1. DESERTS
Marta Garcia, Enric Ramon, Adrià Solé i Txell Torrijos
INSTITUT MARTÍ DOT 2n D
2. Definició
Tipus de deserts:
◦ Deserts càlids i secs
◦ Semiàrids
◦ Costers
◦ Freds
Parts dels deserts
Agent geològic extern
Etapes cicle geològic extern
Desert del Sàhara
Valoració
Bibliografia
3. Els deserts són zones àrides on plou molt poc.
(menys de 25 cm a l’any)
Aproximadament un terç de la superfície de la terra
és desert.
N’hi ha a tots els continents, els associem amb
indrets sorrencs de molta calor i amb dunes, però la
veritat és que hi ha diversos tipus de deserts.
4.
5. Hi ha quatre tipus:
Desert càlid i sec Desert semiàrid
Desert coster Desert fred
6. Les estacions són càlides durant l'any i molt calentes
a l'estiu. Els hiverns porten certes precipitacions i la
resta de l'any són escasses.
A vegades la pluja comença a caure i s'evapora
abans d'arribar a terra.
Els terres solen ser poc profunds, rocosos i amb un
bon drenatge, de manera que no tenen aigües
superficials.
Són toscos perquè hi ha menys meteorització
química. Les partícules de pols i sorra són fines i
volen a qualsevol altre lloc, deixant enrere els
trossos més pesats.
7. Les plantes són principalment
arbusts, arbres llenyosos
baixets i cactus
Desert d’Aràbia Saudí
Hi ha insectes, aràcnids, rèptils i ocells. Els animals es
queden inactius en amagatalls protegits durant el
dia calorós i surten a buscar menjar al vespre o a la
nit, quan el desert és més fresc.
8. Els estius són moderadament llargs i secs, els hiverns
normalment porten pluges.
Les temperatures de l'estiu estan entre 21-27 °C.
Normalment no va per sobre de 38 °C i a la nit les
temperatures són fresques, a uns 10ºC.
L'aspecte espinós de moltes plantes en deserts semiàrids
els proporciona protecció.
Durant el dia, molts animals busquen l’ombra.
9. Dakhla
La temperatura mitjana de l'estiu és dels 13ºC - 24°C, les
temperatures d'hivern són d'uns 5°C o per sota. La
temperatura màxima de l’any és al voltant de 35°C i el
mínim està al voltant dels -4°C.
El terra és sorrenc. Te un bon drenatge. Algunes plantes
tenen arrels extenses a la vora de la superfície per
aprofitar l’aigua de la pluja.
Alguns animals s'han especialitzat en adaptacions per
tractar amb la calor desèrtica i la manca d'aigua.
10. Es caracteritzen per hiverns freds amb nevades i
precipitacions altes. Tenen estius curts, humits, i
moderadament calents amb hiverns bastant llargs i
freds. La temperatura d'hivern és entre -2 a 4 ° C i la
temperatura d'estiu és entre 21-26 ° C.
Els hiverns reben una mica de neu. La precipitació anual
és de 15-26 cm. Les precipitacions més fortes de la
primavera són normalment a l'abril o maig. En algunes
àrees, les precipitacions poden ser fortes a la tardor. El
sòl és pesat, llimós, i salat.
11. L'erosió produïda pels forts vents, les grans
variacions de temperatura entre el dia i la nit i les
ocasionals pluges torrencials produeixen el
característic paisatge dels deserts.
1.- Taules 10.- Oasis
2.- Canyons 11.- Depressió
3.- “Zeugen” 12.- “Barjanes”
4.- Uadis 13.- Dunes T
5.- Ventalls 14.- Dunes L
al·luvials 15.- Arenoses
6.- “Buttes”
7.- Pedestal
8.- Llac
9.- Hamada
12. 1.- Les taules son pujols de pendent pronunciada i
plana que es formen quan una capa de roques
resistents protegeix a les roques interiors.
2.- Els profunds canyons s’alimenten de la pluja que
cau fora de l'àrea del desert.
3.- Els “zeugen” són cadenes paral·leles de cim
llis, amb casquets de roques dures i resistents
recolzats sobre roques més toves.
4.- Les conques fluvials del desert anomenades
uadis són passos estrets entre taules de pendent
pronunciada i fons pla.
13. 5.- Els ventalls al·luvials es formen quan l’aigua
torrencial que corre pels uadis arriba a la plana
desèrtica on es dipositen els sediments.
6.- Els “buttes” són pujols aïllats i
aplanats, s’assemblen a les taules però són més
petites.
7.- Els pedestals amb forma de fong es formen quan
les pedres arrossegades per el vent topen la base
de les roques.
8.- És un llac salat i sec.
9.- La hamada és un paviment rocós.
14. 10.- La majoria dels oasis es formen en depressions de
defalcació, on el nivell de l’aigua subterrània està a prop
de la superfície.
11.- El vent ha excavat una depressió poc
profunda, anomenada depressió de defalcació.
12.- Els “barjanes” són dunes en forma semilunar, que poden
arribar als 30m d’alçada.
13.- Les dunes transversals són llargues ondulacions de sorra
que estan separades per depressions profundes. Es formen
en direcció perpendicular al vent.
14.- Les dunes longitudinals són llargues ondulacions de
sorra que es produeixen on hi ha poca sorra.
15.- Arenoses dures.
15. Actuen tres agents geològics externs:
◦ Vent
◦ Aigua
◦ Temperatura
16. VENT: És l’agent geològic extern que més modifica el
desert, mou les dunes de sorra, canviant el desert
cada di. També arrossega petits grans de sorra que
van erosionant les pedres, més de baix que de
dalt, perquè les pedres que pesen més i erosionen
més la roca estan suspeses per baix.
AIGUA: Les aigües subterrànies que surten a la
superfície creen vegetació en un lloc concret del
desert (oasis).
TEMPERATURA: Fa que les roques es dilatin durant el
dia perquè fa calor i durant la nit fa fred i es
contrauen i tot aquest moviment durant molts dies
provoca que s’esquerdin.
17.
18. METEORITZACIÓ: La meteorització la fa el
vent, desgasta les roques amb les partícules de
sorra que transporta.
EROSIÓ: La erosió la provoca el vent transportant les
roques que separa de la roca mare.
TRANSPORT: El transport també el provoca el vent
transportant la sorra del desert i l’aigua transportant
a partir dels rius.
SEDIMENTACIÓ: La sedimentació es duu a terme als
ventalls al·luvials.
19. És el desert no polar més gran del món. Té
9.000.000 km2.
Plou molt poc, hi ha anys que no plou.
Està compost per planícies de grava, dunes i
sorra.
La paraula en àrab sàhara significa desert.
20. Ens ha agradat molt fer aquest treball
perquè hem après moltes coses que no
sabíem sobre els deserts.
Hem buscat molta informació i hem
trobat coses molt interessants.