SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 25
Descargar para leer sin conexión
Ester Soteras Font
Ester López Ebra
DEFINICIÓ IDEFINICIÓ I
EPIDEMOLOGIA DEEPIDEMOLOGIA DE
LL’OBESITAT’OBESITAT
OBESITATOBESITAT
QUÈÉS?
És la malaltia crònica d’origen multifactorial
què és caracteritza per l’acumulació excesiva
de grassa o hipertròfia general del teixit
adipòsen el cos.
http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad
EPIDEMOLOGIA
La OMS exposa que més de mil milions
d’adults pateix sobrepes i més de 300
milions pateixen obesitat. És un problema
quevaen augment atoteslespoblacions.
SOBREPES OBESITAT
Significa pesar més de lo
recomenable.
Significatenir massagrasaen el cos.
Poc exercici físic Provacadapor unaenfermedad
Esmenjamésdel queesnecessita. Nivells molt alts dels factors que augmenten
lafam, i baixoselsdecremar grasses.
DIFERÈNCIES
VISIÓ DELVISIÓ DEL’OBESITAT’OBESITAT
A TRAVÉS DELESA TRAVÉS DELES
ÈPOQUES FINSÈPOQUES FINS
L’ACTUALITATL’ACTUALITAT
PREHISTÒRIA
Donagrassaéssinònim afertilitat i atractiva.
No existeix el concepte d’obesitat com a
malaltia, éssinònim desalut i bellesa.
EGIPTEFARAÒNIC
Comencen a aparèixer les primeres mencions sobre els
perills de la grassa en el cos. La medicina egípcia,
famosa pels seus avenços, es preocupava per trobar
remeis i suggerir dietes adequades per evitar els humors
resultantsd’aquest sobrepres.
GRÈCIA – ROMA
Pitàgores va definir l’obesitat com a malaltia,
només un cos en equilibri és sa. Els grecs
tenien unes idees molt definides sobre cos
petit –harmònic, cosgras–malalt.
Roma tenia la mateixa concepció, a la
obesitat se la combat amb exercici muscular,
teràpiafísicai dietètica.
EDATMEDIEVAL
En aquesta època no existeix l’obesitat com a
sinònim de malaltia. Una persona grassa és bella, té
salut i ésrica.
No esveu un perill per lasalut el sobrepes.
RENAIXEMENT
Continúa en la línia del medieval, l’obesitat no
és una malaltia, és un símbol de bellesa i
estatus.
ACTUALITAT
Ja des de l’edat contemporània i
especialment en anys recents s’ha recuperat
la visió d’obesitat com a malaltia sobre la
ques’had’intervindreamb urgència, donada
l’increment de persones que pateixen
sobrepèso obesitat.
MODELSMODELS
TEÒRICSTEÒRICS
-Model transteòric deProchaskai Di ClementeModel transteòric deProchaskai Di Clemente
(1982)(1982)
-Modelsi teoriesdelModelsi teoriesdel’expectativavalor’expectativavalor
Model de creences sobre la salut.
Model teoria de l’acció raonada i la conducta planificada.
Teoria de la motivació protectora.
-Models i teories de lModels i teories de l’autoregulació del’autoregulació del
comportamentcomportament
El model del procés de l’adopció de precaucions.
El procés d’acció a favor de la salut.
Teoria de l’acció social.
MODELTRANSTEÒRICMODELTRANSTEÒRIC
proposat perProchaska iproposat perProchaska i
Di Clemente (1982)Di Clemente (1982)
MODEL TRANSTEÒRIC proposat per
Prochaska i Di Clemente (1982):
L’èxit pel canvi comportapassar per lessegüentsfases:
Precontemplació: les persones no tenen consciència
de que existeixi un problema o risc per a la seva salut.
La falta de consciència és deguda a la manca
d’informació. S’acostumen a adoptar conductes
defensives (no creuen que l’obesitat sigui un risc per a
lasalut).
 Contemplació: les persones es mostren més obertes al canvi, produint-se
canvis a nivell cognitiu, afectiu i d’autoavaluació. Es valoren els
avantatges i inconvenients de canviar la conducta de risc o de mantenir-
la.
 Preparació: les persones estan preparades
per a actuar, i ja han començat a realitzar
alguns petits canvis com per exemple
reduir elsdolços, fer esport, etc.
 Actuació o acció: es
modifica de forma plena la
conducta problemàtica
almenysdurant sismesos.
 Fase demanteniment: es mantenen
les conductes fins que s’assoleixen
el objectius marcats, i per tant,
s’acaba el problema o ja no
existeix el risc per alasalut.
Si s’arriba fins a la última fase, les conductes s’instauren i es
normalitzen impedint així possiblesrecaigudes.
MODELS ITEORIES DEMODELS ITEORIES DE
LL’’EXPECTACTIVA VALOREXPECTACTIVA VALOR
MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT
formulat per Rosenstock (1966) i reformulat per
Rosenstock i Kirsch (1982):
Explica com una persona adoptarà o no una
acció de salut (en la obesitat podria
correspondre a iniciar una dieta i realitzar
exercici) apartir dediversosfactors:
 Motivació de salut: es refereix al grau d’interès que té la persona per a la seva
problemàtica.
 Susceptibilitat percebuda: es refereix a com la persona percep el risc de
contraureunamalaltia, o en el nostrecas, laobesitat.
 Gravetat percebuda: es refereix al grau en que la persona percep la gravetat de
lesconseqüènciesquan estéel problema.
 Costos i beneficis percebuts: es refereix a la valoració que fa la persona dels
beneficis que obtindrà si realitza l’acció per la prevenció o reducció de
l’amenaça, i els costos o barreres implicades (físiques, psicològiques,
econòmiques, etc.).
Lapredicció del model és:
Quan la persona valora que els costos són elevats i els beneficis mínims,
no adoptaràlaconductadesalut apropiada.
Quan la persona valora que els costos són baixos i els beneficis alts, sí que
adoptaràlaconductadesalut.
Quan la persona valora que els beneficis i els costos són elevats, és
probable que la persona dugui a terme conductes que no reduiran l’amenaça
per alasevasalut.
Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són
baixes, caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi.
Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són
elevats, no caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi.
Teoria de l’acció raonada (Fishbein i Ajzen,
1975) i la conducta planificada (Ajzen, 1885;
Ajzen i Maden, 1986):
Aquestes teories pretenen explicar perquè les
persones posen en pràctica determinades conductes
de salut com per exemple fer una dieta o realitzar
exercici.
Teoria de l’acció raonada: la intenció de realitzar una determinada conducta
depèn dedosfactors:
Factor personal: es refereix al judici que realitza la persona sobre si
considera bo o dolent dur a terme l’acció. En base aquest judici, es
determinaràl’actitud quemostraràlapersonacap alaconducta.
Factor decaràcter social o cultural: éslapressió social quepercep lapersona
perquè realitzi o no l’acció. Si la persona pensa que el seu entorn vol que faci
algunacosa, intentaràfer algunaacció.
Segons les creences de la persona de que realitzant una acció es tinguin uns
determinats resultats i també l’avaluació subjectiva que en fa d’aquests,
s’obtindrà la intenció que adaptarà davant d’una determinada acció o
conducta:
Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions
s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud favorable.
Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions no
s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud desfavorable.
Teoria de la conducta planificada: s’aconseguirà la intenció de realitzar
unadeterminadaconductaquan esdonin elssegüentsfactors:
Una actitud positiva, percebre certa pressió social, sentir-se capaç de dur a
termel’acció i tenir garantiesdeques'aconseguiran bonsresultats.
Teoria de la motivació
protectora proposat per Rogers
(1975;1983) i Harris i Middleton
(1995).
Quan s’expliquen les conseqüències
d’un risc per a la salut o les malalties
que se’n deriven, s’aconsegueix que la
personaesprotegeixi dequalsevol dany,
motivant-lospel canvi.
Aquesta motivació protectora és la que actua per prevenir la malaltia, i
promou diferents conductes relacionats amb la salut. Emfatitzar el risc o
conseqüències d’una determinada malaltia és una metodologia eficaç per
aconseguir lamotivació pel canvi.
MODELS ITEORIES DEMODELS ITEORIES DE
LL’’AUTOREGULACIÓ DELAUTOREGULACIÓ DEL
COMPORTAMENTCOMPORTAMENT
ELMODELDELPROCÉS DE
L’ADOPCIÓ DE
PRECAUCIONS proposat per
Weinstein (1998):
Quan les persones adopten comportaments protectors de la salut, han de
travessar set etapes de creences en la seva pròpia susceptibilitat. Ara bé,
aquestesno han deser progressives, sinó queespoden alternar:
1.No consideren que el seu comportament és un risc per a la seva salut, per
tant, no tenen consciènciadel risc quecomportaper alasalut.
2.Adquireixen consciència de risc però creuen que les pitjors
conseqüènciesno elspassaràaells(biaix optimista).
3. Accepten la idea de fer prevenció però encara no s’han decidit a
actuar.
4. Decideixen passar al’acció.
5. Decideixen quel’acció ésinnecessària.
6. Adopten lesaccionsnecessàriesper areduir el risc.
7. Mantenen laprecaució.
 
Amb aquestes set fases s’entreveu que per entrar a l’acció (fase sis), la
persona ha de valorar i percebre que els beneficis seran molt
superiorsalscostos.
 
ELPROCÉS D’ACCIÓ A FAVOR DELA SALUTproposat per Schwarzer
(1992):
Defensa que per adoptar precaucions o realitzar el canvi d’hàbits de risc per a
la salut, és necessari un procés d’autoregulació que es pot dividir en diversos
estadis:
Expectatives
de resultats
Expectatives
de resultats
Autoeficàcia percebudaAutoeficàcia percebuda
Percepcions
de risc
Percepcions
de risc
Intencions
Meta
Intencions
Meta
Plans
d’acció
Plans
d’acció
Control
d’acció
Control
d’acció
Acció a favor de la salutAcció a favor de la salut
Barreres i recursos externsBarreres i recursos externs
TEORIA DEL’ACCIÓ SOCIAL
proposadaper Ewart 1991:
Segons aquesta teoria el canvi en el
comportament es produeix per mitjà
del context social, el qual engloba les
influències de les organitzacions i les
relacionssocials.
Prediu que com més densa és una relació social, més gran és la
probabilitat dequelapersonaalteri algunarutinadel seu comportament, i
adopti un compromís per realitzar noves pautes de comportament de
salut.
Elscondicionantssocialsescombinen amb elscondicionantsbiològics.

Más contenido relacionado

Similar a Ester soteras ester_lopez_pa_csintesi

Model procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsModel procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsjmartirug
 
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTL'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTjborra10
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfibtissamelgharbaoui9
 
M2 model teoric prochasca
M2 model teoric prochascaM2 model teoric prochasca
M2 model teoric prochascamontse2006
 
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptxProposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptxadministracion
 
Model de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorModel de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorTxell Viu Borrat
 
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011Jep Castel
 
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatModel de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatcrocas
 
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosEsto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosgueste52bb1
 
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...Israel Belchi
 
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vidaAlba Alvarez
 
Introducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaIntroducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaLur Detox
 

Similar a Ester soteras ester_lopez_pa_csintesi (20)

Model procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsModel procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucions
 
Article 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludableArticle 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludable
 
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTL'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
 
Article 4 la vida
Article 4 la vidaArticle 4 la vida
Article 4 la vida
 
6 habits saludables-sisif-14
6 habits saludables-sisif-146 habits saludables-sisif-14
6 habits saludables-sisif-14
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
 
Setmana 5
Setmana 5Setmana 5
Setmana 5
 
M2 model teoric prochasca
M2 model teoric prochascaM2 model teoric prochasca
M2 model teoric prochasca
 
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptxProposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
 
Model de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorModel de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valor
 
Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011Treballde recerca shuting2011
Treballde recerca shuting2011
 
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatModel de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
 
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosEsto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
 
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Exper...
 
Setmana 6
Setmana 6Setmana 6
Setmana 6
 
Salutogènesi
SalutogènesiSalutogènesi
Salutogènesi
 
El Procés terapèutic
El Procés terapèuticEl Procés terapèutic
El Procés terapèutic
 
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
 
Introducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaIntroducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportiva
 
Dia1
Dia1Dia1
Dia1
 

Ester soteras ester_lopez_pa_csintesi

  • 2. DEFINICIÓ IDEFINICIÓ I EPIDEMOLOGIA DEEPIDEMOLOGIA DE LL’OBESITAT’OBESITAT
  • 3. OBESITATOBESITAT QUÈÉS? És la malaltia crònica d’origen multifactorial què és caracteritza per l’acumulació excesiva de grassa o hipertròfia general del teixit adipòsen el cos. http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad EPIDEMOLOGIA La OMS exposa que més de mil milions d’adults pateix sobrepes i més de 300 milions pateixen obesitat. És un problema quevaen augment atoteslespoblacions.
  • 4. SOBREPES OBESITAT Significa pesar més de lo recomenable. Significatenir massagrasaen el cos. Poc exercici físic Provacadapor unaenfermedad Esmenjamésdel queesnecessita. Nivells molt alts dels factors que augmenten lafam, i baixoselsdecremar grasses. DIFERÈNCIES
  • 5. VISIÓ DELVISIÓ DEL’OBESITAT’OBESITAT A TRAVÉS DELESA TRAVÉS DELES ÈPOQUES FINSÈPOQUES FINS L’ACTUALITATL’ACTUALITAT
  • 6. PREHISTÒRIA Donagrassaéssinònim afertilitat i atractiva. No existeix el concepte d’obesitat com a malaltia, éssinònim desalut i bellesa. EGIPTEFARAÒNIC Comencen a aparèixer les primeres mencions sobre els perills de la grassa en el cos. La medicina egípcia, famosa pels seus avenços, es preocupava per trobar remeis i suggerir dietes adequades per evitar els humors resultantsd’aquest sobrepres.
  • 7. GRÈCIA – ROMA Pitàgores va definir l’obesitat com a malaltia, només un cos en equilibri és sa. Els grecs tenien unes idees molt definides sobre cos petit –harmònic, cosgras–malalt. Roma tenia la mateixa concepció, a la obesitat se la combat amb exercici muscular, teràpiafísicai dietètica. EDATMEDIEVAL En aquesta època no existeix l’obesitat com a sinònim de malaltia. Una persona grassa és bella, té salut i ésrica. No esveu un perill per lasalut el sobrepes.
  • 8. RENAIXEMENT Continúa en la línia del medieval, l’obesitat no és una malaltia, és un símbol de bellesa i estatus. ACTUALITAT Ja des de l’edat contemporània i especialment en anys recents s’ha recuperat la visió d’obesitat com a malaltia sobre la ques’had’intervindreamb urgència, donada l’increment de persones que pateixen sobrepèso obesitat.
  • 10. -Model transteòric deProchaskai Di ClementeModel transteòric deProchaskai Di Clemente (1982)(1982) -Modelsi teoriesdelModelsi teoriesdel’expectativavalor’expectativavalor Model de creences sobre la salut. Model teoria de l’acció raonada i la conducta planificada. Teoria de la motivació protectora. -Models i teories de lModels i teories de l’autoregulació del’autoregulació del comportamentcomportament El model del procés de l’adopció de precaucions. El procés d’acció a favor de la salut. Teoria de l’acció social.
  • 11. MODELTRANSTEÒRICMODELTRANSTEÒRIC proposat perProchaska iproposat perProchaska i Di Clemente (1982)Di Clemente (1982)
  • 12. MODEL TRANSTEÒRIC proposat per Prochaska i Di Clemente (1982): L’èxit pel canvi comportapassar per lessegüentsfases: Precontemplació: les persones no tenen consciència de que existeixi un problema o risc per a la seva salut. La falta de consciència és deguda a la manca d’informació. S’acostumen a adoptar conductes defensives (no creuen que l’obesitat sigui un risc per a lasalut).  Contemplació: les persones es mostren més obertes al canvi, produint-se canvis a nivell cognitiu, afectiu i d’autoavaluació. Es valoren els avantatges i inconvenients de canviar la conducta de risc o de mantenir- la.
  • 13.  Preparació: les persones estan preparades per a actuar, i ja han començat a realitzar alguns petits canvis com per exemple reduir elsdolços, fer esport, etc.  Actuació o acció: es modifica de forma plena la conducta problemàtica almenysdurant sismesos.
  • 14.  Fase demanteniment: es mantenen les conductes fins que s’assoleixen el objectius marcats, i per tant, s’acaba el problema o ja no existeix el risc per alasalut. Si s’arriba fins a la última fase, les conductes s’instauren i es normalitzen impedint així possiblesrecaigudes.
  • 15. MODELS ITEORIES DEMODELS ITEORIES DE LL’’EXPECTACTIVA VALOREXPECTACTIVA VALOR
  • 16. MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT formulat per Rosenstock (1966) i reformulat per Rosenstock i Kirsch (1982): Explica com una persona adoptarà o no una acció de salut (en la obesitat podria correspondre a iniciar una dieta i realitzar exercici) apartir dediversosfactors:  Motivació de salut: es refereix al grau d’interès que té la persona per a la seva problemàtica.  Susceptibilitat percebuda: es refereix a com la persona percep el risc de contraureunamalaltia, o en el nostrecas, laobesitat.  Gravetat percebuda: es refereix al grau en que la persona percep la gravetat de lesconseqüènciesquan estéel problema.  Costos i beneficis percebuts: es refereix a la valoració que fa la persona dels beneficis que obtindrà si realitza l’acció per la prevenció o reducció de l’amenaça, i els costos o barreres implicades (físiques, psicològiques, econòmiques, etc.).
  • 17. Lapredicció del model és: Quan la persona valora que els costos són elevats i els beneficis mínims, no adoptaràlaconductadesalut apropiada. Quan la persona valora que els costos són baixos i els beneficis alts, sí que adoptaràlaconductadesalut. Quan la persona valora que els beneficis i els costos són elevats, és probable que la persona dugui a terme conductes que no reduiran l’amenaça per alasevasalut. Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són baixes, caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi. Quan la persona valora que la susceptibilitat i la gravetat percebudes són elevats, no caldràtreballar deformaintensal’acció pel canvi.
  • 18. Teoria de l’acció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) i la conducta planificada (Ajzen, 1885; Ajzen i Maden, 1986): Aquestes teories pretenen explicar perquè les persones posen en pràctica determinades conductes de salut com per exemple fer una dieta o realitzar exercici. Teoria de l’acció raonada: la intenció de realitzar una determinada conducta depèn dedosfactors: Factor personal: es refereix al judici que realitza la persona sobre si considera bo o dolent dur a terme l’acció. En base aquest judici, es determinaràl’actitud quemostraràlapersonacap alaconducta. Factor decaràcter social o cultural: éslapressió social quepercep lapersona perquè realitzi o no l’acció. Si la persona pensa que el seu entorn vol que faci algunacosa, intentaràfer algunaacció.
  • 19. Segons les creences de la persona de que realitzant una acció es tinguin uns determinats resultats i també l’avaluació subjectiva que en fa d’aquests, s’obtindrà la intenció que adaptarà davant d’una determinada acció o conducta: Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud favorable. Quan la persona valora que realitzant unes determinades accions no s’aconseguiran bonsresultats, s’obtindràunaactitud desfavorable. Teoria de la conducta planificada: s’aconseguirà la intenció de realitzar unadeterminadaconductaquan esdonin elssegüentsfactors: Una actitud positiva, percebre certa pressió social, sentir-se capaç de dur a termel’acció i tenir garantiesdeques'aconseguiran bonsresultats.
  • 20. Teoria de la motivació protectora proposat per Rogers (1975;1983) i Harris i Middleton (1995). Quan s’expliquen les conseqüències d’un risc per a la salut o les malalties que se’n deriven, s’aconsegueix que la personaesprotegeixi dequalsevol dany, motivant-lospel canvi. Aquesta motivació protectora és la que actua per prevenir la malaltia, i promou diferents conductes relacionats amb la salut. Emfatitzar el risc o conseqüències d’una determinada malaltia és una metodologia eficaç per aconseguir lamotivació pel canvi.
  • 21. MODELS ITEORIES DEMODELS ITEORIES DE LL’’AUTOREGULACIÓ DELAUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENTCOMPORTAMENT
  • 22. ELMODELDELPROCÉS DE L’ADOPCIÓ DE PRECAUCIONS proposat per Weinstein (1998): Quan les persones adopten comportaments protectors de la salut, han de travessar set etapes de creences en la seva pròpia susceptibilitat. Ara bé, aquestesno han deser progressives, sinó queespoden alternar: 1.No consideren que el seu comportament és un risc per a la seva salut, per tant, no tenen consciènciadel risc quecomportaper alasalut. 2.Adquireixen consciència de risc però creuen que les pitjors conseqüènciesno elspassaràaells(biaix optimista).
  • 23. 3. Accepten la idea de fer prevenció però encara no s’han decidit a actuar. 4. Decideixen passar al’acció. 5. Decideixen quel’acció ésinnecessària. 6. Adopten lesaccionsnecessàriesper areduir el risc. 7. Mantenen laprecaució.   Amb aquestes set fases s’entreveu que per entrar a l’acció (fase sis), la persona ha de valorar i percebre que els beneficis seran molt superiorsalscostos.  
  • 24. ELPROCÉS D’ACCIÓ A FAVOR DELA SALUTproposat per Schwarzer (1992): Defensa que per adoptar precaucions o realitzar el canvi d’hàbits de risc per a la salut, és necessari un procés d’autoregulació que es pot dividir en diversos estadis: Expectatives de resultats Expectatives de resultats Autoeficàcia percebudaAutoeficàcia percebuda Percepcions de risc Percepcions de risc Intencions Meta Intencions Meta Plans d’acció Plans d’acció Control d’acció Control d’acció Acció a favor de la salutAcció a favor de la salut Barreres i recursos externsBarreres i recursos externs
  • 25. TEORIA DEL’ACCIÓ SOCIAL proposadaper Ewart 1991: Segons aquesta teoria el canvi en el comportament es produeix per mitjà del context social, el qual engloba les influències de les organitzacions i les relacionssocials. Prediu que com més densa és una relació social, més gran és la probabilitat dequelapersonaalteri algunarutinadel seu comportament, i adopti un compromís per realitzar noves pautes de comportament de salut. Elscondicionantssocialsescombinen amb elscondicionantsbiològics.