2. INTRODUCCIÓ
En aquest treball parlarem sobre els elements que
componen l'univers, els diferents models que al
llarg de la història trobem i de les lleis de Kepler.
També de l'aportació d'Isaac Newton i finalment
de l'origen de l'univers.
3. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Sol:
Es va formar fa 4.650 milions
d’anys.
Estel més propera a la Terra i
major element del sistema solar
Principal font d’energia en
forma de llum i calor
Exerceix una força gravitatòria
sobre els planetes que fa que
girin al seu voltant
4. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Lluna:
Únic satèl·lit natural de la Terra.
La Lluna reflecteix la llum solar, de
manera diferent segons el lloc on es
trobi.
Gira al voltant la terra sobre el seu
eix cada 27 dies, 7hores i 43 minuts.
Quan il.lumina tota la cara que
veiem s'anomena lluna plena. Quan
no la veiem és la lluna nova. Entre
aquestes dues fases només es veu un
bocí, un quart, que va creixent o
minvant.
5. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Estels:
L'estel més proper, després
del Sol, és Alfa Centauri.
Són grans masses de gasos,
principalment hidrogen i
heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures
molt elevades. Al seu
interior hi ha reaccions
nuclears.
Els estels no viuen sempre.
6. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Planetes
Són astres que giren al
voltant del Sol. No tenen
llum pròpia, sinó que
reflecteixen la llum solar.
Els planetes tenen diversos
moviments: el de rotació i el
de translació.
Els planetes tenen forma
gairebé esfèrica.
Els materials més compactes
són al nucli.
Els planetes es van formar
fa uns 4.500 milions d'anys.
7. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Satèl·lits naturals:
Cos celest que gira al
voltant d'un planeta.
En el Sistema Solar hi ha:
Satèl.lits pastors
Satèl.lits troians
Satèl.lits coorbitals
Satèl.lits irregulars
Satèl.lits asteroidals
8. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Satèl·lit artificial:
Objecte fabricat per l'ésser humà i
es llançat a l'espai.
És capaç de mantenir-se en una
òrbita estable.
Segons el seu funcionament els
satèl.lits artificials es divideixen
en:
Satèl.lit de communicacions
Satèl.lit espia
Satèl.lit meteorològic
9. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Galàxia:
Agrupacions d'estels, gasos
i pols.
Situades a milions d'anys
llum de distància.
No son visibles a ull nu
generalment.
El Sistema Solar pertany a
la Via Làctia.
10. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Nebuloses:
Núvols de gasos.
Diversos orígens:
Explosions de capes
externes d'un estel o
núvols on es formen
els estels
Algunes es poden
observar a ull nu.
Tenen colors molt
vistosos.
11. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Planetes nans:
Astres esfèrics més petits
que els planetes.
No són satèl·lits d'un
planeta.
Tenen suficient massa per
formar una esfera.
Atrau o expulsa cossos
celestes que es troben en el
seu camí.
12. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Asteroides:
Objectes rocosos o metàl·lics que
orbiten al voltant del Sol, la
majoria en un cinturó principal,
entre Mart i Júpiter.
Es classifiquen en tipus C, tipus S
i tipus M.
Quan entren a l'atmosfera es
prenen i es converteixen en
meteorits.
13. L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Cometes:
Són cossos fràgils i petits, de
forma irregular.
Estan formats per una barreja de
substàncies dures i gasos
congelats.
Consta d'un nucli que conte casi
tota la massa del cometa.
14. Models geocèntrics.
El model de Ptolemeu.
Models heliocèntrics
El model d’Aristarc.
El model de Copèrnic.
La contribució de Galileu.
ELS MODELS DE L'UNIVERS
15. En el model, la Terra continúa
estacionària mentre els
planetes descriuen òrbites
complexes i la Lluna i el Sol
descriuen òrbites circulars al
voltant d'ella.
Al voltant d’aquestes òrbites,
gira l’esfera dels estels.
El model de Ptolemeu
16. Va col·locar al Sol, i no a la
Terra, en el centre de
l‘Univers.
Va dir que la Lluna i els cinc
planetes també giraven al
voltant del Sol amb velocitats i
òrbites diferents i que tot
estava a l'interior d'una esfera
d'estrelles.
El model d'Aristarc
17. Substitueix la posició central i
estàtica de la Terra per la del
Sol centre de l’univers i suposa
que la Terra gira al seu voltant
com un dels altres planetes.
El model de Copèrnic
18. Descripció del Sistema Solar de
Copèrnic
L'univers és esfèric, però el seu centre no coincideix amb
el de la Terra, sinó amb el del Sol.
19. Descripció del Sistema Solar de
Copèrnic
El moviment dels planetes
és circular i uniforme. A
més, la Lluna descriu
moviments també
circulars i uniformes al
voltant de la Terra.
20. L'únic cos que no gira al
voltant del Sol és la Lluna, que
gira al voltant de la Terra.
Descripció del Sistema Solar
de Copèrnic
21. La Terra gira al voltant del Sol
(translació) i a la vegada sobre
el seu eix, fent una volta cada
dia sobre sí mateixa (rotació).
Descripció del Sistema Solar
de Copèrnic
22. Descripció del Sistema Solar
de Copèrnic
Les estrelles es troben a una distància pràcticament
infinita de nosaltres si la comparem amb la que hi ha des
del Sol fins a la Terra.
24. Descripció del Sistema Solar de
Copèrnic
Qualsevol moviment que es vegi des de la Terra es deu
únicament al moviment propi de la Terra.
25. Els moviments retrògrads dels
planetes són només aparents i
resulten de la composició dels
moviments simultanis de la
Terra i dels planetes al voltant
del Sol.
Descripció del Sistema Solar
de Copèrnic
26. Com que la Terra es desplaça
sobre la seva òrbita a més
velocitat que Mart, pot semblar
que Mart s’allunya. Però
només és una visió òptica.
Els moviments retrògrads
27. Galileu va ser un científic italià
que va presentar proves per
donar suport a la teoria de
Copèrnic i també per
demostrar altres errors respecte
a l'astronomia. Algunes de les
seves proves i descobriments
van ser els següents...
La contribució de Galileu
28. La superfície de la Lluna no
era llisa.
Observacions lunars i investigacions
sobre els seus moviments
29. Les fases de Venus
Galileu va deduir gràcies a les fases de Venus que gira
al voltant del Sol.
30. Les estrelles de la Via Làctia
Galileu també va contemplar la Via Làctia i va
comprovar que aquesta taca lletosa no era més que un
conglomerat d'innombrables estrelles.
31. Les taques del Sol
Al març de 1611 va descobrir les taques solars, però les
seves conviccions religioses li empenyien a creure que el
Sol havia de ser perfecte i inalterable.
32. Júpiter té diversos satèl·lits
Galileu va descobrir quatre satèl·lits de Júpiter i va
aconseguir demostrar que els satèl·lits que orbitaven més
a prop del planeta es movien a major velocitat que els
que, en els seus recorreguts, s'allunyaven més d'ell.
33. Els anells de Saturn
Galileu va descobrir els anells de Saturn quan va
observar repetides vegades el planeta, però els va calificar
no com a anells, sinó com a “protuberàncies”.
34. Johannes Kepler va nèixer al
1571 i va morir al 1630. Va ser
un matemàtic i astrònom que
va definir les lleis que
descrivien els moviments dels
astres.
La cinemàtica de l'univers.
Les lleis de Kepler.
35. Els planetes es mouen en
el·lipses, però són gairebé
circulars. Els estels són un bon
exemple d'objectes en el nostre
Sistema Solar que poden tenir
òrbites molt el·líptiques.
1a llei de Kepler
36. Una línia traçada des d’un
planeta al Sol escombra àrees
iguals en temps iguals.
Conseqüència: la velocitat de
desplaçament dels planetes és
constant.
2a llei de Kepler
37. El quadrat del període orbital
d'un planeta és inversament
proporcional al cub de la
distància mitjana des del Sol.
T2 / r3 = K (constant)
r és la distància mitjana al Sol i
T el període que tarda el
planeta en girar al voltant del
Sol.
3a llei de Kepler
38. Newton va acabar de concloure
les lleis matemàtiques iniciades
per Galileu. Va aplicar les lleis
de la dinàmica a l'estudi dels
fenòmens naturals per a
elaborar la seva explicació de
la realitat.
La dinàmica de l'univers.
L'aportació de Newton.
39. La llei de la gravitació
universal
La gravetat és una de les quatre interraccions
fonamentals observades en la naturalesa.
Origina els moviments a gran escala que
s'observen en l'univers.
Va ser el primer a formular la primera teoria
general de la gravitació.
Fg=G*(M*m/d2)
40. L'ORIGEN DEL UNIVERS. EL
BIG BANG.
Edwin P. Hubble va
descobrir que algunes
nebuloses no eren núvols de
pols i gas sinó galàxies de la
Via Làctia.
Observa que la majoria
s'estaven allunyant i com
més lluny més velocitat.
La relació entre la distància
de la galàxia (d) i la seva
velocitat de recessió (v) es
coneix com la llei de Hubble.
(v= H0·d)
Va donar lloc la teoria del big
bang.
41. BIG BANG
Observacions que donen suport a la teoria de la gran explosió.
La llei de Hubble.
La radiació de fons de
microones.
L'abundància d'heli.