Introducció a la filosofia social i política de J. Stuart Mill

1. John Stuart Mill
(1806-1873)
Introducció

2. Introducció
• Influències
- Empirisme clàssic (Hobbes, Locke, Hume)
- Utilitarisme de Bentham (1748-1832)
iniciat al s. XIX)
- Liberalisme
- Epicur (Doctrina ètica hedonista sobre la felicitat)
“La natura ha posat la
humanitat sota l’imperi
de dos amos sobirans,
el dolor i el plaer.
Només ells ens indiquen
el que hem de fer i
també ells determinen
el que no he de fer.” (J.
Bentham)
“(El principi d’utilitat) reconeix aquesta submissió i la situa com a fonament del sistema
que té per objectiu construir l’edifici de la felicitat mitjançant la raó i la llei”
J. Bentham, Els principis de la moral i la legislació (1823)

3. Introducció
Trets generals de la seva filosofia
- Caràcter pràctic. Interès a
fonamentar un sistema ètic que
sigui la base per promoure accions
socials i polítiques orientades al bé
comú
- Interès per la filosofia moral i
política, i en concret, per la seva
fonamentació i la qüestió de la
felicitat

4. Introducció
• Context social i polític (s. XIX)
- Industrialització
- Capitalisme
L’utilitarisme (corrent del s.XIX al qual
pertany Mill) s’inseria en un corrent
intel·lectual que promovia reformes
socials i polítiques. Aquest grup
d’intel·lectuals va ser titllat de “filòsofs
radicals”.

5. Introducció
• El credo que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el
Principi de la major felicitat possible, sosté que tot acció és bona
en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, dolenta en
funció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat.”
• “Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor
i privació de plaer”
• Hi ha una jerarquia de plaers. Hi ha plaers superiors (enteniment,
sentiment, imaginació) i plaers inferiors (els que compartim amb
els animals).

6. Introducció
• El principi d’utilitat ja es troba formulat en Bentham (el qual, al seu
torn, troba ja exposat en Hutcheson, un autor deixeble de Hume).
Bentham proposa com a ideal de vida ètica “la felicitat del major
nombre (de persones.
CRITERI DE
BÉ /MAL
Precedent: PRINCIPI D’UTILITAT de Bentham
(The greatest happiness of the greatest number”)
PLAER
DOLOR
FELICITAT
“(Per utilitat) entenc la propietat d’un objecte per la qual tendeix a produir un benefici, un
avantatge, un plaer, un bé, és a dir, la felicitat (perquè tot és el mateix), o (perquè també és
el mateix) a evitar que es produeixi un dany, un sofriment, un mal o una desgràcia.”

7. CAPÍTOL II
• MILL
• Felicitat Individual / col·lectiva
CRITERI DE
BÉ /MAL
PLAER
DOLOR
FELICITAT
“El credo que passa com a fonament de la moral la Utilitat o el principi de la major felicitat
possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la
felicitat, dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat”.
J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. II)
“Per felicitat s’entén
plaer i absència de
dolor; per infelicitat,
dolor i privació del
plaer.”
Similituds amb
Bentham

8. CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers
•El principi d’utilitat, per a ser practicat, requereix una
mena de “càlcul aritmètic”.
•El valor del plaer s’ha d’avaluar no només
quantitativament, sinó també qualitativament.
•Entre els plaers hi ha una diferència de quantitat (nombre
de persones a qui el plaer i l’exempció del dolor beneficia,
extensió en la maximització del plaer i l’exempció del dolor)
i la qualitat dels plaers (perdurabilitat, permanència,
caràcter del plaer). L’aspecte col·lectiu de la felicitat és molt
important per a Mill.
Introducció

9. CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers
Capítol II
“És millor ser una
persona insatisfeta
que no un gorrí
satisfet; millor ser
Sòcrates insatisfet
que un ximple
satisfet.”
J.S.MILL, L’utilitarisme

10. Importància de l’aspecte col·lectiu. La major felicitat per al major nombre
de persones
Introducció
“La felicitat que configura
el criteri utilitarista del que
és una conducta bona bo
és pas la felicitat del
mateix agent, sinó la de
tots els afectats per ella.”
J.S.MILL, L’utilitarisme

11. I quan no coincideix el que l’individu considera felicitat per a ell amb la
felicitat de l’altri? Com s’articula el binomi individualisme / altruisme o
individu/ societat?
Introducció
“Actua com voldries que
actuessin amb tu, i estima el
teu veí com a tu mateix.”
J.S.MILL, L’utilitarisme
Cal actuar“com un
espectador benevolent i
desinteressat.”
J.S.MILL, L’utilitarisme

12. El paper de l’educació i
l’opinió pública en la
felicitat per equilibrar la
felicitat pròpia i la dels
altres.
L’educació i la força
motivadora de l’opinió
pública pot ajudar a
modelar les accions
individuals per a que
siguin bones per a ell
mateix i per als altres.
.
Introducció

13. El paper de l’educació i
l’opinió pública en la
felicitat per equilibrar la
felicitat pròpia i la dels
altres.
.
Ara bé, Mill està en
contra de la coacció del
pensament i de la
llibertat per part de
l’opinió pública.
Introducció

14. CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers
• El principi d’utilitat, per a ser practicat, requereix una mena
de “càlcul aritmètic”.
• El valor del plaer s’ha d’avaluar no només quantitativament,
sinó també qualitativament.
• Entre els plaers hi ha una diferència de quantitat (nombre
de persones a qui el plaer i l’exempció del dolor beneficia,
extensió en la maximització del plaer i l’exempció del dolor)
i la qualitat dels plaers (perdurabilitat, permanència,
caràcter del plaer). L’aspecte col·lectiu de la felicitat és molt
important per a Mill.
Introducció

15. CONTRA EL SENSUALISME HEDONISME. La jerarquia de plaers
• Hi ha una jerarquia de plaers, i una diferència qualitativa en els plaers.Uns
plaers són més desitjables que d’altres.
Introducció
PLAERS
SUPERIORS
happiness
(felicitat)
content
(satisfacció)
PLAERS
INFERIORS
Plaers sensuals
(relatius als sentits). Els
tenen també els
animals
Plaers de l’intel·lecte, el sentiment
(inclòs el sentiment moral) i la
imaginació. (relatius a les facultats
superiors pròpiament humanes).
≠
Hi ha una
gradació o
jerarquia de
plaers

16. Introducció
“LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI
D’UTILITAT”
Per què estic obligat a actuar d’acord
amb aquest principi?
“Per què estic obligat a promoure la
felicitat general?”
“la força de les recompenses i el
s càstigs externs”. Creences religioses /
Societat
Motivació
externa
Motivació
interna
“un sentiment subjectiu de la ment”.
Consciència capaç d’assumir l’obligació
moral. Sentiment moral, empatia, amor,
sentiment religiós
Principal

17. Fonamentació del Principi d’Utilitat.
• Mill omet la fonamentació transcendent de l’aspiració a la
felicitat, o de la consciència moral, ni reflexiona sobre l’origen
innat o adquirit d’aquesta consciència o aspiració.
Introducció
“No es pot donar cap altra prova que la felicitat
general és desitjable, llevat del fet que tot
persona desitja la pròpia felicitat en la mesura
que creu que la pot assolir”
Aquest sentiment del deure, la consciència moral
“és un fet real de la naturalesa humana”
J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. IV)

18. Fonamentació del Principi d’Utilitat.
• Fal·làcia naturalista o motivació pragmàtica?
• Sidgwick: El principi d’Utilitat o Felicitat és indemostrable. L’hem de
considerar com a intuïció moral, basada en una constatació per
l’experiència.
• Paral·lelisme amb Aristòtil (la felicitat com a únic fi de l’acció humana).
Introducció
“No es pot donar cap altra prova que la felicitat general
és desitjable, llevat del fet que tot persona desitja la
pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir”
Aquest sentiment del deure, la consciència moral “és un
fet real de la naturalesa humana”
J.S.MILL, L’utilitarisme (Cap. IV)

19. El principi del dany
• El principi del dany. El principi del paternalisme. LLIBERTAT/AUTORITAT
• Prevenció sobre la “tirania de la majoria”.
Introducció
“L’únic propòsit pel qual hom pot exercir legítimament el poder
sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada, contra la seva
voluntat, és impedir el dany dels altres. El seu propi bé, ja sia físic o
moral, no és una justificació suficient. No pot ser legítimament
obligat a fer o estar-se de fer quelcom perquè fóra millor per a ell,
perquè el fes més benaurat, perquè, en les opinions dels altres,
fóra més assenyat o fins i tot més encertat.”
“Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit l’individu és
sobirà.”
J.S.MILL, Sobre la llibertat