SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 8
Descargar para leer sin conexión
1
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MESURA DE GOVERN
IMPULS A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL
PER MILLORAR LA FORMACIÓ I L’OCUPABILITAT DELS JOVES
Plenari del Consell Municipal
Juliol, 2014
(versió 150714)
2
INTRODUCCIÓ.
En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes
d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada
més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als
reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix
oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics
qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un
paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves.
El Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2011-2015 contempla diverses mesures que
van, precisament, en aquesta direcció, com l’ampliació de l’oferta de qualificacions,
la detecció de necessitats del mercat de treball i, en especial, el foment de la relació
entre empreses i centres de FP per a una inserció laboral de qualitat dels alumnes.
En concret s’aposta per afavorir la realització de pr{ctiques de qualitat a les
empreses i pel règim d’alternança entre formació i treball.
En aquest context, les institucions públiques estan impulsant el que s’anomena la
Formació Professional Dual, que reforça els vincles entre formació i treball entre
els centres de Formació professional i les empreses. El marc normatiu es sustenta
en diversos textos legals, l’últim dels quals és la Resolució ENS/1204/2012, de 25
de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de
formació professional inicial. Així mateix, tant l’Estratègia Europa 2020 com la
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar (Generalitat de Catalunya, 2012) posen
èmfasi en aquesta necessitat de millorar la formació i augmentar l’ocupabilitat dels
joves. En aquest sentit, la FP Dual significa un salt qualitatiu perquè els
participants assumeixen la doble condició d’alumne/treballador, més enllà dels
anteriors conceptes d’estudiant en pr{ctiques o d’aprenent. Ara es tracta d’una
iniciativa reconeguda tant pel sistema educatiu com pel sistema productiu: una
primera experiència laboral retribuïda i, a la vegada, reconeguda pel sistema
educatiu en forma de crèdits que, conjuntament amb el currículum desenvolupat
als centres de formació professional porten a l’obtenció de la corresponent
titulació de tècnics o tècniques de Grau mitjà o Grau superior de Formació
Professional.
La FP Dual implica que l’alumne rep part de la formació en el centre educatiu i part
en l’empresa. Els convenis bilaterals entre centre i empresa detallen les condicions
d’aquesta modalitat que, en termes generals, implica una primera fase en que
l’alumne s’incorpora a l’empresa per realitzar pr{ctiques, i una segona fase en la
qual l’estada és remunerada mitjançant contracte o beca. És aquesta part de
treball remunerat la que compta per acreditar els coneixements de l’especialitat
que porten a obtenir la titulació corresponent.
3
L’Ajuntament de Barcelona ha estat històricament compromès amb la Formació
professional, una tradició que s’ha concretat en l’existència de diverses escoles i
instituts municipals de FP, així com en la creació en el seu dia del Consell de la
Formació Professional, Xarxa FP de ciutats europees i, més endavant, de la
Fundació BCN Formació Professional, instruments tots ells per promoure una
estreta relació entre el món educatiu i les empreses de la ciutat. Així mateix,
Barcelona Activa és l’instrument municipal de promoció econòmica i, com a tal,
promou l’ocupació a la ciutat, desenvolupant iniciatives i programes de formació
específica per a diversos col·lectius, entre els quals els joves, de foment de
l’emprenedoria, d’assessorament tècnic i de promoció en el mercat de treball.
També el Pla de xoc contra l’atur juvenil, aprovat per l’Ajuntament l’any 2013, est{
impulsant mesures concretes d’estímul al foment de la formació i l’ocupació dels
joves. En aquest marc, des de la regidoria d’Adolescència i Joventut i Barcelona
Activa s’ha creat el servei “Barcelona Treball Joves”.
El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), constituït per la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a instrument d’administració educativa
a la ciutat, és el responsable de la planificació de la FP pública a Barcelona, amb
una oferta pública, concertada i privada que arriba als 30.000 alumnes, de la qual a
més gestiona la xarxa pública que actualment es composa de 24 centres públics i
més de 15.000 alumnes. El Pla a favor de l’èxit escolar del Consorci contempla com
una de les seves línies prioritàries la implantació de la FP Dual als centres de la
ciutat i treballa per fer possible un canvi de cultura i un canvi organitzatiu, a través
de la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació BCN Formació
professional i les empreses, i de la flexibilització en la seva gestió.
Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona, a través dels organismes esmentats, i el
Consorci d’Educació de Barcelona, volen potenciar i donar un major impuls a la FP
Dual per a l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior, a partir de la
present Mesura de Govern.
I) CONTEXT ACTUAL I NECESSITAT DE LA MESURA
L’actual conjuntura ve determinada, de manera especial en aquest àmbit, per la
crisi econòmica i els seus impactes sobre el mercat de treball i, també, sobre el
sistema educatiu i les expectatives dels joves.
Pel que fa al mercat de treball, les elevades taxes d’atur s’aguditzen especialment
pel que fa a la població juvenil. Segons dades de l’EPA, al 1er. trimestre de 2014 si
4
la taxa d’atur a Barcelona era del 18,7%, aquest percentatge es doblava i ascendia
al 41,2% per a la franja 20-24 anys.
En context econòmic de crisi es confirma que major qualificació educativa suposa
major ocupabilitat i inserció laboral. Les persones amb una bona qualificació i
especialització accedeixen abans i amb millors condicions al mercat de treball.
Segons dades de l’Observatori Catal{ de la Joventut (a partir d’Idescat) al primer
trimestre de 2014, la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenien només
educació obligatòria era del 52,2% mentre que pels que tenien estudis
postobligatoris es reduïa al 28,2%.
A la vegada, el grau d’inserció laboral dels graduats en ensenyaments professionals
a Catalunya era del 41,08% (sumant un 28,30% dels que treballen i el 12,78% dels
que estudien i treballen), segons les dades de l’última Enquesta del 2013.
Font: Enquesta Inserció laboral dels ensenyaments professionals. Generalitat de Catalunya i Consell
General de Cambres de Comerç, 2013.
Pel que fa al sistema educatiu, cal destacar, l’augment progressiu i molt significatiu
de places de Formació professional en els estudis post-obligatoris. El curs 2013-14
hi havia un total de 30.273 alumnes cursant estudis de FP a Barcelona ciutat.
Busquen feina
17%
Treballen
28%
Estudien i
treballen
13%
Continuen
estudiant
42%
SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA DE LES PERSONES
GRADUADES EN ENSENYAMENTS PROFESSIONALS
5
Xarxa FP a la ciutat de Barcelona 2013-14
Pública Concertada Privada Total
Centres 24 30 37 91
Alumnes 15.016 11.036 4.221 30.273
Font: Consorci Educació de Barcelona
Aquesta matrícula correspon, a la ciutat, en un 50% a l’escola pública, un 36% a la
concertada i en un 14% a privada no concertada.
El mapa de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona presenta una oferta
de 20 famílies professionals, 34 títols de Grau Mitjà i 66 de Grau Superior. Les
especialitzacions més demanades corresponen a sectors relacionats amb la sanitat,
Informàtica i comunicacions, administració i gestió, Hoteleria i turisme i Imatge i
so. En el quadre següent es detallen les 5 famílies professionals amb més oferta
(per Grau Mitja i Grau Superior) i les 5 famílies professionals amb una demanda
més gran en relació a la seva oferta.
Cicles FP Grau Mitjà amb més oferta:
- Cures auxiliars d’infermeria
- Sistemes microinformàtics i
xarxes.
- Gestió administrativa
- Electromec{nica d’automòbils
- Comerç.
Cicles FP Grau Mitjà amb major
percentatge de sol·licituds no ateses:
- Cuina i gastronomia.
- Forneria, pastisseria i confiteria.
- Videodisjoquei.
- Emergències sanitàries.
- Laboratori d’Imatge.
Cicles FP Grau Superior amb més oferta
- Administració i finances.
- Integració social.
- Gestió comercial i màrqueting.
- Administració de sistemes
informàtics en xarxa.
- Automoció.
Cicles FP Grau Superior amb major
percentatge de sol·licituds no ateses:
- Anatomia patològica i Citologia.
- Radioteràpia.
- Higiene bucodental.
- Il·luminació, captació i
tractament d’imatge.
- Realització de projectes
audiovisuals i espectacles.
La taxa d’alumnes que cursen FP de grau mitj{ en relació al nombre d’alumnes que
cursen estudis postobligatoris ha anat augmentant en els últims anys. Com es pot
veure al gràfic següent, aquesta taxa ha passat de ser del 24,8% l’any 2000 al
40,5% actual. Això sembla respondre tant a l’aposta del sector educatiu per
reforçar l’oferta com al major atractiu que la FP representa per assolir
6
competències professionals adequades a l’actual context. Tot i que les actuals
xifres d’atur impacten negativament en tots els nivells educatius, les dades
confirmen que l’ocupabilitat dels graduats de FP és millor que altres nivells
equivalents.
Taxa alumnes que cursen 1er. curs FP de Grau Mitjà en relació a nombre d’alumnes
que cursen 1er. de postobligatoris
Font: Consorci Educació Barcelona
La FP dual es va començar a implantar a Barcelona durant el curs 2012-2013, amb
dues primeres experiències, una a l’escola d’aprenents de SEAT i una altra al centre
formatiu privat Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics. Al curs
2013-14 s’han ampliat aquestes experiències, en àmbits com el comerç, la
fabricació mecànica o l’administració i finances. En total s’han realitzat a la ciutat
15 projectes en 10 centres educatius, amb un total de 419 alumnes matriculats.
Destaca especialment la que ha implicat al propi Ajuntament de Barcelona,
mitjançant l’Institut Municipal d’Educació: 60 alumnes del cicle superior
d’educació infantil de tres instituts de titularitats diferents, s’han incorporat en 30
Escoles Bressol Municipals, amb resultats molt satisfactoris.
7
II) OBJECTIUS DE LA MESURA.
- Fer de Barcelona un model i referent en matèria de formació professional.
- Promoure la FP Dual a la ciutat de Barcelona, difonent els seus valors i
beneficis, així com prestigiant l’experiència formativa i laboral que suposa, a
partir d’un major protagonisme dels centres i de les empreses.
- Aconseguir un increment significatiu d’alumnes que participin d’aquesta
modalitat formativa i professional a la ciutat.
- Crear una plataforma per promoure l’adquisició de titulacions i de
competències laborals per part dels joves, basada en la relació estreta amb
el món de l’empresa.
- Impulsar un marc de col·laboració amb les empreses, que dinamitzi l’oferta
i la demanda de FP Dual a la ciutat.
- Impulsar el desenvolupament del grup de classificació professional B –
recollit a l’article 76 de l’Estatut B{sic de l’Empleat Públic (EBEP).
III) DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
1) L’Ajuntament de Barcelona, com a principal institució pública de la
ciutat, serà un agent actiu de la FP Dual i actuarà com a motor de convenis
dintre dels serveis i organismes municipals, de manera directa o indirecta,
per tal d’acollir becaris de FP Dual. L’objectiu és assolir, al llarg dels dos
propers cursos 14-15 i 15-16, la xifra de 500 estudiants becats, ja sigui a
través de convenis directes amb les àrees i districtes municipals, a través de
convenis amb les empreses municipals i consorciades o a través de la
col·laboració d’empreses que gestionen serveis municipals.
2) L’Ajuntament impulsarà un Acord-Marc de col·laboració amb els agents
socials, econòmics i educatius de la ciutat, que ofereixi unes bases sòlides i
un marc estable de cooperació per donar un impuls decidit a la FP Dual a la
ciutat.
3) En el marc d’aquest Acord, l’Ajuntament reforçarà el seu paper de
promotor i facilitador entre els centres de FP i el món de les empreses. Això
implica, entre d’altres coses, incorporar la FP al Catàleg de serveis a les
empreses, assessorar el teixit productiu i difondre els avantatges i beneficis
de la FP Dual.
4) L’Ajuntament introduirà mesures que incentivin la participació de les
empreses que col·laboren en la FP Dual en la contractació pública. En
aquest sentit, en aquells contractes públics en els quals es consideri un
valor afegit que joves que hagin realitzat la FP Dual formin part de l’equip
que l’empresa destini a executar el contracte, l’Ajuntament introduir{
clàusules que tinguin en compte aquest aspecte com a obligació o com a
millora contractual. De la mateixa manera, convidarà a la utilització
d’aquesta possibilitat en el marc dels convenis de col·laboració que
estableix amb altres institucions o entitats.
8
5) L’Ajuntament estudiar{, així mateix, que aquelles persones que hagin
participat en iniciatives de FP Dual en els serveis municipals, vegin
reconeguda aquesta circumstància com a mèrit complementari en els
processos selectius municipals que s’adeqüin per la seva naturalesa i
funcions.
6) L’Ajuntament crear{ un grup de treball específic, en el marc dels treballs
de la comissió “Barcelona, ciutat d’oportunitats”, per impulsar i avaluar
aquestes mesures, amb la participació del Consorci d’Educació de Barcelona
(organisme responsables de promoure el compromís i adaptació de els
escoles a la demanda explícita), la Fundació BCN Formació Professional i
Barcelona Activa (organismes responsables de promoure la implicació de
les empreses), així com representants de les diverses àrees sectorials de
l’organització municipal.
IV) QUANTIFICACIÓ D’IMPACTE.
Nombre d’alumnes participants en programes de FP Dual als centres de
Barcelona. L’objectiu per als cursos 2014-15 i 2015-2016 és augmentar de
manera significativa el nombre d’alumnes participants en aquest tipus de
FP i, pel que fa als serveis municipals, assolir de manera directa i indirecta,
la xifra de 500 becaris
Nombre de convenis formalitzats entre el Departament d’Ensenyament,
Consorci d’educació i empreses de la ciutat en aquesta matèria.
Diversitat de serveis i departaments municipals que col·laboren amb la FP
Dual.
Mesurar el grau de coneixement i acceptació per part de les empreses de la
ciutat, mitjançant un registre d’empreses que han explicitat el seu
compromís d’acollir alumnes en FP Dual.
Taxa d’inserció laboral futura dels alumnes participants i anàlisi dels
circuits professionals.
-------------------------

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
 
RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014Miqui Mel
 
Sistema de fp a espanya
Sistema de fp a espanyaSistema de fp a espanya
Sistema de fp a espanyajjcobmkars
 
Roda de Premsa sobre joventut
Roda de Premsa sobre joventutRoda de Premsa sobre joventut
Roda de Premsa sobre joventutXavier Trias
 
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007Raúl Rodríguez Iglesias
 
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a Catalunya
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a CatalunyaEl repte de la Formació Professional i l'ocupació a Catalunya
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a CatalunyaFundació Jaume Bofill
 
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...Autoocupació
 

La actualidad más candente (16)

Competències digitals soc 2013
Competències digitals soc 2013Competències digitals soc 2013
Competències digitals soc 2013
 
PPT_presentacio_SOC_v3.pdf
PPT_presentacio_SOC_v3.pdfPPT_presentacio_SOC_v3.pdf
PPT_presentacio_SOC_v3.pdf
 
Informe Inserció laboral ensenyaments professionals 2010.pdf
Informe Inserció laboral ensenyaments professionals 2010.pdfInforme Inserció laboral ensenyaments professionals 2010.pdf
Informe Inserció laboral ensenyaments professionals 2010.pdf
 
Revista Temps d'AMPA n4 (2010)
Revista Temps d'AMPA n4 (2010)Revista Temps d'AMPA n4 (2010)
Revista Temps d'AMPA n4 (2010)
 
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
 
RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014RMI Balanç 2014
RMI Balanç 2014
 
Serveis_SOC_fira_Martorelles.pdf
Serveis_SOC_fira_Martorelles.pdfServeis_SOC_fira_Martorelles.pdf
Serveis_SOC_fira_Martorelles.pdf
 
Sistema de fp a espanya
Sistema de fp a espanyaSistema de fp a espanya
Sistema de fp a espanya
 
Roda de Premsa sobre joventut
Roda de Premsa sobre joventutRoda de Premsa sobre joventut
Roda de Premsa sobre joventut
 
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007
Orienta´t. el mercat de treball.versió 2007
 
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a Catalunya
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a CatalunyaEl repte de la Formació Professional i l'ocupació a Catalunya
El repte de la Formació Professional i l'ocupació a Catalunya
 
Beques d'Èxit de Retorn a la Formació
Beques d'Èxit de Retorn a la FormacióBeques d'Èxit de Retorn a la Formació
Beques d'Èxit de Retorn a la Formació
 
Sessió informativa del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
Sessió informativa del Servei Públic d'Ocupació de CatalunyaSessió informativa del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
Sessió informativa del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
 
Q9 - Prospectiva de necessitats d'ocupació i formació a la RMB (2015 i 2020)
Q9 - Prospectiva de necessitats d'ocupació i formació a la RMB (2015 i 2020)Q9 - Prospectiva de necessitats d'ocupació i formació a la RMB (2015 i 2020)
Q9 - Prospectiva de necessitats d'ocupació i formació a la RMB (2015 i 2020)
 
Joves vulnerables, joves NI-NI: Quin és l'abast del problema i com s'està afr...
Joves vulnerables, joves NI-NI: Quin és l'abast del problema i com s'està afr...Joves vulnerables, joves NI-NI: Quin és l'abast del problema i com s'està afr...
Joves vulnerables, joves NI-NI: Quin és l'abast del problema i com s'està afr...
 
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
30 Compromisos Per A L’Ocupació, El Teixit EconòMic I El Desenvolupament Soci...
 

Destacado

Empúries
EmpúriesEmpúries
EmpúriesBaix
 
Επεξεργασία κειμένου (2)
Επεξεργασία κειμένου (2)Επεξεργασία κειμένου (2)
Επεξεργασία κειμένου (2)palaichori
 
H1N1 tájékoztató
H1N1 tájékoztatóH1N1 tájékoztató
H1N1 tájékoztatóELTE TÓK
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxAntonia Mulet
 
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1média szerepe a gyermekek fejlődésében 1
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1Ofella Katalin
 
Iuliu Bodola .
Iuliu  Bodola .Iuliu  Bodola .
Iuliu Bodola .karesz57
 

Destacado (9)

Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Pasdf 2009
Pasdf 2009Pasdf 2009
Pasdf 2009
 
Επεξεργασία κειμένου (2)
Επεξεργασία κειμένου (2)Επεξεργασία κειμένου (2)
Επεξεργασία κειμένου (2)
 
H1N1 tájékoztató
H1N1 tájékoztatóH1N1 tájékoztató
H1N1 tájékoztató
 
Wsc sd presentation2010
Wsc sd presentation2010Wsc sd presentation2010
Wsc sd presentation2010
 
Bondia Lleida 20062011
Bondia Lleida 20062011Bondia Lleida 20062011
Bondia Lleida 20062011
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1média szerepe a gyermekek fejlődésében 1
média szerepe a gyermekek fejlődésében 1
 
Iuliu Bodola .
Iuliu  Bodola .Iuliu  Bodola .
Iuliu Bodola .
 

Similar a Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual

Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015
Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015
Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015Ajuntament de Barcelona
 
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015Ajuntament de Barcelona
 
Des de la fórmula de gestió dir
Des de la fórmula de gestió dirDes de la fórmula de gestió dir
Des de la fórmula de gestió dirBressolrebelat
 
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020Ajuntament de Barcelona
 
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014leinaelvendrell
 
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015Ajuntament de Barcelona
 
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació Municipals
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació MunicipalsMesura de govern: Nous Plans d'Ocupació Municipals
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació MunicipalsAjuntament de Barcelona
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
 
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010tribunavirtual
 
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboral
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboralJoves amb necessitat d'inserció educativa o laboral
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboralAjuntament de Barcelona
 
La formació professional i l'ocupació a Catalunya
La formació professional i l'ocupació a CatalunyaLa formació professional i l'ocupació a Catalunya
La formació professional i l'ocupació a CatalunyaFundació Jaume Bofill
 
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a Catalunya
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a CatalunyaNota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a Catalunya
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a CatalunyaMiqui Mel
 
Diari del 20 de gener de 2015
Diari del 20 de gener de 2015Diari del 20 de gener de 2015
Diari del 20 de gener de 2015diarimes
 
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesible
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesibleBCNImpulsaInnovacioSocialAccesible
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesibleUpSocial
 
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_cat
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_catChallenge brief 10x10_càpsules_inn_social_cat
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_catUpSocial
 
Pel futur de l'educació pública a catalunya
Pel futur de l'educació pública a catalunyaPel futur de l'educació pública a catalunya
Pel futur de l'educació pública a catalunyaampa
 
Les retallades en educació
Les retallades en educacióLes retallades en educació
Les retallades en educacióugtterreslleida
 
Programa electoral PSC Polinyà 2011
Programa electoral PSC Polinyà 2011Programa electoral PSC Polinyà 2011
Programa electoral PSC Polinyà 2011Psc Polinyà
 

Similar a Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual (20)

Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015
Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015
Informe sobre l'estat de la Formació Professional 2015
 
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015
Pla Estratègic de Formació Professional 2012-2015
 
Des de la fórmula de gestió dir
Des de la fórmula de gestió dirDes de la fórmula de gestió dir
Des de la fórmula de gestió dir
 
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020
Pla per al foment de l'ocupació juvenil de qualitat 2016-2020
 
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014
L'EINA EL VENDRELL: BUTLLETÍ 2014
 
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015
Balanç Pla Estratègic Formació Professional 2012-2015
 
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació Municipals
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació MunicipalsMesura de govern: Nous Plans d'Ocupació Municipals
Mesura de govern: Nous Plans d'Ocupació Municipals
 
Debat i aprèn
Debat i aprènDebat i aprèn
Debat i aprèn
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
 
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010
Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2010
 
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboral
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboralJoves amb necessitat d'inserció educativa o laboral
Joves amb necessitat d'inserció educativa o laboral
 
La formació professional i l'ocupació a Catalunya
La formació professional i l'ocupació a CatalunyaLa formació professional i l'ocupació a Catalunya
La formació professional i l'ocupació a Catalunya
 
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a Catalunya
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a CatalunyaNota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a Catalunya
Nota sobre Impuls i Reforma de la Formació Professional a Catalunya
 
Diari del 20 de gener de 2015
Diari del 20 de gener de 2015Diari del 20 de gener de 2015
Diari del 20 de gener de 2015
 
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesible
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesibleBCNImpulsaInnovacioSocialAccesible
BCNImpulsaInnovacioSocialAccesible
 
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_cat
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_catChallenge brief 10x10_càpsules_inn_social_cat
Challenge brief 10x10_càpsules_inn_social_cat
 
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiuPle 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
 
Pel futur de l'educació pública a catalunya
Pel futur de l'educació pública a catalunyaPel futur de l'educació pública a catalunya
Pel futur de l'educació pública a catalunya
 
Les retallades en educació
Les retallades en educacióLes retallades en educació
Les retallades en educació
 
Programa electoral PSC Polinyà 2011
Programa electoral PSC Polinyà 2011Programa electoral PSC Polinyà 2011
Programa electoral PSC Polinyà 2011
 

Más de Ajuntament de Barcelona

240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdfAjuntament de Barcelona
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransAjuntament de Barcelona
 
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022Ajuntament de Barcelona
 
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsPetita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
 
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Ajuntament de Barcelona
 
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022Ajuntament de Barcelona
 
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023Ajuntament de Barcelona
 
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022Ajuntament de Barcelona
 
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatInforme estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
 
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
 
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
 
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURATAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURAAjuntament de Barcelona
 
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
 
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Ajuntament de Barcelona
 
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdfAjuntament de Barcelona
 
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdfReglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdfAjuntament de Barcelona
 
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdfSeguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdfAjuntament de Barcelona
 

Más de Ajuntament de Barcelona (20)

240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
240214_Presidència_Informe_elaboració_Pla_Local_Seguretat.pdf
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
 
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
La participació ciutadana a Barcelona 2019-2022
 
Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022Estat de la ciutat 2022
Estat de la ciutat 2022
 
Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030Pla de Salut Mental 2023-2030
Pla de Salut Mental 2023-2030
 
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsPetita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals
 
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
 
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022Balanç de Festes Majors de tardor 2022
Balanç de Festes Majors de tardor 2022
 
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
Informe d’inici del curs escolar 2022-2023
 
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
La gestió d'incidències i la millora contínua 2021 - 1T 2022
 
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatInforme estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
 
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...
 
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...
 
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURATAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
TAULA CIUTADANA PER A UNA NIT CÍVICA I SEGURA
 
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025
 
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
 
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
220614 Drets Socials_Informe_Seguiment_Pla Adolescència i Joventut.pdf
 
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdfReglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona.pdf
 
Barcelona Ciutat Patrimoni
 Barcelona Ciutat Patrimoni Barcelona Ciutat Patrimoni
Barcelona Ciutat Patrimoni
 
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdfSeguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
 

Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual

  • 1. 1 AJUNTAMENT DE BARCELONA MESURA DE GOVERN IMPULS A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL PER MILLORAR LA FORMACIÓ I L’OCUPABILITAT DELS JOVES Plenari del Consell Municipal Juliol, 2014 (versió 150714)
  • 2. 2 INTRODUCCIÓ. En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves. El Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2011-2015 contempla diverses mesures que van, precisament, en aquesta direcció, com l’ampliació de l’oferta de qualificacions, la detecció de necessitats del mercat de treball i, en especial, el foment de la relació entre empreses i centres de FP per a una inserció laboral de qualitat dels alumnes. En concret s’aposta per afavorir la realització de pr{ctiques de qualitat a les empreses i pel règim d’alternança entre formació i treball. En aquest context, les institucions públiques estan impulsant el que s’anomena la Formació Professional Dual, que reforça els vincles entre formació i treball entre els centres de Formació professional i les empreses. El marc normatiu es sustenta en diversos textos legals, l’últim dels quals és la Resolució ENS/1204/2012, de 25 de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial. Així mateix, tant l’Estratègia Europa 2020 com la Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar (Generalitat de Catalunya, 2012) posen èmfasi en aquesta necessitat de millorar la formació i augmentar l’ocupabilitat dels joves. En aquest sentit, la FP Dual significa un salt qualitatiu perquè els participants assumeixen la doble condició d’alumne/treballador, més enllà dels anteriors conceptes d’estudiant en pr{ctiques o d’aprenent. Ara es tracta d’una iniciativa reconeguda tant pel sistema educatiu com pel sistema productiu: una primera experiència laboral retribuïda i, a la vegada, reconeguda pel sistema educatiu en forma de crèdits que, conjuntament amb el currículum desenvolupat als centres de formació professional porten a l’obtenció de la corresponent titulació de tècnics o tècniques de Grau mitjà o Grau superior de Formació Professional. La FP Dual implica que l’alumne rep part de la formació en el centre educatiu i part en l’empresa. Els convenis bilaterals entre centre i empresa detallen les condicions d’aquesta modalitat que, en termes generals, implica una primera fase en que l’alumne s’incorpora a l’empresa per realitzar pr{ctiques, i una segona fase en la qual l’estada és remunerada mitjançant contracte o beca. És aquesta part de treball remunerat la que compta per acreditar els coneixements de l’especialitat que porten a obtenir la titulació corresponent.
  • 3. 3 L’Ajuntament de Barcelona ha estat històricament compromès amb la Formació professional, una tradició que s’ha concretat en l’existència de diverses escoles i instituts municipals de FP, així com en la creació en el seu dia del Consell de la Formació Professional, Xarxa FP de ciutats europees i, més endavant, de la Fundació BCN Formació Professional, instruments tots ells per promoure una estreta relació entre el món educatiu i les empreses de la ciutat. Així mateix, Barcelona Activa és l’instrument municipal de promoció econòmica i, com a tal, promou l’ocupació a la ciutat, desenvolupant iniciatives i programes de formació específica per a diversos col·lectius, entre els quals els joves, de foment de l’emprenedoria, d’assessorament tècnic i de promoció en el mercat de treball. També el Pla de xoc contra l’atur juvenil, aprovat per l’Ajuntament l’any 2013, est{ impulsant mesures concretes d’estímul al foment de la formació i l’ocupació dels joves. En aquest marc, des de la regidoria d’Adolescència i Joventut i Barcelona Activa s’ha creat el servei “Barcelona Treball Joves”. El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a instrument d’administració educativa a la ciutat, és el responsable de la planificació de la FP pública a Barcelona, amb una oferta pública, concertada i privada que arriba als 30.000 alumnes, de la qual a més gestiona la xarxa pública que actualment es composa de 24 centres públics i més de 15.000 alumnes. El Pla a favor de l’èxit escolar del Consorci contempla com una de les seves línies prioritàries la implantació de la FP Dual als centres de la ciutat i treballa per fer possible un canvi de cultura i un canvi organitzatiu, a través de la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació BCN Formació professional i les empreses, i de la flexibilització en la seva gestió. Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona, a través dels organismes esmentats, i el Consorci d’Educació de Barcelona, volen potenciar i donar un major impuls a la FP Dual per a l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior, a partir de la present Mesura de Govern. I) CONTEXT ACTUAL I NECESSITAT DE LA MESURA L’actual conjuntura ve determinada, de manera especial en aquest àmbit, per la crisi econòmica i els seus impactes sobre el mercat de treball i, també, sobre el sistema educatiu i les expectatives dels joves. Pel que fa al mercat de treball, les elevades taxes d’atur s’aguditzen especialment pel que fa a la població juvenil. Segons dades de l’EPA, al 1er. trimestre de 2014 si
  • 4. 4 la taxa d’atur a Barcelona era del 18,7%, aquest percentatge es doblava i ascendia al 41,2% per a la franja 20-24 anys. En context econòmic de crisi es confirma que major qualificació educativa suposa major ocupabilitat i inserció laboral. Les persones amb una bona qualificació i especialització accedeixen abans i amb millors condicions al mercat de treball. Segons dades de l’Observatori Catal{ de la Joventut (a partir d’Idescat) al primer trimestre de 2014, la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenien només educació obligatòria era del 52,2% mentre que pels que tenien estudis postobligatoris es reduïa al 28,2%. A la vegada, el grau d’inserció laboral dels graduats en ensenyaments professionals a Catalunya era del 41,08% (sumant un 28,30% dels que treballen i el 12,78% dels que estudien i treballen), segons les dades de l’última Enquesta del 2013. Font: Enquesta Inserció laboral dels ensenyaments professionals. Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Comerç, 2013. Pel que fa al sistema educatiu, cal destacar, l’augment progressiu i molt significatiu de places de Formació professional en els estudis post-obligatoris. El curs 2013-14 hi havia un total de 30.273 alumnes cursant estudis de FP a Barcelona ciutat. Busquen feina 17% Treballen 28% Estudien i treballen 13% Continuen estudiant 42% SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA DE LES PERSONES GRADUADES EN ENSENYAMENTS PROFESSIONALS
  • 5. 5 Xarxa FP a la ciutat de Barcelona 2013-14 Pública Concertada Privada Total Centres 24 30 37 91 Alumnes 15.016 11.036 4.221 30.273 Font: Consorci Educació de Barcelona Aquesta matrícula correspon, a la ciutat, en un 50% a l’escola pública, un 36% a la concertada i en un 14% a privada no concertada. El mapa de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona presenta una oferta de 20 famílies professionals, 34 títols de Grau Mitjà i 66 de Grau Superior. Les especialitzacions més demanades corresponen a sectors relacionats amb la sanitat, Informàtica i comunicacions, administració i gestió, Hoteleria i turisme i Imatge i so. En el quadre següent es detallen les 5 famílies professionals amb més oferta (per Grau Mitja i Grau Superior) i les 5 famílies professionals amb una demanda més gran en relació a la seva oferta. Cicles FP Grau Mitjà amb més oferta: - Cures auxiliars d’infermeria - Sistemes microinformàtics i xarxes. - Gestió administrativa - Electromec{nica d’automòbils - Comerç. Cicles FP Grau Mitjà amb major percentatge de sol·licituds no ateses: - Cuina i gastronomia. - Forneria, pastisseria i confiteria. - Videodisjoquei. - Emergències sanitàries. - Laboratori d’Imatge. Cicles FP Grau Superior amb més oferta - Administració i finances. - Integració social. - Gestió comercial i màrqueting. - Administració de sistemes informàtics en xarxa. - Automoció. Cicles FP Grau Superior amb major percentatge de sol·licituds no ateses: - Anatomia patològica i Citologia. - Radioteràpia. - Higiene bucodental. - Il·luminació, captació i tractament d’imatge. - Realització de projectes audiovisuals i espectacles. La taxa d’alumnes que cursen FP de grau mitj{ en relació al nombre d’alumnes que cursen estudis postobligatoris ha anat augmentant en els últims anys. Com es pot veure al gràfic següent, aquesta taxa ha passat de ser del 24,8% l’any 2000 al 40,5% actual. Això sembla respondre tant a l’aposta del sector educatiu per reforçar l’oferta com al major atractiu que la FP representa per assolir
  • 6. 6 competències professionals adequades a l’actual context. Tot i que les actuals xifres d’atur impacten negativament en tots els nivells educatius, les dades confirmen que l’ocupabilitat dels graduats de FP és millor que altres nivells equivalents. Taxa alumnes que cursen 1er. curs FP de Grau Mitjà en relació a nombre d’alumnes que cursen 1er. de postobligatoris Font: Consorci Educació Barcelona La FP dual es va començar a implantar a Barcelona durant el curs 2012-2013, amb dues primeres experiències, una a l’escola d’aprenents de SEAT i una altra al centre formatiu privat Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics. Al curs 2013-14 s’han ampliat aquestes experiències, en àmbits com el comerç, la fabricació mecànica o l’administració i finances. En total s’han realitzat a la ciutat 15 projectes en 10 centres educatius, amb un total de 419 alumnes matriculats. Destaca especialment la que ha implicat al propi Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal d’Educació: 60 alumnes del cicle superior d’educació infantil de tres instituts de titularitats diferents, s’han incorporat en 30 Escoles Bressol Municipals, amb resultats molt satisfactoris.
  • 7. 7 II) OBJECTIUS DE LA MESURA. - Fer de Barcelona un model i referent en matèria de formació professional. - Promoure la FP Dual a la ciutat de Barcelona, difonent els seus valors i beneficis, així com prestigiant l’experiència formativa i laboral que suposa, a partir d’un major protagonisme dels centres i de les empreses. - Aconseguir un increment significatiu d’alumnes que participin d’aquesta modalitat formativa i professional a la ciutat. - Crear una plataforma per promoure l’adquisició de titulacions i de competències laborals per part dels joves, basada en la relació estreta amb el món de l’empresa. - Impulsar un marc de col·laboració amb les empreses, que dinamitzi l’oferta i la demanda de FP Dual a la ciutat. - Impulsar el desenvolupament del grup de classificació professional B – recollit a l’article 76 de l’Estatut B{sic de l’Empleat Públic (EBEP). III) DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS. 1) L’Ajuntament de Barcelona, com a principal institució pública de la ciutat, serà un agent actiu de la FP Dual i actuarà com a motor de convenis dintre dels serveis i organismes municipals, de manera directa o indirecta, per tal d’acollir becaris de FP Dual. L’objectiu és assolir, al llarg dels dos propers cursos 14-15 i 15-16, la xifra de 500 estudiants becats, ja sigui a través de convenis directes amb les àrees i districtes municipals, a través de convenis amb les empreses municipals i consorciades o a través de la col·laboració d’empreses que gestionen serveis municipals. 2) L’Ajuntament impulsarà un Acord-Marc de col·laboració amb els agents socials, econòmics i educatius de la ciutat, que ofereixi unes bases sòlides i un marc estable de cooperació per donar un impuls decidit a la FP Dual a la ciutat. 3) En el marc d’aquest Acord, l’Ajuntament reforçarà el seu paper de promotor i facilitador entre els centres de FP i el món de les empreses. Això implica, entre d’altres coses, incorporar la FP al Catàleg de serveis a les empreses, assessorar el teixit productiu i difondre els avantatges i beneficis de la FP Dual. 4) L’Ajuntament introduirà mesures que incentivin la participació de les empreses que col·laboren en la FP Dual en la contractació pública. En aquest sentit, en aquells contractes públics en els quals es consideri un valor afegit que joves que hagin realitzat la FP Dual formin part de l’equip que l’empresa destini a executar el contracte, l’Ajuntament introduir{ clàusules que tinguin en compte aquest aspecte com a obligació o com a millora contractual. De la mateixa manera, convidarà a la utilització d’aquesta possibilitat en el marc dels convenis de col·laboració que estableix amb altres institucions o entitats.
  • 8. 8 5) L’Ajuntament estudiar{, així mateix, que aquelles persones que hagin participat en iniciatives de FP Dual en els serveis municipals, vegin reconeguda aquesta circumstància com a mèrit complementari en els processos selectius municipals que s’adeqüin per la seva naturalesa i funcions. 6) L’Ajuntament crear{ un grup de treball específic, en el marc dels treballs de la comissió “Barcelona, ciutat d’oportunitats”, per impulsar i avaluar aquestes mesures, amb la participació del Consorci d’Educació de Barcelona (organisme responsables de promoure el compromís i adaptació de els escoles a la demanda explícita), la Fundació BCN Formació Professional i Barcelona Activa (organismes responsables de promoure la implicació de les empreses), així com representants de les diverses àrees sectorials de l’organització municipal. IV) QUANTIFICACIÓ D’IMPACTE. Nombre d’alumnes participants en programes de FP Dual als centres de Barcelona. L’objectiu per als cursos 2014-15 i 2015-2016 és augmentar de manera significativa el nombre d’alumnes participants en aquest tipus de FP i, pel que fa als serveis municipals, assolir de manera directa i indirecta, la xifra de 500 becaris Nombre de convenis formalitzats entre el Departament d’Ensenyament, Consorci d’educació i empreses de la ciutat en aquesta matèria. Diversitat de serveis i departaments municipals que col·laboren amb la FP Dual. Mesurar el grau de coneixement i acceptació per part de les empreses de la ciutat, mitjançant un registre d’empreses que han explicitat el seu compromís d’acollir alumnes en FP Dual. Taxa d’inserció laboral futura dels alumnes participants i anàlisi dels circuits professionals. -------------------------