Evolucio economica i canvis socials

313 visualizaciones

Publicado el

Treball història

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
313
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
117
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Evolucio economica i canvis socials

  1. 1. EVOLUCIÓ ECONÒMICA I CANVIS SOCIALS: Transformacions agràries i expansió industrial SEGLE XIX i XX (primer terç) Alumnes: Paula López, Marta Lluch, Alba Fortea, Fran da Silva, Belén Ruiz. Assignatura: Història d’Espanya. Curs: 2n Batxillerat, B
  2. 2. ÍNDEX 1. L‘InIcI del movIment obrer (1833-1875). 1.1. EvolucIó econòmIca. 1.2. EvolucIó socIal. 1.3. OrIgens del movIment obrer a Espanya. 1.4. MovIment obrer durant el sexennI democràtIc. 2. L’educacIó 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. (1875-1902). SocIetat I mentalItat. SocIetat en el medI agrarI. SocIetat en el medI urbà. L’educacIó.
  3. 3. ÍNDEX 3. EvolucIó econòmIca (1902-1931). 3.1. El desenvolupament IndustrIal. 3.2. La HIsenda I el sector bancarI. 3.3. ConseqüèncIes econòmIques de la PrImera Guerra MundIal. 3.4. De la crIsI a l’eufòrIa dels anys vInt. 4. La societat (1902-1931). 4.1. La poblacIó. 4.2. L’evolucIó socIal entre 1900 I 1930. 4.3. El movIment obrer.
  4. 4. EVOLUCIÓ ECONÒMICA Població espanyola L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) RITME LENT DE CREIXEMENT Crisi de subsistència. NATALITAT MORTALITAT Epidèmies periòdiques. Malalties endèmiques.
  5. 5. EVOLUCIÓ ECONÒMICA Població espanyola L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) RITME LENT DE CREIXEMENT FLUXOS MIGRATORIS Desigual distribució geogràfica: - Desplaçament des del nord cap al sud. Terres més fèrtils. - Abandonament de la Meseta Central  Regions costeres Transport marítim. Procés d’urbanització molt limitat: - Any 1900: població espanyola RURAL (excepte Madrid i Barcelona). - Industrialització lenta, escassa i tardana.
  6. 6. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) PROFUNDA REFORMA BASADA EN: Abolició del règim senyorial. Supressió dels primogenitures. Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz. Liberalitzen l’agricultura: -Les terres circulen lliurement en el mercat. -S’eliminaren els factors que impedien el seu desenvolupament. - La terra passà a ser de propietaris privats individuals.
  7. 7. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL L’Estat incauta terres de mans mortes (solien ser de l'església) per a la seua posterior venta en subhasta pública. Es varen fer per a sanejar la Hisenda. 1835 -Desamortització dels béns i terres eclesiàstiques. -Suprimir les ordes religiosos (clero regular). Juan Álvarez de Mendizábal. Més tard, Pasqual Madoz també participarà amb aquest procés.
  8. 8. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA FINANCIER L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) OBJECTIUS DE LA DESAMORTITZACIÓ: Pagar el deute públic de l’Estat. POLÍTIC Ampliar la base social del liberalisme. SOCIAL Crear classe mitjana agrària de llauradors propietaris. RESULTATS NO MOLT POSITIUS: Continuava el problema del deute públic. El liberalisme va guanyar adeptes (política). Però: gran distància entre liberalisme i opinió pública catòlica. Béns desamortitzats comprats per nobles i burgesos (social). No va servir per a mitigar la desigualtat social.
  9. 9. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ: Noblesa (LIBERALS) Llauradors (ANTILIBERALS) (CARLINS)
  10. 10. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ: ESGLÈSIA BASES ECONÒMIQUES DESTRUIDES. ESTAT SUBVENCIÓ AL CLERO
  11. 11. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ Última desamortització (1855) iniciada per Pascual Madoz. TERRES AMORTITZADES DE L’ESGLÉSIA I DELS MUNICIPIS AFECTADES RESULTATS NO MOLT POSITIUS: Va arruïnar als ajuntaments. Continuava el problema del deute públic. Els veïns més pobres foren els més afectats.
  12. 12. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’AGRICULTURA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) CAUSES DE LES DESAMORTITZACIONS Van canviar la situació del camp espanyol (afectaren a una quinta part del conjunt del sòl). Les terres se les quedaven gent adinerada, ja que eren els majors postors a les subhastes. Retard tècnic i desigual repartiment de la propietat de la terra  problemes de la societat i l’economia.
  13. 13. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) INDÚSTRIA La revolució sols afectava a Catalunya i País Basc. Escassetat de carbó i matèries primeres. Retard tecnològic. Falta d’articulació del mercat interior (dificultat de comunicació). Factors polítics.
  14. 14. EVOLUCIÓ ECONÒMICA INDÚSTRIA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) LA INDÚSTRIA A CATALUNYA. Textil cotoner desenvolupant-se des de S. XVIII. Iniciativa de la burgesia catalana per modernitzar les industries
  15. 15. EVOLUCIÓ ECONÒMICA INDÚSTRIA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) EL FERROCARRIL. Primera línia entre Barcelona i Mataró (1848). Llei General de Ferrocarrils (1855)
  16. 16. EVOLUCIÓ ECONÒMICA L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) INDÚSTRIA Política comercial Terreny financer Proteccionista. Hisenda  Deute públic. 1856: es va crear el Banc d’Espanya. 1868: es va adoptar la pesseta.
  17. 17. EVOLUCIÓ SOCIAL SOCIETAT ESTAMENTAL L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) SOCIETAT DE CLASSES Dret de propietat. Igualtat davant de la llei. Major mobilitat social.
  18. 18. EVOLUCIÓ SOCIAL GRUP SOCIAL DOMINANT CLASSES MITJANES URBANES POBLACIÓ LLAURADORA OBRERS INDUSTRIALS L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) Burgesia, oligarquia terratinent, alts càrrecs de l’estat i exèrcit. Oficials de l’exèrcit, funcionaris, metges, pr ofessors... Majoria de la població. Prou heterogènia. Xicotet grip lligat a la dèbil industrialització.
  19. 19. ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER A ESPANYA Dèbil industrialització Associacions (“societats d’auxili mutu”). Protestes de caràcter luddita. L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) Dèbil moviment obrer
  20. 20. EL MOV. OBRER DURANT SEXENNI DEMOCRÀTIC L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875) 1864: Associació Internacional de Treballadors (A.I.T) marxistes i anarquistes. Creació de la Secció Espanyola de la A.I.T.  per Giuseppe Fanelli (anarquista) Paul Lafargue  vingué a Espanya per a difondre el marxisme Xicotet grup madrileny  PSOE
  21. 21. SOCIETAT I MENTALITAT SOCIETAT DUAL L’EDUCACIÓ (1875-1902) Interior agrari i vida subsistent retardades. Relacions entre societat Escasses zones industrialitzades. Dèbil Pobresa molt estesa Dominada per oligarquia burgesa Empresaris tèxtils catalans Cerealistes castellans Siderúrgics bascos
  22. 22. LA SOCIETAT EN MEDI AGRARI L’EDUCACIÓ (1875-1902) DIFERENTS CLASSES SOCIALS OLIGARQUIA CLASSES LLAURADORS AGRÀRIA MITJANES BAIXES SENSE TERRA Analfabets Mitjans propietaris Arrendataris Parcers ESCLATS SOCIALS
  23. 23. LA SOCIETAT EN MEDI URBÀ Escàs desenvolupament Industrial Minera PROVOCA LA LENTA APARICIÓ DE Depenent de la zona País Basc Catalunya L’EDUCACIÓ (1875-1902) UNA SOCIETAT MÉS MODERNITZADA
  24. 24. L’EDUCACIÓ (1875-1902) L’EDUCACIÓ GINER DE LOS RIOS Fundador de la institució Lliure d’Ensenyança. Va introduir una pedagogía d’avantguarda. Sotmès a la censura. RESTAURACIÓ ENSENYANÇA TRADICIONAL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC Controlada per l'església catòlica Gran retard INVESTIGACIÓ Sotmès a la censura
  25. 25. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL Espanya continuava sent un país agrari. Canvis significatius en el sector industrial Desenvolupament de nous sectors: Elèctric Químic Creixement de la producció minera i siderúrgica. Sectors que van dificultar el creixement industrial Debilitat del mercat interior Concentració geogràfica Dependència de la tecnologia estrangera
  26. 26. LA HISENDA I EL SECTOR BANCARI EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) SANEJAMENT DE LES FINANCES PÚBLIQUES La llei de 1899 va transformar al Banc d’Espanya El banc estatal va passar a controlar l'emissió de bitllets. ES VAN FUNDAR ELS PRINCIPALS BANCS DEL FUTUR
  27. 27. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Desapareix la competència INICI BOOM ECONÒMIC Augmenta la demanda Afavorit per la neutralitat Reducció de demanda FINAL CRISI Incapacitat de substituir les exportacions Tancament d’empreses
  28. 28. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SIDERÚRGIA QUÍMICA ES MODERNITZEN
  29. 29. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL FERROCARRILS MINERÍA PASSEN A MANS NACIONALS
  30. 30. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL TÈXTIL AGRICULTURA NO ES MODERNITZEN
  31. 31. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT 1922 1923 1924 Colp d’estat de Primo de Rivera 1926 1928 1930 Període d’auge econòmic Inici de la crisi FI DE LA CRISI Crack del 29
  32. 32. EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931) DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT CAUSES DE LA RECAIGUDA POLÍTICA AMBICIOSA Abundants inversions en infraestructures Creació de conques hidrogràfiques Inversió en la xarxa ferroviària Establiment de CAMPSA i la Companyia Telefónica
  33. 33. LA SOCIETAT (1902-1931) LA POBLACIÓ Població espanyola MORTALITAT RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU Millores sanitàries No obstant, elevada mortalitat infantil “GRIP ESPANYOLA” Va causar més morts en tot el planeta que la Segona Guerra Mundial. NATALITAT
  34. 34. LA SOCIETAT (1902-1931) LA POBLACIÓ Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU Emigració interior del camp a les ciutats  50 % de població urbana en 1930 Emigració exterior (+ d’un milió)
  35. 35. LA SOCIETAT (1902-1931) L’EVOLUCIÓ SOCIAL ENTRE 1900 I 1930 GRANS DIFERÈNCIES DE RIQUESSA ENTRE LA SOCIETAT Grups lligats a la indústria i finances Grups lligats a la urbanització Pes creixent Augment significatiu CLASSE ALTA CLASSE MITJANA
  36. 36. LA SOCIETAT (1902-1931) EL MOVIMENT OBRER SOCIALISTES (PSOE i UGT) Astúries, País Basc, Madrid i Zones del camp andalús. 1921: Partit Comunista d'Espanya (PCE). ANARQUISTES I LA CNT Catalunya, Aragó, València i Andalusia. 1927: Federació Anarquista Ibèrica (FAI) SINDICATS CATÒLICS Regions del nord 1917: es van agrupar a la Confederació Nacional Catòlic-Agrària.

×