1. Adopció
Què és?
L’adopció és un tipus d’adopció en la qual una persona o una parella es
converteixen en els tutors legals d’un nen o nena no biològic. Adoptar és fer-se
càrrec legalment d’un infant que no és de la família, com a fill propi. Els
requisits que es necessiten per a aquest tipus d’adopció varia segons el país
del pares adoptius i el nen adoptat.
L’expedient per a una adopció conté informació sobre els pares adoptius.
Aquest informe inclou generalment informació financera, comprovació
d’antecedents, les empremtes digitals, la revisió de la llar, i un informe
psicològic.
Un treballador social fa dues entrevistes amb totes les persones que viuen a la
casa; a la primera entrevista s’analitzen aspectes com: situació sanitària, estat
de la vivenda, situació econòmica i presència d’altres membres a la unitat
familiar; la segona entrevista es realitza al domicili familiar, per valorar
l’adaptació a les necessitats del menor adoptat, així com la dinàmica de la
família.
Una vegada més, els requisits varien extensament d’un país d’un altre, fins i tot
de regió en regió en països grans com Rússia. Una vegada s’ha fet l’expedient,
es sotmeten a una revisió per part del país on s’adopta. Després de repassar
l’expedient i aprovar als pares com a adoptants, els hi atribueixen un nen.
Generalment envien als pares informació sobre el nen, l’edat, el gènere,
l’historial mèdic, etc. A continuació els hi donen una data per realitzar el viatge i
per firmar qualsevol document addicional requerit. Depenent del país pot variar
el nombre de viatge i el temps d’estada.
El procés per adoptar és:
- Confirmació que el menor pot ser adoptat.
- Validació de la família com idònia per adoptar.

2. - Assignació per part del serveis socials del país d’origen del menor, d’un
nen a una família, sempre que les necessitats del nen s’adaptin a
aquesta família.
- Període d’acoblament : El menor i la família es coneixen en el lloc on
aquest viu. Després es fan supervisions a la nova llar. És un procés
d’integració familiar mútua i progressiva.
- En cas d’adopció plena s’ha de fer una declaració judicial on t’assignen
el nen com a fill propi.
Requisits
Requisits que han de tenir els pares adoptants:
- Ser major de 25 anys: En cas de parella només és necessari que ho
sigui un d’ells, però els dos han de ser 14 anys més grans que el nen
adoptat.
- Disposar d’unes condicions psicopedagògiques i socioeconòmiques
mínimes. La família ha de disposar d’unes condicions adequades per
atendre al menor.
- En cas de parelles, ha d’existir una convivència estable i positiva. Es
valora una convivència mínima de dos anys.
- Aptitud bàsica per l’educació del nen.
- Motivació i actitud positiva envers a l’adopció.
- Es valora negativament que els sol·licitants condicionin l’adopció a
característiques físiques, sexe o procedència social o familiar.
Tot això s’avalua mitjançant un estudi psicosocial realitzat per professionals,
psicòlegs i treballadors socials.
El certificat d’idoneïtat:
Els pares necessiten una avaluació amb els que es considerin aptes o idonis
per adoptar. Aquest control el realitzen psicòlegs i treballadors socials, que

3. poden ser gratuïts o no i en varia el temps d’espera segons la comunitat
autònoma.
Sense aquest certificat qualsevol procés d’adopció no pot seguir endavant.
Característiques dels nens per ser adoptats:
- Infants sans amb antecedents familiars de trastorns amb salut mental i/o
discapacitat intel·lectual.
- Infants amb malalties cròniques i/o retards lleus del desenvolupament.
que poden requerir algun tractament.
- Grups de germans.
- Infants amb necessitats especials.
Gràfics de l’adopció internacional a Catalunya
Adopció internacional a Catalunya per
continents 2006
Europa
Àfrica
Amèrica del sud
Àsia

4. 100
150
200
250
300
350
400
50
0
Kazakhstan
Rússia
Ucraïna
Gàmbia
Guinea Bissau
Etiòpia
Madagascar
Marroc
República del Congo
República demòcrata del Congo
Senegal
Bolívia
Brasil
Colòmbia
El Salvador
Guatemala
Haití
Mèxic
continents 2007
Panamà
Perú
Catalunya per països 2006
Adopcions internacionals a
República Dominicana
Índia
Filipinas
Nepal
Xina
Àsia
Àfrica
Europa
Adopció internacional a Catalunya per
Amèrica del sud

5. Adopcions internacionals a Catalunya
2007
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Adopció internacional a Catalunya per
continents 2008
Europa
Àfrica
Amèrica del sud
Àsia

6. 100
150
200
250
300
350
50
0
Bulgària
Kazakhstan
Rússia
Ucraïna
Gàmbia
Etiòpia
Mali
Marroc
Nigeria
República…
Senegal
Bolívia
Brasil
2008
Colòmbia
El Salvador
Guatemala
continents 2009
Haití
Hondures
Mèxic
Perú
Índia
Àsia
Filipines
Àfrica
Adopcions internacional a Catalunya
Europa
Adopció internacional a Catalunya per
Sri Lanka
Nepal
Xina
Amèrica del sud

7. 100
150
200
250
300
50
0
Bulgària
Hongria
Kazakhstan
Lituania
Moldàvia
Polònia
Rússia
Ucraïna
Costa d'Ivori
Gàmbia
Etiòpia
Mali
Marroc
Senegal
Bolívia
Brasil
Colòmbia
Guatemala
Catalunya 2009
continents 2010
Haití
Mèxic
Nicaragua
Panamà
Perú
República Dominicana
Xile
Adopció internacional per països a
Àsia
Àfrica
Índia
Europa
Adopció internacional a Catalunya per Filipines
Sri Lanka
Xina
Amèrica del sud

8. Adopció internacional per països a
Catalunya 2010
250
200
150
100
50
0
2006:
El continent on es van adoptar més nens va ser a Europa, però perquè a
Rússia en van adoptar molts, ja que en els altres països se n’adopten una
minoria. El país on s’adopten més nens de l’Àfrica és a Etiòpia. A Amèrica hi ha
molts països on es pot adoptar però n’acullen més de països com Haití i
Colòmbia. En aquest continent, les adopcions estan més repartides. De l’Àsia
on se n’adopten més és a la Xina (sobretot a nenes) i un petit percentatge a
Nepal. No hi ha adopcions existents a Oceania.
2007:
El continent on és va adoptar més va ser a Europa, i Rússia continuava essent
el país on més adopcions hi havia. En altres països com Moldàvia o Bulgària

9. acullen alguns nens. A l’Àfrica se segueix adoptant més a Etiòpia. A Amèrica
on més s’adoptava va ser a Colòmbia i a l’Àsia és va reduir el nombre
d’acolliments a la Xina.
2008, 2009,2010:
Segueixen un curs molt semblants als anys anteriors, però cal destacar que les
adopcions totals han disminuït de forma progressiva.
Sobretot en països com Rússia i la Xina.