Tast de Comunicació que Josep Ginesta va realitzar a A Portada

1. El treball flexible, el treball delEl treball flexible, el treball del
segle XXIsegle XXI
Tast de comunicació
10 de novembre de 2010
Josep Ginesta

2. KNOWLEDGE
IS FREEDOM

3. • Us parlarem de...
– Institució, i d’una institució flexible
– Com seran els professionals del futur i els seus llocs
de treball ?
– Com fer la organització flexible?
– Conclusions

4. INSTITUCIÓ. La UOC una institució flexible

5. ALGUNES DADES
·· 15 anys de la UOC
·· 53,000 estudiants a 45 països.
·· 15,000 graduats.
·· 20 titulacions, màsters, doctorats, en adaptació a l’ EEES

8. ALGUNES DADES
- Col·laborem amb 4.000 persones
- 850 d’equip propi
- 3200 de col·laboradors docents

9. UN NOU
MODEL D’UNIVERSITAT
Cap a on va la formació, cap a on va la societat
del futur...
Universitats americanes

11. Com seran els professionals del futur?
Com son les noves generacions que s’incorporen
al mercat de treball ?

12. ElsEls treballadorstreballadors tendeixentendeixen a exigir laa exigir la flexibilitatflexibilitat
-- CanviCanvi de paradigma (de paradigma (valorsvalors))
COMPENSACICOMPENSACIÓÓ TANGIBLETANGIBLE
COMPENSACICOMPENSACIÓÓ INTANGIBLEINTANGIBLE

13. Desarrollo
profesional
Com
pensación
Conciliación
Fuente: Corporate Leadership Council, Employment Value Proposition.
Encuesta a más de 58.000 empleados de 90 empresas de 20 sectores económicos.

16. Fuente; Encuesta Cat enon 2009
Worldwide Executive Search

17. Fuente; Encuesta Cat enon 2009.
Worldwide Executive Search

18. RETRIBUCIÓ
CREIXEMENT
BENEFICIS
FLEXIBILITATRETRIBUCIÓ
FLEXIBILITAT
CREIXEMENT
BENEFICIS
DEL VIURE PER TREBALLAR AL TREBALLAR PER VIUREDEL VIURE PER TREBALLAR AL TREBALLAR PER VIURE
EL TÒPICEL TÒPIC

19. El treball deixa de ser l’eix essencial, espiritual i
material de vertebració de la vida de les persones
El vell model...

20. ElsEls treballadorstreballadors tendeixentendeixen a exigir laa exigir la flexibilitatflexibilitat
- Més enllà de les generacions X – Y, i esperant la Z
La Generació Einstein (Inez Groen)
Joves, ràpids, sociables, enginyosos
Nadius digitals

22. Els treballadors tendeixen a exigir laEls treballadors tendeixen a exigir la
flexibilitatflexibilitat
- Economía global, món en xarxa,
multiculturalitat professional, convivència de
diferents cosmovisions i cultures,
Diferents necessitats vitals

23. Els treballadors tendeixen a exigir laEls treballadors tendeixen a exigir la
flexibilitatflexibilitat
- Assolint la quarta pota de la conciliació; la
formativa (laboral, familiar, personal i
formativa)... A la cerca de l’harmonia
personal
Creixement personal l’eix dels interessos

24. NomNoméés ambs amb
flexibilitat podemflexibilitat podem
gestionar degestionar de
forma competitivaforma competitiva
la complexitatla complexitat
futura i assolirfutura i assolir
ll’’equilibri pelsequilibri pels
nostresnostres
professionalsprofessionals

25. CLAU DE FUTUR DE LA GESTICLAU DE FUTUR DE LA GESTIÓÓ DEDE
PERSONESPERSONES
“al desenvolupar el nostre treball en una economia
canviant i degut la globalització i als canvis tecnològics,
actualment, les empreses han de ser flexibles a
l’estructurar els seus llocs de treball “
Sustaining the new economy. Work Family and Community in the Information
Age.Trabajo flexible en la era de la información. MARTÍN CARNOY.

26. INCORPORACIONS A LA UOC 2009INCORPORACIONS A LA UOC 2009 -- 20102010
Impacte en el target de captació de persones
Flexibilitat laboral 51 %
Retribució 23 %
Progressió professional 16 %
Projecte 7 %
Altres 3 %

27. • Flexibilitat. Un concepte
La capacitat de customitzar les condicions i la
organització individual del treball de forma
que pugui excel·lir el potencial del
professional i de la persona

28. • Flexibilitat. De què parlem
horaris
customitzar
Polítiques socials
Organització

29. El nou model de treball
El pacte de l’autoprogramació responsable

30. El treball al segle XXI
Responsabilitat
Autonomia
Benestar
ConfiançaAUTOPROGRAMACIÓ
DEL
TREBALL

31. El treball al segle XXI
Responsabilitat
Autonomia
AUTOPROGRAMACIÓ
DEL
TREBALL
Rendició de
comptes
Orientació
a resultats
AUTOPROGRAMACIÓ
EFICIENT DEL
TREBALL
Objectius
Confiança
Eficiència
Benestar

32. • En aquest model, pren rellevància:
– El compromís de les persones amb les seves
organitzacions
– El compromís per l’eficiència dels seus
responsables
– El compromís de les organitzacions amb les
persones i amb els responsables

33. COM PODEM FER LA NOSTRA
ORGANITZACIÓ FLEXIBLE
Alguns exemples

34. • Eixos essencials
Entrada i sortida,
horaris
Festius
a la carta
Jornades
continuades
Concentració
d’activitat
Lliure
disposició
Jornades
irregulars
FLEXIBILITAT

35. • Eixos complementaris
– Capitalització de l’alletament
– Reducció de jornada per circumstàncies familiars
– Treball en asincronia
– Treball no presencial
– Retribució flexible
– Polítiques socials adaptades
– Política de reunions generalitzada

36. • Eixos complementaris
– Eines col·laboratives (missatgeria instantània, skype,
videoconferències, taulers de notes...)
– Espais de treball en itinerància
– Portabilitat del treball (portàtils, i portabilitat de les eines i
programari de treball)
– Customització de carreres professionals
– Salut laboral

37. • Eixos complementaris
– Permisos no retribuïts (o retribuïts) per
tasques específiques:
• Formació
• Recerca
– Períodes sabàtics

38. Tangibilització de la flexibilitat
El retorn de la inversió

39. Si no es fa tangible la inversiSi no es fa tangible la inversióó en flexibilitat, noen flexibilitat, no
esdevesdevéé sosteniblesostenible
Ha de ser unHa de ser un winwin -- winwin
Cal fer tangibleCal fer tangible
A la direcciA la direccióó
A les personesA les persones

40. LaLa inversiinversióó enen flexibilitatflexibilitat internainterna ééss unauna
inversiinversióó enen compensacicompensacióó intangibleintangible
• No es reflexa mensualment a la fulla de salaris
• Tendeix a diluir-se, a ser percebuda com a bàsica
• Difícilment es pot detreure ( es consolida )

41. on NO cal cercar el retorn de la inversion NO cal cercar el retorn de la inversióó
•• En lEn l’’ increment lineal de laincrement lineal de la productivitatproductivitat
•• No sempre ho trobem en lNo sempre ho trobem en l’’estalvi deestalvi de costoscostos laborals directeslaborals directes
•• En la millora de laEn la millora de la lleialtatlleialtat en sentit tradicional (el romanticismeen sentit tradicional (el romanticisme
ss’’ha diluha diluïït)t)

42. On SI podem cercar el retornOn SI podem cercar el retorn
•• En la milloraEn la millora dd’’assoliment dassoliment d’’objectiusobjectius (rendibilitat a mig i llarg(rendibilitat a mig i llarg
termini)termini)
•• En la reducciEn la reduccióó de lade la rotacirotacióó ii ll’’absentismeabsentisme
•• En laEn la competitivitatcompetitivitat ((sostenibilitatsostenibilitat a llarg)a llarg)
•• En la capacitat deEn la capacitat de captar i retenircaptar i retenir personespersones

43. Com retorna la inversiCom retorna la inversióó......
o Retorna a les organitzacions en forma de
o capital social
o clima laboral favorable
o entorn de benestar propens per millorar el contracte
psicològic i el compromís
Millorem la vinculació de
les persones a les nostres
organitzacions i les seves
relacions

44. on SI podem cercar el retornon SI podem cercar el retorn
•• EnEn ll’’efecte cridaefecte crida ((employeremployer brandingbranding i captacii captacióó de talent)de talent)
•• En laEn la responsabilitat socialresponsabilitat social corporativacorporativa
•• En lEn l’’orgull deorgull de pertinenpertinenççaa
•• DevoluciDevolucióó deldel compromcompromíís x comproms x compromííss
•• Increment de laIncrement de la confianconfianççaa dels professionals i entre ellsdels professionals i entre ells
•• A VEGADES...tambA VEGADES...tambéé en costos realsen costos reals

45. Qualitat universitària

46. 12,35
87,65
64,7
35,3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
any 2006 any 2009
doctors No doctors

47. 10,05
89,95
66,4
33,6
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2006 2009
acreditats no acreditats

48. Un exemple de polUn exemple de políítica universittica universitààriaria
La flexibilitat com a clau de la consecuciLa flexibilitat com a clau de la consecucióó
- Permisos de formació
- 38 % professorat amb permís actiu
- 83 % compatibilitza permís i ocupació amb treball en
asincronia (nacional i internacional)
- Flexibilitat horària
- Treball en asincronia
- 93 % del professorat treballa habitualment en asincronia

49. Salut laboral

50. AbsentismeAbsentisme perper IncapacitatIncapacitat temporaltemporal1,61
7
4,791,08
3,36
2,47
0
1
2
3
4
5
6
7
2005 2008
Homes
Dones
Total

51. Estudi de Riscos Psicosocials (Grup WONTEstudi de Riscos Psicosocials (Grup WONT UJIUJI))
– Realització d’ Evaluació de Riscos Psicosocials (sistema
d’enquesta)
– Resultats
• Alt nivell de compromís amb la organització
• Nivells inferiors a la mitjana en:
– Sobrecàrrega mental
– Sobrecàrrega emocional
• Nivells baixos de bournout, cinisme i en despersonalització

52. Programa de salut laboralPrograma de salut laboral
-- ShiatsuShiatsu
-- PilatesPilates
-- IogaIoga
-- ... Servei m... Servei mèèdicdic
-- Cost anualCost anual 8.500,00 euros8.500,00 euros
-- VisitesVisites 696696
-- EstimaciEstimacióó absentismeabsentisme 1740 hores1740 hores
-- Cost estimatCost estimat 44.000,00 euros44.000,00 euros
-- Retorn inversiRetorn inversióó 5,15 vegades5,15 vegades

53. Flexibilitat és una barrera per limitar l’absentisme
“em sento malament” que s’incrementa
progressivament als nous estándars de treball
enfront del “em trobo malament”

54. Compensació flexible

55. Programa de retribuciPrograma de retribucióó flexible ( a la carta )flexible ( a la carta )
- Empleats adherits 230
- Volum de contractació 335.679,00
- Cost gestió / administració 12.504,00
- Millora de disponibilitat líquida 124.149,00
- Retorn de inversió 15,56 vegades

56. L’asincronia de treball a la UOC i el
treball no presencial

57. • Treball en asincronia (espai i temps)
– Presència no és sinònim d’ eficiència
– Nous estàndards socials i de convivència fan necessària
la revisió dels usos del temps
– Treball telemàtic i avenç en les TIC afavoreix el treball
fora de les organitzacions
– 20 % absentisme presencial (intel·lectual)
• Càrrega mental
• Finestra oberta al món (treball telemàtic)

59. Treball tradicional
- Desplaçament
- Més temps de treball
- Pol·lució
- Cost econòmic
- Dificultats de conciliació
- Eficiència moderada,
concentració
- Manca d’autonomia individual
- Desequilibri territorial
Treball no presencial
- Evita desplaçaments
- Menys temps de treball
- Menys pol·lució
- Estalvi econòmic
- Millora la conciliació
- Per alguns processos, millora
eficiència treballador/a
- Millora l’autonomia individual
- Equilibri territorial

60. Llocs susceptibles de treball en asincronia
• Anàlisi de departament / àrea
• Anàlisi de lloc
• Anàlisi del/la treballador/a
• Inversions a curt, mig i llarg termini
(recursos)

61. • Independència del lloc (no subjecte a cadenes
de decisió presencial), interactuació o necessitat
de suport
• Capacitat d’avaluació dels resultats i del treball
• Automatització dels processos
• Mitjans tecnològics, tipologia de dades
• Perfil de la persona
Llocs susceptibles de treball asincronia

62. Superant barreres...
• Eines col·laboratives
• Millora de les eines de comunicació
• Eines d’avaluació (qualitatives i quantitatives)
• Formació en rol directiu/responsabilitat i en
lideratge
• Pla de prevenció específic
• Protocols específics en LOPD

63. Treball no presencial i asíncron...
• El sistema de teletreball hauria de ser flexible per natura
• Si és rígid, esdevé ineficient; es perd la força de
l’autonomia del/la professional.
POTENCIAL rau en la capacitat de flexibilitzar el treball
(treballaré quan pugui)
ELS USOS DELS TEMPS són una necessitat individual

64. • Principis
– Voluntarietat
– Reversibilitat
– Manteniment de condicions bàsiques
– Acceptació condicions addicionades
– Sistema d’organització, no un dret individual

65. e-treball VS teletreball
• Teletreball: sistema pautat de treball en altres
espais diferents del lloc de treball. Es trenca la
barrera de l’espai de treball.
• E-treball (asincronia d’espai i temps): sistema
flexible de treball en altres espais i en moments
no preestablerts. Es trenca la barrera de l’espai
i del temps.

66. E-TREBALL

67. CARACTERÍSTIQUES
Deixem un model on la no presencialitat o asincronía era residual,
per adoptar un model on la presencialitat és allò residual
El treball és no presencial per definició, i es concreta algunes
jornades de treball presencial o en equip per coordinar processos,
activitats, o realitzar tasques que no es poden portar a terme fora
de la UOC.
La persona treballa fora de la UOC, no necessàriament al seu
domicili: ha d’estar localitzable

68. PLA D’ACCIÓ
1. Procés de selecció de les persones proposades per cada
Àrea / Estudi. No tothom és apte.
2. Formació de les persones participants en mòduls
específics.
3. Disseny dels sistemes de seguiment i rendició de comptes.
4. Pla d’acció Prevenció de Riscos Laborals (complexe)
5. Signatura d’un acord especial.
6. Inici de la prova pilot.

69. COM ES LIDERA/GESTIONA LA FLEXIBILITAT
Eines de gestió de la flexibilitat

70. Els nostres directius/responsables no comprenen la
flexibilitat
- Tenim organitzacions en ple segle XXI, però directius
sovint formats amb paràmetres del segle XIX.
- Com es gestiona l’eficiència VS la presència ?
- Com gestionem equips incomplets o gent que no hi és ?
- Com es passa del control horari a l’ accountability
(rendició de comptes) ?

71. Les claus
1. Establiment de sistemes d’ avaluació objectiva
de rendiment (avaluació de l’acompliment o
gestió de la contribució)
2. Establiment de sistemes de direcció per
objectius (compte amb els models)
3. Formació en habilitats directives (lideratge) en
competències claus com l’apoderament

72. DIMENSIONS
DE
LA VALORACIÓ
COMPETÈNCIES
Com ?
AJUST A
FUNCIONS
Què ?
OBJECTIUS
Quins resultats ?

73. Orientió dispersa Orientació objectius

74. Lideratge
- Cal un determinat estil de direcció per
incrementar el valor dels models flexibles
d’organització
- En dues línies:
- Saber gestionar l’asincronia amb eficiència
- Apoderar els equips amb responsabilitat

75. CONCLUSIONS

76. ENTORN PERSONAL
DIRECCIÓ I LIDERATGE
CATÀLEG FLEXIBILITAT
DRETS INDIVIDUALS
ORGANITZACIÓ TREBALL
INTERÈS PERSONAL
TREBALL
FLEXIBLE

77. 1. Les persones que treballaran en el futur
necessiten models de treball flexibles
2. Els líders de les organitzacions del futur
necessiten instruments d’organització,
governança i relació transversal i flexibles
3. Els llocs de treball del futur, propiciaran
l’esclat de professionals talentosos si són
capaços d’adaptar-se a aquests nous
paradigmes

78. ELS 4 REPTES DEL CANVI DE PARADIGMA DE LA CONCILIACIÓ
CAP A L’HARMONITZACIÓ EN EL TREBALL (FLEXIBILITAT)
1. La diversitat.
o De cultures
o D’interessos individuals
o Noves fórmules d’organització social
2. La sostenibilitat.
o Inocular la flexibilitat als processos de les organitzacions
o No és un dret, és una forma d’organització
o Eines per avaluar, gestionar equips flexibles
o És bilateral; jo líder soc flexible, tu professional, ho ets també

79. ELS 4 REPTES DEL CANVI DE PARADIGMA DE LA CONCILIACIÓ CAP A
L’HARMONITZACIÓ (FLEXIBILITAT)
3. La responsabilitat
o Progressió professional, gestió responsable de la flexibilitat
o Síndromes patològics de societats nòrdiques (gestió proactiva,
corresponsabilitat, no a la hiperconcentració, etc)
o Les persones, avancen en el compromís envers el model (evitar la
nordificació)
4. La felicitat
o Es construeixen models de treball on em recorden per més temps, la
meva condició de persona
o Compensació emocional: allò que distingeix unes
organitzacions de les altres...

80. Gràcies
Josep Ginesta
jginestav@uoc.edu