1. Victòria de Samotràcia
1. Identificació
Títol: Victòria de Samotràcia
Autor: Pitòcrit de Rodes (Escola de Rodes)
Cronologia/etapa històrica: 200-190 aC. Unificació de les polis per Filippo de
Macedònia. Conquesta de Persia i Indus. Continuarà amb l’Imperi Alexandre el
Gran. A la mort d’aquest, el territori es fragmentarà en petits regnes entre els
generals d’Alexandre. Expansió de la cultura grega + cultura oriental.
Desplaçament de les ciutats de l’Àtica cap a Orient.
Localització: Musée du Louvre (actual); santuari dels Cabirs de Samotràcia
(procedència).
2. Anàlisi formal
Material: marbre de Paros
Tècnica: de tall.
Volum: exempta.
Simetria: és una obra asimètrica.
Descripció: és multifacial perquè té més d’un punt de vista (un frontal i un
lateral). Dóna la sensació de que aleteja per posicionar-se a la proa del vaixell,
el xitó (peça de roba, semblant a una túnica) té plecs a la roba que transmeten
moviment i dinamisme per la brisa marina (tècnica del drap moll). Aquest plecs i
les ales juguen amb la llum i les ombres creant encara més sensació de volum i
d’expressió (no té cara, però gaudeix d’una gran expressió corporal gràcies a la
cama adelantada que li proporciona sensualitat).
Estil: hel·lenístic.
3. Contingut
Tema: representa una de les divinitats de l’antiga Grècia: la Victòria
considerada una deessa portadora de la bona sort. Era habitual que fos
personificada en la imatge d’Atena, deessa de la saviesa i l’estratègia militar.
Funció: commemorativa i decorativa, representa la victòria dels de Rodes
davant del rei de Síria.
Comparació estil precedent i consegüent: classicisme (tècnica drap moll).
Influenciarà als romans, al Barroc, al Neoclassicisme, al Renaixement i a les
avantguardes de Boccioni i Marinetti.