves experiències i aprenentatge 5
  • 13. UF1 Aprenentatge. Procés d'adquisició del coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència. L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en el comportament humà. Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix una modíficació en la 'manera d'actuar o pensar.   Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge són processos simultanisen els nens que determinen en gran manera la seva evolució. 6
  • 14. UF1 2.INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL AFECTIVITAT Característica essencial de les persones que les distingeix de la resta d'éssers vius.   Constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats afectius que té l'ésser humà en relació a si mateix, al seu entom físic i, sobretot, al seu entom social (en especial, a les persones més pròximes). 7
  • 15. UF1 La teoria psicoanalítica associa directament l'afectivitat a la personalitat, però per a d'altres l'afectivitat no és l'únic aspecte que defineix la personalitat, tot i que constitueix un element essencial en la seva formació. Emocions i Sentiments conceptes units al d'afectivitat. 8
  • 16. UF1 Què són les emocions? Del llatí i significa "agitació". És un estat d'agitació o excitació fisiològica ( l'augment del ritme cardíac o de la tensió muscular, la respiració accelerada, la pujada de la temperatura a la cara i a les mans) que apareix en cada persona com a resposta fisiològica a un estímul. Ex. escena de violència, un esdeveniment divertit, l'audició d'una cançó o simplement un pensament. ESTÍMUL RESPOSTA 9
  • 17. UF1 Un mateix estímul pot produir emocions diferents en la mateixa persona. Ex. la visió d'un nadó plorant, al principi, produeix en les persones adultes una reacció d'agitació i alerta I desprès d’hores de consol enuig ("a veure si calla d'una vegada”), etc. 10
  • 18. UF1 La resposta i la intensitat que produeix I'estimul es subjectiva, depén d'aspectes innats, I'experiencia i I'aprenentatge. Per ex., trobar una serp a la muntanya pot resultar excitant per a unes persones, divertit per a unes altres i insuportable per a unes terceres. 11
  • 19. UF1 La reacció es dóna en un proces temporal momentani, un cop iniciada l'estimulació s'assoleix un maxim i despres disminueix fins a extingir-se. Per ex. Passes molt temps preparant, amb gran illusió, dedicació i alegria, una festa sorpresa per a algù que estimes. Un cop celebrada la festa, et sents lIeugerament desanimada i fins i tot una mica buida, pel fet que ha desaparegut I'estimul -la festa-que et mantenia en acció". 12
  • 20. UF1 La Des deIs primers mesos de la seva vida els nen manifesten sis emocions basiques: I' alegria, la ira, la tristesa, la por, I'aversió i la sorpresa. A mesura que vagin creixent, augmentara la diversitat d'emocions i en sorgiran de mes complexes, corn la vergonya, I'orgull, la culpabilitat o I'enveja. 13
  • 21. UF1 Què són els sentiments? Emocions que roman fins i tot en absència de l'estímul que l'ha generar. Sentiment i emoció es diferencien en durada i intensitat breu i més intensa més durador i menys intens No es pot controlar la reacció fisiològica emocional que produeix un estímul però si es pot modificar el sentiment 14
  • 22. UF1 Si es pot modificar el sentiment Ex. agressió verbal d'un pare que acusa una educadora de no fer be la seva feina perquè el seu fill ha arribat a casa amb un mossegada al brac. L’educadora instintivament (emoció) se sentira envaïda per una emoció de ràbia, però recondueix la situació.   Les emocions condicionen les decisions, però les hem de dominar. 15
  • 23.
  • 24. Establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.
  • 25. On s'inicia el desenvolupament afectiu del nen.
  • 26. El nadó comença a forjar-se imatges de si mateix i del món que l'envolta. 16
  • 27. Tenir en compte que hi han tantes fórmules familiars com famílies hi ha. Això és motiu de reflexió pels educadors per tal de no etiquetar o censurar estils familiars simplement perquè no s'ajusten als establerts o propis. Un dels pocs instints que l'ésser humà conserva al llarg de la vida és l'instint maternal però controlat i limitat per la intelligència i la cultura. Així i tot, l'instint maternal provoca en la persona adulta el desig de protegir els més petits. 17
  • 28. Des del mateix moment del naixement, tent el nadó com la persona adulta, per instint estableixen una sèrie de vincles afectius que seran basics en el desenvolupament de l'infant. El pares no han d’oblidar que el seu objectiu és que els fills esdevinguin persones autònomes, amb capacitat de decidir per elles mateixes en llibertat, per tant, també han d’aprendre a desprendre's d'ells en els diferents moments de la seva evolució. 18
  • 29. Escola Infantil Lloc, en la nostra societat, on els altres nens i nenes interaccionaren amb els seus iguals i amb les educadores/ors infantils. Si en l’escola els educadors no proporcionen una bona relació afectiva o hi ha conflictes amb altres nens que no es resolen adequadament, el nen ho manifestarà en la relació socioafectiva amb la família i en el seu desenvolupament en general. 19
  • 30. La curta edat dels nes i el nombre d’hores que es passen a l’escola fa que Educadores/ors assumeixen un grau d'implicació emocional i entrega que no es dóna en en cap altra etapa educativa. Per això, tant en relació al desenvolupament socioafectiu com el desenvolupament en general es posen en joc els aspectes més humans del professional de l'educació infantil. L'afectivitat és el pilar bàsic de Ia seguretat dels més petits, que necessiten sentirse estimats, valorats i acceptats; però per tenir un bon desenvolupament afectiu també necessiten límits clars i estabilitat. 20