El còmic segons Maragda Sánchez

1.752 visualizaciones

Publicado el

Presentació feta per Maragda Sánchez durant l'estona de la Biblioteca del migdia a l'escola Sant Jordi de Lleida.

Publicado en: Educación
2 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Thank you.
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • REFERENCING SLIDESHARE GROUP 'KINGDOM OF BELGIUM'
    This group 'KINGDOM OF BELGIUM' aims to gather all people worldwide who love the Belgium, and their presentations. It is dedicated to ALL aspects of Belgium, without exception. Its history, its geography, its culture, its politic, its economy,tourism, literature, its varieties, Song, art, cinema, theater, etc.. In short all Sound slideshows or not (documents, simple slideshow, slidecast, youtube, video)... I welcome you! Join us! Thank you in advance for your support.

    http://www.slideshare.net/group/kingdom-of-belgium
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.752
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
192
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
2
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El còmic segons Maragda Sánchez

  1. 1. El còmic
  2. 2. Què és un còmic? <ul><li>És una h istorieta il·lustrada </li></ul><ul><li>és un a narració realitzada </li></ul><ul><li>mitjançant una seqüència </li></ul><ul><li>d'imatges o il·lustracions . </li></ul><ul><li>També es coneix popularment </li></ul><ul><li>amb el nom de Patufet, degut a </li></ul><ul><li>l’existència de la revista </li></ul><ul><li>“ Patufet”. </li></ul>
  3. 3. Orígens de còmic <ul><li>Alguns sostenen que l'origen del còmic es remunta a </li></ul><ul><li>l'antiguitat. Es podria dir que les pintures rupestres, </li></ul><ul><li>pintades en les grutes com la de Lascaux a França, </li></ul><ul><li>Coves d'Altamira a Cantàbria o d'altres a Itàlia , </li></ul><ul><li>Algèria o a la Xina poden ser considerades com </li></ul><ul><li>historietes, car alguns interpreten que relaten </li></ul><ul><li>històries mitjançant les imatges. </li></ul><ul><li>E ls frescos i relleus egipcis, grecs, romans i asteques </li></ul><ul><li>També s'ajusten a aquesta definició. D'aquesta manera, els Jeroglífics egipcis i la columna trajana es trobarien entre els antecessors </li></ul><ul><li>d e l còmic. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>A l' Edat Mitjana europea, la historieta en suports com els vitralls i els tapissos o domassos seria millorada en els manuscrits il · luminats que poden considerar-se com els primers llibres de còmics. Les Cantigas de Santa María , realitzades probablement entre 1260 i 1270 pel taller d' Alfons X el Savi , són considerades com el manuscrit medieval més pròxim a un còmic actual. Junt amb la Bíblia Maciejowski (nord de França, c. 1250 ) les Cantigas de Santa María , escrites en gallec , són el primer còmic amb el text al peu que posseeix vinyetes i bafarades de diàleg. </li></ul>
  5. 5. El còmic modern <ul><li>Tot i que Gutenberg havia introduït la impremta a </li></ul><ul><li>Occident ja el 1446 , la reproducció massiva del </li></ul><ul><li>dibuix no va ser possible fins el 1789 , any en què </li></ul><ul><li>s'inventà la litografia . </li></ul><ul><li>A diferència d'altres tècniques com el gravat, la </li></ul><ul><li>litografia permetia tècnicament la impressió directa </li></ul><ul><li>sobre la pàgina sense cap procés humà intermedi, </li></ul><ul><li>gràcies a planxes resistents a múltiples premsades. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>E l franc-suís Rodolphe Töpffer és considerat </li></ul><ul><li>el fundador del còmic modern a partir de la </li></ul><ul><li>seva Histoire de M. Jabot publicada el 1833 ,a </li></ul><ul><li>la que varen seguir uns altres sis àlbums. El </li></ul><ul><li>seu assaig Assaig sobre fisonomia de 1845 és </li></ul><ul><li>considerat com el primer text sobre teoria </li></ul><ul><li>d el còmic. </li></ul><ul><li>L a revista britànica Punch Magazine ( 1841 ) va </li></ul><ul><li>ser el motor de l'expansió mundial del còmic </li></ul>
  7. 7. El còmic Contemporani <ul><li>U n grup d'experts reunits per a l'ocasió a Salón de </li></ul><ul><li>Lucca ( Itàlia ) varen determinar com a data de </li></ul><ul><li>naixement del còmic el 16 de febrer de 1896 , dia de </li></ul><ul><li>publicació de la tira de premsa The Yellow Kid and his </li></ul><ul><li>new Phonograph de Richard Felton Outcault en el </li></ul><ul><li>New York Journal . Aquesta tira fou la primera en </li></ul><ul><li>combinar l'organització del seu discurs en seqüència </li></ul><ul><li>d'imatges i la integració de la paraula mitjançant </li></ul><ul><li>globus . </li></ul>
  8. 8. El còmic a Catalunya <ul><li>Els inicis del còmic català estan marcats per </li></ul><ul><li>l'aparició de dos tipus de publicació ben diferents. </li></ul><ul><li>Per una banda trobem les revistes infantils, com En </li></ul><ul><li>Patufet (en català ) o Pulgarcito i TBO (en castellà ) </li></ul><ul><li>que eren publicacions dirigides a un públic infantil . </li></ul><ul><li>Per altra banda trobem les revistes satíriques com </li></ul><ul><li>L'Esquella de la Torratxa , El ¡Cu- Cut ! , El Be Negre </li></ul><ul><li>o la valenciana La Traca , publicacions que no eren </li></ul><ul><li>considerades de còmics sinó d'humor gràfic, on es </li></ul><ul><li>criticava l'actualitat política i estaven dirigides </li></ul><ul><li>clarament a adult . </li></ul>
  9. 9. Postguerra <ul><li>Amb el règim franquista moltes publicacions </li></ul><ul><li>catalanes van ser censurades i van desaparèixer. </li></ul><ul><li>L es publicacions infantils en llengua castellana, es </li></ul><ul><li>consolidaren com una producte d'oci molt barat i </li></ul><ul><li>popular, popularitat reforçada tant com per la </li></ul><ul><li>desaparició quasi total del text sense dibuix, fent </li></ul><ul><li>q ue finalment es puguen considerar les revistes com </li></ul><ul><li>a còmics propiament dits . </li></ul>
  10. 10. Postguerra <ul><li>Mentrestant, a Europa el còmic també tenia bona </li></ul><ul><li>acceptació apareixent sèries tan famoses com Tintín , </li></ul><ul><li>creada per Hergé abans de la Guerra; Lucky Luke de </li></ul><ul><li>Morris ; Els barrufets del mític Peyo tots ells autors </li></ul><ul><li>de Bèlgica , on André Franquin comença a publicar </li></ul><ul><li>historietes d' Espirú . </li></ul><ul><li>Mentre, a França es publicava la revista Puntal , amb </li></ul><ul><li>autors com Goscinny i Uderzo , els creadors </li></ul><ul><li>d' Astèrix i Obèlix a les pàgines de Pilote , </li></ul><ul><li>on també apareixerien Iznogoud de Tabary i </li></ul><ul><li>Goscinny o Achille Talon de Greg . És la consolidació </li></ul><ul><li>del còmic francobelga en general i de l'escola de </li></ul><ul><li>Marcinelle en particular. </li></ul>
  11. 11. Des dels 60 fins a la crisi dels 80 <ul><li>A partir de 1962, es referma una nova consciència del còmic, sobretot a França i Itàlia , i es van crear institucions per al seu estudi com el CELEG (Centre d'Etude des littératures d'Expression Graphique), i el SOCERLID (Société d'Etudes et de Recherches des littératures Dessinnées) </li></ul><ul><li>Se celebren també congressos italians com els de Bordighera (1965) i Lucca (1966), així com una monumental exposició de còmics nord-americanes i franceses al museu d'arts decoratives del Palau del Louvre (1967) i una Biennal Mundial de la Historieta, a l'Institut Torcuato Di Tella (1968). </li></ul>
  12. 12. Dels 60 a la crisi dels 80 <ul><li>També va sorgir un important moviment contracultural, tant als Estats Units com el Japó, del qual sorgirien autors com Robert Crumb o Sanpei Shirato que el 1964 patrocinaria l'única revista underground de la història del manga, Garoa . </li></ul>
  13. 13. L’expansió del Manga <ul><li>El 1988, gràcies a l'èxit de les versions en </li></ul><ul><li>dibuixos animats d' Akira (1982-93), de </li></ul><ul><li>Katsuhiro Otomo i Bola de drac (1984-95) </li></ul><ul><li>d' Akira Toriyama , el manga va començar a </li></ul><ul><li>difondre's internacionalment. </li></ul><ul><li>En el dia d'avui, el manga s'ha consolidat en la societat occidental, arribant a ser imitat per autors nord-americans i europeus i donant lloc a moviments com el amerimanga o la nouvelle manga . </li></ul>
  14. 14. Tipus de còmics <ul><li>Tira de premsa: é s una narració seqüencial breu que es desenvolupa a través d'unes poques vinyetes (normalment de 1 a 4, en posició horitzontal). Són obra d'un dibuixant (o bé d'un dibuixant i un guionista) i es publiquen periòdicament en diaris , revistes i pàgines d' Internet . </li></ul><ul><li>Còmic books: és una publicació amb grapa destinada a la publicació de còmics. És el format de publicació més utilitzat pels còmics estatunidencs i per les seues versions en altres països. </li></ul><ul><li>Webcòmics: amb l’aparició d’internet van aparèixer els anomenats webcòmics, que usen el format bloc per reproduir les tires còmiques que apareixen habitualment a la premsa. </li></ul>
  15. 15. Gèneres del còmic <ul><li>Un còmic pot ser de: ficció,aventures, d’amor, de ciència ficció, de superherois, de terror, d’humor, de l’oest, manga, etc. </li></ul>
  16. 16. Autors de còmics <ul><li>Un autor influent en l’art dels còmics va ser Will Eisner (6 Març de 1917- 3 Gener de 2005) </li></ul><ul><li>Va crear el famós personatge “The Spirit” </li></ul><ul><li>També trobem a Hergé (Georges Remi) (Etterbeek, 1907- Brusel·les 1983), creador dels còmics de “Tintin”. </li></ul>
  17. 17. Com crear un còmic: “Les vinyetes” <ul><li>Les vinyetes: és l'espai que ocupa </li></ul><ul><li>cada dibuix d'un còmic, el marc on </li></ul><ul><li>q ueda enquadrat. </li></ul><ul><li>Tradicionalment era en forma de </li></ul><ul><li>quadrat o de rectangle, però ha anat </li></ul><ul><li>evolucionant i ara mateix cada autor </li></ul><ul><li>utilitza la forma que més li agrada o </li></ul><ul><li>que millor s'adapta als seus </li></ul><ul><li>interessos. </li></ul>http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/vinyetes.htm
  18. 18. Com crear un còmic: “El fumet” <ul><li>El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa. </li></ul>http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/fumets.htm
  19. 19. Com crear un còmic: “El text” <ul><li>El text: u na de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules per escriure. </li></ul>
  20. 20. Com crear un còmic:”El text” <ul><li>El diàleg: e l text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen. </li></ul>
  21. 21. Com crear un còmic: “El text” <ul><li>El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en &quot;off&quot; a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx. </li></ul><ul><li>El text narratiu no ha de limitar-se a explicar el que ja es veu dibuixat a la vinyeta, ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra. Els textos narratius tenen dues funcions: </li></ul><ul><li>1) S erveixen per aclarir les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives (&quot;mentre...&quot;, &quot;dies després...&quot;) </li></ul><ul><li>2) S erveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar desorientació. </li></ul>
  22. 22. Com crear un còmic: “Els passos” <ul><li>Tenir una idea sobre el que volem dibuixar. </li></ul><ul><li>Organitzar la història: Principi-Nus-desenllaç. </li></ul><ul><li>Fer un primer esbós en brut. </li></ul><ul><li>Començar a dibuixar el còmic a net. </li></ul><ul><li>Corregir les possibles faltes dels diàlegs. </li></ul><ul><li>Repassar el còmic amb puntafina. </li></ul><ul><li>Pintar el còmic. </li></ul>
  23. 23. Moltes gràcies per la vostra atenció! <ul><li>Maragda Sánchez Herrera </li></ul><ul><li>Monitora de la “Biblioteva” </li></ul>

×