1. Tema 7. Déus i festivitats religioses
ateneses
Grec II
IES Vilamarxant
Amparo Gasent

2. La religió grega
“En la meua opinió, ells (Homer i Hesíode) foren els creadors d’una
teogonia per als grecs, els qui donaren els seus qualificatius als déus i
distribuïren entre ells honors i competències, i els dissenyadors de les
seues figures”. (Heròdot, II, 53)

3. La religió grega
Cada pólis grega tenia els seus propis ritus religiosos, però els grecs
s'identificaven entre ells perquè adoraven els mateixos déus. Açò
significa que sí hi havia un panteó comú de divinitats i una sèrie de ritus i
festivitats oficials en els quals participaven tots els grecs.
La religió grega es caracteritza pel POLITEISME, és a dir, que es veneren
molts déus en el mateix lloc, al mateix temps, per la mateixa comunitat i
el mateix individu, però sense classe sacerdotal ni cap llibre sagrat que
impose el dogma.
El panteó olímpic es compon de 14 divinitats. Els coneixem
fonamentalment per les obres d'Homer i Hesíodo i per les
representacions pictòriques i escultòriques posteriors.

4. EL PANTEÓ OLÍMPIC

5. ZEUS/ Júpiter
qui porta l’ÈGIDA, PARE DE Déus i
homes

6. HERA
D’auri tron, deesa de les
noces i el matrimoni

7. POSIDÓ/ neptú
qui fa tremolar la terra

8. ATENA
D’ulls de mussol

9. HADES/plutó
el més odiat pels mortals

10. APOL·lO
Qui fereix de lluny

11. ÀRTEMIS
LA SOBiRANA DE LeS FEReS

12. AFRODITA L’AMANT DE LA RISA

13. EROS

14. HERMES
EL Missatger dels déus

15. DEMÈTER

16. PERSèFONE

17. dionís

18. HEFEST
déu del foc i de la tekne

19. ARES
Qui exalta els guerrers

20. HÈSTIA

21. Els noms dels déus
ZEUS
JÚPITER
POSIDÓ
nEPTú
HADES
PLUTÓ
HERA
JUNO
ATENA
MI NERVA
AFRODITA
VENUS
dionís
baco

22. ARES
MART
ÀRTEM IS
DIANA
APOL·lO
APOL·lO
heFEST
VULCà
HERMES
MERCURI
EROS
CUPIDO
DEMèTER
CERES
PERSèFONE
PROSERPINA

23. FESTIVITATS
ATENESES

24. Festivals religiosos
Cada pólis grega tenia els seus propis ritus religiosos, però els grecs
s'identificaven entre ells perquè adoraven als mateixos déus. Açò
significa que sí hi havia un panteó comú de divinitats i una sèrie de ritus i
festivitats oficials en els quals participaven tots els grecs. La religió era a
Grècia un assumpte oficial. No hi havia una “església”, sinó un magistrat
encarregat de gestionar els temes religiosos. El politeísme implicava la
necessitat d'atendre a tots els déus, per la qual cosa convenia organitzar
bé els diferents festivals i ritus, en honor a cadascun d'ells.
Els festivals, subvencionats públicament, consistien en una sèrie de
pregàries, purificacions i sacrificis dels quals participaven els ciutadans.

25. El ritual
Immediatament es rentaren les mans i agafaren farina amb sal. Crises va aixecar
les mans enlaire i en veu alta va pregar per ells: “Escolta’m, déu de l’arc de plata,
tu que protegeixes Crisa i la sagrada Cil·la....” (...) Així va dir tot pregant, i Febos
Apol·lo el va escoltar. Tan aviat com van pregar i van tirar els grans d’ordi torrat,
de primer feren aixecar enlaire el cap de les víctimes, les degollaren i les
escorxaren i esbocinaren les cuixes; després les cobriren de greix fent una doble
capa i posaren carn crua al damunt. El vell sacerdot les anava rostint damunt les
brases i les ruixà amb vi negre. A prop, uns xicots sostenien amb les mans unes
graelles de cinc punxons. Després de cremar les cuixes, tastaren els menuts i
esmicolaren la resta de la carn, la clavaren a una i l’altra part dels punxons, la
cogueren amb destresa i la retiraren tota del foc. Enllestida la feina i preparat el
tiberi, van participar del festí, i la gana de cadascú no va trobar a faltar la ració
del banquet ben mesurat.
(Homer, Ilíada, I, 445-465.)

26. Les Grans Panatenees
Se celebraven el tercer any de cada Olimpíada (cada quatre anys), cap a la fi del
mes Hecatombeó (juliol). El programa de les festes incloïa concursos gimnàstics i
musicals, carreres de torxes i regates.
El nou vel de la deessa es portava en processó fins a l'Erecteion en una carrossa
en forma de vaixell.
En la processó participava tota la ciutat. Els ancians amb branques d'olivera, les
verges amb cistelles amb ofrenes i objectes per al culte.

27. Las Grandes Dionisias
Tenien lloc entre el 8 i el 18 del mes Elafebolió, plena primavera, inici de l'època
de navegació. Aquesta festa té molta importància per al desenvolupament de la
literatura dramàtica, tant tràgica com a còmica, perquè en ella tenien lloc les
competicions teatrals.
Des de l'època de Pisístrat -561 a. C.- el teatre va quedar vinculat a Atenes i dins
de l'estructura de la celebració cultual:
-Els actors de les obres, els integrants del cor i els participants en el concurs de
ditirambes formaven part de la comitiva processional que transportava l'estàtua
del déu.
-Primer dia: processó.
-Segon dia: concurs de comèdies.
-Tres dies següents: concursos de tragèdies (cada dia dedicat a les obres d'un
mateix autor, que presentava una trilogia i un drama satíric –obra tragicómica
relacionada argumentalment amb les tragèdies-).
-La nit es reservava per la bacanal.
-El premi per a la tragèdia era una cabra.