ANÀLISI D´UN TEXT Expressió audiovisual

1. ANÀLISI D´UN TEXT
Expressió audiovisual
PARAULES CLAU
Semiòtica, Vicente Hernández Estévez, anàlisi formal, formalisme rus, Victor Erice, El espiritu de la colmena, iconografia .
Laia Mena
Grau de Comunicació

2. ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 1
L´objecte d´estudi de Vicente Hernández Esteve en el capítol “Teoría y técnica del análissi fílmico” és la pel·lícula espanyola “Es espíritu de la Colmena” dirigida per Víctor Erice i estrenada al 1973.
El film, ambientat en el període just després de finalitzada la guerra civil, descriu la vida en un poble de Segòvia on es projecta la pel·lícula “El doctor Frankenstein” i la reacció de unes nenes en torn a la pel·lícula i les seves primeres apropaments a la mort. El film va ser guardonat al Festival Internacional de cine de San Sebastian com a Millor pel·lícula. El film combina la visió de l´univers infantil amb la visió poètica del món dels sons on es fonen situacions macabres amb situacions delicades formant una gran bellesa fotogràfica. El film pretén recrear l´escena d´una població devastada psicològica, social i físicament per una guerra civil així com també tractar la primera mirada infantil envers la mort. Per altra banda també tracta de cóm el cinema crea mites mitjançant la relació de la nena amb Frankenstein, idea obsessiva per al director Victor Erice. La pel·lícula es considerada una obra d´art per l´equilibri dels enquadres, el detall de la fotografia plena de matisos, el ritme de la narració i la relació entre la realitat i el món de les idees.
En aquest capítol que pertany al llibre “Elementos para una semiótica del texto artístico (Poesía, narrativa, teatro, cine)” i publicat el 1999, Vicente Hernández Estevez fa un anàlisis de la forma i no del contingut. El mètode d´anàlisi de Hernández és formal. La seva perspectiva és realista sobre la disposició dels elements en el film i el seu anàlisi és a nivell estrictament cinematogràfic més enllà de l’estètica del film. Vicente Hernández fa referencia en la seva publicació a escriptors i crítics pels quals ha estat influenciat com; F.Creixells, Alain Resnais, Raymond Bellour "Le bloclage symbolique", Jean-François Tarnowski, M.Mrie "Descripcion-analyse", H. Hernández y Manolo Revuelta i "30 años de cine al alcance de todos los españoles", Marta Hernández quan assenyala que "esta terminologia surgida de los análissi estructurales del relato ha sido traducida y aplicada al cine en el Estado español por Marta Hernández" o Carlos Bousoño i la "Teoria de la expresión poética"
Les idees més rellevants que se´n poden extreure dels apartats de “LA PREMISA” i “LA GENÈRICA” són sempre rellevants a la forma en la construcció i elaboració de la pel.licula. S´analitza doncs la relació del film amb el context i amb el seu referent. Hernández intenta en aquest text completar les teories de Metz, ja que creu que Metz no revela el

3. ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 2
funcionament dels elements invariables, així Hernández intenta cobrir aquest buit en les conclusions de Metz. En un breu recordatori de Metz faig referència aquí a les seves teories sobre la idea que defensa Metz “Tot i que imatge i llengua són dues formes de comunicació diferents, cal tenir present la relació que mantenen per a entendre el potencial de totes dues”.
En un altre idea rellevant del text de Hernández és la crítica al guió de Elías Quejereta amb la frase "a duras penas llega a merecer el calificativo de guión cinematográfico" i "no hace falta decir que sería la peor edición de un filme que nunca se ha arealizado", en un anàlisi estricta de forma i elaboració del guió.
Més endavant Harnández fa referència al carácter de continuïtat temporal subjectivitzada amb el que sens presenta el film-en-projecció.
Un altre element analitzat és el punt de vista projectat i cóm es crea. En aquest cas les diferents mirades que conformen els diversos punts de vista i la construcció d´aquest punt de vista quan comenta “el punto de vista conforma una función específica y básica del lenguaje cinematrográfico" i ho enllaça amb l´ordre en que es presenta el text segons el punt de vista.
El següent punt analitzat és el subjecte de la producció com a element pont entre el sistema real socialitzat i el sistema textual. L’anàlisi del subjecte de l´enunciat com a l´element que vehicula, organitza i motiva. Parlen de la "imatge nítida" en referència a la iconografia simple imposada per l´aprenentatge social, i que fa que l´espectador ignori d´alguna manera segones perspectives més profundes, quedant així atrapat per un referent socialment acceptat i més simple i que gratifica a un tipus d´espectador que no indaga més a fons i es conforma amb les formes cinematogràfiques simples sense cercar segons sentits del text.
Seguidament passa a la disposició del plans, seqüències, segments de seqüències i banda sonora com a mecanisme del funcionament cinematogràfic d´expressió poètica i a nivell lingüístic, com a sistema complex d´acoblament d´unitats lingüístiques que formen un poema visual. El sintagma i el paradigma comparats amb la metàfora i la metonímia
Seguit ens parla de la impossibilitat d´un anàlisi de la pel·lícula sense tindre dades sobre el procés d´elaboració i el punt de vista en el procés d´elaboració del film. Creu en la importància de la informació sobre les diverses etapes de la filmació per poder entendre i avaluar els elements que formen la filmació. Diferencia aquí els conceptes entre "cinefília" tot el relatiu al cine i "filmologia", la informació administrativa del film en sí, i cóm

4. ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 3
només amb la cinefília i la filmologia no hi ha prou per comprendre el procés i elaboració del film per un anàlisi acurat.
El següent concepte i amb una passada breu se centra en la contextualització social i política i la referència a la història espanyola on creu que la referència en el film és merament per acceptació social sense que hi hagin referències explícites a aquest moment històric en concret.
Per últim en aquest apartat de LA PREMIS menciona l´ús de cançons populars espanyoles de l´època de la guerra civil espanyola per part del creador de la banda sonora Luis de Pablo.
En l´apartat “EL GENÉRICO" s´analitza la manera en que es presenten els actors com a peces que conformen el poema, l´expressió poètica cinematogràfica que és "El espíritu de la colmena". Una presentació confeccionada amb dibuixos creats per les mateixes nenes protagonistes de la pel·lícula i l´inici de la frase d´un inici de conte "Erase una vez..." i com s´estableix la connexió directa amb la fantasia dels contes infantils.
Emfatitza aquí Hernández la capacitat referencial de la disposició dels personatges introduint una psicologia prèvia a la visualització que prepara els espectadors. Els pares (Teresa i Fernando) apareixen com a "dona que escriu cartes i home davant el rusc d´abelles" i cóm la disposició dels personatges pot donar una visió naturalista o bé més lírica i poètica.
Amb l´anàlisi del text de Vicente Hernández de l´estructura formal del film podem enquadrar Vicente Hernández en la metodologia dels formalistes russos.
Els formalistes russos com Victor Sklovski (1893 – 1894), representant d´aquesta metodologia basen el seu anàlisi en procediments compositius i estilístics. S´enfoquen en l´estructura que sostén la forma de la trama, en aquest cas, d´un film. És a dir, analitzen el conjunt d´elements que formen l´estructura d´un relat i en la forma en que l´espectador rep aquesta estructura, aquesta trama o siuzhet. S´analitza el film com un text extraient-ne la part visual i intentant construir la trama des del punt de vista de l´espectador i analitzant els mecanismes que enllacen uns elements amb els altres. Els formalistes russos sostenen doncs, que la trama ha de crear el seu propi contingut. La tècnica i els mecanismes han de crear la trama. La coherència doncs, entre els elements ha de generar una trama.

5. ANÀLISI D´UN TEXT
07/11/2014 LAIA MENA 4
En el cas d´aquesta pel·lícula d´expressió poètica, semblaria per l´anàlisi de Vicente Hernández apunta a que no segueix els mecanismes formals de la formació d´una trama que enllaça de manera coherent els elements.
Vicente Hernández fa un anàlisi a partir de la semiòtica, la disciplina que estudia el signe i la interpretació i producció del sentit, però en cap manera estudia el seu significat. La semiòtica, com trobem en l´article “fundadores de la semiòtica” és la ciència que estudia la vida dels signes en el centre d´una societat i com formen part d´una psicologia social acceptada i que governa els límits individuals sobre les representacions de conceptes i la coherència entre aquests conceptes. La semiòtica doncs explica la interpretació dels elements i la iconologia social.
Bibliografia
Victor Erice
http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Erice
El espíritu de la colmena
http://es.wikipedia.org/wiki/El_esp%C3%ADritu_de_la_colmena
Blog de cine
http://www.blogdecine.com/cine-espanol/el-espiritu-de-la-colmena-la-mas-hermosa- pelicula-espanola-del-siglo-xx
Elías Querejeta y el Espíritu de la colmena
https://www.youtube.com/watch?v=y0rMaDSw0wY
Semiòtica
http://es.wikipedia.org/wiki/Semiolog%C3%ADa