SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
C ULTURA EGIPCIA Júlia Lloansi Anna Matosas Àgata Villanueva Laia Arenas
La cultura egípcia va ser creada l'any 3050 a.C per Narmer, el primer faraó de l'Antic Egipte. Ell ja era el faraó de l'Alt Egipte i va conquistar el Baix Egipte instaurant-se a la capital. En aquest moment va crear Egipte. Amb això van néixer aquesta cultura i totes les creences que van desarrollar-se durant els 3000 anys de l'ètnia. INTODUCCIÓ
SITUACIÓ GEOGRÀFICA Egipte està situat al nord-est del continent africà. La seva capital és  El Cairo , situada al nord-est d'Egipte. Per l'est d'Egipte passa el riu Nil, un riu molt llarg i cabalós.  Limita amb  Líbia  a l'oest, amb el  Sudan  al sud, amb la  Mar Roja  a l'est, amb  Israel  al nord-est i amb la  Mediterrània  al nord.
 
CARACTERÍSTIQUES RACIALS Eren d'origen i raça semita, és a dir, provinents d'Orient, i es van assentar en les fèrtils valls del riu Nil. Físicament, se sap que eren de pell fosca, cabell negre i trets, en general, àrabs. Solien ser alts i corpulents, donada la seva pell fosca, tenien els ulls negres i el nas ample . Quan s'inicia l'era de la dinastia ptomeica, els reis van passar a ser de pell blanca ja que provenien de Grècia. Les dos races van fucionar-se.
Cleopatra I d’Egipte
FORMA DE VIDA La vida dels egipcis era sedentària, és a dir, vivien en un lloc fixe i no acostumaven a moure's. La majoria dels egipcis eren camperols. Vivien en poblets a la vora  del Nil i treballaven la  terra segons els ritmes que marcava el riu.  Altres vivien en ciutats,  on es varen desen- volupar el comerç i  l'artesania.
F eina al camp: La gran majoria dels egipcis treballaven al camp. Tota la família col·laborava amb la tasca. Els camperols s’alimentaven del que conreaven i el que els hi sobrava ho intercanviaven al mercat. mercat Feines al camp
R itme de les feines agrícoles: El riu Nil marcava el ritme de les feines agrícoles. Al Juny, el riu inundava els camps i al baixar l’aigua les terres quedaven fèrtils per ser sembrades. El creixement del riu infuenciava molt en la vida dels camperols. Si la terra no era fèrtil, es feia una mala collita i aquell hivern passaven fam i malalties. L a vida domèstica: Els camperols vivien en petits poblets. Les seves cases eren d’un sol pis i construïdes de maó de tova. Vestien de forma molt humil amb túniques i acostumaven a anar descalços. La majoria de les tasques domèstiques eren realitzades per les dones.
L es ciutats: Les principals ciutats de l’antic Egipte eren  Memfis, Tebes, Amarna i Edfú. Totes elles es trobaven al costat del Nil. Els habitatges dels més pobres eren petits i  humils, mentre que els dels més rics eren  més àmplis i normalment envoltats de  jardins. Els dos edificis més destacats  d’una ciutat eren els palaus i els temples. Temple
ESTRUCTUA SOCIAL L'organització sociopolítica del poble egipci va obeïr a la relació primària que, des d'un principi, es va establir entre la dimensió religiosa i l'aspecte econòmic de la supervivència bàsica.
CREENCES Per la cultura egipte, els deus són molt importants i estan a tot arreu; A la terra, on viuen els humans, i també en un altre món invisible: aquell que el déu-Sol (RA) atravesa cada nit i on van els difunts després de la mort. La religió egipcia és politeista ja que creu en més d'un Déu.  Quan a la religió, es distingeixen en 3 parts: La religió oficial:  És la que duu a terme el faraó i que fa referència a les divinitats.  La religió del culte domèstic : fan referència a les divinitats menors però venerades per la població ja que ajudaven en la vida quotidiana.  La religió del culte funerari:  era dirigit a les divinitats de l’inframón.
RA  és el rei de tots dels déus. És el Déu del Sol . Gràcies a que ell cada dia recorre tot Egipte, el mén segueix en ordre. A vegades s'associa amb el deu Amón, un altre déu solar, i formen l'Amón-Ra, encara més poderós. A la nit, es substituit per Thot, el déu de la lluna.  Sejmet  Bastet  BALSET  és la filla del déu Ra. és una deesa pacéfica i és anomenada deesa-gat. Però a vegades es transforma en  Sejmet , una lleona, i es torna terrible. Gràcies a ella, els homes no van desapareixer de la terra. És la dona de Ptah.
PTAH  és el déu dels artesans i els orfebres. Sempre es presenta amb una túnica blanca. La seva dona és la deesa Sejmet. Ptah és adorat sobretot a la ciutat de Menfis. NUT  és la deesa del cel. És la creadora de l’univers físic i de tots els seus astres. És filla de Shu y Tefnut. Va tenir 4 fills amb el seu germà Geb: Seth, Isis, Osiris i Neftis.
KEB  és el déu de la Terra, per aquest motiu el món revia el nom de “Casa de Keb”. Representava el principi de fertilitat i vida. Té un paper important dins el Llibre dels Morts, ja que es el que vigila el paseig fins el judici. SETH  és l’encarregat de vigilar la barca del Sol totes les nits, lluitant contra la terrible serp, Apopis. Però també és un déu gelós, assesina el seu germà Osiris, rei legítim d’Egipte, per aconseguir el seu lloc. També intenta matar al seu nebot, Horus.
ISIS  és la deesa maga. Els seus poders són tant grans que pot donar una segona vida al seu marit Osiris. A ulls dels egipcis, és la deesa protectora dels nens i les dones perquè cuida el seu fill Horus molt carinyosament, lluny de Seth, que el vol matar. OSIRIS  és el déu de la resurrecció i de la regeneració del Nil. Els morts es presenten davant seu per intentar aconseguir la vida eterna. Va ser assesinat per el seu germà Seth, però gràcies a Isis no va morir definitivament. Té dos fills, Horus amb la seva dona Isis i Anubis, amb la seva germana i amant Neftis.
NEFTIS  simbolitza la foscor, la part invisible, la nit, la mort . Es va casar amb Seth però com que no va poder tenir fills amb ell, va tenir a Anubis amb Osiris, també el seu germà. THOT  és el fill de Seth, i va nèixer del seu cràni.  És el déu de la saviesa, l'escriptura, la música, els conjurs, encanteris màgics i símbol de la Lluna . Durant les nits, substitueix a Ra.
HORUS  és el déu protector dels nens. L’únic fill de Isis i Osiris. Es passa tota l’infància amagat del seu tiet Seth a pantans del riu Nil. Quan es fa gran, s’enfrenta a Seth per aconseguir el regnat d’Egipte. ANUBIS  és el déu de la momificació, ja que va ser ell qui va fer primer aquest ritual al seu pare, Osiris. Té un paper important dins el món dels morts ja que és l’encarregat de conduir els homes fina a Osiris.
NUT  KEB SETH  ISIS  OSIRIS  NEFTIS HORUS  ANUBIS THOT RA BALSTET (SEJMET) PTAH
L ’escriptura dels déus La escriptura egípcia és la jeroglífica. Durant molt de temps, els jeroglífics van ser un mister fins que J.F.Champollion, al segle XIX, va poder desxifrar-los gràcies al descobriment de la Pedra Rossetta que contenia el mateix text escrit en llenguatge jeroglífic i en grec.
L’ estrany   regne dels morts: Pels egipcis, la mort era l’inici d’una nova forma de vida. Osiris fou el primer de tots, homes i deus, en viure per segon cop. No a la terra, sino en el regne dels morts. La seva resurrecció permet, primer a faraons i després a tots els egipcis sommiar en la vida després de la mort com ell.  Per aquest motiu, el culte i els rituals referents a la mort són essencials.
Thot anotant el  resultat del judici La devoradora
mastaba piràmide hipogeus
MITJANS DE COMUNICACIÓ SIMBÒLICA L a música: La Música en l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser en els temples. També  es considerava un mitjà de  comunicació amb els difunts,  i els músics eren considerats  molt importants dins la  societat.
La característica més evident de l'arquitectura de l'antic Egipte és el seu  colossalisme : la construcció era desproporcionada en relació a la seva funció. L'edificació desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grandària a l'ànima dels espectadors i imposa un sentiment de temor. L’ arquitectura: Temple de Ramsés II a Abu Simbel
Els antics egipcis, en la seva major part, vestien de forma molt simple i pràctica, que es compon principalment de roba doblegada. I per més d'un període de tres mil anys els canvis en el vestit d'Egipte eren mínims. L a   vestimenta:
PROBLEMÀTICA ACTUAL DE L’ÈTNIA L'ètnia egipcia ja no existeix actualment, el poble egipci i algunes creences es mantenen, però les vestimentes i els rituals han canviat desde llavors.  Segons els historiadors, l'antiga  civilització egipcia va desaperèixer  per la mort de Cleopatra VII, l'any  30 a.C, perquè és quan es  començen a perdre les creences  i es converteix com una colònia,  adoptant déus i costums romanes. Cleopatra VII d’Egipte

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsvallterrics
 
Primer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori EgiptePrimer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori Egiptepatricia_roal
 
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipterodonellsuperior
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEMAICA CIMA
 
Egipite
EgipiteEgipite
Egipiteimoix
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egiptelburgos
 
Els faraons egipcis
Els faraons egipcisEls faraons egipcis
Els faraons egipcisbolosmar
 
L'antic Egipte
L'antic EgipteL'antic Egipte
L'antic Egipterogerrue
 
Jocs i temps lliure
Jocs i temps lliureJocs i temps lliure
Jocs i temps lliurevallterrics
 
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatPower point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatalex_mascu
 
Activitats repas egipte
Activitats repas egipteActivitats repas egipte
Activitats repas egipteMAICA CIMA
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtcolecope
 

La actualidad más candente (20)

Escribes i jeroglífics
Escribes i jeroglíficsEscribes i jeroglífics
Escribes i jeroglífics
 
Egipte 3
Egipte 3Egipte 3
Egipte 3
 
Primer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori EgiptePrimer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori Egipte
 
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
Egipite
EgipiteEgipite
Egipite
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egipte
 
Egipte 2
Egipte 2Egipte 2
Egipte 2
 
L’antic egipte
L’antic egipteL’antic egipte
L’antic egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Els faraons egipcis
Els faraons egipcisEls faraons egipcis
Els faraons egipcis
 
L'antic Egipte
L'antic EgipteL'antic Egipte
L'antic Egipte
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 
Jocs i temps lliure
Jocs i temps lliureJocs i temps lliure
Jocs i temps lliure
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
 
Egipcis
EgipcisEgipcis
Egipcis
 
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatPower point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
 
Activitats repas egipte
Activitats repas egipteActivitats repas egipte
Activitats repas egipte
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 

Destacado

Destacado (17)

Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Arte egipcia prof thiago sampaio
Arte egipcia   prof thiago sampaioArte egipcia   prof thiago sampaio
Arte egipcia prof thiago sampaio
 
O Egipto Monumentos FuneráRios
O Egipto Monumentos FuneráRiosO Egipto Monumentos FuneráRios
O Egipto Monumentos FuneráRios
 
Els Egipcis
Els Egipcis Els Egipcis
Els Egipcis
 
La vida d'un egipci
La vida d'un egipciLa vida d'un egipci
La vida d'un egipci
 
Vida quotidiana antic egipte
Vida quotidiana antic egipteVida quotidiana antic egipte
Vida quotidiana antic egipte
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
Arte Egípcia
Arte Egípcia Arte Egípcia
Arte Egípcia
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Aula 3 - Barroco-Rococó
Aula 3 - Barroco-RococóAula 3 - Barroco-Rococó
Aula 3 - Barroco-Rococó
 
A arte no egito
A arte no egitoA arte no egito
A arte no egito
 
Arte Romanica
Arte RomanicaArte Romanica
Arte Romanica
 
Egipte art funerari
Egipte art funerariEgipte art funerari
Egipte art funerari
 
Arte Egipcio. Arquitectura-Escultura-Pintura
Arte Egipcio. Arquitectura-Escultura-PinturaArte Egipcio. Arquitectura-Escultura-Pintura
Arte Egipcio. Arquitectura-Escultura-Pintura
 
Els sociòlegs
Els sociòlegsEls sociòlegs
Els sociòlegs
 

Similar a Egípcis

Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier Faidella Guinea
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípciasantgisbert
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)iescardonapilot
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)iescardonapilot
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2Maria Loredo
 
Egipte jorge i mario
Egipte jorge i marioEgipte jorge i mario
Egipte jorge i mariojorgito98
 
Les civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípciesLes civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípcies4ta
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Júlia c sara_paula_ona (1rd)
Júlia c sara_paula_ona (1rd)Júlia c sara_paula_ona (1rd)
Júlia c sara_paula_ona (1rd)iescardonapilot
 
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)iescardonapilot
 

Similar a Egípcis (20)

Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
 
Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
Egipte jorge i mario
Egipte jorge i marioEgipte jorge i mario
Egipte jorge i mario
 
Les civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípciesLes civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípcies
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Júlia c sara_paula_ona (1rd)
Júlia c sara_paula_ona (1rd)Júlia c sara_paula_ona (1rd)
Júlia c sara_paula_ona (1rd)
 
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)
Júlia c Sara_Paula_Ona (1rD)
 

Egípcis

  • 1. C ULTURA EGIPCIA Júlia Lloansi Anna Matosas Àgata Villanueva Laia Arenas
  • 2. La cultura egípcia va ser creada l'any 3050 a.C per Narmer, el primer faraó de l'Antic Egipte. Ell ja era el faraó de l'Alt Egipte i va conquistar el Baix Egipte instaurant-se a la capital. En aquest moment va crear Egipte. Amb això van néixer aquesta cultura i totes les creences que van desarrollar-se durant els 3000 anys de l'ètnia. INTODUCCIÓ
  • 3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA Egipte està situat al nord-est del continent africà. La seva capital és El Cairo , situada al nord-est d'Egipte. Per l'est d'Egipte passa el riu Nil, un riu molt llarg i cabalós. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la Mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrània al nord.
  • 4.  
  • 5. CARACTERÍSTIQUES RACIALS Eren d'origen i raça semita, és a dir, provinents d'Orient, i es van assentar en les fèrtils valls del riu Nil. Físicament, se sap que eren de pell fosca, cabell negre i trets, en general, àrabs. Solien ser alts i corpulents, donada la seva pell fosca, tenien els ulls negres i el nas ample . Quan s'inicia l'era de la dinastia ptomeica, els reis van passar a ser de pell blanca ja que provenien de Grècia. Les dos races van fucionar-se.
  • 7. FORMA DE VIDA La vida dels egipcis era sedentària, és a dir, vivien en un lloc fixe i no acostumaven a moure's. La majoria dels egipcis eren camperols. Vivien en poblets a la vora del Nil i treballaven la terra segons els ritmes que marcava el riu. Altres vivien en ciutats, on es varen desen- volupar el comerç i l'artesania.
  • 8. F eina al camp: La gran majoria dels egipcis treballaven al camp. Tota la família col·laborava amb la tasca. Els camperols s’alimentaven del que conreaven i el que els hi sobrava ho intercanviaven al mercat. mercat Feines al camp
  • 9. R itme de les feines agrícoles: El riu Nil marcava el ritme de les feines agrícoles. Al Juny, el riu inundava els camps i al baixar l’aigua les terres quedaven fèrtils per ser sembrades. El creixement del riu infuenciava molt en la vida dels camperols. Si la terra no era fèrtil, es feia una mala collita i aquell hivern passaven fam i malalties. L a vida domèstica: Els camperols vivien en petits poblets. Les seves cases eren d’un sol pis i construïdes de maó de tova. Vestien de forma molt humil amb túniques i acostumaven a anar descalços. La majoria de les tasques domèstiques eren realitzades per les dones.
  • 10. L es ciutats: Les principals ciutats de l’antic Egipte eren Memfis, Tebes, Amarna i Edfú. Totes elles es trobaven al costat del Nil. Els habitatges dels més pobres eren petits i humils, mentre que els dels més rics eren més àmplis i normalment envoltats de jardins. Els dos edificis més destacats d’una ciutat eren els palaus i els temples. Temple
  • 11. ESTRUCTUA SOCIAL L'organització sociopolítica del poble egipci va obeïr a la relació primària que, des d'un principi, es va establir entre la dimensió religiosa i l'aspecte econòmic de la supervivència bàsica.
  • 12. CREENCES Per la cultura egipte, els deus són molt importants i estan a tot arreu; A la terra, on viuen els humans, i també en un altre món invisible: aquell que el déu-Sol (RA) atravesa cada nit i on van els difunts després de la mort. La religió egipcia és politeista ja que creu en més d'un Déu. Quan a la religió, es distingeixen en 3 parts: La religió oficial: És la que duu a terme el faraó i que fa referència a les divinitats. La religió del culte domèstic : fan referència a les divinitats menors però venerades per la població ja que ajudaven en la vida quotidiana. La religió del culte funerari: era dirigit a les divinitats de l’inframón.
  • 13. RA és el rei de tots dels déus. És el Déu del Sol . Gràcies a que ell cada dia recorre tot Egipte, el mén segueix en ordre. A vegades s'associa amb el deu Amón, un altre déu solar, i formen l'Amón-Ra, encara més poderós. A la nit, es substituit per Thot, el déu de la lluna. Sejmet Bastet BALSET és la filla del déu Ra. és una deesa pacéfica i és anomenada deesa-gat. Però a vegades es transforma en Sejmet , una lleona, i es torna terrible. Gràcies a ella, els homes no van desapareixer de la terra. És la dona de Ptah.
  • 14. PTAH és el déu dels artesans i els orfebres. Sempre es presenta amb una túnica blanca. La seva dona és la deesa Sejmet. Ptah és adorat sobretot a la ciutat de Menfis. NUT és la deesa del cel. És la creadora de l’univers físic i de tots els seus astres. És filla de Shu y Tefnut. Va tenir 4 fills amb el seu germà Geb: Seth, Isis, Osiris i Neftis.
  • 15. KEB és el déu de la Terra, per aquest motiu el món revia el nom de “Casa de Keb”. Representava el principi de fertilitat i vida. Té un paper important dins el Llibre dels Morts, ja que es el que vigila el paseig fins el judici. SETH és l’encarregat de vigilar la barca del Sol totes les nits, lluitant contra la terrible serp, Apopis. Però també és un déu gelós, assesina el seu germà Osiris, rei legítim d’Egipte, per aconseguir el seu lloc. També intenta matar al seu nebot, Horus.
  • 16. ISIS és la deesa maga. Els seus poders són tant grans que pot donar una segona vida al seu marit Osiris. A ulls dels egipcis, és la deesa protectora dels nens i les dones perquè cuida el seu fill Horus molt carinyosament, lluny de Seth, que el vol matar. OSIRIS és el déu de la resurrecció i de la regeneració del Nil. Els morts es presenten davant seu per intentar aconseguir la vida eterna. Va ser assesinat per el seu germà Seth, però gràcies a Isis no va morir definitivament. Té dos fills, Horus amb la seva dona Isis i Anubis, amb la seva germana i amant Neftis.
  • 17. NEFTIS simbolitza la foscor, la part invisible, la nit, la mort . Es va casar amb Seth però com que no va poder tenir fills amb ell, va tenir a Anubis amb Osiris, també el seu germà. THOT és el fill de Seth, i va nèixer del seu cràni. És el déu de la saviesa, l'escriptura, la música, els conjurs, encanteris màgics i símbol de la Lluna . Durant les nits, substitueix a Ra.
  • 18. HORUS és el déu protector dels nens. L’únic fill de Isis i Osiris. Es passa tota l’infància amagat del seu tiet Seth a pantans del riu Nil. Quan es fa gran, s’enfrenta a Seth per aconseguir el regnat d’Egipte. ANUBIS és el déu de la momificació, ja que va ser ell qui va fer primer aquest ritual al seu pare, Osiris. Té un paper important dins el món dels morts ja que és l’encarregat de conduir els homes fina a Osiris.
  • 19. NUT KEB SETH ISIS OSIRIS NEFTIS HORUS ANUBIS THOT RA BALSTET (SEJMET) PTAH
  • 20. L ’escriptura dels déus La escriptura egípcia és la jeroglífica. Durant molt de temps, els jeroglífics van ser un mister fins que J.F.Champollion, al segle XIX, va poder desxifrar-los gràcies al descobriment de la Pedra Rossetta que contenia el mateix text escrit en llenguatge jeroglífic i en grec.
  • 21. L’ estrany regne dels morts: Pels egipcis, la mort era l’inici d’una nova forma de vida. Osiris fou el primer de tots, homes i deus, en viure per segon cop. No a la terra, sino en el regne dels morts. La seva resurrecció permet, primer a faraons i després a tots els egipcis sommiar en la vida després de la mort com ell. Per aquest motiu, el culte i els rituals referents a la mort són essencials.
  • 22. Thot anotant el resultat del judici La devoradora
  • 24. MITJANS DE COMUNICACIÓ SIMBÒLICA L a música: La Música en l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser en els temples. També es considerava un mitjà de comunicació amb els difunts, i els músics eren considerats molt importants dins la societat.
  • 25. La característica més evident de l'arquitectura de l'antic Egipte és el seu colossalisme : la construcció era desproporcionada en relació a la seva funció. L'edificació desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grandària a l'ànima dels espectadors i imposa un sentiment de temor. L’ arquitectura: Temple de Ramsés II a Abu Simbel
  • 26. Els antics egipcis, en la seva major part, vestien de forma molt simple i pràctica, que es compon principalment de roba doblegada. I per més d'un període de tres mil anys els canvis en el vestit d'Egipte eren mínims. L a vestimenta:
  • 27. PROBLEMÀTICA ACTUAL DE L’ÈTNIA L'ètnia egipcia ja no existeix actualment, el poble egipci i algunes creences es mantenen, però les vestimentes i els rituals han canviat desde llavors. Segons els historiadors, l'antiga civilització egipcia va desaperèixer per la mort de Cleopatra VII, l'any 30 a.C, perquè és quan es començen a perdre les creences i es converteix com una colònia, adoptant déus i costums romanes. Cleopatra VII d’Egipte