1. La Il·lustració
en temps de
Voltaire
Figura1 Obra que s’ha convertit en
l’emblema per excel·lència del romanticisme
i la il·lustració.
Andrea Bel Arasa
Curs 2013/014

2. Context històric
 La il·lustració és un corrent historiogràfic que
va desenvolupar-se al llarg del segle XVIII a
Europa (principalment França, Alemanya i
Anglaterra), té els seu orígens a Gran
Bretanya amb pensadors com John Locke i
Isaac Newton.
 Es caracteritza fonamentalment per una
confiança plena en la raó, la ciència i
l’educació, per millorar la vida humana, i una
visió optimista de la vida, la natura i la
història, contemplades dins una perspectiva
de progrés de la humanitat, junt amb la
difusió de postures de tolerància ètica i
religiosa i de defensa de la llibertat de l’home
i dels seus drets com a ciutadà.

3. Els espais de reunió dels
intel·lectuals
Els representants de la
Il·lustració van intentar
estendre les seves idees a
traves de diferents àmbits.
Bàsicament tenim:
 Les societats científiques,
literàries o artístiques i les
acadèmies, amb grans
suport dels poders públics.
 Les societats de amics del
país establertes usualment
en les principals ciutats i
capitals de província.
 Els salons, tertúlies i
reunions per tractar temes
diversos.
Figura 2 Reunió dels membres d’una societat
literària.

4. Els salons
 Els salons il·lustrats eren els llocs de
reunió dels intel·lectuals per a discutir
sobre política o cultura, amb la raó com
a eina, sobre qualsevol àmbit o per fer
lectures de peces teatrals o filosòfiques.
 El debat i la discussió ja no es troba
centrat en les Universitats.
 Els salons literaris estaven regit, en gran
part, per dones, algunes com Madame
du Deffand, Julie de Lespinesse, van
regentar els principals salons de
l’època.

5. Salon de
Madame
Geoffrin
Figura 3. Reunió d’il·lustrats al saló de Madame Geoffrin, de
Gabriel Lemonnier (1755). Al quadre podem distingir figures
com Rousseau, Diderot, D’Alembert, Choiseul o Turgot
reunides al voltant d’un bust de Voltaire.

6. Les Universitats
 Els salons eren els espais
oposats a les Universitats,
aquestes eren depositaries
de tot el saber determinat
per la tradició religiosa i
l’autoritat tan eclesiàstica.
 L’educació era vista pels
il·lustrats com una eina per
difondre l’ús de la Raó, i no
per l’adoctrinament, així
calia que aquesta fos
dirigida per l’Estat.
 Les Universitats eren doncs
llocs on s’impartien els
coneixements i la veritat
condicionats pels dogmes
cristians.
 Figura 4 Conferencia a la Universitat de
Bolonya.

7. Canvis en la visió del món
 Concepció antropocèntrica, l’ésser
humà com a centre del món, s’arriba
a un trencament entre el diví i el món
natural.
 Així, es creia que la natura era una
font de justícia i bondat i l’ésser que
humà havia nascut per ser feliç.
 Defensa dels drets naturals de les
persones, els quals no podien ser
suprimits per l’autoritat com per
exemple la llibertat individual, la
igualtat i la propietat.

8.  Visió cosmològica en
la qual la Terra no era
el centre de res.
 Hi ha una forta
confiança en la
ciència per a
descobrir les lleis del
nostre món i poder
així dominar-lo per a
millorar la vida dels
homes en ell.
 Interpretació del món
com una maquina que
portaria a l’home a
construir altres
maquines.
 Figura 5 Il·lustració de la portada d’elements de la
filosofia de Isaac Newton

9. Llistat de Figures
 Figura 1. El viatger sobre un mar de núvols. Caspar David
Friederich:
http://elmatinercarli.blogspot.com.es/2010/06/hombre-
abstracto-de-la-revolucion_18.html
 Figura 2. Salon de Damas. Abraham Bosse:
www.arospendi.com/2009/06/la-cultura-de-la-
conversción.html
 Figura 3. Salon de Madame Geoffrin. Ancient-Charles-
Gabriel Lemonnier:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/16/la-
il%C2%B7lustracio/
 Figura 4. Miniatura que es conserva al Staatlich Museum de
Berlín: www.librosmaravillosos.com/la espanya de la
medicina/capitulo07.html
 Figura 5. Il·lustració de la portada “Elements de la filosofia de
Newton” de Voltaire i Émilie du Châtalet:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/16/la-
il%C2%B7lustracio/

10. Bibliografia i webgrafía
 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/16/la-il%C2%B7lustracio/
 http://www.tendencias21.net/cientecno/m/Una-nueva-Cosmovision_a82.html
 http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-8nji.htm
 http://eljuegodefilosofar.blogspot.com.es/2010/03/cosmovisiones-filosoficas-y-
puntos-de.html
 http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0257-01/salonfra.html
 http://www.claseshistoria.com/antiguoregimen/ilustracionvehiculosdifusion.htm
 http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/usrn/fundoro/archivos%20adjunto
s/publicaciones/Libro%20Ciencia%20y%20Religion/12_JuanArana.pdf
 http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0314-01/ilust_fr.htm
 www.arospendi.com/2009/06/la-cultura-de-la-conversació.html
 www.parisenbreves.fr/brebes/121
 www.cienciasdejoseleg_blogpot.com.es/2013/05/la-algquimia-y-la-il·lustració.html
 www.librosmaravillosos.com/laespanyadelamedicina/capitulo07.html
 www.laaventuradelahistoria.es/2012/05/14/las-primeras-universidades-
medievales.html
 Voltaire,(cop.1988), Cartas filosóficas: introducción y notas de Fernando Savater,
Madrid, Alianza.
 Ramon Alcoberro, (cop.1992), La Filosofia de la il·lustració Barcelona :
Barcanova.
 Ginzo Fernández,Arsenio, (1985), La Ilustración francesa: entre Voltaire y
Rousseau. Madrid:Cincel.