1. Fa molts anys, hi havia una família formada per un marit, la muller i el seu fill
que es deia Lilian que tenia 12 anys. Era un nen molt feliç i estava molt content
de viure amb els seus pares però aquesta felicitat no va durar molt de temps.
Un dia la seva mare es va trobar malament i ningú no sabia com curar-la. La
seva mare va morir i en Lilian i el seu pare estaven molt i molt tristos.
Un dia el seu pare va conèixer una altra dona, es van enamorar i es va casar
amb ella.
Aquesta dona era molt sèria, no reia mai i no feia cas a Lilian. Sempre pensava
que en lilian feia les coses malament.Però en Lilian era molt bo, la tractava molt
bé i era carinyós amb ella, l’abaraçava sovint com si fós la seva mare.
Un dia aquesta dona es va posar malalta, estava al llit. Era un dia d’hivern i
nevava molt. El metge li va dir que si menjava una carpa (un peix), d’aquest
peix sols n’hi havia a un riu del poble. Però el riu era glaçat. En Lilian va deciidir
sortir ell a buscar el peix. Va anar-hi caminant. Dins el riu, feia molt fred però ell
es va treure la roba i es va posar a sobre el gel (ell aspirava que el seu cos es
fongués amb el gel) però inesperadament es va desfer una mica i d’un forat va
saltar una carpa fora del riu. Possiblement va haver-hi un Déu que va voler
ajudar-lo. El nen va agafar el peix i corrent li va dur a l’esposa del seu pare.
Ella, quan ho va veure, es va emocionar i es va sentir culpable de no haver-lo
tractat bé. Es van abraçar i a partir d’ara la vida d’aquella família va ser feliç.
Missatge: Aquesta faula ens vol transmetre que malgrat les opinions dels
nostres grans, hem de tenir-los molt de respecte.
Poesia (La teniu escanejada al document adjunt) El pont al cel