LA CIVILITZACIÓ GREGA (I)
Els períodes de la Grècia
clàssica.
LA GRÈCIA CLÀSSICA
GRÈCIA I EUROPA
1. EL MÓN GREC

•

La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del
Mediterrani, al sud de la península dels Balcan...
2. Els períodes de la Grècia clàssica
• 2.1. Les primeres grans
civilitzacions a Grècia i a les illes de la
mar Egea fins ...
CRETA

Frescos del palau de Cnossos
Interior del palau de Cnossos

Trono del rei Minos
Deessa de les serps
MICENES

Tholos

Porta dels lleons. Micenes

Màscara d’Agamenó
La ciutat de Micenes
2.2. L’època de les colonitzacions
• Grècia era un territori molt poblat al segle VII aC. Moltes
de les polis disposaven d...
MAPA DE LES
COLONITZACIONS GREGUES
11

Les migracions gregues
(segles VIII-VI a.C.)

1. Zona originària de domini grec
11

Les migracions gregues
(segles VIII-VI a.C.)

2. Expansió grega
11

Les migracions gregues
(segles VIII-VI a.C.)

3. Zones de colonització grega
Colònia grega
COLÒNIES GREG. A CATALUNYA

Ampúries

Arqueòlegs en un jaciment a Roses
2.3 L’esplendor de les polis.
• Entre els segles VI i V aC el comerç marítim i les
colònies van contribuir a engrandir i a...
LES POLIS GREGUES
GUERRAS MÈDIQUES
Els perses van intentar invair Grècia.

Soldat persa

Soldat grec
GUERRES MÈDIQUES
Filípides informà de l’èxit grec
en la batalla de Marató

El general espartà Leònides
Defensà el pas de l...
L’enfrontament entre Atenes i Esparta
Les guerres del Peloponès
El poder d’Atenes va fer que
altres polis es sentiren
amen...
Atenes i Esparta
( segle V y IV A.C.)
• Atenes es va convertir en la polis més influient
per la seva victòria sobre Pèrsia...
Lliga de Delos
L’ESPLENDOR D’ATENES
L’ATENES DE PERICLES
Partenó

Cariàti

Pèricles
Erectèon
PERICLES I L’ACRÒPOLIS
2.4. L’EXPANSIÓ HEL·LENÍSTICA
Les constants discòrdies entre les polis van
afeblir el poder de les ciutats i van permetre ...
FILIP DE MACEDÒNIA I
ALEXANDRE EL GRAN
L’IMPERI D’ALEXANDRE

Alexandre va fundar
moltes ciutats, entre
elles va destacar
Alexandria a Egipte.
D’aquesta forma la
...
11

Les conquestes de Alexandre el
Gran
11

Les conquestes d’Alexandre el
Gran
11

Les conquestes d’Alexandre el
Gran
LA FALANGE
MACEDÒNIA

Alexandre i l’entrada
a Babilònia
A la mort d’Alexandre, els seus generals es van dividir el
territori i es van proclamar reis de uns nous territoris conegu...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Grecia

4.131 visualizaciones

Publicado el

Els períodes de la Grècia Classica per primer ESO.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.131
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2.627
Acciones
Compartido
0
Descargas
18
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Grecia

  1. 1. LA CIVILITZACIÓ GREGA (I) Els períodes de la Grècia clàssica.
  2. 2. LA GRÈCIA CLÀSSICA
  3. 3. GRÈCIA I EUROPA
  4. 4. 1. EL MÓN GREC • La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del Mediterrani, al sud de la península dels Balcans. Es va estendre per les illes de la mar Egea i Jònica, per Àsia Menor i el Mediterrani Occidental, tot això va formar “l’Hèl·lad” territori dels grecs. • La Geografia de valls aïllades, muntanyes i illes van provocar estats independients en l’antiga Grècia, però que compartien l’idioma i la religió. • Les terres gregues eren poc productives. Per això, van cercar al Mediterrani els seus recursos, desenvoluparen la navegació i el comerç.
  5. 5. 2. Els períodes de la Grècia clàssica • 2.1. Les primeres grans civilitzacions a Grècia i a les illes de la mar Egea fins a l’any 1100 aC són la civilització minoica i la civilització micènica. • • • • La civilizació minoica o cretense, es va desenvolupar a Creta al 3.000 aC. fins al 1500 aC. Aquesta civilització controlava el comerç marítim del mediterrani oriental. Les principals ciutats van ser Cnossos i Faistos, s’han trobat restes de grans palaus decorats amb esplèndits frescos. La civilizació micènica va sorgir entre els 1600 i 1100 aC la Península del Peloponès. Els Aqueus eren els representants d’aquesta civilització. Van bastir grans recintes emmurallats, com el de Micenes, Pilos i Tirint. Cap al 1500 aC els Doris van invair Grècia i van posar fi a la civilització micènica. Període de decadència fins al s.VIII aC. Palau de Cnossos.
  6. 6. CRETA Frescos del palau de Cnossos Interior del palau de Cnossos Trono del rei Minos Deessa de les serps
  7. 7. MICENES Tholos Porta dels lleons. Micenes Màscara d’Agamenó
  8. 8. La ciutat de Micenes
  9. 9. 2.2. L’època de les colonitzacions • Grècia era un territori molt poblat al segle VII aC. Moltes de les polis disposaven de poques terres cultivables. • Aquesta manca de provisions va originar una onada de migracions que es va traduir amb una colonització, entre els segles VIII i VII aC, d’altres territoris de l’àrea mediterrània i de la mar Negra
  10. 10. MAPA DE LES COLONITZACIONS GREGUES
  11. 11. 11 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 1. Zona originària de domini grec
  12. 12. 11 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 2. Expansió grega
  13. 13. 11 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.) 3. Zones de colonització grega
  14. 14. Colònia grega
  15. 15. COLÒNIES GREG. A CATALUNYA Ampúries Arqueòlegs en un jaciment a Roses
  16. 16. 2.3 L’esplendor de les polis. • Entre els segles VI i V aC el comerç marítim i les colònies van contribuir a engrandir i a enriquir les polis, sobretot aquelles que estaven situades prop del mar: Atenes i Corint. • Al s.V aC Atenes va adquirir el màxim prestigi entre els grecs perquè va conduir els grecs a la victòria sobre els perses en les GUERRES MÈDIQUES (490-478 aC). • Entre les polis va haver nombrosos conflictes: GUERRA DEL PELOPONÈS (431-404 aC). • En aquest període l’art va experimentar un desenvoplupament extraordinari.
  17. 17. LES POLIS GREGUES
  18. 18. GUERRAS MÈDIQUES Els perses van intentar invair Grècia. Soldat persa Soldat grec
  19. 19. GUERRES MÈDIQUES Filípides informà de l’èxit grec en la batalla de Marató El general espartà Leònides Defensà el pas de les Termòpiles
  20. 20. L’enfrontament entre Atenes i Esparta Les guerres del Peloponès El poder d’Atenes va fer que altres polis es sentiren amenaçades. Les polis es van dividir en dos bàndols i foren a la guerra recolzant a Atenes o a Esparta. Al final va vèncer Esparta però va ser molt destructiva perquè cap Polis va recuperar el seu esplendor i la riquesa anterior.
  21. 21. Atenes i Esparta ( segle V y IV A.C.) • Atenes es va convertir en la polis més influient per la seva victòria sobre Pèrsia. • Al 447 a.c. es va crear la Lliga de Delos, una associació de polis per aunir-se contra els atacs perses i Atenes era la polis que prenia les decisisons, això la va fer molt rica. El segle V a.c. amb el govern de PERICLES que va desenvolupar la denoscràcia atenense, afavorint la cultura i la economia. Aquest període va embellir la ciutat amb l’acròpolis.
  22. 22. Lliga de Delos
  23. 23. L’ESPLENDOR D’ATENES
  24. 24. L’ATENES DE PERICLES
  25. 25. Partenó Cariàti Pèricles Erectèon
  26. 26. PERICLES I L’ACRÒPOLIS
  27. 27. 2.4. L’EXPANSIÓ HEL·LENÍSTICA Les constants discòrdies entre les polis van afeblir el poder de les ciutats i van permetre que Macedònia, un territori molt extens del nord, iniciés un període d’expansió cap el s. IV aC. El rei Filip II de Macedònia organitzà un exercit poderós i va sotmetre a totes les polis. Quan Filip va ser assassinat el va succeir el seu fill Alexandre el Gran, que va derrotar els perses i va crear un vast imperi entre Grècia i el riu Indus.
  28. 28. FILIP DE MACEDÒNIA I ALEXANDRE EL GRAN
  29. 29. L’IMPERI D’ALEXANDRE Alexandre va fundar moltes ciutats, entre elles va destacar Alexandria a Egipte. D’aquesta forma la cultura grega es va estendre per l’Orient i a la fusió de la cultura grega i oriental se la denomina Hel·lenísme.
  30. 30. 11 Les conquestes de Alexandre el Gran
  31. 31. 11 Les conquestes d’Alexandre el Gran
  32. 32. 11 Les conquestes d’Alexandre el Gran
  33. 33. LA FALANGE MACEDÒNIA Alexandre i l’entrada a Babilònia
  34. 34. A la mort d’Alexandre, els seus generals es van dividir el territori i es van proclamar reis de uns nous territoris coneguts com a monarquies hel·lenístiques: Egipte, amb el general Ptolomeo, de la seva descendència neixerà l’última reina d’Egipte, Cleopatra. Grècia i Macedònia foren per a Casandre. Àsia Oriental per a Seleuc i Mesopotàmia per a Lisímac.

×