3. OBESITATOBESITAT
QUÈÉS?
És la malaltia crònica d’origen multifactorial
què és caracteritza per l’acumulació excesiva
de grassa o hipertròfia general del teixit
adipòsen el cos.
http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad
EPIDEMOLOGIA
La OMS exposa que més de mil milions
d’adults pateix sobrepes i més de 300
milions pateixen obesitat. És un problema
quevaen augment atoteslespoblacions.
4. SOBREPES OBESITAT
Significa pesar més de lo
recomenable.
Significatenir massagrasaen el cos.
Poc exercici físic Provacadapor unaenfermedad
Esmenjamésdel queesnecessita. Nivells molt alts dels factors que augmenten
lafam, i baixoselsdecremar grasses.
DIFERÈNCIES
6. PREHISTÒRIA
Donagrassaéssinònim afertilitat i atractiva.
No existeix el concepte d’obesitat com a
malaltia, éssinònim desalut i bellesa.
EGIPTEFARAÒNIC
Comencen a aparèixer les primeres mencions sobre els
perills de la grassa en el cos. La medicina egípcia,
famosa pels seus avenços, es preocupava per trobar
remeis i suggerir dietes adequades per evitar els humors
resultantsd’aquest sobrepres.
7. GRÈCIA – ROMA
Pitàgores va definir l’obesitat com a malaltia,
només un cos en equilibri és sa. Els grecs
tenien unes idees molt definides sobre cos
petit –harmònic, cosgras–malalt.
Roma tenia la mateixa concepció, a la
obesitat se la combat amb exercici muscular,
teràpiafísicai dietètica.
EDATMEDIEVAL
En aquesta època no existeix l’obesitat com a
sinònim de malaltia. Una persona grassa és bella, té
salut i ésrica.
No esveu un perill per lasalut el sobrepes.
8. RENAIXEMENT
Continúa en la línia del medieval, l’obesitat no
és una malaltia, és un símbol de bellesa i
estatus.
ACTUALITAT
Ja des de l’edat contemporània i
especialment en anys recents s’ha recuperat
la visió d’obesitat com a malaltia sobre la
ques’had’intervindreamb urgència, donada
l’increment de persones que pateixen
sobrepèso obesitat.
10. -Model transteòric deProchaskai Di ClementeModel transteòric deProchaskai Di Clemente
(1982)(1982)
-Modelsi teoriesdelModelsi teoriesdel’expectativavalor’expectativavalor
Model de creences sobre la salut.
Model teoria de l’acció raonada i la conducta planificada.
Teoria de la motivació protectora.
-Models i teories de lModels i teories de l’autoregulació del’autoregulació del
comportamentcomportament
El model del procés de l’adopció de precaucions.
El procés d’acció a favor de la salut.
Teoria de l’acció social.
12. MODEL TRANSTEÒRIC proposat per
Prochaska i Di Clemente (1982):
L’èxit pel canvi comportapassar per lessegüentsfases:
Precontemplació: les persones no tenen consciència
de que existeixi un problema o risc per a la seva salut.
La falta de consciència és deguda a la manca
d’informació. S’acostumen a adoptar conductes
defensives (no creuen que l’obesitat sigui un risc per a
lasalut).
Contemplació: les persones es mostren més obertes al canvi, produint-se
canvis a nivell cognitiu, afectiu i d’autoavaluació. Es valoren els
avantatges i inconvenients de canviar la conducta de risc o de mantenir-
la.
13. Preparació: les persones estan preparades
per a actuar, i ja han començat a realitzar
alguns petits canvis com per exemple
reduir elsdolços, fer esport, etc.
Actuació o acció: es
modifica de forma plena la
conducta problemàtica
almenysdurant sismesos.
14. Fase demanteniment: es mantenen
les conductes fins que s’assoleixen
el objectius marcats, i per tant,
s’acaba el problema o ja no
existeix el risc per alasalut.
Si s’arriba fins a la última fase, les conductes s’instauren i es
normalitzen impedint així possiblesrecaigudes.
16. MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT
formulat per Rosenstock (1966) i reformulat per
Rosenstock i Kirsch (1982):
Explica com una persona adoptarà o no una
acció de salut (en la obesitat podria
correspondre a iniciar una dieta i realitzar
exercici) apartir dediversosfactors:
Motivació de salut: es refereix al grau d’interès que té la persona per a la seva
problemàtica.
Susceptibilitat percebuda: es refereix a com la persona percep el risc de
contraureunamalaltia, o en el nostrecas, laobesitat.
Gravetat percebuda: es refereix al grau en que la persona percep la gravetat de
lesconseqüènciesquan estéel problema.
Costos i beneficis percebuts: es refereix a la valoració que fa la persona dels
beneficis que obtindrà si realitza l’acció per la prevenció o reducció de
l’amenaça, i els costos o barreres implicades (físiques, psicològiques,
econòmiques, etc.).
17. Lapredicció del model és:
Quan la persona valora que els costos són elevats i els beneficis mínims,
no adoptaràlaconductadesalut apropiada.
Quan la persona valora que els costos són baixos i els beneficis alts, sí que
adoptaràlaconductadesalut.
Quan la persona valora que els beneficis i els costos són elevats, és
probable que la persona dugui a terme conductes que no reduiran l’amenaça
per alasevasalut.
Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són
baixes, caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi.
Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són
elevats, no caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi.
18. Teoria de l’acció raonada (Fishbein i Ajzen,
1975) i la conducta planificada (Ajzen, 1885;
Ajzen i Maden, 1986):
Aquestes teories pretenen explicar perquè les
persones posen en pràctica determinades conductes
de salut com per exemple fer una dieta o realitzar
exercici.
Teoria de l’acció raonada: la intenció de realitzar una determinada conducta
depèn dedosfactors:
Factor personal: es refereix al judici que realitza la persona sobre si
considera bo o dolent dur a terme l’acció. En base aquest judici, es
determinaràl’actitud quemostraràlapersonacap alaconducta.
Factor decaràcter social o cultural: éslapressió social quepercep lapersona
perquè realitzi o no l’acció. Si la persona pensa que el seu entorn vol que faci
algunacosa, intentaràfer algunaacció.
19. Segons les creences de la persona de que realitzant una acció es tinguin uns
determinats resultats i també l’avaluació subjectiva que en fa d’aquests,
s’obtindrà la intenció que adaptarà davant d’una determinada acció o
conducta:
Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions
s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud favorable.
Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions no
s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud desfavorable.
Teoria de la conducta planificada: s’aconseguirà la intenció de realitzar
unadeterminadaconductaquan esdonin elssegüentsfactors:
Una actitud positiva, percebre certa pressió social, sentir-se capaç de dur a
termel’acció i tenir garantiesdeques'aconseguiran bonsresultats.
20. Teoria de la motivació
protectora proposat per Rogers
(1975;1983) i Harris i Middleton
(1995).
Quan s’expliquen les conseqüències
d’un risc per a la salut o les malalties
que se’n deriven, s’aconsegueix que la
personaesprotegeixi dequalsevol dany,
motivant-lospel canvi.
Aquesta motivació protectora és la que actua per prevenir la malaltia, i
promou diferents conductes relacionats amb la salut. Emfatitzar el risc o
conseqüències d’una determinada malaltia és una metodologia eficaç per
aconseguir lamotivació pel canvi.
21. MODELS ITEORIES DEMODELS ITEORIES DE
LL’’AUTOREGULACIÓ DELAUTOREGULACIÓ DEL
COMPORTAMENTCOMPORTAMENT
22. ELMODELDELPROCÉS DE
L’ADOPCIÓ DE
PRECAUCIONS proposat per
Weinstein (1998):
Quan les persones adopten comportaments protectors de la salut, han de
travessar set etapes de creences en la seva pròpia susceptibilitat. Ara bé,
aquestesno han deser progressives, sinó queespoden alternar:
1.No consideren que el seu comportament és un risc per a la seva salut, per
tant, no tenen consciènciadel risc quecomportaper alasalut.
2.Adquireixen consciència de risc però creuen que les pitjors
conseqüènciesno elspassaràaells(biaix optimista).
23. 3. Accepten la idea de fer prevenció però encara no s’han decidit a
actuar.
4. Decideixen passar al’acció.
5. Decideixen quel’acció ésinnecessària.
6. Adopten lesaccionsnecessàriesper areduir el risc.
7. Mantenen laprecaució.
Amb aquestes set fases s’entreveu que per entrar a l’acció (fase sis), la
persona ha de valorar i percebre que els beneficis seran molt
superiorsalscostos.
24. ELPROCÉS D’ACCIÓ A FAVOR DELA SALUTproposat per Schwarzer
(1992):
Defensa que per adoptar precaucions o realitzar el canvi d’hàbits de risc per a
la salut, és necessari un procés d’autoregulació que es pot dividir en diversos
estadis:
Expectatives
de resultats
Expectatives
de resultats
Autoeficàcia percebudaAutoeficàcia percebuda
Percepcions
de risc
Percepcions
de risc
Intencions
Meta
Intencions
Meta
Plans
d’acció
Plans
d’acció
Control
d’acció
Control
d’acció
Acció a favor de la salutAcció a favor de la salut
Barreres i recursos externsBarreres i recursos externs
25. TEORIA DEL’ACCIÓ SOCIAL
proposadaper Ewart 1991:
Segons aquesta teoria el canvi en el
comportament es produeix per mitjà
del context social, el qual engloba les
influències de les organitzacions i les
relacionssocials.
Prediu que com més densa és una relació social, més gran és la
probabilitat dequelapersonaalteri algunarutinadel seu comportament, i
adopti un compromís per realitzar noves pautes de comportament de
salut.
Elscondicionantssocialsescombinen amb elscondicionantsbiològics.