1. 22025 Mitjans i recursos tecnològics Àngels Pons Capó
Tema 2: Aplicació de les Tic als processos Educatius 12-Octubre-2012
ACTIVITAT SOBRE LA NORMATIVA ESPECÍFICA DE
LES ILLES BALEARS
Aquesta activitat està relacionada amb el Tema 2: Aplicació de les TIC als processos
educatius. Es tractava de llegir la normativa específica de les Illes Balears (Decret
71/2008, de 27 de juny), pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les
Illes Balears; per després fer-ne un petit comentari i/o reflexió personal, partint
d’aquestes dues preguntes, com a base, i tenint en compte que és en relació a les
noves tecnologies:
 És suficient el que diu a la normativa?
 Realment s’està aplicant a l’escola?
Per començar amb el meu comentari/reflexió, m’agradaria fer-ho de manera general,
sense referir-me encara a les noves tecnologies. Penso que aquest Decret està bastant
complert quan a objectius, continguts, criteris d’avaluació i orientacions
metodològiques corresponents a l’etapa d’educació infantil. Fins i tot m’atreviria a dir
que en algun moment m’ha semblat que era massa “carregat”, amb el sentit que es
volen dir tantes coses, i es tenen en compte tantes coses, que a vegades no li donem la
importància suficient a tot allò que s’està dient, ja que s’han de tenir en compte molts
aspectes. Potser si n’agaféssim els aspectes més importants, i hi profunditzéssim una
mica més amb cadascun d’ells, n’obtindríem uns millors resultats. Més endavant
tornaré parlar d’aquest tema, però ara començaré amb la reflexió d’aquestes dues
preguntes en relació a les noves tecnologies de la informació i comunicació.
Penso que si llegim aquest decret pensant amb les noves tecnologies de la informació i
la comunicació, no és suficient tot el que diu la normativa, ja que de fet, de les noves
tecnologies només en para a dos apartats; primer en fa una menció a la introducció del
decret : “Els reptes del món canviant en què ens trobam fan que sigui necessari
assentar els fonaments que permetran accedir a la informació als infants, estimulant-
los a mantenir la inclinació per aprendre durant tota la vida. D’aquí la importància

2. 22025 Mitjans i recursos tecnològics Àngels Pons Capó
Tema 2: Aplicació de les Tic als processos Educatius 12-Octubre-2012
d’iniciar els infants també en el món de la lectura i de l’escriptura, en una llengua
estrangera i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació [...]” (pàg. 3).
A l’Article 4, quan parla dels objectius de l’Educació infantil, també es fa referència a
les noves tecnologies; “[...] f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents
llenguatges i formes d’expressió: [...] Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les
tecnologies de la informació i de la comunicació.”
Aquests dos fragments, són els únics on es fa referència a les tecnologies de la
informació i comunicació, al llarg de tot el Decret, i els dos diuen exactament el mateix
i gairebé amb les mateixes paraules. Per tant, i com ja he dit, penso que el que diu la
normativa quant a les TIC, no és suficient, ja que tan sols se’n fa una pinzellada ràpida i
no es profunditza una mic més sobre el tema.
Per altra banda, i responent ja a la segona qüestió, penso que no a totes les escoles
s’està aplicant, és dir, hi ha moltes escoles que encara no han iniciat als seus alumnes
en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació a l’aula. Penso que això pot
ser degut a vàries coses: O que l’escola no té els recursos econòmics necessaris per
poder adquirir les eines necessàries per treballar amb les TIC; que els docents no
estiguin el suficientment preparats i/o formats per iniciar als seus alumnes en l’ús de
les TIC; o bé que tinguin les eines al seu abast (ordenadors, pissarres digitals, ...) però
que no ho facin servir, perquè no trobin el moment, o no ho vegin prou important i/o
necessari; entre d’altres coses. Dic això, perquè he vist escoletes que disposen
d’ordenadors, i no l’han fet servir en tot el curs, suposo que per comoditat de l’equip
educatiu, o per “no interrompre” la programació, quan penso que avui per avui, les TIC
ja haurien de formar part de la programació.
És evident que la societat actual en la que vivim, avança de manera molt accelerada i
sempre hi ha canvis constants que fan que nosaltres les persones, ens haguem
d’adaptar a aquests canvis el més ràpid possible i de la millor manera que puguem, si
no volem quedar endarrere, o exclosos. Penso que aquest és el problema d’alguns
docents, que no es veuen capaços d’anar al ritme tan accelerat que va la societat, i en

3. 22025 Mitjans i recursos tecnològics Àngels Pons Capó
Tema 2: Aplicació de les Tic als processos Educatius 12-Octubre-2012
aquest cas, de l’avanç de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; i això
fa que no les utilitzin ni apliquin dins l’aula.
Per acabar amb la meva reflexió, m’agradaria comentar també, que aquest decret està
fet des del 2008, i penso que fa 4 anys endarrere, sí que hi havia les TIC, però penso
que no hi havia el “boom” que hi ha actualment. Per tant, he pogut observar que
avança molt més ràpid el món de les tecnologies de la informació i comunicació, que
els propis documents, normatives, decrets, que en parlen. Així doncs, i tornant al que
he dit al principi, el que crec necessari, és que a dia d’avui ja s’hauria d’haver modificat
aquest Decret del que estic parlant, i plantejar-se afegir-hi un apartat on es parli de
manera més profunditzada, i no tant sols fent una pinzellada, de les tecnologies de la
informació i comunicació; així com ho fan per exemple de l’ensenyament de la religió,
que hi dediquen un apartat. Si no es fa aquesta modificació, penso que sempre anirem
més endarrerits, que mai ens podrem posar “al dia” de les TIC i que per tant, mai
s’acabarà d’introduir a les aules.
Per concloure el meu comentari ho faré amb aquesta frase de Jordi Adell, que m’ha
semblat interessant:
“La educación en la sociedad de la información ha de ser un factor de igualdad
social y de desarrollo personal, un derecho básico y no únicamente un producto
de mercado. Los grupos de alto riesgo en términos informacionales, los
infoparias, han de ser objeto de acciones positivas por parte de los poderes
públicos. Debe evitarse que las nuevas tecnologías acrecienten las diferencias
sociales existentes o creen sus propios marginados. ¿Están nuestros centros
educativos preparados para afrontar la parte que les corresponde de este
desafío? ¿Estamos formando niños y jóvenes para el futuro?”
(Adell, 1997)