TITULAR: Els boletaires perduts disparen els rescats que es fan al Pirineu FOTO: Cementiris plens per Tots Sants

1. divendres 2 De novembre 2012
diputació
La Diputació presenta l’oferta
turística lleidatana al Fòrum
Catalunya Rússia de Moscou
El Patronat de Turisme destaca davant dels empre-
saris russos el lideratge en domini esquiable, en
esports d’aventura, l’oferta de turisme rural i la pos-
sibilitat de volar fins a l’Aeroport d’Alguaire com a
grans exponents. Lleida Pàgina 8
Els boletaires perduts disparen
els rescats que es fan al Pirineu
A l’octubre s’han comptabilitzat dos morts, a Port del Comte i Coll de
Nargó, i deu recerques més de persones desorientades Comarques Pàgina 11 Ed. 4
o a.g. / oriol bosch (acn)
> Visites guiades als horts
o degustacions aquest cap
de setmana a l’Horta
Cementiris plens
per Tots Sants
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
lleida Pàgina 8
> El PSC considera que la Avui Pàgina 3
taxa turística és “injusta”
comarques Pàgina 11
Pàgina 13
> L’ICG Lleida
continua amb la
ratxa i guanya a
Alcoi (1-2)
> Gran triomf del Tàrrega Notes per cobrar una taxa
contra l’Andorra (3-1) municipal en algunes
làpides de Tàrrega
NO T’HO PENSIS MÉS Passeig Beethoven, 8
Els cursos et poden sortir gratuïts 25230 Mollerussa (Lleida)
cat
amb la Formació Bonificada www.britishformacio.com
CURS CAP 35 hores
Núm. 1.659 Any 7 / BONDIA
CURSOS INTENSIUS
Preu: 150 €
CURS PER A L’OBTENCIÓ DEL CARNET
DE CARRETILLES ELEVADORES
¡Convierte tu joyero en dinero!
Preu: 50 €
100€
extras de regalo
TRUCA’NS AL 973710385 alrealizarunaventasuperior
a 40 gramos de oro
transports@britishformacio.com Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95

2. 2 d’interÈs divendres 2 de novembre de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
0/13
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050 alta pallars meteo@bondia.cat
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 ribagorça Sobirà
Policia 091
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 Sort
07.31h 2/15
Urgències mèdiques 17.51h Martinet
ICS 973 221 516
El Pont 2/15
de Suert
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222
Pont de Tots Sants amb 0/14
La Seu
cerdanya
Urgències Tàrrega
Creu Roja
973 310 852
més sol avui i més núvols d’Urgell
1/15
2/13
Gósol
Lleida
Agramunt
973 279 900
973 390 880 després, però poca pluja minvant
Tremp
3/17 alt urgell berguedà
Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084 L’ambient de la darrera matinada i matí ha
Les Borges Blanques 973 143 493 tornat a ser fred, amb mínimes novament pallars
Mollerussa 973 711 282
per sota dels 0ºC al Pirineu. Ara bé, avui, jussà Solsona
Tàrrega 973 500 679
3/16
Servei de Suport demà i diumenge bufarà ponent o garbí, i
en el Dol de Ponent 973 501 503
les tardes seran més suaus. De nit tampoc
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 solsonès
Estació d’Autobusos 973 268 500 glaçarà. Ja fins a la setmana vinent, que sem- noguera
bla que tornarà a recular el mercuri. Avui
farmàcies aVUI
pocs núvols, demà es taparà i arribarà a
De 9.00 a 22.00 h
Balaguer segarra
Manso Passeig de Ronda, 43 ploure una mica a partir de migdia. Diu-
3/17
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 menge sol de matí i tarda més tapada.
De 22.00 a 09.00 h Cervera
Prat Bruc, 30. Cappont 3/17
urgell
Dissabte
Diumenge
farmàcies Dema pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Montegut Passeig de Ronda, 93 Lleida 4/18
Villalonga P. Hostal, 2. La Bordeta 3/18
4/18
De 22.00 a 09.00 h
Bendicho I. Passeig de Ronda, 139
segrià
Les Borges
farmàcies DIUMENGE
Blanques
De 9.00 a 22.00 h 5/18
Elena P. Plaça Sant Jordi, 2. La Bordeta
Freixenet Mossèn Reig, 14. Plaça Clot
garrigues
De 22.00 a 09.00 h
Zaldivar Baró de Maials, 20
farmàcies DILLUNS
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu ebre, 10
Garrós Prat de la Riba, 53
De 22.00 a 09.00 h www.ferreteriabaro.com
370€
Martí Anselm Clavé, 35
Estufa de llenya
Al·lèrgies (del 30-10 al 5-11) La Mancha
Parietària 1 = Pi - - Fajardo
Gramínies 1 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze - -
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe - - Xiprer
Melcoratge 0 = Alternaria
1 =
4 =
499€ ● Tramitació de baixes
● Compra de ferralla en
Om - - Cladosporium 4 = Estufa de llenya
Panamá Pana- general, paper i metalls
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA dero Denia ● Transports de
Nul 0
Baix 1
Mitjà 2
Alt 3
Màxim 4
NIVELLS DE PREVISIÓ
Calor al millor preu EMPRESA AUTORITZADA
PER MEDI AMBIENT
residus industrials
C/ President Macià, 13-15 · Exposició: President Macià, 5-7 Polígon Canaleta, s/n Apartat 93
En augment A En descens D 25230 · MOLLERUSSA · Tel. 973 60 06 51 · fbaro@cadena88.com 25300 Tàrrega (Lleida)
Estable = Situació excepcional ? Tel. 973 310 243 - 686 993 226
Xerrada - col·loqui Trobada Ball al Pavelló de l’Oli
NOVEMBRE 2012. 7 tarda
Diumenge, 4 novembre:
Paisatge i pintura
De Miquel Bellmunt Solé, fill
de les Borges Blanques
Perspectives de la pagesia en el marc d’una Trobada de sensibilització ambiental “Els FRENESÍ TRIO Dates: Des de l’11 d’octubre
catalunya independent Bessons” Acte simbòlic de denúncia sobre la de 2012 fins al 13 de gener
EXPOSICIONS de 2013
Dia 2 de novembre de 2012, a 2/4 de 9 del vespre a degradació dels Bessons. Recollida de deixalles i Escriure en temps difícils
beines de cartutxos en diversos punts d’aquest espai Lloc: sala d’exposicions del
la sala d’actes de la Casa de la Cultura de Les Borges Per commemorar 100 anys del Mirador
Blanques. Parlaran: Andreu Farré, tècnic d’Unió de natural protegit. Dia: Diumenge, 4 de novembre naixement de quatre escriptors
Hora: 10 matí Lloc: Dos punts de trobada: Pl. catalans: Avel·lí Artís-Gener,
Organitza: Consell Comarcal
Pagesos, expert en temes de política agrària de la Unió de les Garrigues
Europea. Pep Riera, fundador, membre d’Unió de Pagesos Catalunya de Juneda i Placeta del Terrall de Les Josep Ferrater Mora, Pere
Borges Blanques Cal inscripció prèvia: 973-263793 Calders i Joan Sales. Es podrà ESPORTS Futbol.
i de la Sectorial Pagesos per la Independència de l’ANC.
educacio@ipcena.org Organitza: La Banqueta, Ateneu visitar a la Sala d’actes de la Borges Blanques CF “A”
Presentarà l’acte: Fermí Vives, Fundació Roca i Galès Casa de la Cultura.
i membre de l’ANC. Organitza: Assemblea Nacional Popular Garriguenc, Centre Excursionista Borges – Miralcamp CF “A”
Garrigues Coordina: Ipcena. EdC (Ecologistes de Dates: A partir del 18 d’octubre Dia: 4-11-2012, 16.00 h
Catalana Col·laboren: Ajuntament de les Borges Blanques
i Cooperativa Sant Isidre Catalunya Organitza: Biblioteca Camp Municipal d’Esports
L’AJUNTAMENT INFORMA Dilluns, de 16 a 20,30 h Dimarts, ijous i divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 20,30 h.
d
HORARI DE LA BIBLIOTECA Dimecres i dissabtes de 10 a 14 h.

3. divendres 2 de novembre de 2012 avui 3
tradició per a l’endemà de la castanyada
Les tradicionals visites als cementiris catalans per recordar vessar amb persones que van portar flors i arreglar les 21%. A molts cementiris catalans es van ampliar les línies
els éssers estimats continuen un any més per Tots Sants a tombes dels seus familiars o amics ja desapareguts. Es de transport públic. La majoria de recintes van romandre
l’ordre del dia de milers de ciutadans. D’aquesta manera, tracta de la primera festivitat dels difunts en què s’aplica oberts fins al vespre i també durant el llarg pont per
els cementiris d’arreu del país es van veure ahir plens a l’augment de l’IVA pels serveis funeraris passant del 8 al facilitar les visites més enllà de la jornada d’ahir.
albert guerrero / oriol bosch (ACn) / ajuntament de bellpuig
Una nota al cementiri de Tàrrega (a dalt), música al cementiri de Bellpuig (a sota) i vista del cementiri de Lleida ciutat (foto gran)
Creen una Cementiris plens per Tots
xarxa social
que ajuda Sants, un dia per recordar
en el procés
de dol els éssers estimats difunts
Les xarxes socials ja no Les necròpolis lleidatanes s’omplen de milers de ciutadans en la primera
només serveixen per re-
trobar vells amics, man- festivitat després de la forta pujada de l’IVA en els serveis funeraris
tenir-hi el contacte i co-
nèixer-ne de nous. També redacció / acn Aquesta mesura, tot i que ja va destacar que la tradició de
lleida / tàrrega
poden servir per acompa- s’havia anunciat, va enxampar recordar els difunts per Tots
nyar en moments difícils. Milers de catalans van ser no- alguns visitants per sorpresa Sants s’ha convertit en un tema Notes de
Aquest és el cas de Due-
lia, la primera xarxa soci-
vament fidels a la tradició de
Tots Sants i ahir es van atan-
(vegeu desglossament de la dreta).
D’altra banda, la Paeria de
“institucional i sagrat” per a la
seva família, que acudeix tota
l’Ajuntament
al d’ajuda en el procés de sar als cementiris d’arreu del Lleida ha informat aquesta set- junta a visitar els familiars di- en tombes
dol i malaltia avançada.
Vol ser el punt de troba-
país per recordar els seus és-
sers estimats desapareguts. La
mana que un 34% dels sepelis
al cementiri de Lleida (323) són
rectes que tenen enterrats al re-
cinte però també aquells cone-
de Tàrrega
da virtual per a persones majoria van aprofitar la visita incineracions. Això representa guts més íntims, com a senyal Al cementiri de Tàrrega
que han perdut un ésser per portar flors a les tombes i un augment respecte a l’any de “respecte”. alguns visitants es van
estimat o que estan en també netejar-les. Famílies sen- passat. El departament de Sant veure sorpresos al veure
procés de malaltia, per ceres amb grans i petits i també Anastasi del cementiri lleidatà NOVES TECNOLOGIES una nota informativa a
rebre consells entre usu- persones a títol individual es s’ha ampliat amb 332 nínxols i Una de les novetats que es la tomba dels seus éssers
aris, per obtenir informa- van deixar veure doncs pels re- la culminació de la sala ecumè- presentaven enguany és la in- estimats. Es tracta d’una
ció útil i ajuda externa. De cintes fúnebres que van restar nica amb vitralls de Pere Vall corporació d’un Sistema In- campanya de l’Ajunta-
fet, aquesta xarxa social oberts fins a darrera hora de de Pérez. formatiu de Cementiris (SIC) i ment targarí iniciada fa
està en funcionament des la jornada i en la majoria dels Un dels visitants al cemen- les làpides amb codi QR a Ce- uns dies per tal de com-
del juliol en fase de prova casos també durant tot el llarg tiri de Lleida, Benedicte Mir, mentiris de Barcelona. El pri- pletar el padró de titulars
i actualment ja supera els pont per facilitar l’accés més mer consisteix en la cerca de de nínxols, tombes i altres
500 usuaris. Els princi- enllà del dia d’avui. sepultures i de serveis relacio- sepultures del cementi-
pals grups de debat de la A les comarques de Lleida, Tres de cada nats amb els recintes funeraris, ri municipal. Tot plegat
comunitat són per la pèr- la necròpolis de Tàrrega va 10 dels sepelis que faciliten la interacció amb per tal d’aplicar la nova
dua d’un fill i de la pare- viure la jornada de Tots Sants que se celebren a l’usuari. Pel que fa a les làpides taxa de manteniment del
lla. La xarxa també tracta més curiosa arran de les notes Lleida ciutat ja són QR permeten accedir a infor- cementiri aprovada l’any
el dol anticipatori. informatives que l’Ajuntament incineracions mació sobre els difunts, com passat.
ha penjat en algunes tombes. vídeos i fotografies i textos.

4. 4 opinió divendres 2 de novembre de 2012
editorial cartes al director
Precaució al bosc carta oberta al president en funcions de la generalitat (2):
en el moll de l’os
Les recerques de boletaires van triplicar a l’octubre la mitjana mensual de rescats a
la muntanya. A més, a les comarques de Lleida van morir dos boletaries; una veïna Benvolgut senyor: el 26 de setembre us vaig adreçar una carta oberta que no ha estat contestada.
d’Oliana, a Port del Comte, i un veí de la Seu d’Urgell, a Coll de Nargó. Aquestes La situació política creada per la flameta eterna del vostre victimisme nacionalista i “l’agressió” cons-
tant a la nostra cultura i a la nostra llengua són els paràmetres principals de la vostra línia política. Ho
dades posen de manifest els perills que comporta el bosc. La precaució i la prevenció deia l’escriptor William Faulkner, “el passat mai està mort ni enterrat, ni tan sols és passat”. Hi ha fets
són els millors aliats quan anem al bosc. És la millor forma d’evitar que històrics i la fita de la Guerra civil espanyola n’és un d’ells i que pel seu significat deixen una empremta
indeleble a la memòria col·lectiva i provoquen un interès i una fascinació continuada. Amb tot, està
una activitat de lleure i molt saludable s’acabi convertint en una tragèdia clar que els consentiments de la història són possibles, inclosos temes moralment controvertits. No
que s’hauria pogut evitar. existeixen diferències dramàtiques entre els historiadors a l’hora de valorar, analitzar, jutjar i quantificar
les atrocitats incomprensibles com l’Holocaust, com els bombardejos sobre ciutats no estratègiques o
les massacres de poblacions civils. El consentiment de la Història exigeix, no obstant, interpretacions
rigoroses i científiques dels fets històrics i que l’autoritat professional, i l’ètica de l’historiador i polític
opinió hauria d’estudiar amb neutralitat, ponderació i prudència, en les tesis i conclusions plantejades. La
manipulació partidista de la Història és un dipòsit de greuges que solament alimenten la passió sepa-
radora.
Ernest Margall, el ‘Rosa Díez’ catalanista
Tots els nacionalismes, inclòs el vostre, en general es fabriquen el seu propi enemic exterior. El fet
diferencial estaria llavors cuinat per sentiments d’odi i rancúnia, i que la injustícia dels esdeveniments
passats són el brou de cultiu en la Història del present. El que té realment la política és la seva capacitat
josé luis raposo toja / torrefarrera
d’influència en la vida actual, al marge de la pròpia veritat. Pels nacionalistes, l’important és aconseguir
la implicació afectiva dels ciutadans en un passat reinventat i manipulat. I, per això, les derrotes com
Entre ambos personajes, existe una ralista, no la independencia y mucho la Diada dels nacionalistes catalans, resulta més atractiva que les victòries com instrument de “cohesió
cierta analogía, al menos en la parte menos de forma unilateral; tampoco nacional”. Hauria de separar-se, doncs, el treball dels historiadors, de les passions polítiques i electorals
final de su militancia en la familia so- recordará, todos los años en que estu- i del soroll del carrer, quedant sempre clar que la història no és una religió, no és una moral, i que la
cialista, es cierto que Rosa Diez, no ac- vo desempeñando cargos orgánicos y funció de la mateixa no és exaltar, sinó explicar .
És preocupant oblidar que en un Estat i en una autonomia democràtics, no correspon ni als seus par-
tuó de forma indisciplinada, como sí lo públicos, designado por el Partido So-
laments ni als poders judicials definir la veritat històrica. Des del seu naixement, la Història ha estat
hizo el Sr. Maragall de forma reiterada, cialista de Catalunya, ¡claro! de lo que relacionada amb el poder i l’han escrit els que d’una manera o altra han guanyat. Però de vegades és
pero ambos viendo las pocas posibili- se trata una vez más, es de defender més perniciosa la manipulació que els vençuts fan de les causes i circumstàncies de la seva derrota. En
dades de mantener sus privilegios den- los propios privilegios, en detrimento els nacionalismes català i basc existeix una visió generalitzada i equivocada també sobre la Guerra civil,
tro, han optado por marcharse, crean- de la gran masa social y socialista, no que la converteix en una agressió constant i infundada contra Catalunya i el país Basc. L’historiador
Eric Hobsbawn va plantejar que la història certa o inventada “era un element essencial de les ideologies
do su propio partido que, lógicamente, independentista, que lo aupaba y res- nacionalistes, ètniques, i eren, per tant, factors determinants per legitimar-la”.
defenderá sus propios intereses. paldaba. Els que tenim la sort de no pertànyer a cap formació política i que intentem mirar amb la màxima
En el caso de Rosa Diez, porque en- A río revuelto, ganancia de pesca- objectivitat en benefici de Catalunya, i també, perquè no, d’Espanya, tots els actes que en la pràctica
tendió que una parte del electorado de dores”. Es lo que usted está haciendo, haurien de ser solucionats pels polítics i governants de torn, tenim l’avantatge que pel fet de no partici-
centro derecha no se encontraba a gus- pues es muy fácil en un río fangoso par de la gran menjadora inventada actualment per viure de l‘erari públic, ens permet jutjar amb cura i
objectivitat l’actuació de la classe política que, com vós i com a candidat a president de la Generalitat
to ni debidamente representado por el con carencia de oxígeno, el que los pe- ens intenteu vendre, amb la immensa quantitat d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals, delega-
partido socialista, optando por ofre- ces piquen cualquier cebo que se les cions autonòmiques, consells audiovisuals, empreses públiques, vegueries, ambaixades… i que per més
cerse al mismo, cubriendo ese espacio ofrezca, intentando salvar su vida pero fragmentació del país, molts dels vividors de la política manipulen a la ciutadania i a l’opinió pública,
aparente; el caso del Sr. Maragall, es al mismo tiempo, condenándose a la legitimant els seus propis interessos, donant-nos, això si, lliçons i carnets de catalanitat. Prou ens faria
més contents que en lloc de viure de la flameta del victimisme etern procuréssiu minvar bastant una
diametralmente opuesto, aún cuando muerte, al ser pescados. Eso es lo que
Administració catalana desmesurada i de despeses sumptuoses, i que, abans de retallar com heu fet en
haya coincidencia en la resolución fi- algunos pretenden, en esta situación temes socials, ho féssiu en retallar la despesa innecessària i ens expliquéssiu clarament que és el que
nal, pues, viendo que el barco socia- de crisis política, económica, social y va passar al Palau de la Música catalana, què hi ha en les concessions de les ITV i que hi ha també del
lista hacía aguas, véanse los últimos de ideales, es muy fácil el echar cebos famós 3%, volent desviar l’atenció de la -entenc- desastrosa tasca de govern.
resultados electorales, al igual que engañosos a los potenciales votantes, Senyor president en funcions de la Generalitat: com a candidat tindríeu l’obligació de separar la polí-
tica econòmica dels mites nacionals i identitaris. Si voleu un estat independent, que jo i molts d’altres
siempre han hecho las ratas, abandona e igual de fácil es, que estos para so- catalans no, hauríeu de tenir en compte primer la seguretat, l’ordre, el benestar, l’economia i els pros i
el barco con la única finalidad de poner brevivir al difícil presente, “piquen”, contres de la vostra proposta secessionista que, per cert, no heu explicat encara, i omplir el cabàs de la
a salvo sus propios intereses; también condicionando su hipotético futuro. vostra pròpia responsabilitat amb el brindis del seny i la generositat. Ciceró va dir “els homes lliures
concurre otra circunstancia, que no se Pero no pasará nada, pues los políticos han de ser esclaus de la llei, l’ordre i la temprança”. Espero, doncs , que tingueu en compte la modesta
daba en el caso de Rosa Diez, es decir, irresponsables, siempre encuentran reflexió d’un català que porta Catalunya en el moll de l’os.
robert daura / lleida
desde dentro del partido ya se estaban culpabilidades ajenas, no reconocien-
alzando voces, en el sentido de que se do nunca las propias. educació pública és futur
le abriera expediente disciplinario al “A enemigo que huye puente de
Sr. Maragall, que concluyera con su plata”, Gracias Sr. Maragall por mar- La tarda del 8 de novembre serà molt especial: la comunitat educativa de Lleida demanarem, amb
expulsión del partido, con lo que no charse y en especial de esta forma “tan fermesa i serenor, la millora de les condicions d’escolarització dels nostres fills i filles, present i futur
d’aquest país. Potser és veritat que no aconseguirem res. O potser sí, potser ja ho estem aconseguint. La
tenía más alternativa que “Me voy an- sutil”, como diría un castizo. ¡Qué le
comunicació entre famílies i mestres està afavorint que la informació flueixi i que el que passa dins les
tes de que me echen”. vaya bonito!, pero eso si, lejos de la fa- aules sigui compartit per tota la comunitat educativa.
No debía o no ha querido recordar milia socialista, a la que ha vituperado Ara som conscients que el curs no només no ha començat amb normalitat, sinó que a més els nostres
el Sr. Maragall la etapa de su hermano con sus reiteradas actuaciones, contra- temors s’han convertit en realitat: temíem que es produís una greu massificació a les aules i així està
Pascual como presidente de la Genera- rías a los intereses de la sociedad pero, passant en moltes escoles –mentre altres estan mig buides-, en perjudici de l’atenció als nostres infants i
a la diversitat, i de les noves maneres d’ensenyar. Temíem que no es poguessin fer desdoblaments i ara
litat, desde dónde claramente se tomó sin embargo, muy favorecedoras a sus
no solament han disminuït sinó que, a vegades, s’ajunten els alumnes de dues classes en una -al pati,
la posición de defender un estado fede- propios intereses. perquè a classe no hi caben-. Temíem que disminuís el nombre de mestres i així ha estat, i a més han de
fer més hores i en poden dedicar menys a la preparació de les classes i a la comunicació amb mares i
pares perquè aquests puguin prendre el relleu coordinat de la seva formació. Temíem que es poguessin
reduir els ajuts per socialització de llibres i s’han suprimit, com tots els altres. Temíem que es reduïssin
conductor ha estat sancionat amb una
El maniquí copilot
el nombre de noves infraestructures però és que el tema està del tot parat, per posar només uns quants
multa. La gent ha de ser més honrada. exemples de la greu situació en que es troba l’escola pública avui.
Aquests comportaments són molt nega- I davant d’aquesta situació, i la preocupació que ens genera, podem restar plegats de mans, i deixar
joan zamora feixa / lleida
que l’escola dels nostres fills i filles, i la seva formació, se’n ressenti, o bé podem optar per la posició
tius per la joventut. Es comença fent això contrària: l’inconformisme. Aquest dilema és el que ens agradaria difuminar, aquella sensació que no
Espanya és el país de la picaresca, després es continua amb els excessos de podem canviar res, perquè compartim el convenciment que sí que es poden canviar les coses quan ens
de l’engany. Tots sabem que els acces- velocitat, saltar-se els semàfors en roig i hi posem units. No podem permetre que ens facin callar, que no ens deixin parlar d’altres maneres
sos a Madrid son molt complicats i per altres comportaments deplorables que d’actuar, que ens facin despenjar de les escoles les pancartes de denúncia d’aquelles situacions que, com
això es va habilitar un carril VAO per tots sabem. a famílies o mestres, ens indignen, i que, a més, se’ns remeti al compliment d’una normativa que els
els cotxes que porten més de dues per- mateixos que ens hi adrecen han escrit, obviant-ne d’altres d’universals i més justes, o a camins que no
El Govern d’Espanya tindria que fer
tenen recorregut perquè acaben allà on ells volen. Cal obrir noves vies i això és, precisament, el que la
sones, però un conductor espavilat va campanyes serioses de sensibilització comunitat educativa unida ens proposa, a tu, a mi, perquè tots desitgem el millor futur pels nostres fills
pensar que podia enganyar a la policia ja que hi ha molta gent que es relaxa a i per aquesta societat. El 8 de novembre serà un dia especial pels motius que ens hi apleguen, perquè els
i va confeccionar un maniquí amb les la carretera, i no n’hi ha prou amb els actes previstos –informa’t més a la teva escola- són fruit de les aportacions de tots plegats, i perquè des-
seves ulleres de sol, jersei, etc. El mani- anuncis de la DGT. Es clar que fan una prés d’això, a Lleida, mai més es tornarà a obviar la importància de l’educació. El 8-N vine als Jardins
quí era femení, i mirat de lluny podia gran funció però s’haurien de prendre d’Ernest Lluch de Lleida a partir de 2/4 de sis. Uneix-te i contagia!
enganyar, però es clar, el maniquí es- mesures més dràstiques i sancionar amb assemblea de l’acampada escolar (integrada per 25 centres educatius de les comarques de Lleida)
tava quiet i el van enxampar . Aquest multes més dures.

5. divendres 2 DE novembre DE 2012 opinió 5
opinió
El sector agrari i l’estat propi
jordi ciuraneta / número 9 de la llista de ciu al parlament de catalunya per la circumscripció de lleida
Aquests dies Catalunya viu en i hom no s’ha assessorat prou bé, desafavorides que requereixen més dir-hi la nostra sobre quotes i aran-
plena efervescència. Des de la mani- es corre el risc de fer el ridícul. Si, atenció i més esforç per part dels zels. I de l’Organització Mundial
festació del proppassat onze de se- al damunt, es pretén afegir al dis- poders públics. Com tampoc no po- de Sanitat Animal. I de la FAO. I de
tembre, i el posterior cop de porta de curs un toc d’amenaça, convé anar dem deixar de banda que, quan calia l’OCDE. I de tots els organismes in-
Mariano Rajoy a les aspiracions de encara més amb compte. La senyo- ajustar els imports de finançament ternacionals relacionats amb l’activi-
dotar-nos d’un finançament adequat ra Sánchez–Camacho no ha seguit dels programes a les quantitats dis- tat agrària i el medi rural. La nostra
a les necessitats del país, els esdeve- aquestes precaucions tan elementals ponibles, era Catalunya la que rebia presència exterior repercutiria de
niments s’han precipitat. Un gran i el resultat és una patinada monu- la tisorada. Per fi, no ens en podem manera força positiva sobre el sec-
nombre de catalans subscriu plena- mental. Vegem-ho amb detall. oblidar ni un minut de les invasions tor i el país en conjunt. No tot serien
ment les paraules d’Ovidi Montllor: Aquestes afirmacions parteixen competencials, de les duplicacions flors i violes, és clar, però tindríem la
“Ja no ens alimenten molles. Ja volem el de la base que la Catalunya - estat de serveis o de la deslleialtat institu- possibilitat d’explicar qui som, què
pa sencer”. I el pa sencer es diu estat quedaria fora de la Unió Europea, cional. Fins el punt que el que no és volem i de quina manera pretenem
propi. una apreciació que, com ha quedat gens segur és que els nostres pagesos contribuir al desenvolupament eco-
Seria llarg descriure com és que acreditat al llarg dels darrers dies, segueixin tenint ajuts si continuem nòmic i a la sortida de la crisi.
s’ha arribat en aquest punt. Per a està per demostrar. Fins i tot dos sota la pesada mà de l’administració I, per fi, amb un estat propi tin-
sintetitzar, n’hi haurà prou amb dir comissaris com la senyora Reding i espanyola, que ha acreditat sobrera- dríem la capacitat de recaptar i ges-
que la societat catalana està cansa- el senyor Almunia ho posen en dub- ment la seva insensibilitat envers la tionar tots els nostres impostos i les
da de maltractaments, menyspreus, te. Per tant, ja d’entrada, les previ- nostra problemàtica. nostres cotitzacions socials i de de-
mentides i incompliments. I està sions apocalíptiques de la senyora I doncs, què hi guanyaríem, amb terminar a què els volem dedicar.
disposada a esdevenir propietària i Sánchez–Camacho s’han de deixar un estat propi, en matèria agrària? Incloent la solidaritat, que aleshores
protagonista del seu propi destí. en quarantena. Més encara, si tenim Doncs, d’entrada, una cosa molt im- no seria forçada, sinó voluntària.
Aquesta pretensió, com no podia en compte que Catalunya és contri- portant: la capacitat de decidir sobre En termes pràctics, voldria dir més
ser d’altra manera, ha suscitat la re- buent neta a les arques comunitàri- què volem fer, com ho volem fer i on i millor política de desenvolupa-
acció immediata dels que no poden es. ho volem fer. I, alhora, la possibilitat ment rural, d’estructures agràries,
ni imaginar que Catalunya esde- Hi ha més, però. Considerant l’ex- d’influir en els processos d’elabora- de consolidació del teixit productiu
vingui algun dia plenament lliure periència del darrer quart de segle ció i gestió de les polítiques comu- i de millora de la connexió produc-
i sobirana per l’exercici democràtic de pertinença al club comunitari, nes a escala europea. Una potestat ció–transformació–comercialització.
de la voluntat de la seva ciutadania. ens consta que podríem haver obtin- essencial que avui no tenim, per la Voldria dir, en definitiva, que comp-
La seva singular concepció de les gut més recursos si la voluntat del qual cosa ens veiem sotmesos als de- taríem amb més recursos per a crear
coses els duu a utilitzar l’amenaça i govern estatal de torn s’hagués de- terminis d’una administració central les condicions que permetin millo-
la desqualificació com a instruments cantat més per l’eficàcia i l’eficiència que només se’n recorda de nosal- rar la retribució de l’esforç del pagès,
per a fer política. I, com que quan que pel clientelisme polític. No ens tres per a recaptar. Les coses poden del ramader, del silvicultor.
“el mal ve d’Almansa a tots alcança”, n’oblidem de les hores de desesperat canviar de manera substantiva si Per això, per totes aquestes coses,
també li toca el rebre al sector agrari. regateig per aconseguir més diners comptem amb representació pròpia val la pena treballar per l’estat propi.
Perquè, com és conegut, la senyora per a finançar els nostres programes als consells de ministres i podem fer Per això i per a poder deixar als nos-
Sánchez–Camacho va anunciar que, de desenvolupament rural, o per sentir la nostra veu sense intermedi- tres fills un país pròsper, organitzat
si Catalunya esdevé estat, els nos- arrencar alguna concessió quant als aris en els fòrums europeus. i eficient, del qual tots plegats ens
tres pagesos perdran el suport de la sistemes de càlcul per a la distribu- Un estat català podria ser, a més, puguem sentir orgullosos. Potser la
PAC. ció dels ajuts, o per argumentar que membre de la Organització Mundial senyora Sánchez–Camacho vol una
Quan es parla del que no se sap, a Catalunya també hi tenim zones del Comerç, un marc propici per a altra cosa.
Fins a l’11è dia
permanent del secretariat intercomarcal d’ustec-stes / lleida
No, no és el títol de cap pel·lícula. rents mesures d’atenció a la diversitat de 2011, amb nocturnitat i traïdoria, d’un periodista, Mas responia que en
És el nombre de dies lectius que –ja de per sí prou precàries degut a les durant una sobretaula i en plena ca- cas que Catalunya esdevingués un nou
l’alumnat de l’escola pública –i el seu contínues retallades implementades. nícula estival obeint els dictats de la estat d’Europa l’edat de la jubilació
professorat- ha de restar a l’espera de Tant se val que el professorat, escàs troica. Això sí que és important –l’en- seguiria sent els 67 anys, es continu-
que el Departament d’Ensenyament i maltractat per les diferents Admi- greix amb els diners de tots dels bene- aria pagant per l’ús de les autopistes,
es digni nomenar el professorat subs- nistracions educatives en els darrers ficis de la banca- i no pas que l’alum- potser no tindríem exèrcit però n’hau-
titut que cobreixi les eventuals baixes anys, vegi augmentada encara més la nat d’aquest país estigui no només ríem de pagar els serveis d’algun més
que es van produint al llarg del curs seva tasca habitual. Res no hi fa que atès sinó escolaritzat en les millors o menys proper, etc. Nosaltres, avui,
escolar en els centres educatius. Dues alumnes de tres, quatre o cinc anys condicions possibles. S’esgoten els arribades les primeres fredorades que
setmanes de classes, en el millor dels no tinguin durant aquests almenys adjectius per qualificar aquesta ridí- és de preveure que com sempre faran
casos, durant les quals els nois i no- 10 dies un mestre o mestra de refe- cula i inexplicable mesura implemen- augmentar el nombre de baixes en els
ies, les nenes i els nens, hauran de ser rència. Tot això no importa perquè el tada pel perillós tàndem Wert-Rigau. centres educatius, li preguntem: un
atesos pel conjunt de mestres i profes- gran objectiu és d’una altura moral No és pas estrany ,doncs, que creixi cop assolides les estructures d’Estat
sors de les escoles i els instituts que molt superior: “la prioritat absoluta a cada dia que passa la indignació de també caldrà esperar fins l’11è dia a
hi restin. Tant és que fruit d’això s’ha- és el pagament del deute”, segons la comunitat educativa palesada en la rebre el professorat substitut nomenat
gin de desmuntar durant aquests dies que diu ara la Constitució arran del manifestació del passat 27 d’octubre a per atendre com es mereix la població
grups de reforç, desdoblaments, dife- canvi aprovat pel PSOE i el PP l’estiu Barcelona. Fa pocs dies, i a preguntes escolar d’aquest país?
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes divendres 2 de novembre de 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
 Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
Guia dels indrets mítics i llegendaris de la SALA 1 De dime. a dij. 8: 16.30
EXPOSICIONS Ribagorça Romànica. A les 19.30, xerrada CONFERÈNCIES frankenweenie
SALA 1 De div. a dij. 8: 18.40, 20.40, 22.30; golfa dime.
vacaciones en el infierno
Guissona en blanc i negre sobre l’Alimentació en vaquí de carn exten- Xerrada i garrotins div. diss: 00.30
Sala polivalent de Guissona. Local de l’Associació Guixanet de el ladrón de palabras SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.15, 18.15, 20.20, 22.20;
siu a càrrec de Jorge Ruiz del Olmo, ve- golfa dime. div. diss: 00.20
19.00 hores. terinari dels Serveis Tècnics de l’empre- Tàrrega. sinister SALA 3 De dime. a dij. 8: 16.10, 18.15, 20.20, 22.30;
Aquesta tarda tindrà lloc la inauguració 20.00 hores. golfa dime. div. diss: 00.30
de la mostra de fotografies Guissona en sa AGRIGAN. A la nit, ball de fira amb
Per celebrar la diada del Correllengua, skyfall. 007 SALA 4 De dime. a dij. 8: 17.00, 19.45, 22.30
blanc i negre, una col·lecció d’imatges el grup Il Puto Musicante. SALA 5 De dime. a dij. 8: 16.20, 18.20, 20.20
xerrada-col·loqui amb Panoràmica i ca- hotel transilvania
dels carrers i racons emblemàtics de la SALA 5 De dim. a dij 8: 22.15; golfa dime. dv. ds: 00.20
mins del català amb Joan Terrassa, lin- venganza. conexión estambul
població realitzades per Jordi Bonet. Jornades culturals Jaume I güista. A partir de les 23.00, al Casal SALA 6 De dime. a dij. 8: 16.00, 18.05, 20.10, 22.25;
lo imposible
Estatge social del barri de Jaume I de Popular el Rostoll, taller de garrotins i golfa dime. div. diss: 00.30
ACTES POPULARS Lleida. sopar. lo imposible SALA 7 De dime. a dij. 8: 17.00, 19.15, 21.30; golfa
dime. div. diss: 23.45
Fira Ramadera de Tots Sants i 8a SALA 8 De dime. a dij. 8: 16.15, 19.00, 21.45; golfa
19.30 hores. skyfall. 007
Festa del Cep a Vilaller TEATRE dime. div. diss: 00.30
El barri celebra les seves jornades cultu- SALA 9 De dij. a diu: 17.15, 19.15
Vilaller. Antología del sainete hotel transilvania. (cat)
La vila celebra la Fira Ramadera de Tots rals amb la inauguració a càrrec del re- looper SALA 9 Dime. i de dill. a dij: 16.45, 19.00, 21.45; de dij.
gidor del barri Josep Presseguer. A més,
Sala 1 del Teatre de l’Escorxador de a diu: 21.45; golfa dime. div. diss: 00.15
Sants i la 8a Festa del Cep amb un es-
morzar popular a partir de les 10.00. A Lleida. argo SALA 10 De dime. a dij. 8: 16.40, 19.30
inauguració de l’exposició Aquarel·les en
les 10.30, exposició i concurs de bestiar. 21.00 hores. paranormal activity 4 SALA 10 De dim. a dj. 8: 22.15; golfa dime. dv. ds: 00.20
memòria del pintor Màrius Carretero, i La Zambra, Grup de Teatre de la Casa
Per la tarda, a les 17.00, espectacle Car-  Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
roconte. Una hora més tard, presentació semblança de la seva vida i obra a càrrec de Andalucía de Lleida, representa An- a roma amb amor (cat) SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15
del llibre de Pep Coll i Jep de Moner de Víctor Carretero, fill de l’artista. tología del sainete, comèdia en castellà. SALA 3 De dime. a dij 8: 16.20, 18.10
si de verdad quieres...
SALA 3 De div. a dij: 20.00, 22.05
CAP DE SETMANA el hombre de las mariposas
el fraude SALA 4 De dime. a dij 8: 16.15
s’iniciarà aquest cap de setmana al mu- lo imposible SALA 4 De dime. a dij. 8: 18.15, 20.20, 22.25
Dissabte nicipi d’Alcanó amb l’obra Atracament ESPORTS  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
de pel·lícula amb el grup Mont-Teatre de Caminada per la diabetis skyfall De dime. a diss. i de dill a dij: 16.30, 19.10,
Montoliu de Lleida. 21.45; diu: 19.30, 22.10
ACTES POPULARS Sortida: Centre Cívic de Balàfia.  Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
La família irreal 09.15 hores. De dime. a dij. 8: 15.40, 16.20, 17.15, 18.20,
Dissabtes infantils L’Associació de Diabètics de Lleida ha
skyfall. 007
19.00, 19.50, 20.30, 21.00, 21.40, 22.30; esp. diu:
llibreria Abacus de Lleida. Rambla Teatre de la Llotja. Lleida.
21.00 hores. organitzat una caminada per la diabe- 11.45, 13.00, 13.40, 14.25; golfa dime. div. diss:
d’Aragó, 14 de Lleida. tis amb un recorregut per la Mitjana. A 23.10, 23.40, 00.20
Minoria Absoluta - Dagoll Dagom pre- De dime. a dij. 8: 16.00, 18.10, 20.20, 22.30; esp.
12.00 hores senta La família irreal. Sota la hipòtesi més, s’oferirà una xerrada informativa argo
Els presenten l’activi- sobre el projecte solidari de l’associació diu: 11.40, 13.50; golfa dime. div. diss: 00.40
de que la família reial no és una família looper De dime. a dij. 8: 18.00, 20.05, 22.15; esp. diu:
tat Nit de fantasmes. Per a nens i nenes de sang blava que viu una vida de luxe i d’una pràctica de bioenergètica de 11.40; golfa dime. div. diss: 00.20
de tres a vuit anys. heretat del passat sinó que ha d’enfron- l’APEB. Es realitzaran dues rutes, una frankenweenie De dime. a dij. 8: 16.15; esp. diu: 13.50
tar-se a la pressió de la crisi econòmica, de curta de cinc quilòmetres i una altra De dime. a dij. 8: 16.25, 18.20, 20.15, 22.10; esp.
Correllengua 2012 ladrón de palabras (cat)
els actors han decidit tancar-los en un de llarga de 10 quilòmetres. diu: 12.15, 14.25; golfa dime. div. diss: 00.05
Plaça de l’Església d’Alguaire. teatre i donar-los la feina de fer riure al brave De dime. a dij. 8: 16.50; esp. diu: 12.00, 14.25
16.30 hores públic. L’art funerari venganza: conexión estambul De dime. a dij. 8: 18.45, 20.40, 22.30; golfa
Llengua Cultura Llibertat organitza el Punt de trobada: porta nova del ce- dime. div. diss: 00.25
De div. a dij.: 16.15, 18.00; esp. diu: 11.30, 13.40
Correllengua 2012 amb una cercavila a
càrrec dels Tabalers i Grallers dels Di-
CONFERÈNCIES mentiri de Lleida. diarios de greg: días de perros
De div. a dij.: 19.45, 21.50; golfa div. diss: 00.00
11.00 hores. el fraude
ables d’Alguaire. A les 17.00, al Casal, El nou marc econòmic de vacaciones en el infierno De div. a dij.: 15.45, 17.30, 19.10, 20.50, 22.30;
Aquest matí es farà un nou itinerari so-
lectura del manifest, Ball de Bastons de Catalunya com a Estat bre L’art funerari en el qual comptarem esp. diu: 12.00, 14.05; golfa div. diss: 00.15
Balaguer i Els Merlinets. En acabar, sar- Sala de Cervià de les Garrigues. lo imposible De dime. a dij. 8: 15.50, 16.30, 17.20, 18.00,
amb el guiatge de la professora Magda 18.40, 19.30, 20.10, 20.50, 21.40, 22.20; esp. diu:
danes i berenar per a tothom. 19.00 hores. Balcells de l’Escola Municipal de Belles 11.30, 12.00, 12.10, 13.40, 14.20; golfa dime.
A càrrec d’Anton Gasol i Magriñà, tin- Arts de Lleida. Ens explicarà i analit- div. diss: 23.00, 23.50, 00.30
Cercavila amb els Margeners de drà lloc la xerrada El nou marc econòmic zarà les diferents funcions culturals hotel transylvania De dime. a dij. 8: 15.45, 19.15, 22.45; esp. diu:
Guissona de Catalunya com a Estat. d’aquest art que veurem al Cementiri 12.15
Plaça Bisbe Benlloch de Guissona. Municipal de la ciutat. hotel transylvania (cat) De dime. a dij. 8: 17.30, 21.00; esp. diu: 14.00;
18.00 hores golfa dime. div. diss: 00.30
Els Margeners de Guissona, els Gegan- hotel transylvania (3d) De dime. a dij. 8: 16.30, 18.25; esp. diu: 11.30,
ters de Guissona i els Carranquers de Diumenge ACTES POPULARS 13.15
las aventuras de tadeo jones De dime. a dij. 8: 16.45, 18.35, 20.20; esp. diu:
Cervera celebren una cercavila per la 4a Festa del Vi de Lleida 11.40, 13.30
vila. Plaça Ricard Viñes. De dime. a dij. 8: 22.05; golfa dime. div. diss:
MÚSICA 11.00 hores
paranormal activity 4
00.00
Correllengua 2012 La nit de les nines Durant tot el dia se celebra la 4a Festa sinister De dime. a dij. 8: 16.35, 18.35, 20.35, 22.35; esp.
Plaça del Carme. Tàrrega. diu: 12.30, 14.35; golfa dime. div. diss: 00.35
Sala 1 del Teatre Municipal de l’Escor- del Vi amb tast de vins de la Ruta del Vi  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
18.00 hores xador de Lleida. de Lleida-Costers del Segre i de la gas-
Celebració de l’Aplec de Cultura Popu- el profesor SALA 1 De dime. a dij. 8: 15.00, 16.50, 18.45, 20.40,
18.00 hores. tronomia lleidatana. A les 19.00, sorteig 22.30
lar amb xocolatada i espectacle infantil Arts Dansa presenta unes fades que aju- de lots de vi i d’un cap de setmana de SALA 2 De dime. a dij. 8: 15.00
amb Albert Show. A les 20.00, des de
COSMOPOLIS
daran un sabater i la seva filla a fer unes turisme enològic per a dues persones a cartas a elena SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.50
l’Ateneu, xerrabars amb entrepà i cas- boniques sabates per a la princesa. la Ruta del Vi de Lleida.
tanyes. A les 22.00, als jardins de l’Ate- el nombre SALA 2 De dime. a dij. 8: 18.45
neu, sopar amb monologuista i acudits amor bajo el espino blanco SALA 2 De dime. a dij. 8: 20.40
TEATRE Titelles pel medi ambient SALA 2 De dime. a dij. 8: 22.30
i concurs de porronaires. Jardins del Segrià. Partida Cunillàs, 82 el artista y la modelo
Embolic a la granja o apóstolo SALA 3 De dime. a dij. 8: 15.00, 18.00, 21.00
Taller de ciència de Lleida. the deep blue sea SALA 3 De dime. a dij. 8: 16.25, 19.25, 22.30
Gran Teatre de la Passió. Cervera. 12.00 hores
CaixaForum de Lleida. 18.00 hores.  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
18.00 hores Un diumenge més se celebra l’activitat SALA 1 Div: 19.00, 22.30; diss: 20.15, 22.30; diu: 16.00,
Embolic a la granja és l’obra que represen- lo imposible
Posa a prova la teva agilitat mental amb Titelles pel medi ambient amb la repre- 18.15, 20.25; dill: 22.15
tarà la companyia La Baldufa, dins el cicle sentació de l’obra Animalets animats.
jocs matemàtics sorprenents. Apren- Xarxa, teatre infantil i juvenil. lórax (cat) SALA 1 Diss: 18.15
dràs a calcular amb un àbac, enviaràs skyfall SALA 2 Div: 19.00, 22.30; diss: 17.30, 20.15, 22.45; diu:
missatges xifrats i descobriràs, tot ju- XII Mostra de Teatre Còmic Ama- Diada castellera 17.30, 20.15; dill: 22.15
gant, que el món de les matemàtiques Plaça Major de Guissona. vacaciones en el infierno SALA 3 Dv: 19.00, 22.30; ds: 18.20, 20.20, 22.30; diu:
teur de les Garrigues 16.20, 18.20, 20.20; dill: 22.15
pot ser fascinant i divertit. 12.30 hores
El Vilosell. Diada castellera amb l’actuació dels  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
18.00 hores. skyfall SALA 1 Div: 22.30; diss: 20.00, 22.30; diu: 17.30, 20.15;
MÚSICA El Consell comarcal de les Garrigues i
Margeners de Guissona, els Minyons
de Terrassa i els Castellers de Sant
dill: 22.15
Madama Butterfly l’Ajuntament de les Garrigues organit- pirates! SALA 1 Diss: 18.15
Cugat.
Sala Nausica de l’Ateneu Popular de zen una nova sessió de la XII Mostra de 7 dias en la habana SALA 2 Div; diss: 22.30; diu: 20.00
Teatre Còmic Amateur de les Garrigues frankenweenie SALA 2 Diss: 18.30, 20.00; diu: 16.15, 18.15; dill: 22.15
Ponent. amb l’obra El criat de dos amos a càrrec PROJECCIONS
19.30 hores.  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
del grup Enric Borràs. Cinema familiar
El cicle Dissabtes, música a l’Ateneu, acull venganza: conexión estambul Div, diss: 22.15; diu: 19.30
la projecció comentada de Madama But- Una paradeta particular CaixaForum de Lleida. els cadells i el codi marco polo Diss: 19.15
terfly, una òpera de Giacomo Puccini. Teatre Ateneu de Tàrrega. 12.00 hores el canguro Diu: 17.30
Dins del cicle d’activitats familiars,  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
18.15 hores.
TEATRE Representació de l’obra Una paradeta par- aquest matí es podrà gaudir dels curts ice age 4 (cat) Diu: 17.00
ticular amb la Companyia La Bleda. Mai en castellà i sense diàlegs del Viatge Diu: 19.30; dill: 22.15
N-Ego a Mart i altres mons de plastilina, per a venganza: conexión estambul
no havia estat tant divertit anar a mercat!  Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
Sala 2 del Teatre Municipal de l’Escor- Sobretot si la mestressa de la paradeta és nens i nenes a partir de vuit anys.
xador de Lleida. pirates! (cat) Diu: 17.00
la masoBleda.
19.00 i 20.30 hores. Racons de Verdú a roma amb amor Diu: 20.00
Miscel·lània Teatre i Amartis represen- Familia y trastos viejos Església de Santa Maria de Verdú.  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
ten l’obra multidisciplinar N-Ego. Espai 3 de Lleida. 19.00 hores ice age 4 (cat) Diss: 18.15
19.00 hores. Projecció dels Racons de Verdú de venganza: conexión estambul Diss: 22.30
Vesprades teatrals SOM D Teatre ofereix, en clau d’humor, Francesc Corpas i Farners Casas. Un si de verdad quieres... Diu: 17.00, 19.30; dill: 22.15
Sala Polivalent d’Alcanó. una obra on tres famílies d’ambients audiovisual que s’endinsa pels carrers  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
19.00 hores. socials diferents resolen un mateix pro- de la vila mostrant els seus racons més Div: 22.00; diu: 17.00
El circuit de teatre amateur del Segrià blema sobre les persones grans. poètics i amagats. contrarreloj
si de verdad quieres... Diss: 22.00; diu: 18.40
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat lo imposible Dima: 21.30

7. Cap a on va el periodisme?
Cap a on va la publicitat?
Nous models d’ingressos
+ de 15 ponents
4es Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals
Tim Rowell Gumersindo Lafuente
Apps i mòbils Periodista
Els 10 errors a Del paper a la xarxa:
evitar si vols una La difícil transició
aplicació exitosa per d’un ofici i d’una
a la teva publicació indústria
Regne Unit Espanya
8 de
novembre
Josep-Lluís de Gabriel Piet Bakker
2012 Màrqueting digital Professor i periodista
Les 10 principals Els periodistes
tendències en com a agregadors
Auditori Màrqueting Digital i community
Cosmocaixa 2013 managers
Barcelona Catalunya Holanda
Una cita ineludible. Pren nota!
Preus especials Inscripcions:
fins al 21
d’octubre. www.jornadespremsagratuita.com
Tel: 93 452 73 71 - jornades@acpg.cat
organitza: amb el suport de: col.labora: