SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 21
DESERTS
 Marta Garcia, Enric Ramon, Adrià Solé i Txell Torrijos

                           INSTITUT MARTÍ DOT     2n D
   Definició
   Tipus de deserts:
    ◦   Deserts càlids i secs
    ◦   Semiàrids
    ◦   Costers
    ◦   Freds
   Parts dels deserts
   Agent geològic extern
   Etapes cicle geològic extern
   Desert del Sàhara
   Valoració
   Bibliografia
   Els deserts són zones àrides on plou molt poc.
    (menys de 25 cm a l’any)
   Aproximadament un terç de la superfície de la terra
    és desert.
   N’hi ha a tots els continents, els associem amb
    indrets sorrencs de molta calor i amb dunes, però la
    veritat és que hi ha diversos tipus de deserts.
   Hi ha quatre tipus:




         Desert càlid i sec   Desert semiàrid




           Desert coster        Desert fred
   Les estacions són càlides durant l'any i molt calentes
    a l'estiu. Els hiverns porten certes precipitacions i la
    resta de l'any són escasses.
   A vegades la pluja comença a caure i s'evapora
    abans d'arribar a terra.
   Els terres solen ser poc profunds, rocosos i amb un
    bon drenatge, de manera que no tenen aigües
    superficials.
   Són toscos perquè hi ha menys meteorització
    química. Les partícules de pols i sorra són fines i
    volen a qualsevol altre lloc, deixant enrere els
    trossos més pesats.
   Les plantes són principalment
    arbusts,    arbres   llenyosos
    baixets i cactus
                                        Desert d’Aràbia Saudí


   Hi ha insectes, aràcnids, rèptils i ocells. Els animals es
    queden inactius en amagatalls protegits durant el
    dia calorós i surten a buscar menjar al vespre o a la
    nit, quan el desert és més fresc.
   Els estius són moderadament llargs i secs, els hiverns
    normalment porten pluges.
   Les temperatures de l'estiu estan entre 21-27 °C.
    Normalment no va per sobre de 38 °C i a la nit les
    temperatures són fresques, a uns 10ºC.
   L'aspecte espinós de moltes plantes en deserts semiàrids
    els proporciona protecció.
   Durant el dia, molts animals busquen l’ombra.
Dakhla

   La temperatura mitjana de l'estiu és dels 13ºC - 24°C, les
    temperatures d'hivern són d'uns 5°C o per sota. La
    temperatura màxima de l’any és al voltant de 35°C i el
    mínim està al voltant dels -4°C.
   El terra és sorrenc. Te un bon drenatge. Algunes plantes
    tenen arrels extenses a la vora de la superfície per
    aprofitar l’aigua de la pluja.
   Alguns animals s'han especialitzat en adaptacions per
    tractar amb la calor desèrtica i la manca d'aigua.
   Es caracteritzen per hiverns freds amb nevades i
    precipitacions altes. Tenen estius curts, humits, i
    moderadament calents amb hiverns bastant llargs i
    freds. La temperatura d'hivern és entre -2 a 4 ° C i la
    temperatura d'estiu és entre 21-26 ° C.
   Els hiverns reben una mica de neu. La precipitació anual
    és de 15-26 cm. Les precipitacions més fortes de la
    primavera són normalment a l'abril o maig. En algunes
    àrees, les precipitacions poden ser fortes a la tardor. El
    sòl és pesat, llimós, i salat.
   L'erosió produïda pels forts vents, les grans
    variacions de temperatura entre el dia i la nit i les
    ocasionals pluges torrencials produeixen el
    característic paisatge dels deserts.
     1.- Taules     10.- Oasis
     2.- Canyons    11.- Depressió
     3.- “Zeugen”   12.- “Barjanes”
     4.- Uadis      13.- Dunes T
     5.- Ventalls   14.- Dunes L
     al·luvials     15.- Arenoses
     6.- “Buttes”
     7.- Pedestal
     8.- Llac
     9.- Hamada
   1.- Les taules son pujols de pendent pronunciada i
    plana que es formen quan una capa de roques
    resistents protegeix a les roques interiors.
   2.- Els profunds canyons s’alimenten de la pluja que
    cau fora de l'àrea del desert.
   3.- Els “zeugen” són cadenes paral·leles de cim
    llis, amb casquets de roques dures i resistents
    recolzats sobre roques més toves.
   4.- Les conques fluvials del desert anomenades
    uadis són passos estrets entre taules de pendent
    pronunciada i fons pla.
   5.- Els ventalls al·luvials es formen quan l’aigua
    torrencial que corre pels uadis arriba a la plana
    desèrtica on es dipositen els sediments.
   6.-     Els    “buttes”     són   pujols  aïllats i
    aplanats, s’assemblen a les taules però són més
    petites.
   7.- Els pedestals amb forma de fong es formen quan
    les pedres arrossegades per el vent topen la base
    de les roques.
   8.- És un llac salat i sec.
   9.- La hamada és un paviment rocós.
   10.- La majoria dels oasis es formen en depressions de
    defalcació, on el nivell de l’aigua subterrània està a prop
    de la superfície.
   11.-     El  vent    ha   excavat     una   depressió    poc
    profunda, anomenada depressió de defalcació.
   12.- Els “barjanes” són dunes en forma semilunar, que poden
    arribar als 30m d’alçada.
   13.- Les dunes transversals són llargues ondulacions de sorra
    que estan separades per depressions profundes. Es formen
    en direcció perpendicular al vent.
   14.- Les dunes longitudinals són llargues ondulacions de
    sorra que es produeixen on hi ha poca sorra.
   15.- Arenoses dures.
   Actuen tres agents geològics externs:

    ◦ Vent
    ◦ Aigua
    ◦ Temperatura
   VENT: És l’agent geològic extern que més modifica el
    desert, mou les dunes de sorra, canviant el desert
    cada di. També arrossega petits grans de sorra que
    van erosionant les pedres, més de baix que de
    dalt, perquè les pedres que pesen més i erosionen
    més la roca estan suspeses per baix.

   AIGUA: Les aigües subterrànies que surten a la
    superfície creen vegetació en un lloc concret del
    desert (oasis).

   TEMPERATURA: Fa que les roques es dilatin durant el
    dia perquè fa calor i durant la nit fa fred i es
    contrauen i tot aquest moviment durant molts dies
    provoca que s’esquerdin.
   METEORITZACIÓ: La meteorització la fa el
    vent, desgasta les roques amb les partícules de
    sorra que transporta.
   EROSIÓ: La erosió la provoca el vent transportant les
    roques que separa de la roca mare.
   TRANSPORT: El transport també el provoca el vent
    transportant la sorra del desert i l’aigua transportant
    a partir dels rius.
   SEDIMENTACIÓ: La sedimentació es duu a terme als
    ventalls al·luvials.
   És el desert no polar més gran del món. Té
    9.000.000 km2.
   Plou molt poc, hi ha anys que no plou.
   Està compost per planícies de grava, dunes i
    sorra.
   La paraula en àrab sàhara significa desert.
   Ens ha agradat molt fer aquest treball
    perquè hem après moltes coses que no
    sabíem sobre els deserts.

   Hem buscat molta informació i hem
    trobat coses molt interessants.
   http://iesmjuancalero.juntaextremadura.net/archivos_insti/recu
    rdptos/geohistor/geografia/PARTES%20DESIERTO.SWF
   http://www.barrameda.com.ar/ecologia/desierto.htm
   http://www.barrameda.com.ar/ecologia/desierto.htm
   http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/educa/libros/desierto
    /html/sec_3.htm
   http://www.mundo-geo.es/naturaleza/paisajes/desiertos-del-
    mundo-caracteristicas-clima-flora-y-fauna-de-los-desiertos
   http://es.scribd.com/doc/72170327/Flora-y-Fauna
   http://www.eljardin.ws/plantas/clasificacion/plantas-del-
    desierto.html
   http://www.abcpedia.com/mundo/desierto.htm
   https://www.buenastareas.com/join.php
   http://cienciasnaturales08mariuxi.blogspot.com.es/2011/11/e
    n-geografia-se-define-como-desierto-la.html
   http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/primer-ciclo-
    basico/ciencias-naturales/organismos-ambiente-y-sus-
    interacciones/2009/12/25-3688-9-desiertos.shtml

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El Paisatge Muntanya
El Paisatge MuntanyaEl Paisatge Muntanya
El Paisatge Muntanyamalbert1
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del climaMarga Lazaro
 
Elements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costaElements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costaegil27
 
Comarques interior
Comarques interiorComarques interior
Comarques interiorirac
 
Clima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaClima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaJOrdi_xD
 
Catalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarquesCatalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarquesLucianandy
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYAUAL-USEE
 
Rius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de EuropaRius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de Europajmoa22
 
Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunyapep59
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terraAlbert Albert
 

La actualidad más candente (20)

El Paisatge Muntanya
El Paisatge MuntanyaEl Paisatge Muntanya
El Paisatge Muntanya
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del clima
 
Elements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costaElements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costa
 
Pobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i planaPobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i plana
 
Comarques interior
Comarques interiorComarques interior
Comarques interior
 
Clima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaClima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanya
 
Catalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarquesCatalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarques
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
desert fred
desert freddesert fred
desert fred
 
Rius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de EuropaRius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de Europa
 
Els Climes d' Espanya
Els Climes d' EspanyaEls Climes d' Espanya
Els Climes d' Espanya
 
Paisatge equatorial
Paisatge equatorialPaisatge equatorial
Paisatge equatorial
 
El paisatge desèrtic
El paisatge desèrtic El paisatge desèrtic
El paisatge desèrtic
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 
Característiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanyaCaracterístiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanya
 
Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunya
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Comarques de catalunya
Comarques de catalunyaComarques de catalunya
Comarques de catalunya
 
El paisatge a 3r
El paisatge a 3rEl paisatge a 3r
El paisatge a 3r
 
Clima desèrtic
Clima desèrticClima desèrtic
Clima desèrtic
 

Similar a Els Deserts

Similar a Els Deserts (20)

Paisatge desèrtic (1B)
Paisatge desèrtic (1B)Paisatge desèrtic (1B)
Paisatge desèrtic (1B)
 
El clima
El climaEl clima
El clima
 
ELS CLIMES DE LA TERRA.pdf
ELS CLIMES DE LA TERRA.pdfELS CLIMES DE LA TERRA.pdf
ELS CLIMES DE LA TERRA.pdf
 
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
 
Les formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terraLes formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terra
 
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO DClima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
 
Clima desèrtic salut roberto i eva
Clima desèrtic salut roberto i evaClima desèrtic salut roberto i eva
Clima desèrtic salut roberto i eva
 
El vent
El ventEl vent
El vent
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
 
Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
 
Climes i paisatges2
Climes i paisatges2Climes i paisatges2
Climes i paisatges2
 
Clima temperat[1]
Clima temperat[1]Clima temperat[1]
Clima temperat[1]
 
Tundra
TundraTundra
Tundra
 
Els deserts
Els desertsEls deserts
Els deserts
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Clima desèrtic salut roberto i eva
Clima desèrtic salut roberto i evaClima desèrtic salut roberto i eva
Clima desèrtic salut roberto i eva
 
05 el vent yani zhao sara cardona
05 el vent yani zhao sara cardona05 el vent yani zhao sara cardona
05 el vent yani zhao sara cardona
 
Zones fredes
Zones fredesZones fredes
Zones fredes
 

Els Deserts

  • 1. DESERTS Marta Garcia, Enric Ramon, Adrià Solé i Txell Torrijos INSTITUT MARTÍ DOT 2n D
  • 2. Definició  Tipus de deserts: ◦ Deserts càlids i secs ◦ Semiàrids ◦ Costers ◦ Freds  Parts dels deserts  Agent geològic extern  Etapes cicle geològic extern  Desert del Sàhara  Valoració  Bibliografia
  • 3. Els deserts són zones àrides on plou molt poc. (menys de 25 cm a l’any)  Aproximadament un terç de la superfície de la terra és desert.  N’hi ha a tots els continents, els associem amb indrets sorrencs de molta calor i amb dunes, però la veritat és que hi ha diversos tipus de deserts.
  • 4.
  • 5. Hi ha quatre tipus: Desert càlid i sec Desert semiàrid Desert coster Desert fred
  • 6. Les estacions són càlides durant l'any i molt calentes a l'estiu. Els hiverns porten certes precipitacions i la resta de l'any són escasses.  A vegades la pluja comença a caure i s'evapora abans d'arribar a terra.  Els terres solen ser poc profunds, rocosos i amb un bon drenatge, de manera que no tenen aigües superficials.  Són toscos perquè hi ha menys meteorització química. Les partícules de pols i sorra són fines i volen a qualsevol altre lloc, deixant enrere els trossos més pesats.
  • 7. Les plantes són principalment arbusts, arbres llenyosos baixets i cactus Desert d’Aràbia Saudí  Hi ha insectes, aràcnids, rèptils i ocells. Els animals es queden inactius en amagatalls protegits durant el dia calorós i surten a buscar menjar al vespre o a la nit, quan el desert és més fresc.
  • 8. Els estius són moderadament llargs i secs, els hiverns normalment porten pluges.  Les temperatures de l'estiu estan entre 21-27 °C. Normalment no va per sobre de 38 °C i a la nit les temperatures són fresques, a uns 10ºC.  L'aspecte espinós de moltes plantes en deserts semiàrids els proporciona protecció.  Durant el dia, molts animals busquen l’ombra.
  • 9. Dakhla  La temperatura mitjana de l'estiu és dels 13ºC - 24°C, les temperatures d'hivern són d'uns 5°C o per sota. La temperatura màxima de l’any és al voltant de 35°C i el mínim està al voltant dels -4°C.  El terra és sorrenc. Te un bon drenatge. Algunes plantes tenen arrels extenses a la vora de la superfície per aprofitar l’aigua de la pluja.  Alguns animals s'han especialitzat en adaptacions per tractar amb la calor desèrtica i la manca d'aigua.
  • 10. Es caracteritzen per hiverns freds amb nevades i precipitacions altes. Tenen estius curts, humits, i moderadament calents amb hiverns bastant llargs i freds. La temperatura d'hivern és entre -2 a 4 ° C i la temperatura d'estiu és entre 21-26 ° C.  Els hiverns reben una mica de neu. La precipitació anual és de 15-26 cm. Les precipitacions més fortes de la primavera són normalment a l'abril o maig. En algunes àrees, les precipitacions poden ser fortes a la tardor. El sòl és pesat, llimós, i salat.
  • 11. L'erosió produïda pels forts vents, les grans variacions de temperatura entre el dia i la nit i les ocasionals pluges torrencials produeixen el característic paisatge dels deserts. 1.- Taules 10.- Oasis 2.- Canyons 11.- Depressió 3.- “Zeugen” 12.- “Barjanes” 4.- Uadis 13.- Dunes T 5.- Ventalls 14.- Dunes L al·luvials 15.- Arenoses 6.- “Buttes” 7.- Pedestal 8.- Llac 9.- Hamada
  • 12. 1.- Les taules son pujols de pendent pronunciada i plana que es formen quan una capa de roques resistents protegeix a les roques interiors.  2.- Els profunds canyons s’alimenten de la pluja que cau fora de l'àrea del desert.  3.- Els “zeugen” són cadenes paral·leles de cim llis, amb casquets de roques dures i resistents recolzats sobre roques més toves.  4.- Les conques fluvials del desert anomenades uadis són passos estrets entre taules de pendent pronunciada i fons pla.
  • 13. 5.- Els ventalls al·luvials es formen quan l’aigua torrencial que corre pels uadis arriba a la plana desèrtica on es dipositen els sediments.  6.- Els “buttes” són pujols aïllats i aplanats, s’assemblen a les taules però són més petites.  7.- Els pedestals amb forma de fong es formen quan les pedres arrossegades per el vent topen la base de les roques.  8.- És un llac salat i sec.  9.- La hamada és un paviment rocós.
  • 14. 10.- La majoria dels oasis es formen en depressions de defalcació, on el nivell de l’aigua subterrània està a prop de la superfície.  11.- El vent ha excavat una depressió poc profunda, anomenada depressió de defalcació.  12.- Els “barjanes” són dunes en forma semilunar, que poden arribar als 30m d’alçada.  13.- Les dunes transversals són llargues ondulacions de sorra que estan separades per depressions profundes. Es formen en direcció perpendicular al vent.  14.- Les dunes longitudinals són llargues ondulacions de sorra que es produeixen on hi ha poca sorra.  15.- Arenoses dures.
  • 15. Actuen tres agents geològics externs: ◦ Vent ◦ Aigua ◦ Temperatura
  • 16. VENT: És l’agent geològic extern que més modifica el desert, mou les dunes de sorra, canviant el desert cada di. També arrossega petits grans de sorra que van erosionant les pedres, més de baix que de dalt, perquè les pedres que pesen més i erosionen més la roca estan suspeses per baix.  AIGUA: Les aigües subterrànies que surten a la superfície creen vegetació en un lloc concret del desert (oasis).  TEMPERATURA: Fa que les roques es dilatin durant el dia perquè fa calor i durant la nit fa fred i es contrauen i tot aquest moviment durant molts dies provoca que s’esquerdin.
  • 17.
  • 18. METEORITZACIÓ: La meteorització la fa el vent, desgasta les roques amb les partícules de sorra que transporta.  EROSIÓ: La erosió la provoca el vent transportant les roques que separa de la roca mare.  TRANSPORT: El transport també el provoca el vent transportant la sorra del desert i l’aigua transportant a partir dels rius.  SEDIMENTACIÓ: La sedimentació es duu a terme als ventalls al·luvials.
  • 19. És el desert no polar més gran del món. Té 9.000.000 km2.  Plou molt poc, hi ha anys que no plou.  Està compost per planícies de grava, dunes i sorra.  La paraula en àrab sàhara significa desert.
  • 20. Ens ha agradat molt fer aquest treball perquè hem après moltes coses que no sabíem sobre els deserts.  Hem buscat molta informació i hem trobat coses molt interessants.
  • 21. http://iesmjuancalero.juntaextremadura.net/archivos_insti/recu rdptos/geohistor/geografia/PARTES%20DESIERTO.SWF  http://www.barrameda.com.ar/ecologia/desierto.htm  http://www.barrameda.com.ar/ecologia/desierto.htm  http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/educa/libros/desierto /html/sec_3.htm  http://www.mundo-geo.es/naturaleza/paisajes/desiertos-del- mundo-caracteristicas-clima-flora-y-fauna-de-los-desiertos  http://es.scribd.com/doc/72170327/Flora-y-Fauna  http://www.eljardin.ws/plantas/clasificacion/plantas-del- desierto.html  http://www.abcpedia.com/mundo/desierto.htm  https://www.buenastareas.com/join.php  http://cienciasnaturales08mariuxi.blogspot.com.es/2011/11/e n-geografia-se-define-como-desierto-la.html  http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/primer-ciclo- basico/ciencias-naturales/organismos-ambiente-y-sus- interacciones/2009/12/25-3688-9-desiertos.shtml