1r ESO

1. La història dels grecs

2. Eix cronològic de les etapes de la Grècia Antiga
3000 aC 1400 aC 1150 aC 800 aC 490 aC 334 aC 30 aC
s.VIII aC s.V aC s. IV aC s. I aC

3. Eix cronològic de les etapes de la Grècia Antiga
època Arcaica: s. IX- VI aC
època Clàssica: s. V i 1ª meitat s. IV aC
època Hèl·lenística: 2ª meitat s. IV final al s. I aC

4. Regions i ciutats de la Grècia Antiga
península
dels Balcans
Àsia Menor

5. 1. El món grec
La civilizació grega va sorgir a la part
oriental del mar Mediterrani. Al sud de la
Península dels Balcans. Es van estendre
per les illes del mar Egeu i Jònic i per les
costes de l’Àsia Menor ( actual Turquía) i
pel Mediterrani Occidental ( on som
nosaltres)
Hèl·ladeEl territori dels grecs
Occident
Orient

6. 1. El món grec
Fotografía aèria
El medi físic va influir en la història de Grècia.
La península balcànica estava dividida en
petites valls aïllades entre sí per muntanyes.
Per això no es va fer un estat unificat, sinò que
cada vall i cada illa formava un estat
independent.
Però tots els petits estats tenien la mateixa
civilització, la mateixa llengua, el grec, els
mateixos déus.
Les terres eren poc productives, i l’agricultura i la
ramaderia estaven poc desenvolupades. Per això van
buscar en el mar la seva font de subsistència. Del mar
obtenien aliment i era una via de navegació i comerç.

7. Els orígens de Grècia
Durant l’edat dels metalls van sorgir al voltant del mar Egeu
dues civilitzacions molt importants:
La civilització cretenca o minoica
La civilització micènica

8. La civilització Cretense o Minoica
Es va desenvolupar a l’illa de Creta, en el III mil·lenni
aC.
Va dominar el comerç d’Orient i Occident.
Els reis van ser molt poderosos. Destaca el rei Minos,
que va construir diversos palaus a Cnossos, la ciutat
més important de Creta.
La llegenda del Minotaure
Posidó, el déu del mar, va enviar un brau blanc
al rei Minos perquè el sacrifiquès en nom seu.
Minos s’hi va negar i Posidó el va castigar fent
que la seva dona Pasífae, concebés el
Minotaure, un monstre meitat brau, meitat
home. El rei el va amagar al laberint del palau
de Cnosso, d’on ningú era capaç de sortir….

9. Palau del rei 1300 habitacions
Cnossos. Ciutat de l’illa de Creta

10. Cnossos. CRETA. Restes arqueològiques.

11. Pintura al fresc. 1500 aC. Palau de Cnossos. Creta. Salt del brau.
Actualment al Museu d’Iraklios. Creta.

12. Megaron de la reina amb el fresc dels dofíns.
Palau de Minoan de Knossos, Creta, Grècia.

14. Pintures al fresc. Palau de
Cnossos. Creta.

15. La civilització Micènica
La porta dels lleons
La ciutat de Micenes estava envoltada d’una
muralla molt gran. Al recinte interior s’hi accedia
per dues portes. Una d’elles és aquesta. El
relleu de dos lleons a sobre de la porta, té un
sentit de protecció de la ciutat.
La civilització micènica va sortir cap al 1400 aC, quan els
aqueus, un poble procedent del Nord es van instal·lar als
Balcans i van fundar-hi ciutats emmurallades. Destaca la ciutat
de Micenes.
Era una societat de guerrers governats per un rei. Al principi eren
agricultors i ramaders però van substituir als cretencs en el
comerç mediterrani.

16. La máscara d’Agamenón
Aquesta màscara va ser trobada
en una tomba de Micenas.
Schliemann la va descobrir, i va
creure que era el retrat funerari
d’Agamèmnon, el rei micènic
del relat d’Homer que va lluitar
en la guerra de Troya.
Avui sabem que no és veritat. La
tomba és anterior a la guerra de
Troya.

17. L’època Arcaica
s.IX - s.VI aC

18. 2. L’època arcaica: les polis i la seva expansió
Els grecs es van agrupar en polis. Les polis eren ciutats que
tenien:
• un govern
• una manera de viure
• unes lleis pròpies
• un exèrcit propi
Eren ciutats-estat. Atenes, Esparta, Corint i Tebes van ser
algunes de les polis més importants.
Al principi les governaven els cap locals. Desprès el poder el
tenia una minoría rica i privilegiada.
Els rics s’anomenaven aristoi “ els millors”. D’aqui prové la paraula
aristocràcia. ( ara són els nobles d’un país)
Esparta és un bon exemple de polis governada per l’aristocràcia.

19. 2. L’època arcaica: les polis i la seva expansió
Més endavant, van aparèixer noves
formes de govern. Destaca
l’aparició de la democràcia: “el
govern del poble”.
Els ciutadans es reunien en
assemblees per prendre decisions
i escollir el càrrecs públics.
Desprès van aparèixer els
consells que preparaven els afers
que calia tractar a les assemblees.
Atenes és el millor exemple de
polis amb govern democràtic

20. L’expansió grega

21. L’expansió grega
Entre els segles VIII i VI aC, a Grècia es va produir una època de crisi.
Causes:
a) La població va crèixer molt, el sòl era poc fértil i no donava prou
aliments per tothom.
b) Les terres estaven mal repartides. Una petita minoria de
propietaris rics posseïen la major part de les terres. La gran majoria
de pagesos era pobre i la fam es va estendre arreu.
Conseqüències:
Molts camperols van emigrar, buscant noves terres. Van fundar
nombroses colònies* pel Mediterrani.
*COLÒNIA: és un territori ocupat per un estat i situat fora de les seves
fronteres. L’estat que ocupa aquest territori s’anomena metròpoli.

22. L’expansió grega
Etapes:
1ª) Una onada cap a l’Oest. Entre el 750 i el 650 aC.
Es van assentar a les illes i costes del mar Jònic, Sicília, el sud d’Itàlia i
França, Líbia i el nord-est de la península ibèrica. ( Mirar mapa)
2ª) Una altra onada cap a l’Est. Desprès del 650 AC.
Van fundar colònies a les costes del mar Negre. ( Mirar mapa)
Com es colonitzava un territori?
Les colònies es creaven en llocs propers a la costa, per facilitar el comerç i el
transport amb vaixells. Buscaven zones amb un turó des d’on defensar la ciutat
i amb aigua i terrenys fèrtils.
Les colònies mantenien els déus, els costums i l’organització de les polis de
les quals provenia la població. Però eren comunitats independents.
Efectes de l’expansió colonial:
Els grecs van entrar en contacte amb altres pobles: fenicis, etruscos i egipcis.
Van estendre la civilització grega més enllà de les seves fronteres.

23. Esquema sobre l’expansió colonial. Completar a la llibreta.

24. L’expansió grega

28. L’època Clàssica
s.V i primera meitat s.IV aC

29. 3. L’època clàssica: Atenes i Esparta
Aquesta època es caracteritza pel domini de les polis
d’Atenes i Esparta i per les contínues guerres.
Les guerres mèdiques
Els perses vivien a la planura d’Iran i van començar una expansió territorial a
mitjan del s. VI aC. Aleshores van sotmetre sota el seu domini a les polis de
l’Àsia Menor i de les illes properes.
Anys més tard, les polis es van rebel·lar i la resta de les ciutats-estat gregues
dirigides per Atenes van ajudar-les a lluitar contra les perses. Va ser el principi
de les guerres mèdiques. El conflicte va tenir dues etapes:
• la Primera Guerra Mèdica. Va acabar en 490 aC, qual es soldats grecs, els
hoplites van vèncer a la batalla de Marató.
• El 480 aC, el rei persa Xerxes I va iniciar la Segona Guerra Mèdica. Va envaïr
Grècia pel Nord i va saquejar Atenes, però va ser derrotat en la batalla de
Salamina.
Van acabar amb la victoria grega.

30. Frases per pensar-hi…

31. Frases per pensar-hi…

32. 3. L’època clàssica: Atenes i Esparta
L’imperi persa
A mitjan del s. VI aC un noble persa
va unir el seu poble i va conquerir
Mesopotàmia.
Va f u n d a r l ’ i m p e r i p e r s a
aquemènida. El seu fill va continuar
l’expansió territorial i va conquerir
Egipte. Amb Darios I Va arribar al
màxim esplendor.

33. HOPLITA
3. L’època clàssica: Atenes i Esparta
Casc
Escut
Cuirassa
Llança
Espasa Gamberes
Túnica
Guerres Mèdiques ( els perses contra els grecs)

35. A causa del paper decisiu d’Atenes
en la guerra contra els perses,
Atenes va ser la polis més rica e
influent.
En el 447 aC es va crear la lliga de
Delos, una unió de polis per defensar-
se contra nous atacs dels perses.
Atenes va dominar les decisions de la
lliga.
3. L’època clàssica: Atenes i Esparta
L’Esplendor d’Atenes
L’Acròpolis d’Atenes
El s. V aC , sota el govern de Pericles, va ser
el període més brillant de la seva història.
Es va desenvolupar la democràcia,
l’economia i la cultura.

37. L’època Hel·lenística
Segona meitat s.IV aC final s. I aC

38. 4. Alexandre el Gran i el Hel·lenisme

39. 4. Alexandre el Gran i l'Hel·lenisme
Macedònia era un regne molt extens situat al
nord de Grècia.
A causa de les guerres entre les polis, el món
grec es va debilitar. El rei Filip II de Macedònia
va organitzar un exèrcit molt poderós i va
conquerir els territoris grecs i va sotmetre les
polis. Va ser assassinat i el seu fill Alexandre el
Gran el va succeir i va continuar les conquestes.
Va conquerir l’imperi persa i va arribar al riu
Indus.
Als territoris conquerits va fundar nombroses
ciutats, de les quals destaca Alexandria a Egipte.
Així la cultura grega es va estendre també per
Orient. Anomenem Hel·lenisme a l’expansió de
la cultura grega i a la fusió que va fer amb la
cultura oriental.
Alexandre el Gran
(356 aC - 323 aC)

40. 4. Alexandre el Gran i l’Hel·lenisme

41. 4. Alexandre el Gran i el Hel·lenisme
Formació en falange de l’exèrcit d’Alexandre el Gran

42. 4. Alexandre el Gran i el Hel·lenisme
En Egipte, en la desembocadura del riu Nil, fundarà la ciutat
d’Alexandria on hi va haber la biblioteca més important del món
antic.
far

43. Els grecs a la
península Ibèrica

44. 5 Els grecs a la península ibèrica
Colònies fenícies i
gregues a la península
ibèrica
Tartessos
Ibers

45. 5 Els grecs a la península ibèrica
Els grecs van arribar a les costes de la península
ibèrica a mitjan del s. VII aC.
Van comerciar amb el regne de Tartessos, un regne al
sud de la península. Un altre poble mediterrani, el
fenicis, havien establert colònies al sud com Gadir
(Cadis), Malaka ( Màlaga), Sexi (Almuñècar) i feia
temps que ells també comerciaven amb els habitants
de la península.
A principis del s. VI aC, els grecs van fundar la
primera colònia a la costa mediterrània: la ciutat
d’Emporion ( Empúries)
Desprès es van estendre per la costa i van fundar
altres colònies com ara Hemeroscopeion ( dénia) i
Akra Leuké.Moneda d’Emporion
Dracma

46. 5 Els grecs a la península ibèrica

47. Empúries, colònia grega a Catalunya
Paleàpolis
Neàpolis
ciutat romana

48. 6. Empúries, colònia grega a Catalunya
Un grup de grecs foceus ( de la ciutat de Focea, a Àsia Menor), que
venien de Massàlia ( Marsella, al sud de França) van ser els fundadors
d’Emporion ( paraula grega que significa merc“mercat”).
L’objectiu dels comerciants i navegants grecs era assegurar-se la ruta
comercial entre Massàlia i l’àrea de Tartessos, al sud de la península
ibèrica.
Inicialment, l’enclavament d’Empúries servia d’escala als vaixells que
navegaven cap al sud en busca de metalls.
Més tard, serà un dels centres d’introducció de productes comercials i
d’elements culturals de la Mediterrània Oriental.
La major part dels objectes grecs trobats a Catalunya interior i sud,
procedeixen d’Empúries. I també les primeres monedes encunyades a la
península ibèrica.

49. Foto aèria de les restes arqueològiques d’Emporion, la neàpolis grega.

50. 6. Empúries, colònia grega a Catalunya
Paleàpolis va ser el primer
assentament l’any 580 aC
en un illot on ara és San
Martí d’Empúries.
Més tard, es van traslladar
a terra ferma i van fundar
Neàpolis, prop d’un poblat
ìber anomenat Indika. Va
ser la primera ciutat grega i
va servir de:
-port
-factoria comercial
-mercat obert als
comerciants de tot el
món mediterrani.
La ciutat grega
Estava formada per un nucli urbà, organitzat en forma de
quadrícula, envoltat per muralles. A banda i banda dels carrers hi
havia botigues i tallers i les vies principals conduïen a la plaça
pública o àgora. Una zona important era on estaven els temples.

51. 6. Empúries, colònia grega a Catalunya
La ciutat romana
Amb l’arribada dels romans, la ciutat va ser sotmesa, però l’activitat econòmica va continuar.
Inicialment van construir un campament militar ( el que es veu més a l’interior) a l’oest de la ciutat
grega i amb el temps serà el nucli principal de la ciutat nova.
Va continuar fins al s. III dC, quan els pobladors la van abandonar.

52. 6. Empúries, colònia grega a Catalunya
Estàtua del déu Asclepi,
déu grec de la medicina.
2,15 cm.
L’obra d’art grec mes important trobada a Catalunya.
Conservada al Museu d’Arqueologia de Catalunya. MAC