1. L’edat
moderna

2. Evolució de la Península
Ibèrica fins arribar a la
unificació dels Reis Catòlics
Any 910
Any 910
Any
1035

3. Any 1037 Any 1147
Abans de la
unificació dels
reis catòlics

4. Castella i Aragó al segle
XV
El matrimoni dels Reis
Catòlics al segle XV (1469)
va consumar la unitat
dinàstica entre Castella i
Aragó, però ambdues
corones van conservar la
seva organització
independent.
Ferran d’Aragó –
Isabel de Castella

5. Castella
La història política de Castella al llarg del segle XV va estar marcada per
les contínues revoltes de la noblesa i per la feblesa dels reis, que deixaven
el govern en mans de favorits, com Álvaro de Luna.
A la mort d’Enric IV l’any 1474, els castellans es van dividir entre els
partidaris de la seua filla Joana, amb el suport també de Portugal, i els de
la seva germana Isabel, pertanyent a la família Trastàmara i casada amb
Ferran d’Aragó. Aquesta última va ser, finalment, proclamada reina de
Castella després d’una costosa guerra civil.

6. Aragó
L’extinció de la casa de Barcelona a la mort de Martí l’Humà sense
descendència, l’any 1410, va deixar el tron vacant.
Tres compromissaris de cada un dels tres regnes peninsulars de la corona
(Aragó, Catalunya i València) es van reunir a Casp el 1412 i van elegir rei
Ferran d’Antequera, de la família dels Trastàmara.
Més tard, Joan II es va convertir en rei consort de Navarra a partir de
1425 i va casar el seu fill i successor Ferran amb la infanta Isabel de
Castella.
Segell
reial
Escut
d’Aragó
Ferran
d’Aragó

7. La unió dinàstica
El 1469 les corones d’Aragó i Castella es van unir mitjançant el matrimoni
de Ferran, el fill del rei d’Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella.
El 1474, ambdós governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard
ho feien també a Aragó.
Tanmateix, aquesta unió va ser solament de caràcter personal perquè cada
regne mantingué les seues pròpies lleis i institucions.
Per aquesta raó, a la mort d’Isabel el 1504, la unió dinàstica va perillar. El
tron castellà va passar a la seva filla Joana, casada amb Felip el Bell,
mentre que Ferran va continuar sent rei d’Aragó.

8. La política dels Reis Catòlics
Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar
l’autoritat del poder reial.
Els aspectes fonamentals de la seva política van ser els que segueixen:
• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les
decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies.
Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà
amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes
comesos al camp. Ben prompte va ser coneguda pel rigor de les penes que imposava.
• Van impulsar una política d’expansió territorial.
El 1492 van conquerir Granada, que era l’últim regne musulmà de la Península. A més,
van prendre les illes Canàries, adquiriren territoris al nord d’Àfrica i l’any 1512 es va
incorporar a Castella el regne de Navarra. També finançaren l’expedició de Colom a
la recerca d’una nova ruta a les Índies, que va suposar el descobriment d’Amèrica i
la creació d’un imperi a les noves terres.
En política internacional, els Reis Catòlics van dissenyar una xarxa d’aliances amb
Anglaterra i Portugal amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França. Van
mantenir l’imperi aragonès al Mediterrani i el van ampliar amb la conquesta de
Nàpols el 1503.

9. La península al segle quinze
Tomàs
deTorquemada Cristòfol Colom
Cuadrillero de
la Santa
Hermandad

10. La Península Ibèrica al segle setze

11. Carles I, primer rei de la casa dels Aústries
Carles I, nét dels reis catòlic, fill de Joana la Boja i de Felip el Bell,
va accedir al tro de Castella al 1506, no ho va tenir fàcil. Es va
envoltar de consellers estrangers que l’ajudaven en les tasques de
govern. Al 1520 es van produir la revolta de les Comunitats, protesta
de les ciutats de Castella i entre el 1519 i el 15223 es van produir les
Germamies, revoltes a Catalunya, València i Mallorca contra el rei i
els nobles, demanaven una vida millor.
Pel que fa a la política exterior , França era el seu principal enemic,
s’hi va enfrontar diverses vegades. També es va enfrontar als turcs
que saquejaven poblacions de la costa com Palamòs i Cadaqués, també,
al centre d’Europa va fer front als luterans, que no acceptaven
l’autoritat del papa, va fracassar i molt cansat va cedir els territoris
del centre d’Europa al seu germà Ferran i la resta de possessions al
seu fill Felip II, el Prudent.

12. Felip II
Al 1556 va començar el regnat de
l’Imperi més extens de l’època. Va
derrotar França, al 1571 va
vèncer els turcs a la batalla naval
de Lepant. Al 1556 es van
revoltar algunes províncies del
nord, el rei no ho va acceptar, es
va iniciar una llarga guerra a la
qual Anglaterra hi va donar
suport, el rei hi va enviar
l’Armada Ivencible, malgrat tot
va ser derrotada al 1588. Tanta
guerra significava una gran
despesa econòmica, pagada amb
l’or i la plata que arribaven
d’Amèrica, els preus es van
apujar, l’arribada de metalls va
disminuir i la població es va
empobrir

13. Felip III
Un cop mort Felip II, al 1598, l’imperi dels Aústria s’afebleix. Els reis del
segle XVII seran Felip III, Felip IV i Carles III. Tots aquests reis van
deixar el govern a mans dels privats, consellers que comptaven amb la
seva confiança, el més conegut i poderós va ser el Comte duc d’Olivares.
Cap al 1640 els privats van voler reforçar el poder del rei reduint el de
les institucions amb les que havia de governar, per aquest motiu van
esclatar revoltes, es va perdre Portugal, que es va independitzar, a
Catalunya va esclatar la guerra dels Segadors i al 1648 Espanya va haver
de reconèixer la independència definititva dels Països Baixos perdent el
gran predomini a Europa.
Felip II

14. La guerra de Successió
1700 - Carles II mor sense descendència.
L’arxiduc Carles (alemany) i Felip d’Anjou (francès), aspiren
al tron.
Castella dóna suport a Felip d’Anjou, els territoris de la
Corona d’Aragó dóna suport a l’arxiduc Carles. Els països
europeus donen suport a un candidat o altre segons els seus
propis interessos, normalment interessos econòmics.. Amb
tot aquest panorama s’origina la guerra de Successió, que
acaba sent una guerra internacional i una guerra civil..
La guerra acaba el 1713 amb la signatura del tractat
d’Utrecht. Aquest tractat reconeix el triomf de Felip
d’Anjou que accedirà al tron amb el nom de Felip V, cedint
part dels seus territoris europeus a Àustria i a Anglaterra.

15. Felip V
Va introduir la monarquia absoluta, tot el poder es reunia
entorn del rei. Arrant de la derrota de la corona d’Aragó en
la guerra de successió va suprimir-ne les institucions i les
lleis pròpies. Va prohibr l’ús del català en alguns àmbits i va
suprimir les universitats catalanes.
Final de l’Edat Moderna
El Regne Unit i Portugal pretenen que Espanya perdi el
monopoli de les colònies americanes i permeti que altres
països puguin comerciar-hi. Es produeixen guerres que fan
augmentar els impostos i empobrir la població. Sorgeixen
revoltes populars com el motí d’Aranjuez que obliga Carles
IV a abdicar a favor del seu fill , Ferran VII. Abans havien
regnat Felip V, Ferran VI i Carles III, tots ells de la
dinastia dels Borbons.

16. A l’Edat Moderna la societat estava organitzada en
privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats
(pagesia i burgesia).
Segle XVI : segle de grans descobridors i
pensadors :
- Nicolau Copèrnic - primer en formular la teoria
heliocèntrica, la tera gira al voltant del sol.
Pare de l’astronomia moderna

17. -Miquel Servet - descobridor de la circulació de la
sang
-Descartes - pare de la filosofia moderna
RENE DESCARTES
MIQUEL
SERVET

18. -Galileu - millora el
telescopi, valida la
teoria de Copèrnic.
Pare de la ciencia
moderna
-Newton - decobreix la llei de la gravetat, moviment del planetes…