2. ÍNDEX
Què era una colònia industrial del segle XIX, per què es van
fer?
Què era la colònia Vidal.
On està situada i per què.
Quan es va construir.
A què es dedicava la seva fàbrica.
Quina font d'energia feia servir.
Per què es va construir al costat de la fàbrica.
Quines són les seves parts.
Qui i com vivien i treballaven a la colònia.

3. QUÈ ERA UNA COLÒNIA INDUSTRIAL DEL
SEGLE XIX, PER QUÈ ES VAN FER?
Les colònies industrials van ser un dels models de
poblament característics -existent a molts països de
l'Europa occidental- del procés industrialitzat. Les
colònies es caracteritzaren per estar formades per
un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la fàbrica
i els elements necessaris per a transformar la força de
l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les
famílies treballadores dormien i passaven les poques
hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia
hi havia els habitatges, l'escola, el cafè, les botigues,
l'església, el safareig i altres serveis i equipaments.

4. QUÈ ERA LA COLÒNIA VIDAL
La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu
del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys
del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va
ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la
zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa.

5. ON ES TÀ SITUADA I PER QUÈ.
La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu
més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es
troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berquedà, però està
situat entre aquest i Navàs.

6. QUAN ES VA CONSTRUIR
El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb
la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar
els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La
construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de
construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les
obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar
en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes
l'any 1980.

7. A QUÉ ES DEDICAVA LA SEVA FÀBRICA
La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de
qualitat i en d'altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus
de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir
dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l'altre. També feia l'última
operació de tot el procés d'un teixit, la teixidura: altres fàbriques
portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà
feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de
donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d'aquesta última
operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es
podien posar a la venda.

8. QUINA FONT D'ENERGIA FEIA SERVIR
A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia
necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum
domèstic de la Colònia.
Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per
produir l'energia:
L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central
de la colònia tenia una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament
que requeria un treball contra la força de la gravetat.
Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub
d'entrada d'aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica.
L'energia potencial i energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia
mecanica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una
maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua
a molta pressió.
Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi
havia uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la
fàbrica per distribuir l'energia a cada planta.
Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven
l'energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la
fàbrica.

9. PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AL COSTAT DE
LA FÀBRICA
Com la colònia s'ubicava en espais rurals allunyats
dels nuclis de població i propers al riu, i com les
comunicacions que existien llavors no eren
com les d'avui dia, es construïen habitatges en l'entorn
de la fàbrica amb la finalitat de proporcionar
allotjament als treballadors.

10. QUINES SÓN LES SEVES PARTS.
escola, església, botigues, dutxes, safareigs, cinema, teatre,
biblioteca, sala de jocs, l'escola, casal de la dona i una zona
esportiva.

11. QUI I COM VIVIEN I TREBALLAVEN A LA
COLÒNIA
Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i
botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra
els propietaris.
Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis
relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres
pels propietaris. Però no va ser fins alsegle XX que els treballadors van viure amb
menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis
edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la
sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè
treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien
assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a
despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no
cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i
habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja
que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la
Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els
següents:
Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
Les dones 15 pessetes.
Els nens 9 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic
dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt
religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien
canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la
colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis, sinó que hi havia de
comunitaris.

12. FI