TITULAR: Desallotgen 3 cases als Omells per por que caigui una roca

1. dilluns 8 D’octubre 2012
Desallotgen 3 cases
als Omells per por
que caigui una roca laia escoté (acn)
o “La pedra, de La causa, les
> Ros, mantenidor del 15 tones, es pluges i unes
podria endur
Certamen Marià, destaca
els 3 immobles”
filtracions en
els valors de l’Acadèmia
L’alcalde dels Omells de el dipòsit
avui Pàgina 3 na Gaia, Delfí Escoté,
tem que si la roca de 15
tones cau “es podria en-
Encara no hi
dur els 3 immobles”. A la ha data perquè
foto, els despreniments els evacuats
previs vora les cases, que
han alertat de la possibi- puguin tornar
litat d’un mal major. Comarques Pàgina 9
> Més de 2.000 collistes
a l’Aplec de la Tardor
TEL.: 973 260 065 - FAX: 973 261 067
efe
lleida Pàgina 7
Messi CR7
2 2
> La Fira de la Màgia
de Montgai vol ser un
referent a nivell estatal
comarques Pàgina 9
1
Racing B
1
Lleida Esportiu
esports Pàgina 12 Esports P. 12
cr3ativa
cat
Núm. 1.642 Any 7 / BONDIA
Consulteu les condicions de l’oferta. Possibilitat de finançament. Preu sense IVA.
973 260 580
615 800 400
Av. Prat de la Riba, 18 · Lleida
www. acromat .cat

2. 2 d’interÈs dilluns 8 d’octubre de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
8/26
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091 Sort
08.02h 13/26
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 19.27h Martinet
El Pont 10/25
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Enlloc d’anar cap a l’hi-
de Suert
Urgències mèdiques 8/25 cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 vern, les temperatures d’Urgell
11/26
12/24
Gósol
Hospital de Santa Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
reculen cap al setembre minvant
Tremp
14/29 alt urgell berguedà
Comitè Anti-sida 973 221 212
Nova setmana i el temps que segueix sense
Alcohòlics Anònims 629 779 654
mostrar grans canvis. Suavitat, massa i tot, i pallars
Comedores compulsivos 676 060 624
pocs núvols. Ni tan sols els que ahir dona- jussà Solsona
Fibrolleida 649 873 838
14/28
ven lleganys al cel ens voldran acompanyar
Creu Roja
avui. Al Pirineu sí que aquesta tarda se’n
Lleida 973 279 900 solsonès
Agramunt 973 390 880 formaran alguns, però encara sense cap plu- noguera
Balaguer 973 445 795 ja. Les temperatures segueixen sent imprò-
Cervera 973 532 084 pies per a un 8 d’aoctubre, ja que tocarem
segarra
Les Borges Blanques 973 143 493 els 30 graus un altre cop al sud. La nit no Balaguer
Mollerussa 973 711 282 14/29
massa fresca. Així estarem fins dijous.
Tàrrega 973 500 679
Cervera
Serveis funeraris 973 237 206 13/28
Servei de Suport urgell
Dimarts
Dimecres
en el Dol de Ponent 973 501 503 pla d’urgell
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Mollerussa Tàrrega
Lleida 15/30
Estació d’Autobusos 973 268 500 14/29
15/30
farmàcies aVUI
De 9.00 a 22.00 h
segrià
Les Borges
Isanta Alcalde Porqueras, 76 Blanques
Solsona Passeig de Ronda, 16 15/30
De 22.00 a 09.00 h garrigues
Mola Vallcalent, 45
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Seuma Mariola, 39
Isanta Alcalde Porqueras, 76
De 22.00 a 09.00 h
Freixinet Passeig de Ronda, 70
Al·lèrgies (del 2-10 al 8-10)
Parietària 1 = Pi - -
Gramínies 2 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze - -
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe - - Xiprer - -
Melcoratge - - Alternaria 4 =
Om - - Cladosporium 4 =
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4
Baix 1 Alt 3
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ?
Albesa 99.4
Alguaire 96.5
Almenar 107.7
Corbins 107.1
Rosselló 107.5
Agència d’Assegurances
Serveis Laborals
Assessorament Comptable i Fiscal
Adreça: Av. Catalunya 6 Tel. 973 310.218 – 973 50 14 06
Població: Tàrrega e-mail: assessoria@purgimon.com

3. dilluns 8 D’octubre DE 2012 avui 3
religiositat
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha estat el mantenidor Durant la seva alocució el paer en cap va posar en relleu l’espai de lleure que és per als joves i el seu paper en la
del Certamen Marià en el 150 aniversari de l’Acadèmia el que l’Acadèmia ha representat com a espai de cultura, transmissió de valors de tradició cristiana, i va recordar
Mariana, en un acte que va tenir lloc ahir a la tarda en de religiositat, de tradició i de llibertat en els anys en que aquest mateix mes de maig la institució va rebre la
un Paranimf de l’Acadèmia que es trobava ple a vessar. què no s’havia assolit la democràcia. També va remarcat Placa de la Paeria al mèrit cultural i artístic.
Àngel Ros, mantenidor en els
150 anys de l’Acadèmia Mariana
L’alcalde de Lleida posa en relleu el que l’Acadèmia ha representat com a espai de cultura,
de religiositat, de tradició i de llibertat en els anys en què no s’havia assolit la democràcia
ajuntament de lleida
redacció
lleida
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
va ser el mantenidor del Certa-
men Marià, en honor a la Verge
Blanca de l’Acadèmia, copatro-
na de la ciutat.
Sense cap mena de dubtes, la
d’enguany ha estat una edició
especial, ja que coincidia amb
la celebració del 150è aniversa-
ri de la fundació de l’Acadèmia
Mariana.
Durant el seu parlament,
l’alcalde de Lleida va explicat
que l’Acadèmia Mariana es va
fundar per enaltir la Verge per
mitjà de la literatura i va recor-
dar als qui en tot aquest temps
han exercit un paper força des-
tacat en el marc d’aquesta ins-
titució.
Espai de cultura i de reli-
giositat
Àngel Ros va posar en re-
lleu el paper que l’Acadèmia
Mariana ha representat, sent
Les autoritats amb els premiats del Certamen Marià
un espai de cultura, de religi-
ositat, de tradició i també, va En aquesta mirada enrere,
remarcar, un espai de llibertat Àngel Ros també va recordar
El Paranimf de
ajuntament de lleida
en anys difícils, en els quals no quan ell escrivia les pàgines de
s’havia assolit encara la demo-
cràcia.
l’Acadèmia, divulgació científica al Diario
de Lérida, durant la dècada dels
El mantenidor del Certamen ple a vessar anys 70.
Marià d’enguany també va vo- En la seva intervenció, l’al-
ler recordar com el cristianis- per acollir la calde va destacar com l’Acadè-
me i els seus edificis van ser
un espai de llibertat durant el
celebració mia s’ha dedicat en cos i ànima
a la seva missió religiosa, però
franquisme i com hi havia una El Certamen Marià comptà també com s’ha obert a la ciu-
capacitat d’expressió i de dià- amb la presència del bisbe tat i als nous temps, al costat d
leg, obert a totes les ideologies, de Lleida, Joan Piris; el con- ela seva gent i de la cultura del
convertint-se en un referent, seller d’Agricultura, Josep país.
també en la transició democrà- Maria Pelegrí; el director de Ros va subratllat l’espiritua-
tica. l’Acadèmia Mariana, Joan litat, la tradició, el pensament
Viñas, i mossèn Salvador cristià i la cultura que significa
Projeccions de cinema Gené. Diversos regidors de aquest espai. I també el paper
d’art i assaig la Paeria i autoritats locals que desenvolupa en el lleure,
Fent memòria, el paer en cap van assistir a l’acte que s’ha incidint en els joves, amb la
també va compartir amb els fet al Paranimf de l’Acadè- transmissió de valors de tradi-
presents alguns moments de la mia, que s’omplí a vessar ció cristiana.
seva joventut, quan van orga- en aquesta celebració. El Pa-
nitzar des del Cineclub Lleida, ranimf va ser l’escenari que Esment a la Placa de la
del Centre Excursionista de també acollí el posterior lliu- Paeria
Lleida, projeccions de cinema rament de premis dels jocs En aquesta sentit, el paer en
d’art i assaig, amb pel·lícules florals, únics al món, en ho- cap també va voler fer esment
de directors tan significatius nor de la Mare de Déu. L’ac- de la Placa de la Paeria al mèrit
d’aquells temps com van ser tuació de l’Orfeó Lleidatà va cultural i artístic que l’Ajunta-
els casos de Buñuel, de Fellini i cloure l’acte, amb la interpre- ment de Lleida va concedir-li
de Bergman, entre altres exem- tació de peces musicals. Missa a l’Oratori de la Verge Blanca, abans del certamen al maig a aquesta entitat per la
ples. seva extensa trajectòria.

4. 4 opinió dilluns 8 d’octubre de 2012
editorial
Madrid vol que la UE es pronunciï sobre una possible independència de Catalunya
El Govern espanyol està acollant la Unió Europea de Catalunya com a estat sobirà ala UE. L’absència té el vistiplau de tots els espanyols. Llavors, partint
perquè es posicioni davant de la possibilitat d’una de precedents respecte a l’aparició d’un nou estat que d’aquest supòsit, per què l’Executiu estatal vol saber
Catalunya independent. La petició arriba després que se separi d’un altre que ja era estat membre genera què pensa la Unió Europea? Segurament,
algunes veus com la de la comissaria Viviane Reding opinions de tot tipus. Tot i això, des de Madrid s’asse- perquè avui per avui a Espanya qui mana és
afirmessin que no hi veu impediments per l’entrada gura que no s’acceptarà una hipotètica secessió si no Brussel.les en ‘coalició’ amb Angela Merkel.
opinió
ha deixat de ser així per al Govern importància per al ple desenvo-
Ho haurem de fer nosaltres de Madrid. lupament del seu potencial logís-
joan reñé i huguet / president de la diputació de lleida
Per fer un símil d’actualitat, a tic en relació amb el transport de
les comarques de Lleida els passa mercaderies a nivell europeu .
No deixa de ser una paradoxa internacionalització, com és el cas com a la recentment inaugurada Algunes de les virtuts del poble
que en uns moments de possibi- de la reclamada autovia Lleida- terminal de contenidors del port català són el diàleg i la paciència.
litats emergents, quan les comar- Tarragona o l’autovia Lleida- de Barcelona, la més important Però per molt diàleg i paciència
ques de Lleida necessiten més que Aran, que res fa pensar que pu- dels ports de la mediterrània si que tinguem, a l’altre costat no hi
mai moure mercaderies a l’exteri- guin ser una realitat d’aquí a poc no fos que els governs espanyols ha ningú. Ens hi trobem cada dia.
or amb més celeritat, volum i efi- temps. s’han negat a construir els acces- Som davant d’un mur insalvable
càcia, la inacció i falta d’inversió De la mateixa manera que el sos compromesos des de fa deu que no escolta i ens mena a una si-
del Govern espanyol ens empe- despropòsit de la N-II, al seu anys. L’única sortida d’aquests tuació d’encallament insostenible
nyen a un carreró sense sortida. pas per les comarques gironines, contenidors cap a Europa és una
per a pobles, comarques, empre-
En els darrers dies, hem cone- l’oblit continuat dels governs de mena de pas de carro, com ho són
ses i sectors productius del terri-
gut les prioritats del ministeri de l’Estat espanyol envers aquestes les actuals carreteres a Tarragona
tori de Lleida. L’entrada a França
Foment en infraestructures, tant obres és un menyspreu absolut a i Vielha.
pel que fa a inversions a futur, les persones, al territori i al país, De la mateixa manera que el per l’Aran, conjuntament amb els
contemplades en el Pla d’infra- que no mereix unes vies de circu- Ministeri de Foment aposta per accessos als ports de Tarragona i
estructures, transport i habitatge, lació que s’acosten més a cànons actuacions que primen la cohesió Barcelona i el futur corredor me-
conegut com el PITVI 2013-2024, infraestructurals del segle XIX territorial de l’Estat espanyol, amb diterrani ens obre unes expecta-
com també en relació amb les in- que no pas a vies de comunica- una alta inversió en l’alta velocitat, tives immillorables per a l’econo-
versions a curt termini, amb el ció ràpides, segures i eficaces per es fa imprescindible atendre amb mia lleidatana i, evidentment, per
projecte de pressupostos per l’any traslladar persones i mercaderi- més inversió que l’actual projec- a la seva agricultura i ramaderia.
2013. Ni en un cas, ni en un altre, es. Allò que per als romans era la tes que tenen un retorn econòmic Per això no podem permetre que
es contemplen amb prioritat co- Via Augusta, l’eix principal i més transcendental per a Catalunya, es dilati més l’actual statu quo.
municacions viàries necessàries important de comunicacions i co- com és el cas de Corredor del Ningú (entenguis l’Estat espa-
per al desenvolupament de les merç entre les ciutats, les provín- Mediterrani, i que en el cas de la nyol) no ens farà res si no ens ho
comarques de Lleida i per la seva cies i els ports mediterranis, ara Plana de Lleida, és d’irrefutable fem nosaltres.
150 anys de l’Acadèmia Mariana Un dels principals símbols de
l’Acadèmia és el magnífic edifici que
cursionista.
Era el 1974 i amb aquelles ses-
àngel ros i domingo / alcalde de lleida l’acull, que ha estat i continua essent sions, l’Acadèmia es va imbuir de
una gran Casa de Cultura en tots els tota l’efervescència social i política
L’Acadèmia Mariana de Lleida aquesta funció, impulsada pels sis
sentits. Primer, pel contingut artístic d’una època on ja vèiem la democrà-
celebrà ahir el Certamen Marià en directors que la institució ha tin-
de l’edifici, amb l’esplèndida capella cia com una fita possible. A l’Aca-
honor a la Verge Blanca de l’Aca- gut al llarg d’aquest temps: Josep
de la Verge Blanca, d’estil gòtic flo- dèmia Mariana es projectaven cada
dèmia, una cita literària, artística Escolà, Josep Brugulat, Lluís Bor-
rentí, i que mostra més de 200 obres setmana pel·lícules de Buñuel, de
i religiosa dedicada a la figura de ràs, Josep Pallarol, Salvador Gené,
d’art marià amb representacions de Fellini i de Bergman, de Saura i del
Maria de Natzaret que és única Antoni Agelet i, des del 2011, Joan
la vida de la Mare de Déu. És una cinema rus o cubà. Les pel·lícules
al món. L’edició d’aquest any co- Viñas, exrector de la Universitat de obra única al món. També s’hi pot ens les presentaven a la mateixa
incideix amb el 150 aniversari de Lleida. Per primera vegada és una contemplar el magnífic lluernari sala figures tan notables com Romà
l’Acadèmia, una de les instituci- persona laica qui hi està al capda- de l’oratori de la Verge Blanca i el Gubern o Jaume Magre, els quals
ons més antigues de la ciutat, una vant de l’Acadèmia Mariana, un Paranimf –que és l’única gran sala després dirigien un col·loqui. Hi as-
entitat amb un gran patrimoni fet que realça l’important paper del modernisme català a Lleida. Cal sistia moltíssima gent, que compar-
cultural, arquitectònic i, sobretot, que la societat civil lleidatana va destacar, també, el patrimoni bibli- tia un gran ambient cinèfil i, també,
de devoció mariana i de pràctica exercir en els inicis de l’entitat. ogràfic de la institució, amb més de de discussió i debat polític com era
cristiana que ens ajuda a portar L’Acadèmia Mariana va néi- deu mil llibres marians, entre els propi d’aquells anys.
el nom de Lleida més enllà de les xer gràcies a l’empenta de mos- quals hi ha incunables, manuscrits L’Acadèmia ha complert 150 anys
nostres fronteres. sèn Josep Escolà que va rebre el i exemplars únics. com una entitat dedicada en cos i
Per aquesta raó i per posar en suport sobretot de dos ciutadans Les mires culturals de l’Acadè- ànima a la seva missió religiosa però
relleu la seva extensa i reeixida seglars, Josep Mensa i el poeta i mia Mariana han anat més enllà del oberta a la ciutat i als nous temps,
trajectòria, l’Ajuntament de Lleida metge Lluís Roca però també d’al- contingut merament religiós i, en al costat de la seva gent i, com hem
va concedir a l’Acadèmia Mariana tres personalitats vinculades amb ocasions, l’entitat ha obert les seves vist, de la Cultura. La dedicació als
la Placa de la Paeria al mèrit cultu- el moviment de la Renaixença a la portes a activitats molt avançades moviments de joves i als esplais ha
ral o artístic, que varem lliurar el ciutat. La devoció i la simbologia per a l’època. Com d’altres centres estat i és també un dels seus àmbits
passat mes de Maig en l’acte que mariana sempre ha estat molt pre- religiosos, durant el franquisme, d’activitat.
dóna inici a la Festa Major. sent a Lleida, amb la Verge Blanca l’Acadèmia Mariana va ser un espai Gràcies per aquesta contribució
L’Acadèmia es va fundar el 1862 de l’Acadèmia, la Mare de Déu del de llibertat. Recordo, en particular, i desitjo que podem gaudir molts
amb el propòsit d’enaltir la Verge Blau i les verges trobades, Santa les projeccions de cinema d’Art i anys més d’aquest espai de convi-
per mitjà de la literatura. Des de Maria de Butsènit i la Mare de Déu Assaig que varem organitzar des vència, de reflexió i de cultura que
llavors, s’ha dedicat a complir de Grenyana. del Cineclub Lleida, del Centre Ex- és l’Acadèmia Mariana.

5. dilluns 8 D’octubre DE 2012 opinió 5
opinió
¡Muchas gracias, señor Mayor Oreja!
toni yus piazuelo / tàrrega
¿Mala conciencia o no? Pero sus emisiones a cadenas de tele- to carísimo y a costa del pueblo) manifestarse para reclamar sus
parece ser que, a pesar de su tí- visión que incitan claramente al hasta el Parlamento Europeo, ese derechos sociales y/o nacionales
pico semblante serio y tranquilo, odio (como Intereconomía); o pro- cementerio de elefantes donde después de años de lucha y su-
el señor Mayor Oreja últimamen- hibir la telebasura y las bárbaras van a parar la mayoría de políti- frimiento, el señor Mayor Oreja
te está “inquieto” por muchas corridas de toros, programas que cos que aquí ya no son queridos. hace oídos sordos (y aquí res-
cosas, como lo demuestran sus perjudican a la infancia. Pero sus Y es que en ocasiones debemos petuosamente nos ahorramos el
recientes declaraciones y su pa- exabruptos no son nuevos, y son desconfiar más de algunas per- chiste).
tológica obsesión con ETA, a la más propios de mentes caverna- sonas aparentemente tranquilas Pero quizás después de todo
cual ve detrás de las últimas ma- rias que de auténticos estadistas y calladas (la famosa expresión el PP esté haciendo una obra po-
nifestaciones por la autodetermi- (los cuales, por cierto, nos faltan “las mata callando”). sitiva, ya que con declaraciones
nación de Cataluña, las del 25-S, en este país). Pero conforme avanza la cri- tan mezquinas y ruines como las
o hasta la puede ver en simples No obstante, las declaraciones sis, también aumentan los des- del señor Oreja, las de Alejo Vi-
manifestaciones por pedir una del señor Oreja no sorprenden varíos de parte de aquellos po- dal-Quadras, o las del ministro
escuela, recordándonos a los fa- dada su descendencia política líticos que no quieren ni pueden de educación, José Ignacio Wert,
mosos contubernios franquistas. del franquismo, calificado por encontrar soluciones verdaderas están ayudando a incrementar el
También ha pedido, junto con él mismo como época de enorme para acabar con la crisis (cosa número de partidarios de dejar
otros, limitar las manifestaciones placidez, mientras califica de dic- imposible bajo este modelo). Y las filas de esa mayoría “silen-
y que éstas dejen de retransmitir- taduras a países como Cuba o Ve- personalmente yo me encuen- ciosa” alabada por Rajoy, para
se por televisión para no “incitar nezuela. tro más inquieto por la cada vez pasarse a la mayoría ruidosa que
a la violencia”, aunque se calla También es el mismo que bajo mayor injusticia social y por los sale a las calles para luchar por
ante las convocadas por la uni- el gobierno de Aznar negoció movimientos que ciertos sectores sus derechos, ahora pisoteados
dad de España, contra el terroris- con ETA permitiendo la excarce- están tratando de llevar a cabo por la gran banca internacional,
mo, contra el aborto o el matrimo- lación de varios presos mientras para detener esta creciente marea los especuladores usureros, el
nio homosexual, etc…, en las que se rasgaba las vestiduras cuando popular. imperialismo y un gran sector
él siempre ha estado en primera Zapatero hizo lo propio. Y es el Como la mayoría integrante de políticos a su servicio. ¡Mu-
fila. mismo que votó a favor de seguir del PP, ante el inmenso clamor chas gracias, señor Mayor Oreja
Y tampoco propondrá prohibir volando en primera clase (un gas- popular cuyo único “delito” es y compañía!
Un sector agrari fort diu molt de la salut cartes al director
d’un país 50 anys d’actualitat
jordi benet i domingo / president de la sectorial nacional d’agricultura d’esquerra
El proper dijous, dia 11, es compleixen els 50 anys de l’obertura del Concili Vaticà II
El món agrari català, professi- agrari espanyol- sense interme- convocat pel Papa Joan XXIII per tal d’obrir les finestres de l’Església a la cultura del
onalment és un col·lectiu reduït diaris. Cal vetllar pel futur dels moment i buscant apropar-se també a altres cultures en vies de desenvolupament. Es trac-
que representa el 2% de la pobla- mercats de proximitat i pel model tava de respondre a una pregunta de fons: “Església, què dius de tu mateixa?” i redefinir
ció del Principat de Catalunya, d’exportació per donar valor als la seva missió enmig del món i dintre d’ell. Ja no s’hauria de parlar d’Església i món,
tot així és present al 85% del ter- nostres productes. sinó d’Església en el món, companya de camí, evangelitzadora i testimoni encarnat de
ritori i produeix el 75% produc- Potser us preguntareu com un Jesucrist. Des del mateix discurs inaugural, Joan XXIII demanava estar atents als signes
dels temps i no confiar en els “profetes de desgràcies, que veuen en els temps moderns
ció agrària catalana. Es considera col·lectiu tan petit pot fer rodar només prevaricació i ruïna”.
que unes 290.000 persones viuen un engranatge de dimensions tan És impossible imaginar allò que seria avui l’Església catòlica sense aquest Concili (1962-
entorn a aquest sector tot incloent grans i la explicació es deu a que 1965) que va donar un impuls determinant a les transformacions sociopolítiques, culturals
un ventall d’empreses agroali- el nostre model agrari l’integren i religioses del segle XX, i té virtualitats que encara ens poden engrescar davant els reptes
mentàries que fa que tot sumat el una agricultura i una ramaderia del nou mil·lenni i tot allò que acompanya aquest “canvi d’època”.
seu conjunt sigui un dels sectors productives i modernes, que no Certament, hi ha qui ha instrumentalitzat la renovació conciliar desviant-la amb abusos,
exageracions i errors. Les divisions patides dins l’Església catòlica en aquests cinquanta
econòmics de primer ordre, ja que estan basades en el model latifun- anys han estat provocades fonamentalment per les interpretacions que s’han fet tant de la
representa el 12% del PIB català. dista que depèn en molts casos de lletra com de l’esperit dels documents conciliars, però és injust dir que el Concili n’hagi
Totes aquestes dades posen de les subvencions, el que comporta estat la causa. És més, comparteixo absolutament una convicció: per als membres de l’Es-
manifest la importància del sector una agricultura poc productiva, glésia catòlica no és optatiu estar a favor o en contra del Vaticà II.
i el situen o l’haurien de situar en residual. Aquest model però, es Cal tornar a endinsar-nos en els textos conciliars (Constitucions, Decrets i Declaracions)
un pol estratègic i fonamental per veu en un greuge comparatiu a que, en paraules del beat Joan Pau II, “no perden el seu valor ni la seva esplendor”.
En aquesta perspectiva, l’Any de la Fe al que Benet XVI ens ha convocat, i que iniciarem
l’economia del nostre país. l’hora de percebre les ajudes de aquest mateix dia 11 a la nostra Catedral, a les 20 hores, en comunió amb tota la comunitat
El sector agrari té clar que un la PAC, ja que amb una producció catòlica mundial, és una iniciativa que vol “contribuir a una renovada conversió al Senyor
estat propi és vital per tenir re- agrària corresponent al 19% de la Jesús i al redescobriment de la fe, perquè tots els membres de l’Església siguin testimonis
presentació directa a Europa on de tot l’estat, només rebem el 6% creïbles i gojosos del Senyor ressuscitat, capaços d’indicar la ‘porta de la fe’ a tantes per-
realment s’elaboren les polítiques de les ajudes provinents de la UE. sones que busquen la veritat”.
agràries que ens marquen les di- Per tant, un motiu més per cla- L’inici de l’Any de la Fe coincideix amb els vint anys de la publicació del Catecisme de
l’Església catòlica, autèntic fruit del Concili Vaticà II, i amb la celebració a Roma del
rectrius a seguir pel sector i és a mar per l’estat propi i així poder Sínode mundial sobre la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana (del 7
Europa on hem de tenir una veu defensar el nostre model agrari a al 28 de octubre), una ocasió immillorable per introduir a tot el cos eclesial en un temps
clara i directa, per poder defensar Europa d’una manera clara i di- d’especial reflexió i redescobriment de la fe professada, celebrada, viscuda i resada.
les peculiaritats del món agrari recta, sense passar pels embuts joan piris / bisbe de lleida
català -que tant disten del model espanyols.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes dilluns 8 d’octubre DE 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
 Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
Catalunya. Únicament i exclusiva però, Històries Vives del Segrià. II
PROJECCIONS Catalunya i/o territoris de parla catala- Premi de Relats Curts del Con- atrapados en chernóbil SALA 1 De div. a dij: 16.40, 18.40, 20.40, 22.30
Filmoteca Terres de Lleida na. Termini obert fins al 31 de desem- contrarreloj SALA 1 De div. a dij: 22.20; golfa div. diss: 00.20
bre. sell Comarcal del Segrià SALA 2 De div. a dij: 16.20, 19.00, 21.45; golfa div. diss:
CaixaForum de Lleida. Avinguda salvajes
Més informació i bases: cultura@ 00.15
Blondel, 3. Un Nadal de Conte SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.05, 20.00
segria.cat - http://www.segria.cat/ las aventuras de tadeo jones
19.00 i 22.00 hores. Més informació i bases: Associació SALA 3 De div. a dij: 21.45; golfa div. diss: 00.15
El cicle de projeccions Filmoteca Terres ca/ciutadania/cultura total recall
de Lleida. Cine-ull acull el passi d’Infor- Guimerà.info - tribuna@guimera. El Consell Comarcal del Segrià ha pu- venganza conexión estambul SALA 4 De div. a dij: 16.15, 18.20, 20.30, 22.20; golfa div.
me general sobre unas cuestiones de interés info - www.guimera.info blicat les bases del 2n premi de relats diss: 00.15
para una proyección pública, de Pere Por- L’associació Guimerà.info obre el ter- curs del Segrià Històries vives del Segrià bel ami SALA 5 De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.30, 22.30; golfa div.
mini d’admissió dels relats relacionats per normalitzar la llengua catalana i diss: 00.30
tabella, i dins la programació Formes del SALA 6 De div. a dij: 16.00, 18.10, 20.20, 22.25; golfa div.
document català militant de la Transició. La amb el Nadal. La dotació del premi serà la divulgació literària. Amb un primer magic mike
diss: 00.30
presentació i el debat correrà a càrrec de la publicació a la web de l’associació dels premi de 500€ per a l’obra guanyadora i SALA 7 De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; golfa div.
Sandro Machetti, professor d’història resident evil: venganza
treballs seleccionats. Els que vulguin dos accèssits de 200€, els treballs forma- diss: 00.30
de l’art de la UdL. participar tenen temps fins al 31 de de- ran part d’una publicació promoguda el fraude SALA 8 De div. a dij: 16.20, 18.20, 20.30, 22.30; golfa div.
sembre. pel Consell Comarcal del Segrià. Poden diss: 00.30
CONFERÈNCIES XXXII Concurs de Narracions
participar en aquest certamen totes les a roma con amor SALA 9 De div. a dij: 16.00, 18.05, 20.15
persones interessades que, el dia 10 de the possession SALA 9 De div. a dij: 22.20; golfa div. diss: 00.15
Orientació professional Frater gener de 2013 (data de finalització de
Sala polivalent del Casal Municipal mátalos suavemente SALA 10 De div. a dij: 22.30; golfa div. diss: 00.20
Més informació i bases: Fraternitat lliurament d’originals) hagin complert SALA 10 De div. a dij: 16.20, 18.20, 20.30
de Sarroca de Lleida. si de verdad quieres
Cristiana de Persones amb Disca- els 16 anys. Els treballs poden lliurar-se
20.30 hores. impresos i en format CD: directament o  Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
La sala acull una interessant xerrada so- pacitat de Lleida: C/ Maragall, 4, bé per correu certificat al Registre d’en- headhunters SALA 2 De div. a dij: 16.30, 18.20, 20.10, 22.00
bre orientació professional. baixos. 25003 Lleida. trada del Consell Comarcal del Segrià la granja SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.10
La Fraternitat Cristiana de Persones (c. del Canyeret, s/n 25007 Lleida). En holmes & Watson SALA 3 De div. a dij: 20.05, 22.20
amb Discapacitat de Lleida (Frater)
EXPOSICIONS convoca el XXXII Concurs de Narraci-
aquest cas, l’autor prendrà càrrec de la felicidad nunca viene sola SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.15
les despeses de la tramesa: o digital: a todos tenemos un plan SALA 4 De div. a dij: 20.15, 22.15
Consum: punt de trobada ons Frater d’obres originals i inèdites l’adreça cultura@segria.cat, en format
Avinguda Blondel de Lleida. que tractin sobre el món del malalt i/o  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
pdf.
L’exposició Consum: punt de trobada és minusvàlid. Els originals poden ser es- los mercenarios 2 De diu. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30
una iniciativa que té l’objectiu de mos- crits en català o castellà en dues catego- IX Premi de Fotografia 2012 i II 
trar als visitants l’estructura del consum ries: juvenil (fins als 16 anys) i adults.
Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
Premi Jove del Consell Comarcal Venganza: conexión estambul De div. a dij: 16.20, 18.10, 20.00, 21.50; esp. diu:
a Catalunya i donar a conèixer els drets Les obres es poden presentar fins al 30 12.00, 14.25; golfa div. diss: 23.40
i deures dels consumidors, tot potenci- de gener i optaran a una dotació en la del Segrià “Colors del Segrià” salvajes De div. a dij: 17.00, 19.25, 22.00; esp. diu: 11.40;
ant el vessant més crític, reflexiu i res- categoria adults de 400 euros (primer Més informació i bases: cultura@ golfa div. diss: 00.25
ponsable en el consum, amb l’objectiu premi); 200 euros (segon premi) i 100 segria.cat - http://www.segria.cat/ magic mike De div. a dij: 16.05, 18.05, 20.05, 22.05; esp. diu:
d’educar el consumidor i aconseguir (accèssit); i en la categoria juvenil: pri- 12.05, 14.05; golfa div. diss: 00.05
la seva autosuficiència en les relacions mer premi de 100 euros; segon premi de
ca/ciutadania/cultura
bel ami. historia de un seductor De div. a dij: 16.25, 18.25, 20.25, 22.25; esp. diu:
de consum. La mostra, organitzada per Fins al proper 9 de novembre roman- 11.50, 14.25; golfa div. diss: 00.25
70 i accèssit de 40 euros. Als tres premis
l’Agència Catalana de Consum, dibui- juvenils s’ha de sumar un diploma i un drà obert el termini per poder presentar De div. a dij: 22.35; golfa div. diss: 00.25
contrarreloj
xa un recorregut dividit en cinc zones lot de llibres. els originals participants al IX Premi
las aventuras de tadeo jones De div. a dij: 15.40, 17.20, 19.05, 20.50; esp. diu:
interactives: el codi de consum, drets de Fotografia 2012 i II Premi Jove del 11.40, 13.40
i deures dels consumidors, seguretat II Concurs de fotografia del Consell Comarcal del Segrià Colors del las aventuras de tadeo jones (3d) De div. a dij: 16.40, 18.30; esp. diu: 12.15
de productes, activitats d’informació i Segrià. Podran concórrer al premi les Div. i de dill. a dij: 16.40, 18.30; diss. diu: 20.25
formació que es porten a terme des de GR175 fotografies que tinguin com a referent
mátalos suavemente
l’Agència Catalana del Consum i el con- Més informació i bases: http://www. step up revolution (3d) Div. i de dill. a dij: 20.25, 22.15; diss. diu: 22.15;
els municipis i la gent de la comarca del esp. diu: 14.00; golfa div. diss: 00.05
sum reflexiu. larutadelcister.info/concurs-de-fo- Segrià. S’estableixen dos categories: ab- De div. a dij: 16.30, 18.30; esp. diu: 12.00, 14.00
ted
tografia-del-gr175 i www.urgell.cat soluta i jove. La categoria absoluta serà De div. a dij: 20.30, 22.30; golfa div. diss: 00.35
Estudis de llum i color El Consell Comarcal de l’Urgell amplia lliure, sense cap criteri específic i obert a roma con amor (cat)
Museu Comarcal de l’Urgell de el període d’admissió fins al 26 d’octubre a tothom, independentment de la seva diarios de greg: días de perros De div. a dij: 16.00, 17.45, 19.30; esp. diu: 11.30,
13.40
Tàrrega. del II Concurs de fotografia del GR175. El edat; i la categoria jove serà una cate- De div. a dij: 21.10, 22.50; golfa div. diss: 00.30
Josep Giribert presenta els seus Estudis GR175 La Ruta del Cister és un dels pro- atrapados en chernóbil
goria exclusiva per a joves (amb edats
de llum i color fins al 28 d’octubre. ductes turístics de senderisme, gestio- mátalos suavemente (cat) De div. a dij: 16.45, 18.30; esp. diu: 11.35
compreses entre els 16 i els 25 anys. Po-
nat pels Consells Comarcals de l’Urgell, dran presentar-se presencialment (CD): el legado de bourne De div. a dij: 20.20, 22.40
Aquarel·les de Lleida la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Entre Registre d’entrada del Consell Comar- madagascar 3 Diss: 16.45, 18.35; diu: 12.00, 14.50, 16.45, 18.35
Fecoll de Lleida. C/ Obradors, 2. els principals aspectes que recullen les cal del Segrià (c. del Canyeret, s/n 25007 desmadre de padre De div. a dij: 16.15, 18.20, 20.25, 22.30; golfa div.
Fins al 15 de novembre es poden veu- bases del concurs, cal destacar que cada Lleida); o bé per correu electrònic a cul- diss: 00.35
re les aquarel·les de Lleida creades per autor ha de presentar 3 fotografies, una tura@segria.cat Els premis estaran divi- resident evil: venganza De div. a dij: 16.10, 18.00, 19.50, 21.40; esp. diu:
Agustín Serrate. Serrate (Caspe, 1940) de cada sector (de monestir a monestir) dits en dos categories: Categoria abso-
11.40, 13.40; golfa div. diss: 23.30
ha volgut plasmar alguns dels racons , el jurat valorarà les obres que fomentin resident evil: venganza (3d) De div. a dij: 18.40, 20.30, 22.25; golfa div. diss:
luta: s’estableixen 3 premis: un primer 00.20
emblemàtics de Lleida com són l’Institut la pràctica del senderisme i de la bici- premi dotat amb 500€; un segon premi,
d’Estudis Ilerdencs, la Catedral Nova, cleta de muntanya, entre altres aspectes the deep blue sea De div. a dij: 16.50; esp. diu: 11.45
de 250€, i un tercer premi, de 150€. Ca- De div. a dij: 17.00, 19.00, 21.00; esp. diu: 13.00,
els porxos, la plaça Paeria o el desapare- com els valors paisatgístics i culturals el fraude
tegoria jove: s’estableixen 3 premis: un 15.00; golfa div. diss: 23.00
gut Baratillo entre altres, a més de pintar que ofereix el GR175. S’estableixen tres
una original visió de la Seu Vella primer premi dotat amb 400€; un segon brave (indomable) De div. a dij: 16.25, 18.15; esp. diu: 11.40, 13.35
premis i un quart com a menció espe- premi, de 200€, i un tercer premi de
cial, si el jurat ho creu oportú. Els dos total recall (desafío total) De div. a dij: 20.10, 22.30; golfa div. diss: 00.50
100€.
ESPORTS primers premis consten d’una nit per 2 si de verdad quieres... De div. a dij: 16.40, 18.30, 20.20, 22.10; esp. diu:
11.50, 14.40; golfa div. diss: 00.00
persones en un allotjament rural de La Premi Internacional de Recerca
Vertical Bike 
Més informació i inscripcions: http://
Ruta del Cister que es complementaran
en Filologia Catalana Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
amb alguna activitat. El tercer i quart 7 días en la habana SALA 1 De div. a dij: 15.15, 17.45, 20.10, 22.30
www.cadibike.com/diada premi constarà d’un lot de productes de Més informació i bases: secretaria@ sólo es el principio (vos) SALA 2 De div. a dij: 15.15
El proper diumenge 14 d’octubre se ce- La Ruta del Cister. filcat.udl.cat blancanieves SALA 2 De div. a dij: 17.00, 18.50, 20.45, 22.30
lebrarà a Alàs la Vertical Bike una jornada El Departament de Filologia Catalana i
amb diferents sortides en bicicleta i que casa de tolerancia (vos) SALA 3 De div. a dij: 15.00
Espai de narrativa Comunicació de la UdL i l’Ajuntament
recorreran diferents punts de la comar- una botella en el mar de gaza SALA 3 De div. a dij: 17.10
Més informació i bases: Associació de Bell-lloc d’Urgell convoquen el Pre-
SALA 3 De div. a dij: 20.45
ca. En total se celebraran quatre curses, mi Internacional de Recerca en Filologia el irlandés
la Vertical Bike Urgell express amb BTT Guimerà.info - tribuna@guimera. amor bajo el espino blanco SALA 3 De div. a dij: 18.50, 22.30
info - www.guimera.info Catalana Joan Solà, tercera edició 2014,
Pic de l’Orri (de 105 quilòmetres i 2.800  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
L’associació Guimerà.info organitza el semàntica, lexicologia i lexicografia. El
metres de desnivell); la Vertical Bike per SALA 1 Div: 22.30; diss: 18.20, 20.20, 22.30; diu: 16.20,
la Collada de Lleto (de 32 quilòmetres concurs Espai de narrativa on els relats 23 d’abril es tancarà el termini de pre- shanghai
sentació dels originals en català, amb 18.20, 20.20; dill: 19.00, 22.15
de 1.000 metres de desnivell); Populars hauran de transcórrer, preferentment, SALA 2 Div: 22.30; diss: 20.15; diu: 18.00; diu: 19.00
en algun lloc concret de la Catalunya in- un resum en anglès, amb un màxim de step up revolution
Bike (850 metres de desnivell per 22
quilòmetres de recorregut) i Nens mini terior, en la zona que l’entitat organitza- 200 pàgines i no superior a 2.400 caràc- las aventuras de tadeo jones SALA 2 Diss: 18.15; diu: 16.20; dill: 19.00, 22.15
tour BTT (de quatre quilòmetres sense dora denomina Forat negre, delimitada ters que vulguin optar a un premi de si de verdad quieres... SALA 2 Diss: 22.30; diu: 20.15; dill: 22.15
desnivell). Les inscripcions es poden per la Serralada litoral i els Pirineus. La 10.000€. Els treballs s’han de presentar venganza: conexión estambul SALA 3 Div: 22.30; diss: 18.10, 20.10, 22.30; diu: 16.10,
fer anticipadament fins al 12 d’octubre dotació serà la publicació a la web dels en el Departament de Filologia Catalana 18.10, 20.10; dill: 19.00, 22.15
a través de la pàgina web i els dies 13 treballs seleccionats. i Comunicació. Facultat de Lletres. Uni-  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
i 14 d’octubre a la central d’acollida de versitat de Lleida: Plaça Víctor Siurana, the possession (el origen del mal)SALA 1 Div: 22.30; diss: 17.30, 20.00, 22.30; diu: 17.30,
Cadibike, al c/ del Nord, Camp de l’Era XIV Premi de poesia Joan Duch 1. 25003 de Lleida. 20.00, 22.00; dill: 22.15
de Cal Pujol d’Alàs. per a joves escriptors elefante blanco SALA 2 Dv: 22.00; diss. i diu: 20.00
Més informació i bases: Ajunta- EXCURSIONS si de verdad quieres... SALA 2 Diss: 17.30, 22.30; diu: 17.30, 22.00; dill: 22.15
CONCURSOS ment de Juneda. C/ Major, 13. 25430  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Sortida a la Garrotxa
Conèixer Catalunya Juneda: 973 15 00 14 Inscripcions: 973 24 71 72 - excursionis- ted Div: 22.15; diss: 19.15; diu: 17.30
Més informació i bases: Associació Escriptors d’edats compreses entre els todos tenemos un plan Diss: 22.15; diu: 19.30
me@ateneulleida.cat
Guimerà.info - tribuna@guimera. 18 i els 35 anys amb obres de poesia inè-  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
dites de tema lliure, poden participar al Més informació: www.ateneulleida.
info - www.guimera.info total recall Diss: 19.00, 22.30; dill: 22.15
Guimerà.info convida totes aquelles XIV Premi de poesia Joan Duch pera jo- cat/seccions/excursionisme
ves escriptors. Les obres no han d’haver L’Ateneu continua visitant les nostres  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
persones que tinguin inquietuds lite-
ràries a enviar els seus treballs. Aquells estat guardonades en altres certàmens comarques i aquests tres dies seran ide- desmade de padre Diss: 18.15; diu: 17.30
que tinguin un mínim de qualitat seran literaris ni haver-se presentat a cap altre als per, a més de visitar les poblacions todos tenemos un plan Diss: 22.30; diu: 20.00; dill: 22.15
publicats a la pàgina web de l’associació concurs pendent d’adjudicació. Fins al importants com: Olot (terra de volcans),  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
www.guimera.info. El tema del concurs 19 d’octubre es poden presentar els ori- Besalú, Santa Pau, etc., també es podran Div: 22.00; diu: 17.30
dredd
versarà en relats de sortides, propostes ginals al premi dotat amb 1.500 euros admirar els colors de la tardor a la Fage- Diss: 22.00; diu: 19.10
da del Jordà. Aquesta sortida es realit- la delicadeza
d’excursions..., que facin referència i (primer premi), 750 euros (segon premi)
que ens ajudin a conèixer més i millor i 300€ (tercer premi). zarà del 12 al 14 d’octubre.  Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.com
ted Div i dill: 22.15; diss: 18.15, 22.15; diu: 17.15,
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat 19.30

7. dilluns 8 D’octubre DE 2012 lleida 7
diada gastronòmica senderisme
Més de 2.000 collistes
ajuntament de lleida
a l’Aplec de Tardor
La climatologia favorable aplega un munt de lleidatans als
Camps Elisis per gaudir dels àpats i de les activitats lúdiques
missatges
d’una diada gastronòmica als
Camps Elisis, que es va veure
afavorida per una climatologia
favorable, amb temperatures
més semblants de principis del
mes de setembre que no d’oc-
tubre.
L’Aplec de Tardor represen- 250 participants a la 6a edició
ta la segona gran cita del calen-
dari fester de la Fecoll. L’Aple-
de la Caminada de Pinyana
quet és una trobada marcada Unes 250 persones van participar ahir en la VI edició de la Ca-
per l’ambient familiar, que con- minada de Pinyana. El regidor d’Esports, Txema Alonso, va
tinua en la dinàmica creixent assistir a l’inici de l’activitat, que comptava amb dos itineraris,
dels últims anys. un de 9 quilòmetres i un altre de 20.
Múltiples activitats
Durant el matí es van fer di-
Un collista ruixa amb oli una llauna de caragols que s’està coent
verses activitats i competicions
redacció per l’ambient familiar, arriba esportives, com la botifarra,
lleida
Les colles de l’Aplec van cele-
a la 31a edició (aquest Aplec
ha estat el 33è) i continua en la
les bitlles o jocs infantils. Des-
prés li va seguir el dinar de
A la pregunta de la
brar ahir l’Aplequet o Aplec de
Tardor, la segona gran cita del
calendari fester de la Fecoll. La
dinàmica creixent dels darrers
anys.
Enguany més de 2.000 de co-
germanor, el ball de tarda i el
lliurament de premis i trofeus
als guanyadors de les diferents
setmana passada:
Trobada de Colles, marcada llistes de 48 colles van gaudir competicions celebrades.
Creus que és correcte l’avançament
electoral al 25 de novembre?
a la plaça de sant joan i amb un total de 25 parades 1. Sí, el president Artur Mas ha fet
el més adient..
Productes de proximitat a la nova 2. No, ara cal treballar exclusivament
per sortir de la crisi.
edició del Mercat de l’Hort a Taula 3. No, només serviran per complicar
més les coses amb Espanya.
redacció
lleida
lades, conserves, oli, embotits, Comerç i Mercats i de Medi 4. Sí, però hagués estat millor tenir
xocolates i dolços, entre al- Ambient i Horta, és un espai
més marge i celebrar-les a la
Com cada primer diumenge de tres. La tinenta d’alcalde Mar- que té dos objectius: per una
mes, el Mercat de l’Hort a Tau- ta Camps i la regidora Dolors banda, oferir un lloc de ven-
primavera
Els lectors del
la es va instal·lar a la plaça de Arderiu van visitar el mercat i da als pagesos i elaboradors
Sant Joan. van saludar els paradistes que lleidatans i, per l’altra, donar
BONDIA cat
El mercat va comptat en s’hi havien instal·lat. a conèixer els productes agra-
aquesta ocasió amb 25 parades Aquest mercat, que promo- ris de proximitat i sensibilitzar
de productes de proximitat i uen conjuntament les regido- la població sobre els valors de
artesanals, com vins, melme- ries de Promoció Econòmica, l’agricultura i l’alimentació.
han decidit:
btt
ajuntament de lleida
62.7%
Torna a triomfar 20.9%
l’espectacularitat
dels participants
13.4%
al 5è Down Town 3%
redacció
La pregunta d’aquesta
lleida
Lleida va tornar a triomfar amb
l’espectacularitat de la cinque-
na edició Lleida Down Town,
setmana és:
que enguany es va estrenar com Creus que Brussel·les s’ha de pronunciar
a prova internacional i s’inclou
al circuit UCI, Unió Ciclista
oficialment sobre si una Catalunya
Internacional. Enguany el re- independent continuaria a la Unió Europea?
corregut sortia de la Seu Vella
i acabava al marge esquerre del Entra a BONDIA cat i vota, esperem la teva resposta
riu Segre. Ros, entre el públic, a la Seu Vella durant l’inici del recorregut