SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
ÍNDEX
Què era una colònia industrial del segle XIX, per què es van
fer?
Què era la colònia Vidal.
On està situada i per què.
Quan es va construir.
A què es dedicava la seva fàbrica.
Quina font d'energia feia servir.
Per què es va construir al costat de la fàbrica.
Quines són les seves parts.
Qui i com vivien i treballaven a la colònia.
QUÈ ERA UNA COLÒNIA INDUSTRIAL DEL
SEGLE XIX, PER QUÈ ES VAN FER?
Les colònies industrials van ser un dels models de
poblament característics -existent a molts països de
l'Europa occidental- del procés industrialitzat. Les
colònies es caracteritzaren per estar formades per
un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la fàbrica
i els elements necessaris per a transformar la força de
l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les
famílies treballadores dormien i passaven les poques
hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia
hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues,
l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.
QUÈ ERA LA COLÒNIA VIDAL
La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu
del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys
del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va
ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la
zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa.
ON ES TÀ SITUADA I PER QUÈ.
La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu
més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es
troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berquedà, però està
situat entre aquest i Navàs.
QUAN ES VA CONSTRUIR
El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb
la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar
els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La
construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de
construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les
obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar
en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes
l'any 1980.
A QUÉ ES DEDICAVA LA SEVA FÀBRICA
La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de
qualitat i en d'altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus
de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir
dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l'altre. També feia l'última
operació de tot el procés d'un teixit, la teixidura: altres fàbriques
portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà
feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de
donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d'aquesta última
operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es
podien posar a la venda.
QUINA FONT D'ENERGIA FEIA SERVIR
A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia
necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum
domèstic de la Colònia.
Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per
produir l'energia:
L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central
de la colònia tenia una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament
que requeria un treball contra la força de la gravetat.
Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub
d'entrada d'aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica.
L'energia potencial i energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia
mecanica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una
maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua
a molta pressió.
Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi
havia uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la
fàbrica per distribuir l'energia a cada planta.
Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven
l'energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la
fàbrica.
PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AL COSTAT DE
LA FÀBRICA
Com la colònia s'ubicava en espais rurals allunyats
dels nuclis de població i propers al riu, i com les
comunicacions que existien llavors no eren
com les d'avui dia, es construïen habitatges en l'entorn
de la fàbrica amb la finalitat de proporcionar
allotjament als treballadors.
QUINES SÓN LES SEVES PARTS.
escola, església, botigues, dutxes, safareigs, cinema, teatre,
biblioteca, sala de jocs, l'escola, casal de la dona i una zona
esportiva.
QUI I COM VIVIEN I TREBALLAVEN A LA
COLÒNIA
Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i
botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra
els propietaris.
Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis
relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres
pels propietaris. Però no va ser fins alsegle XX que els treballadors van viure amb
menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis
edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la
sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè
treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien
assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a
despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no
cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i
habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja
que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la
Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els
següents:
Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
Les dones 15 pessetes.
Els nens 9 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic
dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt
religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien
canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la
colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis, sinó que hi havia de
comunitaris.
FI

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 dalexmartos
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatCEIP Gironella
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSorbaneja
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrialscolonies3b
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaCarles Olmedo Quirós
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrialscolonies3e
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrialsneusjunca
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrialscolonies3b
 

La actualidad más candente (13)

Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALS
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrials
 
Les colònies
Les colòniesLes colònies
Les colònies
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrials
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrials
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
Les colònies industrials
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Les colònies industrials
 
1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat
 

Similar a David vicente Alex grance

Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez ariasRuben40
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez ariasRuben40
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalmar-cos_123
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanapsalaman
 
Vila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniVila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniClyra
 

Similar a David vicente Alex grance (20)

Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez arias
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez arias
 
Colònia Vidal
Colònia VidalColònia Vidal
Colònia Vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 
Vila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniVila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterrani
 

David vicente Alex grance

  • 1.
  • 2. ÍNDEX Què era una colònia industrial del segle XIX, per què es van fer? Què era la colònia Vidal. On està situada i per què. Quan es va construir. A què es dedicava la seva fàbrica. Quina font d'energia feia servir. Per què es va construir al costat de la fàbrica. Quines són les seves parts. Qui i com vivien i treballaven a la colònia.
  • 3. QUÈ ERA UNA COLÒNIA INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX, PER QUÈ ES VAN FER? Les colònies industrials van ser un dels models de poblament característics -existent a molts països de l'Europa occidental- del procés industrialitzat. Les colònies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les famílies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues, l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.
  • 4. QUÈ ERA LA COLÒNIA VIDAL La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa.
  • 5. ON ES TÀ SITUADA I PER QUÈ. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berquedà, però està situat entre aquest i Navàs.
  • 6. QUAN ES VA CONSTRUIR El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
  • 7. A QUÉ ES DEDICAVA LA SEVA FÀBRICA La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de qualitat i en d'altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l'altre. També feia l'última operació de tot el procés d'un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d'aquesta última operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
  • 8. QUINA FONT D'ENERGIA FEIA SERVIR A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic de la Colònia. Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per produir l'energia: L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central de la colònia tenia una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament que requeria un treball contra la força de la gravetat. Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub d'entrada d'aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica. L'energia potencial i energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia mecanica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua a molta pressió. Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la fàbrica per distribuir l'energia a cada planta. Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven l'energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
  • 9. PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AL COSTAT DE LA FÀBRICA Com la colònia s'ubicava en espais rurals allunyats dels nuclis de població i propers al riu, i com les comunicacions que existien llavors no eren com les d'avui dia, es construïen habitatges en l'entorn de la fàbrica amb la finalitat de proporcionar allotjament als treballadors.
  • 10. QUINES SÓN LES SEVES PARTS. escola, església, botigues, dutxes, safareigs, cinema, teatre, biblioteca, sala de jocs, l'escola, casal de la dona i una zona esportiva.
  • 11. QUI I COM VIVIEN I TREBALLAVEN A LA COLÒNIA Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Però no va ser fins alsegle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva. Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents: Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes. Les dones 15 pessetes. Els nens 9 pessetes. A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis, sinó que hi havia de comunitaris.
  • 12. FI