Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual
1. 1
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MESURA DE GOVERN
IMPULS A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL
PER MILLORAR LA FORMACIÓ I L’OCUPABILITAT DELS JOVES
Plenari del Consell Municipal
Juliol, 2014
(versió 150714)
2. 2
INTRODUCCIÓ.
En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes
d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada
més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als
reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix
oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics
qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un
paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves.
El Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2011-2015 contempla diverses mesures que
van, precisament, en aquesta direcció, com l’ampliació de l’oferta de qualificacions,
la detecció de necessitats del mercat de treball i, en especial, el foment de la relació
entre empreses i centres de FP per a una inserció laboral de qualitat dels alumnes.
En concret s’aposta per afavorir la realització de pr{ctiques de qualitat a les
empreses i pel règim d’alternança entre formació i treball.
En aquest context, les institucions públiques estan impulsant el que s’anomena la
Formació Professional Dual, que reforça els vincles entre formació i treball entre
els centres de Formació professional i les empreses. El marc normatiu es sustenta
en diversos textos legals, l’últim dels quals és la Resolució ENS/1204/2012, de 25
de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de
formació professional inicial. Així mateix, tant l’Estratègia Europa 2020 com la
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar (Generalitat de Catalunya, 2012) posen
èmfasi en aquesta necessitat de millorar la formació i augmentar l’ocupabilitat dels
joves. En aquest sentit, la FP Dual significa un salt qualitatiu perquè els
participants assumeixen la doble condició d’alumne/treballador, més enllà dels
anteriors conceptes d’estudiant en pr{ctiques o d’aprenent. Ara es tracta d’una
iniciativa reconeguda tant pel sistema educatiu com pel sistema productiu: una
primera experiència laboral retribuïda i, a la vegada, reconeguda pel sistema
educatiu en forma de crèdits que, conjuntament amb el currículum desenvolupat
als centres de formació professional porten a l’obtenció de la corresponent
titulació de tècnics o tècniques de Grau mitjà o Grau superior de Formació
Professional.
La FP Dual implica que l’alumne rep part de la formació en el centre educatiu i part
en l’empresa. Els convenis bilaterals entre centre i empresa detallen les condicions
d’aquesta modalitat que, en termes generals, implica una primera fase en que
l’alumne s’incorpora a l’empresa per realitzar pr{ctiques, i una segona fase en la
qual l’estada és remunerada mitjançant contracte o beca. És aquesta part de
treball remunerat la que compta per acreditar els coneixements de l’especialitat
que porten a obtenir la titulació corresponent.
3. 3
L’Ajuntament de Barcelona ha estat històricament compromès amb la Formació
professional, una tradició que s’ha concretat en l’existència de diverses escoles i
instituts municipals de FP, així com en la creació en el seu dia del Consell de la
Formació Professional, Xarxa FP de ciutats europees i, més endavant, de la
Fundació BCN Formació Professional, instruments tots ells per promoure una
estreta relació entre el món educatiu i les empreses de la ciutat. Així mateix,
Barcelona Activa és l’instrument municipal de promoció econòmica i, com a tal,
promou l’ocupació a la ciutat, desenvolupant iniciatives i programes de formació
específica per a diversos col·lectius, entre els quals els joves, de foment de
l’emprenedoria, d’assessorament tècnic i de promoció en el mercat de treball.
També el Pla de xoc contra l’atur juvenil, aprovat per l’Ajuntament l’any 2013, est{
impulsant mesures concretes d’estímul al foment de la formació i l’ocupació dels
joves. En aquest marc, des de la regidoria d’Adolescència i Joventut i Barcelona
Activa s’ha creat el servei “Barcelona Treball Joves”.
El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), constituït per la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a instrument d’administració educativa
a la ciutat, és el responsable de la planificació de la FP pública a Barcelona, amb
una oferta pública, concertada i privada que arriba als 30.000 alumnes, de la qual a
més gestiona la xarxa pública que actualment es composa de 24 centres públics i
més de 15.000 alumnes. El Pla a favor de l’èxit escolar del Consorci contempla com
una de les seves línies prioritàries la implantació de la FP Dual als centres de la
ciutat i treballa per fer possible un canvi de cultura i un canvi organitzatiu, a través
de la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació BCN Formació
professional i les empreses, i de la flexibilització en la seva gestió.
Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona, a través dels organismes esmentats, i el
Consorci d’Educació de Barcelona, volen potenciar i donar un major impuls a la FP
Dual per a l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior, a partir de la
present Mesura de Govern.
I) CONTEXT ACTUAL I NECESSITAT DE LA MESURA
L’actual conjuntura ve determinada, de manera especial en aquest àmbit, per la
crisi econòmica i els seus impactes sobre el mercat de treball i, també, sobre el
sistema educatiu i les expectatives dels joves.
Pel que fa al mercat de treball, les elevades taxes d’atur s’aguditzen especialment
pel que fa a la població juvenil. Segons dades de l’EPA, al 1er. trimestre de 2014 si
4. 4
la taxa d’atur a Barcelona era del 18,7%, aquest percentatge es doblava i ascendia
al 41,2% per a la franja 20-24 anys.
En context econòmic de crisi es confirma que major qualificació educativa suposa
major ocupabilitat i inserció laboral. Les persones amb una bona qualificació i
especialització accedeixen abans i amb millors condicions al mercat de treball.
Segons dades de l’Observatori Catal{ de la Joventut (a partir d’Idescat) al primer
trimestre de 2014, la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenien només
educació obligatòria era del 52,2% mentre que pels que tenien estudis
postobligatoris es reduïa al 28,2%.
A la vegada, el grau d’inserció laboral dels graduats en ensenyaments professionals
a Catalunya era del 41,08% (sumant un 28,30% dels que treballen i el 12,78% dels
que estudien i treballen), segons les dades de l’última Enquesta del 2013.
Font: Enquesta Inserció laboral dels ensenyaments professionals. Generalitat de Catalunya i Consell
General de Cambres de Comerç, 2013.
Pel que fa al sistema educatiu, cal destacar, l’augment progressiu i molt significatiu
de places de Formació professional en els estudis post-obligatoris. El curs 2013-14
hi havia un total de 30.273 alumnes cursant estudis de FP a Barcelona ciutat.
Busquen feina
17%
Treballen
28%
Estudien i
treballen
13%
Continuen
estudiant
42%
SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA DE LES PERSONES
GRADUADES EN ENSENYAMENTS PROFESSIONALS
5. 5
Xarxa FP a la ciutat de Barcelona 2013-14
Pública Concertada Privada Total
Centres 24 30 37 91
Alumnes 15.016 11.036 4.221 30.273
Font: Consorci Educació de Barcelona
Aquesta matrícula correspon, a la ciutat, en un 50% a l’escola pública, un 36% a la
concertada i en un 14% a privada no concertada.
El mapa de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona presenta una oferta
de 20 famílies professionals, 34 títols de Grau Mitjà i 66 de Grau Superior. Les
especialitzacions més demanades corresponen a sectors relacionats amb la sanitat,
Informàtica i comunicacions, administració i gestió, Hoteleria i turisme i Imatge i
so. En el quadre següent es detallen les 5 famílies professionals amb més oferta
(per Grau Mitja i Grau Superior) i les 5 famílies professionals amb una demanda
més gran en relació a la seva oferta.
Cicles FP Grau Mitjà amb més oferta:
- Cures auxiliars d’infermeria
- Sistemes microinformàtics i
xarxes.
- Gestió administrativa
- Electromec{nica d’automòbils
- Comerç.
Cicles FP Grau Mitjà amb major
percentatge de sol·licituds no ateses:
- Cuina i gastronomia.
- Forneria, pastisseria i confiteria.
- Videodisjoquei.
- Emergències sanitàries.
- Laboratori d’Imatge.
Cicles FP Grau Superior amb més oferta
- Administració i finances.
- Integració social.
- Gestió comercial i màrqueting.
- Administració de sistemes
informàtics en xarxa.
- Automoció.
Cicles FP Grau Superior amb major
percentatge de sol·licituds no ateses:
- Anatomia patològica i Citologia.
- Radioteràpia.
- Higiene bucodental.
- Il·luminació, captació i
tractament d’imatge.
- Realització de projectes
audiovisuals i espectacles.
La taxa d’alumnes que cursen FP de grau mitj{ en relació al nombre d’alumnes que
cursen estudis postobligatoris ha anat augmentant en els últims anys. Com es pot
veure al gràfic següent, aquesta taxa ha passat de ser del 24,8% l’any 2000 al
40,5% actual. Això sembla respondre tant a l’aposta del sector educatiu per
reforçar l’oferta com al major atractiu que la FP representa per assolir
6. 6
competències professionals adequades a l’actual context. Tot i que les actuals
xifres d’atur impacten negativament en tots els nivells educatius, les dades
confirmen que l’ocupabilitat dels graduats de FP és millor que altres nivells
equivalents.
Taxa alumnes que cursen 1er. curs FP de Grau Mitjà en relació a nombre d’alumnes
que cursen 1er. de postobligatoris
Font: Consorci Educació Barcelona
La FP dual es va començar a implantar a Barcelona durant el curs 2012-2013, amb
dues primeres experiències, una a l’escola d’aprenents de SEAT i una altra al centre
formatiu privat Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics. Al curs
2013-14 s’han ampliat aquestes experiències, en àmbits com el comerç, la
fabricació mecànica o l’administració i finances. En total s’han realitzat a la ciutat
15 projectes en 10 centres educatius, amb un total de 419 alumnes matriculats.
Destaca especialment la que ha implicat al propi Ajuntament de Barcelona,
mitjançant l’Institut Municipal d’Educació: 60 alumnes del cicle superior
d’educació infantil de tres instituts de titularitats diferents, s’han incorporat en 30
Escoles Bressol Municipals, amb resultats molt satisfactoris.
7. 7
II) OBJECTIUS DE LA MESURA.
- Fer de Barcelona un model i referent en matèria de formació professional.
- Promoure la FP Dual a la ciutat de Barcelona, difonent els seus valors i
beneficis, així com prestigiant l’experiència formativa i laboral que suposa, a
partir d’un major protagonisme dels centres i de les empreses.
- Aconseguir un increment significatiu d’alumnes que participin d’aquesta
modalitat formativa i professional a la ciutat.
- Crear una plataforma per promoure l’adquisició de titulacions i de
competències laborals per part dels joves, basada en la relació estreta amb
el món de l’empresa.
- Impulsar un marc de col·laboració amb les empreses, que dinamitzi l’oferta
i la demanda de FP Dual a la ciutat.
- Impulsar el desenvolupament del grup de classificació professional B –
recollit a l’article 76 de l’Estatut B{sic de l’Empleat Públic (EBEP).
III) DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.
1) L’Ajuntament de Barcelona, com a principal institució pública de la
ciutat, serà un agent actiu de la FP Dual i actuarà com a motor de convenis
dintre dels serveis i organismes municipals, de manera directa o indirecta,
per tal d’acollir becaris de FP Dual. L’objectiu és assolir, al llarg dels dos
propers cursos 14-15 i 15-16, la xifra de 500 estudiants becats, ja sigui a
través de convenis directes amb les àrees i districtes municipals, a través de
convenis amb les empreses municipals i consorciades o a través de la
col·laboració d’empreses que gestionen serveis municipals.
2) L’Ajuntament impulsarà un Acord-Marc de col·laboració amb els agents
socials, econòmics i educatius de la ciutat, que ofereixi unes bases sòlides i
un marc estable de cooperació per donar un impuls decidit a la FP Dual a la
ciutat.
3) En el marc d’aquest Acord, l’Ajuntament reforçarà el seu paper de
promotor i facilitador entre els centres de FP i el món de les empreses. Això
implica, entre d’altres coses, incorporar la FP al Catàleg de serveis a les
empreses, assessorar el teixit productiu i difondre els avantatges i beneficis
de la FP Dual.
4) L’Ajuntament introduirà mesures que incentivin la participació de les
empreses que col·laboren en la FP Dual en la contractació pública. En
aquest sentit, en aquells contractes públics en els quals es consideri un
valor afegit que joves que hagin realitzat la FP Dual formin part de l’equip
que l’empresa destini a executar el contracte, l’Ajuntament introduir{
clàusules que tinguin en compte aquest aspecte com a obligació o com a
millora contractual. De la mateixa manera, convidarà a la utilització
d’aquesta possibilitat en el marc dels convenis de col·laboració que
estableix amb altres institucions o entitats.
8. 8
5) L’Ajuntament estudiar{, així mateix, que aquelles persones que hagin
participat en iniciatives de FP Dual en els serveis municipals, vegin
reconeguda aquesta circumstància com a mèrit complementari en els
processos selectius municipals que s’adeqüin per la seva naturalesa i
funcions.
6) L’Ajuntament crear{ un grup de treball específic, en el marc dels treballs
de la comissió “Barcelona, ciutat d’oportunitats”, per impulsar i avaluar
aquestes mesures, amb la participació del Consorci d’Educació de Barcelona
(organisme responsables de promoure el compromís i adaptació de els
escoles a la demanda explícita), la Fundació BCN Formació Professional i
Barcelona Activa (organismes responsables de promoure la implicació de
les empreses), així com representants de les diverses àrees sectorials de
l’organització municipal.
IV) QUANTIFICACIÓ D’IMPACTE.
Nombre d’alumnes participants en programes de FP Dual als centres de
Barcelona. L’objectiu per als cursos 2014-15 i 2015-2016 és augmentar de
manera significativa el nombre d’alumnes participants en aquest tipus de
FP i, pel que fa als serveis municipals, assolir de manera directa i indirecta,
la xifra de 500 becaris
Nombre de convenis formalitzats entre el Departament d’Ensenyament,
Consorci d’educació i empreses de la ciutat en aquesta matèria.
Diversitat de serveis i departaments municipals que col·laboren amb la FP
Dual.
Mesurar el grau de coneixement i acceptació per part de les empreses de la
ciutat, mitjançant un registre d’empreses que han explicitat el seu
compromís d’acollir alumnes en FP Dual.
Taxa d’inserció laboral futura dels alumnes participants i anàlisi dels
circuits professionals.
-------------------------