Taller que explica les característiques dels lectors de llibres electrònics i els diferencia del que són els llibres electrònics en si.

1. TALLER
E-READERS I E-BOOKS
Setmana Cultural EPSEVG 2011

2. CONTINGUT
 Què són?
 Models i tipologies
 E-readers vs Tablet PC
 La tinta electrònica
 Formats utilitzats
 Software d’utilitat
 Col·leccions virtuals a les Biblioteques UPC

3. QUÈ SÓN?
E-READER E-BOOK
 Dispositiu electrònic que  Versió electrònica d’un
està dissenyat llibre imprès (o versió
principalment pel creada directament en
propòsit de la lectura de format digital) que es pot
llegir en un ordinador
llibres i revistes digitals
personal o dispositiu de mà
que utilitza la dissenyat e específicament
teconologia de l’e-tinta per aquest propòsit.
per mostrar el contingut (Oxford Dictionary)
als lectors. (Wikipedia)  Contingut. Varietat de
 Continent. En un principi formats, originàriament (o
creat per un “únic no) versió digital de la
propòsit” versió en paper.

4. MODELS I TIPOLOGIES
IREX ILIAD 2ND EDITION (I)
 Pantalla:
 8.1”
 768 x 1024
 160 dpi
 16 nivells de gris
 Processador 400 MHz y256MB Memòria
 Bateria:
 7000 passades de pàgina
 Càrrega en 3 hores
 Expansió: USB, Tarjetas SD i CF i Auriculars
 Pantalla tàctil
 Formats: PDF, HTML, TXT, PG, BMP, PNG y MOBI
 WIFI y Xarxa

5. MODELS I TIPOLOGIES
IREX ILIAD 2ND EDITION (II)
AVANTATGES INCONVENIENTS
• Alta qualitat de • No es Vizplex
pantalla • Audio desaprofitat
• Pantalla tàctil amb • No soporta ePUB
possibilitat • Tarjetas SD només
d’anotacions fins 2GB
• Comunitat y kit de • Carregador de corrent
desenvolupament de
software

6. MODELS I TIPOLOGIES
KINDLE (I)
 Pantalla:
 6”
 600 x 800
 167 dpi
 16 nivells de gris
 Processador 532 MHz i 2GB Memòria
 Bateria:
 1 setmana amb xarxa / 2 setmanes sense xarxa
 Càrrega en 4 hores
 Expansió: MiniUSB i Auriculars
 Formats:
AZW, TXT, Audible, MP3, MOBI, PRC, PDF, HTML,
DOC, JPEG, GIF, PNG y BMP.
 Conexió 3G

7. MODELS I TIPOLOGIES
KINDLE (II)
AVANTATGES INCONVENIENTS
• 3G inclòs i gratuït • Pantalla petita /
• Suport Amazon tamany
• Suport per àudio i • Material
música principalment en
• Càrrega per USB anglès
• Navegador web • Sense suport per a
(experimental i targetes de memòria
restringit) • Compte Amazon
• Pantalla Vizplex associat
Kindle Store

8. MODELS I TIPOLOGIES
PAPYRE 6.1 (I)
 Pantalla:
 6”
 600 x 800
 4 nivells de gris
 167 dpi
 Processador 200 MHz y 512MB Memòria
 Bateria:
 10000 passades de pàgina
 Càrrega en 3 hores
 Expansió: MiniUSB, SD i Auriculars
 Formats:
PDF, DOC, RTF, TXT, HTML, EPUB, MOBI, MP
3, CHM, ZIP, FB2, DJVU, WOLF, LIT, PNG, JP
G, TIF, GIR, BMP, ZIP, RAR, PPT

9. MODELS I TIPOLOGIES
PAPYRE 6.1 (II)

10. MODELS I TIPOLOGIES
PAPYRE 6.1 (III)
AVANTATGES INCONVENIENTS
• 3G inclòs i gratuït • Pantalla petita /
• Suport Amazon tamany
• Suport per àudio i • Material
música principalment en
• Càrrega per USB anglès
• Navegador web • Sense suport per a
(experimental i targetes de memòria
restringit) • Compte Amazon
• Pantalla Vizplex associat
Papyre 6.1

11. MODELS I TIPOLOGIES
SONY READER PRS-600
 Pantalla:
 6”
 600 x 800
 8 nivells de gris
 170 dpi
 Processador 400 MHz? i 512MB Memòria
 Bateria:
 7500 passades de pàgina
 Càrrega en 4 horas
 Expansió: MiniUSB, SD, Memory Stick PRO Duo i
Auriculres, Pantalla tàctil (sense necessitat d’stylus)
 Formats:
ePub, PDF, BBeB, JPEG, PNG, GIF, BMP, MP3, AA
Sony Reader’Store
C, TXT y RTF

12. MODELS I TIPOLOGIES
ILIBER (I)
 Pantalla:
 6”
 600 x 800
 8 nivells de gris
 170 dpi
 Processador 400 MHz i 512MB Memòria
 Bateria:
 8000 passades de pàgina
 Càrrega en 5 horas
 Expansió: MiniUSB i SD
 Formats:
PDF, EPUB, TXT, HTML, CHM, BMP, JPG y
GIF

13. MODELS I TIPOLOGIES
ILIBER (II)
AVANTATGES INCONVENIENTS
• Càrrega per USB • Pantalla d’escassa
• Pantalla Vizplex qualitat
• Adaptació automàtica • Funcionamient poc
dels documents agradable
• Adaptació no molt
bona, sobretot en
documents científics
• Sense suport per
àudio

14. MODELS I TIPOLOGIES
IPAD
 Pantalla:
 9,7"
 1024 x 768
 Color
 132 dpi
 LCD No e-ink
 Processador 1Ghz
 Bateria:
 Fins 10 hores
 Connectivitat: 3G i/o Wifi. Navegador

15. MODELS I TIPOLOGIES A LES
BIBLIOTEQUES DE LA UPC
Biblioteca CBL (Campus Baix dispositius model Papyre 6.1, amb targetes de memòria SD de 2
Llobregat) GB que contenen 1000 títols de novel·les
Biblioteca CT (Campus de Terrassa) dispositius model Papyre 6.1, amb targetes de memòria SD de 2
GB que contenen 1000 títols de novel·les i arxius d'àudio
dispositius model Papyre 6.1, amb targetes de memòria que
Biblioteca ETSEIB (Campus Sud)
contenen més de 1000 títols
dispositius model Papyre 6.1, amb targetes de memòria SD de 2 GB
que contenen 1000 títols de novel·les i una selecció dels Llibres
Biblioteca EUETIB digitals de la UPC disponibles a Bibliotècnica, entre els quals
s'inclouen els llibres citats a la bibliografia de les guies docents de
l'EUETIB
Biblioteca Rector Gabriel dispositius model Red iLiad (2nd ed.), amb targetes de memòria
Ferraté (Campus Nord) que contenen 338 títols

16. E-READERS VS TABLET PC
No obstant…
e-Reader Tablet PC
 Permeten llegir sense una  “Ordinador” molt ergonòmic
que ofereix la possibilitat de
pantalla amb llegir-hi llibres (com a
retroiluminació. funcionalitat addicional).
 Bàsicament lector de llibres  Permeten comprar llibres i s’hi
pot ajustar la lluentor de la
(amb alguna possibilitat pantalla, però la
extra) retroiluminació de les
pantalles no els fa idonis per
 Per llegir un llibre amb aquest ús.
tinta electrònica, el millor  Per veure notícies o
per la salud i el + similar a un navegar per internet.
llibre és un e-Reader

17. TINTA ELECTRÓNICA (I)
 E-Ink, E-Paper, ….
 Creada per intentar solucionar els problemes de
les pantalles TFT: gruix, rang de
visió, consum, etc.
 Tecnologia dissenyada per imitar l’aparença de la
tinta sobre el paper
 A diferència d’una pantalla TFT, que utilitza una
llum de fons per iluminar els píxels, la tinta
electrònica reflexa la llum com el paper ordinari.

18. TINTA ELECTRÓNICA (II)
 Tecnologies principals:
 Xerox Gyricon: Pionera però amb menor
resolució
 E-Ink: Posterior però major resolució → La
+ utilitzada actualment
 Altres: EPD, ChLCD, IMOD, IPE
 Preu elevat ja qe hi ha pocs fabricants de tinta
electrònica
 ¿Color?: està en desenvolupament però té un cost
molt elevat

19. TINTA ELECTRÓNICA (III)
 La pantalla de tinta electrònica  3 parts:
• Làmina protectora
• Polímer on hi ha esferes
carregades elèctricament
• Microtransistors que envíen
càrregues elèctriques a les esferes

20. TINTA ELECTRÓNICA (IV)

21. TINTA ELECTRÓNICA (V)
 E Ink: és la tinta (“paper”) + utilitzat: permet una
millor definició
• Cada esfera té una dimensió d’1 dècima de
mm, proporcionant una resolució de 300 ppp. (Una
pantalla de PC  72 ppp)
• Les esferes contenen partícules blanques i negres
flotant
• Reben impulsos elèctrics de 2 transistors, cada un
d’ells pot emetre la mateixa càrrega ( + + o - - ) o
contrària (+ - o - +)

22. TINTA ELECTRÓNICA (VI)
 Quan els dos transistors emeten la mateixa
càrrega, es consegueix moure totes les partícules de
la mateixa càrrega.
 Contrariament, quan els transistors envien càrregues
contraries, només la meitat de les partícules
pugen, permetent una major definició i una major
escala de grisos.
Font: Consumer Eroski

23. TINTA ELECTRÓNICA (VII)
AVANTATGES INCONVENIENTS
o Major resolució (150 o Color
dpi) o Velocitat de refresc
o Sense retroiluminació lenta → Limitació per
→ Luz solar i vista aplicacions
descansada interactives o
o Estalvi d’energia animacions
o Flexibilitat o Ghosting
o Més “ecológica”

24. FORMATS UTILITZATS
 Tipus d’arxius compatibles amb els lectors de
llibres electrònics
 Problemes:
• Visualització dels formats tradicionals
 Tamany (A4)
 Fòrmulas
 Caràcters accentuats, dièresis, etc.
• Propietat intel·lectual
 Aparició de formats específics per e-books i e-
readers
 ABW
, ACSM, AEH, AZW, AZW1, BBeB, CBR/CBZ, CHM, DJVU, DN
L, DOC, DOCX, EBA, EBAM, ePUB, ER.PDB, FB2, FUB, GPF,
GPX, HTML, IMP, IS.PDB, KML, LIT, LRF, LRS, LRX, MOBI,
NP, OEB, ODT, OSIS, PDB, PDF, PKG, PNPd, PRC, RB, RTF,
SGF, STK, TCR, TeBR, TPZ, TXT, TR, VBK, XDXF, XEB, XHT
ML, XML, WOLF, TXT, ZNO

25. FORMATS UTILITZATS : DOC
 Format propi dels documentas de text del paquet
ofimàtic Office
 Consideracione:
• Format propietari de Microsoft
• Molt fàcil de crear i modificar
• Exportable i llegible des de qualsevol plataforma amb
Office o OpenOffice
• S’ha de crear amb unes característiques específiques
per a la seva correcta visualització en un e-reader

26. FORMATS UTILITZATS : TXT
 Format de document de text pla.
 Consideracions:
 Format estàndar i lliure
 Molt fàcil de crear i modificar
 Exportable i llegible des de qualsevol plataforma
 Tamany reduït
 No permet cap tipus de format: negreta, centrat, etc.
 No requereix unes característiques específiques per a
la seva visualització
 Impensable el seu ús per un document extens o un
llibre
 Estàndar ASCII no permet caràcters extesos

27. FORMATS UTILITZATS : AZW
 Format específic per e-books d’Amazon per al seu
lector Kindle
 Consideracions:
 Format propietari d’Amazon
 Només llegible i soportat a Kindle i altres productes
d’Amazon
 Inclou sistema de gestió de drets (DRM) propi
 Visualització adaptada per a Kindle
 Difícil de crear i modificar

28. FORMATS UTILITZATS : FB2
 Format específic per e-books basat en XML i
d’orígen rus
 Consideracions:
 Format lliure, però poc extès  suportata només en
alguns e-readers del mercat
• Llegible des d’altres plataformes amb software que el
suporti (Linux KDE)
• Relativament fàcil de crear i modificar  Coneixements
d’XML, per tant, fàcilment convertible a altres formats
• Visualització perfecta en qualsevol e-reader que el
suporti sense necessitat de canvis

29. FORMATS UTILITZATS : MOBI O MOBIPOCKET
 Format específic per e-books basat en XHTML
desenvolupat per Mobipocket com a part d’un
software per lectura d’e-books
 Consideracions:
 Format propietari. Actualment pertany a Amazon.
 Permet insertar Javascript i petites bases de dades
 Suportats per diversos e-readers en el mercat
 Llegible des de moltes altres plataformes i dispositius
mòbils que disposin del software de Mobipocket
 Inclou sistema de gestió de drets (DRM)
 La seva creació i modificació només es pot realitzar amb el
software de Mobipocket o compatibles

30. FORMATS UTILITZATS : PDF
 Format de documents de text considerat l’estàndar
per Internet
 Consideracions:
 Format propietari d’Adobe, fàcilment llegible, creable i
modificable des de moltes plataformes i dispositius
 Inicialment no redimensionable  Mala visualització en e-
readers depenent del tamany original del document
 Afegida aquesta capacitat recentment  Només aplicable a
documents nous o actualitzats
 Permet incrustar imatges, enllaços, taules, etc.
 Suportat per la majoria d’e-readers del mercat
 Inclou sistema de gestió de drets (DRM)

31. FORMATS UTILITZATS : E-PUB (I)
 Format específic per e-books creat per
l’International Digital Publishing Forum (IDPF)
 Consideracions:
 Format lliure i estàndar de l’IDPF (derogant a l’Open
e-Book)
 Suportat per bastants e-readers del mercat
 Llegible des de moltes altres plataformes a través de
programes que el suporten
 Inclou sistema de gestió de drets (DRM)

32. FORMATS UTILITZATS : E-PUB (II)
 Consideracions:
• Es necessita software específic per a la seva creació i
modificació
• Gran comunitat de suport i desenvolupament 
Facilitat de conversió a altres formats i des d’altres
formats
• No és adequat per a publicacions amb format avançat
• Recolzat per Adobe i Google
• Redimensionable

33. SOFTWARE D’UTILITAT : TRANSFORMACIÓ
 Hem de transformar per a que els continguts es
puguin visualitzar en qualsevol dispositiu?
 Múltiples dispositius
 Múltiples tipus de pantalla
 Múltiples formats
 Necessitem diferents mètodes de creació i/o
transformació
 Mètodes de creació:
• Plantilla proporcionada pel fabricant
• Document Word amb les especificacions del fabricant

34. SOFTWARE D’UTILITAT : UTILITATS
 Conversor: Programa que permet transformar un
document en format tradicional per impresió en
un document apte per a la seva visualització en
un e-reader
 Els e-readers generalment inclouen conversors i
plantilles
 Alguns programes conversors:
• Mobipocket creator : eina usada per crear MobiPocket
MOBI eBooks. Només disponible per Microsoft
Windows.

35. SOFTWARE D’UTILITAT : UTILITATS
 Conversor de Grammata: Permet convertir
arxius PDF, RTF, HTML o una direcció web. Un
cop l’arxiu està convertit, es pot editar amb un
editor d’HTML o amb el propi que incorpora el
conversor (així es poden canviar els tipus de
lletra i altres aspectes de l’arxiu orígen).
 Formats als que es poden convertir: PDF, e-
PUB, MOBI i FB2.

36. SOFTWARE D’UTILITAT : UTILITATS
 Calibre : Software lliure per a la gestió de
col·leccions de llibres electrònics desenvolupat
per usuaris d’e-books, per a usuaris d’ebooks. Té
una gran quantitat de característiques dividides
en les següents categories:
 Gestió de biblioteques
 Conversió d’e-books
 Sincronització de dispositius lectors de llibres
electrònics
 Descàrrega de notícies de la web per convertir-les en
format d’e-book
 Visualitzador d’e-books
 Servidor d’accés en xarxa a les nostres col·leccions
d’e-books

38. SOFTWARE D’UTILITAT : UTILITATS
 Ooofbtools : extensió d’OpenOffice per al
tractament i generació d’arxius .FB2.

39. SOFTWARE D’UTILITAT : UTILITATS
 Briss: Serveix per poder retallar els marges dels PDF
dels llibres disponibles als e-readers que no s’ajustin
correctament a la pantalla de l’e-reader.
 Aquesta eina, multiplataforma i compatible amb
Windows, Linux i Mac, proporciona de forma senzilla i
ràpida un PDF preparat per ser carregat al lector:
 Importació del PDF
 Visualització d'una imatge amb totes les pàgines del
document, per tal que l'usuari pugui saber quines es poden
retallar sense una pèrdua d'informació (marges, peu de
pàgina, etc.)
 Selecció de les àrees que es volen mantenir
 Retallada automàtica de les pàgines (segons la selecció feta)
 Activació del menú "Action > Preview" per tal de visualitzar el
PDF final
 Com funciona? http://www.genbeta.com/linux/briss-
permite-recortar-pdfs-para-que-se-ajusten-a-la-pantalla-de-
lectores-de-ebooks

40. COL·LECCIONS VIRTUALS A LES BIBLIOTEQUES
UPC
 Llibres electrònics:
 Llibres digitals de la UPC
 ScienceDirect
 Safari Tech Books Online
 SpringerLink
 Lecture Notes in Computer Science
 Lecture Notes in Mathematics
 NetLibrary
 VlexPremium
 MyiLibrary
 Ebrary
 Harrison's Online
 i diversos gratuïts

41. COL·LECCIONS VIRTUALS A LES BIBLIOTEQUES
UPC
 Diccionaris i enciclopèdies electròniques:
 Oxford Reference Online
 Gale Virtual Reference Library
 Encyclopedia of database systems
 Mienciclo Universal
 i diversos gratuïts.

42. COL·LECCIONS VIRTUALS A LES BIBLIOTEQUES
UPC
 Les prestacions relacionades amb els dispositius
lectors ofertes pels paquets de llibres i diccionaris
electrònics contractats pel nostre servei són:
Descàrrega secció a secció en Descàrrega secció a secció en un Descàrrega secció a secció a una
qualsevol lector de llibres o de lector Reader Sony o en qualsevol PDA:
pdf (p. ex. PDA): lector de pdf (p. ex. PDA):
•Llibres digitals de la UPC •NetLibrary •Harrison's online
•SpringerLink E-books (conté
l'Encyclopedia of database systems i
les col·leccions Lecture Notes in
Computer Science i Lecture Notes in
Mathematics)
•MyiLibrary
•VLEX

43. CONTINGUTS LLIURES
 Continguts descarregables d’Internet i sense
drets de propietat intel·lectual
• Grans clàssics els drets dels quals han caducat
• Materials creats sota llicència
 Inconvenients:
• Temàtica poc atraient per al lector (novel·la clàssica)
• Format en PDF per impressió → Necessita conversió
 Enllaços:
• http://books.google.es
• http://www.jesusda.com/docs/ebooks/index.html
• http://digital.library.upenn.edu/books/
• ….