Causes i conseqüències de la gran guerra. Realitzat per alumnes de 4 ESO de Palma de Mallorca. IES Josep María Llompart

1. La primera
Guerra
Mundial
Li Jiang, Àgueda Colom, Neus Pericàs i Aina Sbert
4ESO-A

2. Índex
1. La Pau Armada
2. Causes de la guerra
3. Detonant
4. Les fases del conflicte
5. Les conseqüències de la guerra
6. Fotos curioses
7.

3. Introducció

4. Pau Armada
Les contínues tensions entre Estats a causa de conflictes tant nacionalistes com
imperialistas van donar lloc al fet que cada Estat destinés gran quantitat del capital
estatal a la inversió de la indústria d'armament i al foment de l'exèrcit. Tot això va
donar lloc a un complex sistema d'aliances en les quals les nacions es trobaven en
conflicte sense estar en guerra. Aquest periode de temps es va anomenar
Pau Armada.

5. Les causes de la Primera Guerra Mundial són heterogènies. Però la combinació de
totes elles va donar lloc a l'esclat de la Gran Guerra el 1914, finalitzant en 1919
deixant entre nou i 15 milions de morts.
Entre les causes de la Primera Guerra Mundial i la intervenció tardana en el conflicte
dels Estats Units destaquen les següents:
➔ Militarisme
➔ Imperialisme
➔ Nacionalisme
➔ Política d'aliances
Causes G.M.

6. Militarisme
Des de començaments del segle XX
Europa vivia una autèntica carrera
armamentística, sent més pronunciada
a Alemanya i a Gran Bretanya, en
aquest últim país centrada
particularment en reforços de la seva
Marina.
A més, tant a Alemanya com en la
Rússia dels tsars els militars obtenien
cada vegada més poder i s'immiscuien
en les polítiques del dia a dia.

7. Imperialisme
Des d'aproximadament la segona meitat del segle XIX les grans potències europees
van emprar grans quantitats de recursos i temps per aconseguir el control de
regions senceres a l'Àfrica i Àsia per tal de controlar les seves matèries primeres.
Això va portar a enfrontaments continus entre els grans d'Europa que tenien els ulls
posats en els mateixos territoris.

8. Nacionalisme
Per part de nacions i per part de grups
ètnics que es consideraven a si mateix com
nacions però que que formaven part
d'imperis multiètnics. Per exemple, italians,
eslaus o magiars dins de l'imperi
austrohongarès.

9. Política d'aliances
En els anys que van precedir l'esclat de la Primera Guerra Mundial diversos països
van signar tractats de defensa mútua. Això volia dir que si un país era atacat, el seu
aliat hauria de donar suport la seva defensa entrant també en guerra.
En 1914 les aliances més importants eren les formades per:
➔ La Triple Entesa, formada per Rússia, Gran Bretanya-Irlanda i França, a la
qual s'unirien Sèrbia i Bèlgica.
➔ Regne Unit i el Japó
➔ La Triple Aliança, formada per l'imperi Austro-Hongarès, Alemanya i Itàlia,
tot i aquest últim país no va declarar la guerra a 1914 en suport dels seus
aliats. En 1915 renunciaria a aquesta aliança i entraria en guerra del costat
aliat (Triple Entesa). Àustria-Hongria i Alemanya són referits com els Poders
Centrals en el context de la Primera Guerra Mundial.

10. Conflictes Internacionals
Més tard Alemanya desitjà tenir la zona del
Marroc com colònia. Al final aconseguiria
ampliar la seva colònia de Camerun i
aquest incident faria que França i Gran
Bretanya s'enemistaran amb Alemanya.
França i Alemanya
Des de 1848, els sentiments
nacionalistes promoguts
especialment pels alemanys exaltaven
la idea que cada individu pertanyia a
una Nació. Aquest concepte
englobava a totes aquelles persones
amb una cultura, raça i història
comuna. D'aquesta manera es van
arravassar els territoris d'Alsàcia i
Lorena a França. Aquests dos
territoris eren rics en minerals i
afavorien enormement a l'economia
francesa, pel que França i Alemanya
estaven ja en conflicte des d'aquest
moment.

11. Els Balcans sempre han estat un important punt de conflictes, ja que es barregen diversitat de
pobles, idiomes, religions, etc. L'Imperi Turc es trobava feble i l’imperi Austrohongarès i l'Imperi
Rus varen pensar que era un bon moment per fer crèixer la seva influència. Ambdós imperis
volien aquesta unió per poder sortir al Mediterrani a través de Sèrbia.
En 1912 es va crear la
Lliga Balcànica,
questa lliga es
componia de Sèrbia,
Bulgària, Grècia i
Montenegro
D'aquesta forma
s'obligava a Turquia a
abandonar els seus
últims territoris a
excepció d'Istanbul i
es reconeixeria la
independència
d'Albania .
Conflictes Balcànics
En 1913 una nova guerra on els búlgars van haver de cedir grans territoris a Sèrbia. Aquestes
hostilitats es veuran reflectides posteriorment en el sistema d'aliances que es va crear a causa de la Pau
Armada.

12. Detonant
A més a més l’assassinat del
hereu de la corona Austro-
hongaressa, el 28 de juny de
1914 a Sarajevo, comès per
un serbi, només va fer que les
relacions tenses entre
aquests païssos augmentàs.
Es va acusar a Sèrbia d’estar
darrere de Mà Negre. A
conseqüència d’això se li va
presentar un ultimàtum
perquè ajusticiés els
culpables però de fet
suposava una pèrdua de la
sobirania sèrbia, el que per
davant se sabia que Belgrad
no podria acceptar

13. El següent va ser que Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia i per al.
liança amb Rússia.
Per la seva banda Alemanya, seguint la política d’aliances va declarar la
guerra a Rússia i va atacar a França, fet que va fer que Gran Bretanya
intervinguès. L’entrada al conflicte de Gran Bretanya va arrossegar a la
guerra a Austràlia, Canadà, Índia, Nova-Zelanda i Sud-àfric. Finalment al
1917 Estats Units també entra en acció.

14. Les fases del conflicte
Front occidental
Pla Schlieffen: atac
alemany contra
França a través de la
neutral Bèlgica.
Moltke dirigeix les
tropes germàniques.
L'exèrcit francès, al
comandament de
Joffre, aconsegueix
frenar l'atac alemany
a la batalla del
Marne (novembre
1914).
1.La guerra
del moviment
Rep el nom de
les operacions
que van tenir lloc
durant 1914,
centrades en els
esforços
alemanys. Es va
desenvolupar en
dos fronts:
Front occidental
i front oriental.

15. La Guerra de Moviment
Front oriental
Després d'un inicial avanç rus, els alemanys s'imposen, encara que no de forma
definitiva, a la batalla de Tannenberg (agost 1914)
Avenços russos davant Àustria-Hongria.
Les tropes austro-hongareses fracassen en el seu atac a Sèrbia

16. La guerra de trinxeres
A partir de setembre de 1914 els fronts es van estabilitzar i la guerra va adoptar
una tàctica defensiva mitjançant trinxeres. Es van succeir batalles sagnants,
com les de Verdún i Somme en 1916, però cap bàndol va aconseguir avançar.

17. La crisi del 1917 i el final de la guerra
L'any 1917. Va ser un any crucial. La revolució va suposar la retirada de Rússia
del conflicte. No obstant això, el factor més decisiu va ser l'entrada dels Estats
Units en la guerra a favor de les potències aliades, que va proporcionar
importants recursos materials i humans.

18. La crisi del 1917 i el final de la guerra
La fi de la guerra. Els alemanys van signar amb Rússia el Tractat de Brest-
Litovsk (1918), el que els va permetre traslladar les seves tropes a l'oest. Com a
resposta, els aliats van organitzar una ofensiva en tots els fronts, en la qual es
van utilitzar carros de combat i aviació. Els imperis centrals no van poder
resistir i es van rendir: primer Turquia, després Àustria i finalment Alemanya,
després de l'abdicació del kàiser Guillem II. L'11 de novembre de 1918 es va
signar l'armistici a Rethondes. La guerra havia acabat.

19. CONSEQÜÈNCIES

20. TRACTATS DE PAU
Gener de 1919 a Paris
- Clemenceao (president fel consell francès)
- Wilson (president d’EEUU)
- Lloyd George (primer ministre britànic
- Orlando (president d’Itàlia)
-Dret dels pobles a governar-se a si mateixos
- Necessitat de crear una lliga de nacions que
estableixi uns principis del dret internacional i
que s’imposi a tots els països

21. El tractat de Versalles es va signar a la
galeria dels Miralls el 28 de juny de
1919, aniversari de l’atemptat de
Sarajevo.
Constava de 200 pàgines i 440 articles.
El tractat de Versalles
Alemanya va perdre el 13% del territori i el 13% de la població, i es va prohibir que s’unís amb Àustria en un sol Estat. L’exèrcit
alemany va quedar reduït a 100.000 homes, sense aviació ni alt estat major, i va haver de lliurar la seva marina de guerra, que va
ser barrinada poc després a Strapa Flow.
L’article 231 feia als alemanys responsables de la guerra, "desencadenada per l’agressió d’Alemanya i els seus aliats". Aleshores va
aparèixer un concepte jurídic nou: el crim de guerra. Guillem II es va refugiar als Països Baixos, que es van negar a lliurar-lo.
Bèlgica i França, i dos nous estats, Txecoslovàquia i Lituània, es van beneficiar dels canvis fronterers fets a costa d’Alemanya.
Polònia va renéixer després d’un eclipsi de 124 anys i li va ser atorgat un corredor marítim que separava Prússia oriental de la
resta d’Alemanya. Aquesta darrera no va cessar de denunciar aquesta clàusula, nou motiu de discòrdia.
Fronteres europees després de Versalles

22. Víctima de la venjança de certes faccions polítiques
franceses,
de la incomprensió dels EUA i de les pressions d’alguns
exiliats txecs, el vell Imperi catòlic austro-hongarès
es va fragmentar ràpidament.
Imperi austro-hongarès
A més d’Àustria es van crear dos estats nous, Polònia i
Txecoslovàquia,
però no n’hi va haver prou per omplir un buit perillós: aquelles
minories
multiplicades en nom de l’autodeterminació no oferien el
mateix
equilibri que l’Imperi dels Habsburg davant una Alemanya
vençuda i
humiliada, però que continuava unida i poderosa.
Nous estats
El tractat de Saint-Germain-en-Laye deixava Àustria reduïda a les seves possessions germàniques.
El Trentino, l’Alto Àdige i Trieste van ser atribuïts a Itàlia.
Els territoris balcànics van ser annexionats per Sèrbia, que va formar un "regne dels serbis, croats i eslovens" (la futura Iugoslàvia).
Bohèmia-Moràvia, poblada pels txecs, va accedir a la independència.
El tractat del Trianon va limitar Hongria a les zones de població magiar: va perdre Croàcia, la Voivodina i el Banat a favor de Sèrbia, i
Eslovàquia es va unir a Bohèmia-Moràvia per formar Txecoslovàquia.
Romania va recuperar Transilvània, poblada per hongaresos.
El tractat de Neully va desposseir Bulgària de la seva sortida a la mar Egea, i en va modificar la frontera occidental en benefici de Sèrbia.
La resta...

23. Víctimes de guerra
Persones movilitzades: 65.000.000
Persones ferides: 21.200.000
Presoners i desapareguts: 7.800.000
Baixes: 37.500.000
Persones mortes: 8.500.000

24. ARMAMENT
Baionetes
Llançaflames
Granades
Pistoles
Ametralladores

25. Soldats
Casc d’acer
Fusell amb
baioneta Municions
Botes
Màscara de gas

26. Fotos
curioses

32. FI