Aquesta activitat pretén sacsejar l’ambient intel·lectual a l’aula. Tota la seva vida acadèmica els alumnes han escrit per als seus professors i només per a ells. De sobte es troben que estan escrivint per una audiència més nombrosa, una audiència genuïna: els seus amics i companys d’estudis. Fer que els alumnes s’escriguin uns als altres proporciona una manera potent de convertir el grup classe en una genuïna comunitat d’indagació.

1. TALLER D’ASSAIG AMB GOOGLE DOCS
OBJECTIUS
• Convertir el grup classe en una genuïna comunitat d’indagació.
• Transformar la matèria de Ciències Socials en una assignatura
centrada en la investigació.
• Aconseguir que els alumnes emprenguin l’escriptura com un procés
d’indagació públic i col·lectiu, que emprin els seus assajos escrits com a
vehicles per compartir amb els seus companys els resultats de les seves
investigacions sobre els continguts de la matèria.
DESENVOLUPAMENT
I. Creació d’un compte de Gmail
• En primer lloc, cal que cada alumne creï el seu propi compte de
GMAIL. Amb aquesta nova adreça de correu electrònic tots els estudiants
hauran d’escriure un missatge de prova al professor.

2. • És imprescindible que els alumnes omplin tots els camps obligatoris
perquè puguin crear el seu compte.

4. • Ara els alumnes ja poden escriure el seu missatge de presentació.

5. • A mesura que el professor rebi els missatges, afegirà els alumnes a la
seva LLISTA DE CONTACTES i crearà un grup (p. ex.: C. SOCIALS 4t A).
• Quan el professor hagi rebut tots els correus, escriurà un missatge
comú a tots els membres del grup donant-los la benvinguda al curs.

6. • A continuació, els estudiants escriuran un e-mail de prova a la resta de
membres del grup. Ho faran triant l’opció RESPON A TOTS des del missatge
del professor.
• D’aquesta manera cada alumne podrà crear el seu propi grup després
d’afegir les adreces dels companys i la del professor a la seva llista de
contactes.
La infraestructura bàsica necessària per dur a terme l’activitat ja està
preparada! No cal ni una sessió per tenir-la a punt.

7. II. Treball amb Google Docs
• Cada dues setmanes, els estudiants escriuran assajos sobre algun
tema rellevant de la matèria. L’eina que faran servir per lliurar els seus treballs
al professor serà GOOGLE DOCS.
Google Docs (o Documents de Google) és, entre moltes altres coses, un
editor de textos. Hi accedim amb la nostra contrasenya de Gmail des de la
pàgina principal de Google (www.google.es) clicant sobre la pestanya
DOCUMENTS. No cal instal·lar cap programa a l’ordinador per obrir-lo, ja que
s’executa a través del navegador. Això significa que podem accedir als
documents que creem des de qualsevol ordinador del món que tingui connexió
a internet, ja que queden emmagatzemats a la xarxa. Així mateix, també
podem decidir qui pot veure el que hem escrit i, fins i tot, podem convidar altres
persones a modificar documents que hem creat nosaltres o editar
simultàniament un mateix document entre diversos autors.
El procediment que seguiran els nostres alumnes per fer-nos arribar el
seu treball és molt simple: només cal que cliquin sobre la pestanya
COMPARTEIX quan hagin acabat el seu escrit i llavors seleccionin l’opció
INVITA USUARIS. Tot seguit, afegiran les adreces de tots els membres del
grup i la del professor atorgant-los permisos d’EDITOR. No cal escriure les
adreces una a una. Es poden afegir totes de cop seleccionant-les des de l’opció
TRIA DELS CONTACTES.

8. • Durant les setmanes alternes que no calgui entregar cap treball, els
alumnes hauran de llegir els escrits dels seus companys, seleccionar dos
assajos interessants i, per a cadascun, escriure una carta al seu autor
responent críticament l’assaig. Els alumnes escriuran les missives a
continuació dels assajos dels companys triats.
Han de ser cartes que responguin el pensament dels escrits. No poden
ser mers comentaris sobre errors ortogràfics. Com a molt, es podrà fer esment
a aspectes de l’escriptura que interfereixin o ajudin a la comprensió de la
substància de l’escrit.

9. • Cal que els estudiants siguin lliures a l’hora d’escollir els assajos i
autors que vulguin respondre. Els alumnes s’enfronten així a un examen real i
continu sobre els seus escrits. Cada assaig rep una mesura tangible de l’interès
que suscita: el nombre de cartes de resposta que rep.
• El professor llegirà les cartes de resposta dels alumnes, verificarà que
els alumnes les escriuen, però no les avaluarà.
• El professor només avaluarà els assajos dels estudiants. És molt
important que, a més a més de posar una nota, el professor escrigui una carta
pública personalitzada valorant el treball de cada alumne. Aquestes cartes de
resposta són crucials pel seu efecte exemplaritzador, ja que transmeten als
estudiants la serietat amb què el professor es pren els seus escrits, i per la
seva influència decisiva en l’esperit públic de l’escriptura que es proposa al
grup-classe.
Emprarem Google Docs per fer arribar aquesta carta i comunicar el
resultat de l’avaluació als estudiants. No cal fer res més que escriure-la a
continuació de l’assaig de cada alumne. Google Docs la desarà
automàticament. Com que tots els membres del grup hauran obtingut permisos
d’editor, tots els alumnes les podran llegir.

10. ALGUNES CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES I CONCLUSIÓ
Aquesta activitat pretén sacsejar l’ambient intel·lectual a l’aula. Tota la
seva vida acadèmica els alumnes han escrit per als seus professors i només
per a ells. De sobte es troben que estan escrivint per una audiència més
nombrosa, una audiència genuïna: els seus amics i companys d’estudis. Com
són persones que participen amb ells en una indagació comuna, són
l’audiència a qui té sentit dirigir-se; són els seus col·legues. La seva
preocupació perquè el professor o la professora aprovi els seus escrits,
naturalment, no desapareix; però ara es troba, en certa manera, acoblada per
la seva igualment seriosa preocupació per la recepció dels seus assajos entre
els seus iguals. Aquests col·legues es comprometen a estudiar els mateixos
materials i a pensar sobre els mateixos problemes; els seus judicis importen.
Fer que els alumnes s’escriguin uns als altres també proporciona una
manera potent d’ajudar-los a seguir amb la indagació dintre d’una assignatura.
Els seus assajos esdevenen simultàniament mitjans i fins: mitjans per avançar
en el seu raonament, posar a prova les seves idees, arribar a conclusions, i fins
com a relats publicats de les seves conclusions, que poden ser llegits pels seus
companys de classe. Quan són llegits per la classe, els assajos tornen a

11. esdevenir mitjans, ja que ara funcionen com a provocacions al pensament
d’altres.
Un benefici addicional d’aquest escenari és que escrivint cartes de
resposta uns als altres, els estudiants produeixen escrits públics que no són
formalment avaluats; escriuen informal i espontàniament sobre assumptes
acadèmics sense haver de preocupar-se de la forma i la “correcció”. La
repetició d’activitats d’aquest tipus d’escriptura els ajuda a acostumar-se a
“pensar sobre el paper”, i sovint proporciona un sòl fèrtil per engendrar idees
que poden utilitzar més tard als seus assajos formals.
Organitzant la seva classe com una comunitat d’escriptors, un professor
o professora proporciona una altra via per tal que els seus alumnes aprenguin
uns dels altres. Aprenen uns dels altres escrivint junts, escrivint assajos per la
resta del grup, llegint assajos dels seus companys, pensant críticament sobre
els assajos que han llegit i escrivint després cartes de resposta als autors dels
assajos.
Si, al mateix temps, el professor posa a treballar la seva ploma, unint-la
a la comunitat d’escriptors, convertint-se ell mateix en escriptor, llavors la seva
docència esdevé doblement poderosa. En primer lloc, té l’oportunitat d’influir en
el raonament dels seus alumnes per mitjà de l’indirecte art d’escriure. En segon
lloc, legitima, fonamenta i enriqueix la pròpia comunitat d’escriptors esdevenint-
ne un membre actiu. La seva participació farà que els estudiants s’ho prenguin
tot amb més serietat.
D’aquesta manera, les activitats descrites desemboquen de manera
natural en una comunitat d’indagació on l’escriptura es considera simplement
tan inevitable i important com la lectura i la discussió, un lloc poderós per a
l’aprenentatge on el professor pot fer molt per ajudar els seus alumnes
abstenint-se d’explicar-los el que poden descobrir per ells mateixos.