Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat: presentació de l'informe Compromís de Barcelona pel Clima

1. 1
Informe a la Comissió d’Ecologia, Mobilitat i
Urbanisme: procés d’elaboració del
Compromı́s de Barcelona pel Clima

2. 2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
PRESENTACIÓ .........................................................................................................................3
EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. SITUACIÓ ACTUAL .......................................................................4
ELS COMPROMISOS INTERNACIONALS ADQUIRITS PER L’AJUNTAMENT ..................................................6
EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT I EL CANVI CLIMÀTIC ..................................................7
EL COMPROMÍS DE BARCELONA PEL CLIMA ....................................................................................9
A. Grup de treball amb la xarxa de signants del CCS:............................................................ 9
B. Trobada “Fem Xarxing pel Clima” ..................................................................................... 9
C. Grup de treball municipal: Taula pel Clima....................................................................... 9
D. Formulació del Compromís de Barcelona pel Clima ....................................................... 10
E. Presència de Barcelona a París i presentació del Compromís de Barcelona pel Clima... 10
F. Visibilitat i suport a altres iniciatives ciutadanes pel Clima ............................................ 10

3. 3
PRESENTACIÓ
Enguany la ciutat de París serà l’amfitriona de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció
Marc sobre Canvi Climàtic, la COP21 per les seves sigles en anglès. Es tracta de la sessió anual
que realitzen els 196 estats de les Nacions Unides que han ratificat la Convenció, els quals
constitueixen les “parts” interessades. La COP21 afronta la necessitat d’assolir un nou acord
internacional sobre el clima, aplicable a tots els països, amb l’objectiu de mantenir
l’escalfament global per sota dels 2°C.
Amb motiu de la COP21, l’Ajuntament de Barcelona es proposa fer explícit el compromís de la
ciutat en la lluita contra el canvi climàtic. Un compromís que no és només de l’Ajuntament,
sinó també de les organitzacions ciutadanes implicades des de fa temps en treballar per aquest
objectiu. El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 ja inclou objectius i línies
d’acció relatius a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, per la qual cosa es pren
com a punt de partida i referència.
Ara, el Compromís de Barcelona pel Clima, reafirmarà els compromisos municipals ja adquirits
(Pacte d’Alcaldes, Alcaldes per l’Adaptació) i farà un pas més, concretant, juntament amb les
organitzacions ciutadanes, un full de ruta a curt termini.

4. 4
El canvi climàtic a Barcelona. Situació actual
Barcelona fa anys que està compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, per això la gestió
energètica, la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’adaptació, la qualitat
de l’aire i la pobresa energètica són prioritats en l’agenda política de la ciutat.
Barcelona arrossega els mateixos problemes d’arrel que moltes altres ciutats: el consum
energètic, tot i ser relativament baix a nivell individual (per càpita), si es compara amb el
d’altres ciutats, segueix sent globalment elevat i l’origen d’aquesta energia consumida,
millorable.
La tendència dels darrers anys en consum d’energia final ha estat a l’alça. Així es va passar de
consumir 15.664,78 GWh l’any 1999 a consumir 16.782 GWh el 2012, tot i que si parlem de
valors per càpita, la tendència és a consumir de manera més eficient, ja que l’any 1999 el
consum d’energia per habitant era de 10,60 MWh/any, mentre que l’any 2012 aquest consum
era de 10,35 MWh/any.
L’energia consumida a Barcelona es reparteix força equitativament entre els sectors domèstic
(amb un 29,3%) i comercial i serveis (amb un 29,0%). La resta és consumida per la indústria
(17,8%), el transport (22,8%) i altres (1,0%).
L’any 2012 el nivell d’autosuficiència a la ciutat, és a dir l’energia generada a partir de recursos
locals (renovables i residuals) respecte a l’energia total consumida, va ser del 2,08%. Les
energies renovables provenien de: 49% de l’energia solar tèrmica, 10% de l’energia solar
fotovoltaica, 32% de biogàs, 2% de minihidràulica i 8% de biomassa.
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Barcelona se situa entre les ciutats
del món occidental amb menors emissions per càpita. Els esforços per fer front al canvi
climàtic, amb mesures d’eficiència i estalvi energètic i de potenciació de les energies
renovables, sumat a un mix elèctric força baix en terme d’emissions comparativament amb el
d’altres països, es veuen recompensats amb baixos nivells d’emissions. L’any 2012 Barcelona
va emetre un total de 3.690.037 tones de CO2 equivalent que representen 2,28 tones de CO2
equivalent per càpita, força per sota de les emissions de l’any 1999, que van ser de 3,19 tones
de CO2 equivalent.

5. 5
Barcelona s’enfronta a riscos creixents derivats del canvi climàtic. Les ciutats són altament
vulnerables als riscos per l’elevada densitat de població i de serveis que concentren. Es fa difícil
quantificar el risc a llarg termini, però els costos econòmics i personals derivats de l’augment
dels riscos associats al canvi climàtic poden ser molt alts.
Els principals riscos que es preveuen, alguns dels quals s’han començat a percebre, són:
augment del nivell del mar, amb una estimació de que per cada centímetre que puja el nivell
del Mediterrani es perd un metre de platja; augment de la temperatura, especialment a l’estiu,
amb més episodis d’onades de calor; canvi en el règim de precipitacions, en què els aiguats i
les sequeres seran més freqüents i severs.
El canvi climàtic planteja nous reptes per a la ciutat. Alguns d’aquests reptes són:
• sobre la salut de les persones, per l’increment de les onades de calor que pot provocar
afeccions cardíaques, respiratòries i al·lèrgiques;
• sobre el patrimoni natural i els recursos, per un increment dels incendis i per canvis de
patrons en la demanda d’aigua i d’energia;
• sobre el litoral per l’erosió provocada per les llevantades;
• sobre les activitats econòmiques, per una distribució diferent al llarg de l’any dels
turistes a la Mediterrània;
• sobre les infraestructures de sanejament, per l’increment de pluges torrencials que
superin la capacitat de càrrega de les depuradores.

6. 6
Els compromisos internacionals adquirits per l’Ajuntament
L’Ajuntament ha adquirit diversos compromisos de caràcter internacional per fer front al canvi
climàtic, que ha traduït en diversos plans i programes:
 Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’Energia Sostenible – PAES de la Unió Europea
(en anglès: Covenant of Mayors: Committed to local Sustainable Energy),
comprometent-se a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible per tal de reduir l’any
2020 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 20% respecte un any de
referència, en aquest cas, el 2008. La data signatura fou el 19 de novembre de 2008, i
l’horitzó és el 2020. El Pla que dóna compliment al PAES és el Pla d’Energia, Canvi
climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-20-PECQ) i l’objectiu específic assumit és la reducció
d’un 23% de les emissions per càpita de GEH (Gasos amb Efecte d’Hivernacle) referent
als serveis municipals.
 Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Adaptació de la Unió Europea (Mayors Adapt).
Signatura realitzada el 19 de setembre de 2014, comprometent-se a elaborar un Pla de
Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic en un període de 2 anys.
 Compact of Mayors. L’any 2015 Barcelona s’ha sumat a aquesta coalició de ciutats
d’arreu del planeta implicades en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Els seus
objectius estan alineats amb els compromisos ja assumits en els Pactes d’Alcaldes a
nivell europeu.
 Declaració i Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de suport al
Comunicat de Lima. En ocasió de la 15a Assemblea de la Xarxa celebrada a Barcelona,
el passat 11 de març de 2015 l’Ajuntament va signar aquests documents per un acord
global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós.

7. 7
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i el canvi climàtic
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 (nascut del moviment global Agenda 21)
és un marc de referència amb valor estratègic i voluntat inspiradora que posa de manifest el
ferm interès de les organitzacions ciutadanes i de l’Ajuntament de Barcelona per avançar
conjuntament cap a una visió compartida.
Consta de 10 Objectius, i per a cadascun d’ells, 10 línies d’acció. Ha estat subscrit per més de
760 organitzacions (empreses, associacions, col·legis professionals, sindicats, universitats, 342
escoles...) i pel propi Ajuntament.
Pel que fa a l’acció climàtica, inclou les següents línies d’acció:
OBJECTIU PRINCIPALS LÍNIES D’ACCIÓ VINCULADES AL CANVI CLIMÀTIC
1. Biodiversitat: del verd urbà a
la renaturalització de la ciutat
LA4. Potenciar els beneficis ambientals i socials del verd urbà: la qualitat ambiental (acústica,
climàtica, atmosfèrica) i sensorial; la capacitat d’acollida dels espais verds (proximitat,
serveis), i el seu interès cultural i per a l’educació i la recreació.
LA10. Gestionar el verd amb criteris d’eficiència en l’ús de recursos naturals i utilitzar
productes de baix impacte sobre el medi ambient i la salut. Seleccionar espècies en funció
dels serveis que proporcionen i de la seva adaptabilitat.
2. Espai públic i mobilitat: del
carrer per circular al carrer per
viure-hi
LA5. Promoure i optar per una mobilitat segura, sostenible i activa, augmentant els
desplaçaments realitzats en modes no motoritzats. Fomentar la mobilitat a peu augmentant,
ordenant i millorant la superfície destinada als vianants i proporcionant més informació i
senyalització; també per als més petits, amb la implantació i la millora dels camins escolars.
4. Ciutat eficient, productiva i
d’emissions zero: de la
Barcelona tecnològica a la
Barcelona intel·ligent
LA3. Regenerar la ciutat construïda a través de la rehabilitació energètica dels edificis i els
habitatges, començant pels edificis públics. Aïllar tèrmicament els edificis, millorar les
instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, utilitzar equips eficients, produir energia en el
mateix edifici. Assessorar la ciutadania sobre com fer-ne un ús responsable.
LA5. Estalviar recursos naturals i aconseguir la màxima eficiència en la seva producció,
distribució i ús, en especial de l’aigua i l’energia.
LA6. Aprofitar al màxim els recursos energètics locals, prioritzant les energies netes i
renovables en diferents àmbits, especialment als edificis i al transport.
LA7.Implantar el vehicle elèctric i altres vehicles nets i menys sorollosos, prioritzant les fonts
d’energia renovable. Proveir les infraestructures necessàries i accelerar la reconversió
progressiva de flotes de transport públic i flotes captives, així com del vehicle privat.
5. Ús racional dels recursos: de
la societat del consum al consum
responsable
LA4. Fer un consum responsable de béns i serveis: consum col·laboratiu, comerç just, comerç
de proximitat (concepte del quilòmetre zero), productes alimentaris locals i de temporada,
ecològics i saludables, productes genuïns i artesanals de qualitat.
6. Bon govern i responsabilitat
social: de la intervenció sectorial
a la coordinació efectiva
LA1. Fer una excel·lent gestió dels recursos (econòmics, humans, materials i naturals).
7. Benestar de les persones: de
la ciutat acollidora a la societat
cohesionada
-
8. Progrés i desenvolupament:
de la preocupació per la
sostenibilitat a una economia
que s’hi fonamenti
LA4. Evolucionar cap a una economia baixa en emissions, prioritzant la reducció del consum
d’energia i impulsant l’ús d’energies renovables amb menys impacte.
9. Educació i acció ciutadana: de
la conscienciació a la
coresponsabilització amb
coneixement de causa
LA1. Estendre la cultura de la sostenibilitat a tota la ciutadania. Avançar de la informació al
coneixement i a l’acció responsable, individualment i col·lectivament. Predicar amb
l’exemple.
10. Resiliència i responsabilitat
planetària: de la resposta
puntual a l’acció global
LA1. Millorar la capacitat d’acció proactiva i preventiva per disminuir la vulnerabilitat.
Governança i gestió integral de riscos.
LA2. Protegir el clima. Comptabilitzar, prevenir i minimitzar les emissions d’efecte
d’hivernacle. En el cas que no es puguin reduir a zero, recórrer a la compensació.

8. 8
LA3. Prevenir i gestionar les conseqüències del canvi climàtic: adaptar les infraestructures,
garantir la disponibilitat d’aigua, minimitzar els efectes sobre la salut, seleccionar espècies
vegetals adequades, etc.
LA4. Caminar cap a l’autosuficiència energètica: reduir el consum d’energia i augmentar
l’aportació d’energia renovable local per garantir-ne el subministrament.
LA7. Minimitzar la petjada ecològica sobre el planeta: mar, zones humides, rius, boscos,
atmosfera. Responsabilització de la ciutat respecte als seus impactes globals.
LA8. Mantenir el posicionament de la ciutat a escala internacional pel seu compromís amb la
sostenibilitat. De manera especial, impulsar i liderar les polítiques sostenibilistes en l’àmbit
mediterrani.
LA9. Cooperar amb altres ciutats i ciutadanies. Promoure la justícia social global fomentant
la coresponsabilitat planetària.

9. 9
El Compromís de Barcelona pel Clima
Prenent el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 com a punt de partida i
referència, es pretén reafirmar els compromisos ja adoptats i fer un pas més a nivell municipal
i amb la xarxa de signants, amb l’objectiu d’establir prioritats i dotar-se d’un full de ruta per a
contribuir a la reducció d’emissions i a l’adaptació al canvi climàtic.
Així, l’Ajuntament i la ciutadania es comprometen junts i els uns amb els altres, cadascú en el
seu propi àmbit, i sumem les iniciatives per desenvolupar un Compromís de Barcelona pel
Clima
A. Grup de treball amb la xarxa de signants del CCS:
Per treballar amb la xarxa de signants del Compromís, es crea un Grup de treball d’Energia i
Canvi Climàtic dins el Consell Ciutadà per la Sostenibilitat.
Es planteja cercar una resposta col·lectiva a la pregunta: A partir dels compromisos adquirits en
el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-1022, què fem davant del canvi climàtic? I més
específicament: Quines són les prioritats, els reptes i el full de ruta a seguir durant els propers 2
anys? El resultat esperat d’aquesta reflexió és arribar a definir alguns projectes per dur a terme
col·lectivament.
El grup de treball ha celebrat dues sessions entre setembre i mitjans d’octubre. En una trobada
oberta a totes les entitats ciutadanes a finals d’octubre es presentaran els projectes proposats
i es recolliran aportacions, i posteriorment es farà una darrera reunió del grup.
B. Trobada “Fem Xarxing pel Clima”
El dia 27 d’octubre, de 9 a 13 h, al Born Centre Cultural es convoca la trobada monogràfica
Fem Xarxing pel Clima!, on es convida àmpliament les entitats ciutadanes a participar.
Els continguts fonamentals de la trobada són:
• Ponències formatives sobre canvi climàtic.
• Intercanvi de recursos, iniciatives i bones pràctiques
• Presentació de les prioritats i dels projectes definits pel grup de treball. Deliberació i
aportacions
C. Grup de treball municipal: Taula pel Clima
A nivell municipal, de cara a impulsar també el treball realitzat en relació al canvi climàtic, es
crearà una Taula pel Clima, de caràcter permanent i interdepartamental per tal de:
• Avaluar i seguir les polítiques i els projectes de Canvi Climàtic (mitigació i adaptació)
• Desenvolupar i impulsar accions i projectes per la mitigació i l’adaptació al Canvi
Climàtic
• Divulgar i donar a conèixer tant internament com a la ciutadania els projectes que
s’estan treballant en aquest àmbit.
• Augmentar el grau d’informació que tenen els treballadors municipals sobre aquesta
temàtica.

10. 10
Un cop constituïda la taula es pretén designar 2-3 projectes de caràcter prioritari i transversal
per treballar en els propers 2 anys. Es crearan grups de treball específics per liderar-los i fer-
ne el seguiment. Aquests projectes també alimentaran el CBC.
D. Formulació del Compromís de Barcelona pel Clima
Després de la jornada del 27 d’octubre, el grup de treball tancarà el document de prioritats,
reptes i projectes que serà la base del Compromís de Barcelona pel Clima. Finalment, es
formularà el CBC, que serà lliurat a l’alcaldessa. L’Alcaldessa presentarà el Compromís per a
que sigui debatut i aprovat en els òrgans de govern de l’Ajuntament de Barcelona
E. Presència de Barcelona a París i presentació del Compromís de
Barcelona pel Clima
Presència a París d’una delegació de Barcelona, presidida per l’alcaldessa, on es presentarà el
CBC aprovat per l’Ajuntament en un dels fòrums de ciutats. També es preveu que Barcelona
participi en l’exposició de 100 projectes exemplars al pavelló TAP.
F. Visibilitat i suport a altres iniciatives ciutadanes pel Clima
L’Ajuntament té la voluntat de fer de pal de paller de les diverses iniciatives ciutadanes
programades en relació al Canvi Climàtic en aquest període, donant suport i oferint
coordinació a fi de sumar els esforços dels agents que treballen amb objectius similars.