2. Protagonista: (nom sense definir)
• És un Home que viu acollit a la casa d’una família de costa, sembla ser que aquest
portava molt de temps vivint amb ells, però per un motiu que l’autor no concreta, el
protagonista he de marxar a Bratislava, per motius de policia, l’autor ens suggereix que
el protagonista hagués realitzat quelcom il·legal, i per això la policia el busca.
Mare o mestressa de la casa (nom sense definir)
• Dona de la casa, te un gran sentiment d’amor cap al protagonista, ja que es posa molt
trista quant el protagonista li comunica que aquest ha de partir. La dona només li
demana una cosa, que el protagonista realitzes una fotografia, per així que ella i la
família el poguessin recordar.
Artista
• Personatge secundari, aquest regenta un local de fotografia, quan el protagonista hi
acudeix, sembla ser que l’artista realitza una negligència que provoca un incendi al
local.
Personatge col·lectiu (família)
• Grup de persones que viuen a la casa on el protagonista és acollit, d’aquest l’autor
només ens presenta a la mare.
*Al ser un conte d'extensió curta (dues pagines) no hi podem apreciar ningun tipus de
descripció física ni psicològica dels personatges.
3. El conte comença amb una introducció en primera persona, realitzada per el protagonista, on ell
constata que durant molt temps va viure en una casa, propera al mar, acollit per una família que li va
arribar a tenir molta estimació. Un dia qualsevol el protagonista comunica a la família que per
problemes legals ha de marxar del país, i marxar a Bratislava.
És la mestressa de la casa qui pitjor rep la notícia, ja que al saber la notícia, ràpidament li demana al
protagonista que li donés un retrat per poder-lo recordar, el protagonista li respon que ell no posseeix
cap retrat, i la mestressa li demana al protagonista que se'n realitzés un.
El protagonista desprès de que la dona li insistís, va decidir fer-li cas, ja que aquesta li havia ajudat
molt, i ell tenia la sensació que li devia nombrosos favors.
Finalment aquella mateixa tarda el protagonista es dirigí a un fotògraf de barri, on va demanar una
foto petita i de preu baix.
Quant va ser el torn del protagonista, aquets es va assentar davant d’una càmera, esperant a que
l’artista li realitzes el retrat, però aquest va cometre una negligència i es va calar foc a l’estudi, poc
desprès a tot l’edifici, per sort el protagonista i l’artista van aconseguir sortir a temps, i no van morir.
El conte finalitza amb un comentari del narrador, on explica que van morir més de tres-centes
persones de bona família.
4. En el conte, Calders utilitza un
llenguatge entenedor, clar i
precís.
El registre utilitzat clarament és
l'estàndard, l’autor dona més
importància a allò que diu, i no a
com ho diu. Gràcies a
d'utilització d’aquets registre
l’autor s’assegura de que tothom
el pugui entendre correctament.
“La família que la regentava
va arribar a tenir-me molta
estimació...”
5. L’acció transcorre al llarg
d’una tarda, ja que el
protagonista es realitza
el retrat poques hores
desprès de comunicar a
la família el seu
imminent viatge.
El temps és lineal, ja que
l’acció es presenta de
forma ordenada.
6. En ningun moment del relat l’autor comunica l'època en la qual
succeeix la historia, però hi ha una característica que ens pot guiar i
ajudar a esbrinar la possible època.
El fet que la gent corrent no posseeix càmera fotogràfica a casa, i que
la càmera que utilitza l’artista funcioni amb magnesi, implica que
aquesta és una maquina de edat considerable, que concorda amb les
càmeres de 1920-1930.
7. L’acció transcorre en una
casa d’un poble costaner,
on viu la família que acull
al protagonista
També trobem l’estudi
fotogràfic de barri, que
regenta l’artista, i que
finalment és cremat.
8. El narrador és en primera persona, ja que
el mateix protagonista explica l’acció.
El narrador és un narrador protagonista.
“Durant molt de temps vaig viure en una dispersa de prop del
port.”
9. Narració
• “Realment era tan simple complaure-la i jo li devia tantes coses que no
es poden contar...”
Diàleg
• “Deixeu-nos un retrat vostre”
Descripció
• “Em va posar bé, mogué la mà i em digué que mirés l’objectiu,
que sortiria un ocellet.”
10. El conte ens presenta una situació quotidiana, aparentment
inofensiva, però mitjançant un canvi dràstic, l’autor ens
presenta un final inesperat.
El text ens deixa un ensenyament Moral molt clar: hem de
tenir por a allò conegut hi ha allò desconegut, ja que moltes
vagades allò que coneixem no és com nosaltres pensem.
Element Absurd
Aquest conte no presenta ningun tipus de element absurd.
12. Protagonista (nom no especificat)
• Home aproximadament d’uns trenta anys, promès amb Julieta. És una
persona que es deixa portar per l’instint, i té poca capacitat de raonar, ja
que al ser seduït per Azaya lendhi, oblida ràpidament a la seva futura
esposa
Julieta
• Segons el protagonista, la Julieta és molt bella, i li agrada que els homes
facin bogeries per ella.
Azaya lendhi
• Exòtica dona, propietària de la maleta que el protagonista trobà a la
platja. És una persona aventurera i una enamorada de la cultura oriental,
un dels accessoris que més utilitza són les perles.
El vigilant de la platja
• Personatge secundari, que mogut per la curiositat va a veure la troballa
del protagonista, aquest li diu que ell sap el que ha trobat, i li diu que
aquella misteriosa maleta era una maleta viatgera.
13. Majordom de Azaya lendhi
• Personatge secundari que li obre la porta al protagonista quant
aquest arriba a la casa de la aventurera.
Personatge Col·lectiu (gent de la platja)
• Conjunt de persones que s’acosten al protagonista quant aquet
extreu la estranya maleta de l’aigua, tenen curiositat per conèixer
el contingut d’aquesta.
14. Plantejament:
Al principi del conte, trobem una parella feliç, que gaudeix d’un
calorós dia de platja. El protagonista descriu la sorra, com una
superfície calenta i roent.
Una vegada el protagonista comença a tenir calor, aquest
decideix convidar a la seva promesa a entrar a l’aigua, la noia
accedeix a la proposició del seu company.
Desprès d’estar una estona remullant-se a l’aigua, la Julieta es
comença a enfonsar, i el protagonista es va submergir per
socórrer de la seva estimada.
15. Nus:
El protagonista, al capbussar-se en busca de la seva promesa, va començar a veure alguns
organismes marins de gran bellesa, com eren els coralls i els crustacis, també va veure gran quantitat
de cames de banyistes perdudes, i un element que li va cridar molt l’atenció, era una maleta en perfecte
estat, gens espatllada per el contacte amb el mar, el protagonista la va agafar, i va sortir ràpidament a
l’exterior.
Quant el protagonista va sortir de l’aigua, i la Julieta va observar la maleta, aquesta es va encuriosir
molt, i es va alegrar molt per la troballa del seu futur marit.
De sobte, al moment de treure la maleta de l’aigua, aquesta es va assecar ràpidament, com si mai
hagués estat sota l’aigua, realment semblava nova.
Molta gent es va acostar al protagonista per tal d’observar el contingut de la maleta, va ser un dels
vigilants de la platja qui va afirmar que aquella estranya maleta era una maleta viatgera, i li va
comunicar al protagonista que tenia molta sort, ja que quasi ja no se'n veien.
A l’interior de la maleta hi havia una targeta amb una direcció, i una figura d’un elefant, el protagonista
va decidir que havia d’entregar la maleta en mà, ja que aquell objecte era molt valuós, i que no el podia
confiar a ningú, la Julieta es va enfadar, ja que li va advertir amb gelosia, que aquella dona era viatgera,
i que no li feia capo gràcia que l'anés a veure
16. Desenllaç
El protagonista va viatjar a Barcelona, cercant la direcció que va trobar a l’interior
de la maleta. Quant hi va arribar, li obri un noi vestit amb una absurda granota
groga.
La casa tenia una decoració oriental poc versemblant, i la dona propietària
d’aquesta era de gran bellesa segons el protagonista, anava vestida amb
exòtiques robes, i estava ornamentada amb nombroses perles, tantes que
produïen un impacte visual negatiu.
La dona li va preguntar al protagonista si era ell l’home de la promesa, aquest va
respondre que no s’havia de quina promesa parlava. Ella li va dir que estaven
destinats a viure junts, però el protagonista li va respondre que ell estava promès
amb Julieta, la exòtica dona de la casa li va fer tocar l’elefant, i el corn d'aquest es
va encendre i va formar una espècie de bengala, fet que el protagonista va
considerar casual.
Al final la dona aconsegueix que el protagonista es quedi amb ella, ja que li mostra,
mitjançant una bola de cristall, a la seva promesa amb un home negre a la platja.
17. En el conte, Calders utilitza un llenguatge clar i
precís.
El registre utilitzat clarament és l'estàndard,
l’autor dona més importància a allò que diu, i no
a com ho diu. Gràcies a d'utilització d’aquets
registre l’autor s’assegura de que tothom el
pugui entendre correctament.
Aquest poema respecte l’anterior presenta un
llenguatge una mica més culte que el conte
anterior, i la seva lectura és més difícil.
“La troballa va abreujar el meu
esforç d'enamorat”
18. L’acció transcorre durant uns dos
dies, ja que primer la parella gaudeix
d’un dia de platja, i l’endemà de
trobar la maleta el protagonista
decideix acudir a l’adreça que hi
havia a l’interior de la maleta.
Al final del conte hi ha un comentari
que el protagonista realitza temps
després de deixar a la seva
promesa, i quedar-se amb Azaya
lendhi.
19. L’època del conte no és concretada per el autor, no hem trobat cap
tipus de pista que pogués ajudar-nos a arrodonir l’any.
En aquest conte, hi trobem dos espais principals, un és la platja, on el
protagonista gaudeix d’unes vacances amb la seva promesa, i on
troba la maleta viatgera.
La segona localització és la casa de la exòtica dona. Aquest conte té
una peculiaritat, ja que Calders ens concreta que la ciutat on es troba
la casa és Barcelona, normalment Calders no diu cap lloc concret,
per donar-li a l’obra un aire de cosmopolitisme.
20. El narrador del conte és un narrador
omniscient, ja que aquest presenta total
coneixement d’allò que succeeix.
Per poder explicar les accions, el narrador
utilitza la tercera persona.
“La meva enamorada m’agraí la idea amb un cop
d'ulls”.
21. Narració
• “Julieta estimava que els seus galantejadors cultivessin el perill.”
Diàleg
• “Ja sé què és això”
Descripció
• “Féu passar a una petita cambra, l'únic mobiliari de la qual era una taula
que sostenia una gran bola de vidre fosforescent.”
22. El conte vol transmetre al lector la idea de que allò que sembla
senzill o quotidià, et pot acabar canviant la vida.
Element Absurd
El conte presenta un element absurd molt concret i clar,
aquest és la maleta que el protagonista troba al mar, és un
element absurd ja que la maleta està en perfecte estat, quasi
no està ni mullada. També és absurd el comportament del
protagonista al veure a través de la bola de cristall, ja que veu
una imatge de la seva promesa amb un altre home, i aquest
ràpidament decideix deixar-la i quedar-se amb Azaya lendhi.
L’altre element absurd és l’aparició de “cames de banyistes
perdudes”, que el protagonista troba al mar quant es
submergeix.
