primera part de la unitat didàctica el desenvolupament afectiu en infants de 0 6 anys

1. UF1 DESENVOLUPAMENT AFECTIU Professora: MªJosé Lorente Gasca Curs 2009/10 1

3. COGNITIU

4. SENSORIAL

5. SOCIOAFECTIU

6. AFECTIU

7. SOCIAL

8. MORAL

9. SEXUAL2

10. UF1 1.CONCEPTES Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge Creixement: canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida, fàcils de observar, mesurar i quantificar Paràmetres observables: (altura, pes, perímetres toràcic i cranial) Aquest procès es manifesta per l'augment de grandària i proporcions de l'orgànisme, ja què augmenta el nombre de cèl·lules, el seu volum i la substància intracel·lar 3

11. UF1 Maduració: Tots els éssers vius posseeixen en el projecte genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i que els capaciten per fer unes funcions determinades. Perquè l'organisme pugui fer tot allò per el què està dotat biològicament, ha de desenvolupar un procés de maduració de l'estructura i la funció de les cèl.lules. S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga durant tota la vida. 4

12. UF1 Desenvolupament:Canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes: el llenguatge, la memòria, l'atenció, etc. Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més capacitat. Ex. l’adquisició d’autonomia, la creativitat, la capacitat creixent de resoldre problemes o els processos mentals que permeten l'assimilació de coneixements Aquest procés dura tota la vida amb interacció constant amb l'entorn, les seves experiències i aprenentatge 5

13. UF1 Aprenentatge. Procés d'adquisició del coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència. L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en el comportament humà. Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix una modíficació en la 'manera d'actuar o pensar. Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge són processos simultanisen els nens que determinen en gran manera la seva evolució. 6

14. UF1 2.INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL AFECTIVITAT Característica essencial de les persones que les distingeix de la resta d'éssers vius. Constituïda per la vivència i l'expressió dels diferents estats afectius que té l'ésser humà en relació a si mateix, al seu entom físic i, sobretot, al seu entom social (en especial, a les persones més pròximes). 7

15. UF1 La teoria psicoanalítica associa directament l'afectivitat a la personalitat, però per a d'altres l'afectivitat no és l'únic aspecte que defineix la personalitat, tot i que constitueix un element essencial en la seva formació. Emocions i Sentiments conceptes units al d'afectivitat. 8

16. UF1 Què són les emocions? Del llatí i significa "agitació". És un estat d'agitació o excitació fisiològica ( l'augment del ritme cardíac o de la tensió muscular, la respiració accelerada, la pujada de la temperatura a la cara i a les mans) que apareix en cada persona com a resposta fisiològica a un estímul. Ex. escena de violència, un esdeveniment divertit, l'audició d'una cançó o simplement un pensament. ESTÍMUL RESPOSTA 9

17. UF1 Un mateix estímul pot produir emocions diferents en la mateixa persona. Ex. la visió d'un nadó plorant, al principi, produeix en les persones adultes una reacció d'agitació i alerta I desprès d’hores de consol enuig ("a veure si calla d'una vegada”), etc. 10

18. UF1 La resposta i la intensitat que produeix I'estimul es subjectiva, depén d'aspectes innats, I'experiencia i I'aprenentatge. Per ex., trobar una serp a la muntanya pot resultar excitant per a unes persones, divertit per a unes altres i insuportable per a unes terceres. 11

19. UF1 La reacció es dóna en un proces temporal momentani, un cop iniciada l'estimulació s'assoleix un maxim i despres disminueix fins a extingir-se. Per ex. Passes molt temps preparant, amb gran illusió, dedicació i alegria, una festa sorpresa per a algù que estimes. Un cop celebrada la festa, et sents lIeugerament desanimada i fins i tot una mica buida, pel fet que ha desaparegut I'estimul -la festa-que et mantenia en acció". 12

20. UF1 La Des deIs primers mesos de la seva vida els nen manifesten sis emocions basiques: I' alegria, la ira, la tristesa, la por, I'aversió i la sorpresa. A mesura que vagin creixent, augmentara la diversitat d'emocions i en sorgiran de mes complexes, corn la vergonya, I'orgull, la culpabilitat o I'enveja. 13

21. UF1 Què són els sentiments? Emocions que roman fins i tot en absència de l'estímul que l'ha generar. Sentiment i emoció es diferencien en durada i intensitat breu i més intensa més durador i menys intens No es pot controlar la reacció fisiològica emocional que produeix un estímul però si es pot modificar el sentiment 14

22. UF1 Si es pot modificar el sentiment Ex. agressió verbal d'un pare que acusa una educadora de no fer be la seva feina perquè el seu fill ha arribat a casa amb un mossegada al brac. L’educadora instintivament (emoció) se sentira envaïda per una emoció de ràbia, però recondueix la situació. Les emocions condicionen les decisions, però les hem de dominar. 15

24. Establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.

25. On s'inicia el desenvolupament afectiu del nen.

26. El nadó comença a forjar-se imatges de si mateix i del món que l'envolta. 16

27. Tenir en compte que hi han tantes fórmules familiars com famílies hi ha. Això és motiu de reflexió pels educadors per tal de no etiquetar o censurar estils familiars simplement perquè no s'ajusten als establerts o propis. Un dels pocs instints que l'ésser humà conserva al llarg de la vida és l'instint maternal però controlat i limitat per la intelligència i la cultura. Així i tot, l'instint maternal provoca en la persona adulta el desig de protegir els més petits. 17

28. Des del mateix moment del naixement, tent el nadó com la persona adulta, per instint estableixen una sèrie de vincles afectius que seran basics en el desenvolupament de l'infant. El pares no han d’oblidar que el seu objectiu és que els fills esdevinguin persones autònomes, amb capacitat de decidir per elles mateixes en llibertat, per tant, també han d’aprendre a desprendre's d'ells en els diferents moments de la seva evolució. 18

29. Escola Infantil Lloc, en la nostra societat, on els altres nens i nenes interaccionaren amb els seus iguals i amb les educadores/ors infantils. Si en l’escola els educadors no proporcionen una bona relació afectiva o hi ha conflictes amb altres nens que no es resolen adequadament, el nen ho manifestarà en la relació socioafectiva amb la família i en el seu desenvolupament en general. 19

30. La curta edat dels nes i el nombre d’hores que es passen a l’escola fa que Educadores/ors assumeixen un grau d'implicació emocional i entrega que no es dóna en en cap altra etapa educativa. Per això, tant en relació al desenvolupament socioafectiu com el desenvolupament en general es posen en joc els aspectes més humans del professional de l'educació infantil. L'afectivitat és el pilar bàsic de Ia seguretat dels més petits, que necessiten sentirse estimats, valorats i acceptats; però per tenir un bon desenvolupament afectiu també necessiten límits clars i estabilitat. 20