Bondiacat 15072014

Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Visita’ns també a:
15 DE JULIOL DEL 2014
LaUdLparticipaenlacreació
denousisaludablesaliments
p. 03
p. 06
PUBLICITAT
Intervé al ‘Projecte Henufood’, un consorci ambvuit empreses, universitats i centres de recerca
NÚMERO 1.919 ANY 9
Cerca propietats digestives, antioxidants i cardioprotectores de brous, sopes i salses de tomata
SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN
Unadonademitjana
edatmoratropellada
peltrenaMollerussa
p. 08
Almacellesvolqueels
cotxespuguinaparcar
al’ombra,alscarrers
p. 07
El 2013 els efectius del
Cos Nacional de Policia ja
van créixer un 5% a Lleida
El Govern
centralenvia
14 policies
més a Lleida
Iceta premia Ros i el fa president del PSC
L’alcalde accepta i CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida”
ACN
p. 06
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Visita’ns també a:
15 DE JULIOL DEL 2014
LaUdLparticipaenlacreació
denousisaludablesaliments
p. 03
p. 06
PUBLICITAT
Intervé al ‘Projecte Henufood’, un consorci ambvuit empreses, universitats i centres de recerca
NÚMERO 1.919 ANY 9
Cerca propietats digestives, antioxidants i cardioprotectores de brous, sopes i salses de tomata
Unadonademitjana
edatmoratropellada
peltrenaMollerussa
p. 08
Almacellesvolqueels
cotxespuguinaparcar
al’ombra,alscarrers
p. 07
El 2013 els efectius del
Cos Nacional de Policia ja
van créixer un 5% a Lleida
El Govern
centralenvia
14 policies
més a Lleida
Iceta premia Ros i el fa president del PSC
L’alcalde accepta i CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida”
ACN
p. 06

02
D'INTERÈS BONDIA
DIMARTS, 15 DE JULIOL DEL 2014
PUBLICITAT
Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Emergèncias 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
Urgències mèdiques
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
Hospital de Sta. Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
Comitè Anti-sida 973 221 212
Alcohòlics Anòmims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Martí. Anselm Clavé, 35
Anadon. Balmes, 44
Baquero. Riu Ebre, 10
De 22.00 a 09.00 h
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
AL·LÈRGIES
Parietària 2 =
Gramínies 2 =
Olivera 0 =
Agrella 2 D
Blets 3 =
Castanyer 1 =
Pi 0 =
Plantatge 2 =
Roure / alzina 0 =
Troana 1 =
Alternaria 4 =
Cladosporium 4 =
Del 14 al 20 de juliol
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació exepcional.
EltempsaLleida
Nuvolades i ruixats al
Pirineu i temperatures
amunt a la plana
A partir de mig matí creixeran nuvolades a
punts de muntanya, sobretot al Pirineu i
Prepirineu, que al llarg de la tarda
s’estendran a àrees properes i on s’esperen
alguns ruixats. Seran d’intensitat feble o
localment moderada i en quantitats minses.
Les temperatures mínimes seran semblants o
lleugerament més baixes a la meitat sud, però
les màximes pujaran entre lleugerament i
moderadament i ja fregarem els 35ºC.
06.34 h
21.32 h
Minvant
www.bondia.cat
meteo@bondia.cat
DIMECRES DIJOUS
Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta
A la pregunta de la
setmana passada:
Una enquesta de la UdL posa de relleu que
el 84% dels immigrants vol anar-se’n...
1 • No, no ho crec
2 • Sí, n’estic segur
3 • Segurament vulgui marxar però no té com
4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria
ElslectorsdelBonDia
handecidit:
51%
1
22,4%
2
18,4%
3
8,2%
4
I la pregunta d’aquesta setmana és:
Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats
als excursionistes?
02
D'INTERÈS BONDIA
PUBLICITAT
Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Emergèncias 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
Urgències mèdiques
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
Hospital de Sta. Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
Comitè Anti-sida 973 221 212
Alcohòlics Anòmims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Martí. Anselm Clavé, 35
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
AL·LÈRGIES
Parietària 2 =
Gramínies 2 =
Olivera 0 =
Agrella 2 D
Blets 3 =
Castanyer 1 =
Pi 0 =
Plantatge 2 =
Roure / alzina 0 =
Troana 1 =
Alternaria 4 =
Cladosporium 4 =
Del 14 al 20 de juliol
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació exepcional.
EltempsaLleida
Nuvolades i ruixats al
Pirineu i temperatures
amunt a la plana
A partir de mig matí creixeran nuvolades a
punts de muntanya, sobretot al Pirineu i
Prepirineu, que al llarg de la tarda
s’estendran a àrees properes i on s’esperen
alguns ruixats. Seran d’intensitat feble o
localment moderada i en quantitats minses.
Les temperatures mínimes seran semblants o
lleugerament més baixes a la meitat sud, però
les màximes pujaran entre lleugerament i
moderadament i ja fregarem els 35ºC.
06.34 h
21.32 h
Minvant
www.bondia.cat
meteo@bondia.cat
DIMECRES DIJOUS
Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta
A la pregunta de la
setmana passada:
Una enquesta de la UdL posa de relleu que
el 84% dels immigrants vol anar-se’n...
1 • No, no ho crec
2 • Sí, n’estic segur
3 • Segurament vulgui marxar però no té com
4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria
ElslectorsdelBonDia
handecidit:
51%
1
22,4%
2
18,4%
3
8,2%
4
I la pregunta d’aquesta setmana és:
Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats
als excursionistes?

BONDIA
03
AVUI
LaUdLcreabrous,sopesisalsesde
tomatanousimésbonsperlasalut
Participa al ‘Projecte Henufood’, que ha desenvolupat7nous aliments i ingredients més saludables
REDACCIÓ. LLEIDA
La Universitat de Lleida ha par-
ticipat en un projecte (‘Henu-
food’) que ha comportat quatre
anysderecercaiquehaaconse-
guit la creació de set nous ali-
ments i ingredients amb propi-
etats saludables, demostrades
científicament,queajudenapre-
venirl’apariciódemalaltiescrò-
niques com la diabetis.
Vuit empreses s’han unit en el
consorci (Gallina Blanca Star,
Carinsa, Wild, Probeltebio,
Ibermática, Fruselva, Central
Lechera Asturiana i Biocentu-
ry)quehacomptatamblacol·la-
boració de diferents centres de
recercaiuniversitatsdetotl’Es-
tat, principalment catalans. El
‘ProjecteHenufood’hatingutun
pressupostde23,6milionsd’eu-
ros i ha aconseguit quatre nous
edulcorantsambbasedefruites,
ambunimpactepositiusobreel
metabolisme glucèmic; un pro-
biòtic que es pot incorporar di-
rectamentaalimentsocomerci-
alitzarcomasuplementalimen-
tarioproductefarmacèuticidos
extractes naturals (d’oliva i de
magrana) d’alta qualitat.
LaUdLhaparticipatenlesrecer-
quesdeGallinaBlancaStar, que
s’han centrata descobrir els be-
neficis saludables de productes
habitualsenladietacomsónels
brous, sopes i les salses de to-
mata. Tot això, s’ha realitzat a
través de quatre línies de recer-
ca.S’hanmesuratparàmetresde
resposta cerebral davant la in-
gesta d’un aliment mitjançant
ressonància magnètica; s’han
evidenciat propietats de ‘con-
fort’digestiuqueprovocaelcon-
sumdebrou;s’handemostratles
propietatsantioxidantsdelasal-
sadetomataielsseusbeneficis
Un laboratori del Grup d’Investigació en Tecnologia de Productes Vegetals de la UdL
UDL
PUBLICITAT
LA UDL, UN FOCUS D’INNOVACIONS ALIMENTÀRIES
La Universitat de Lleida té
diversesfitesquantalamillo-
ra nutricional i dels aliments.
És el cas de la Unitat de Mi-
llora Genètica del Porcí de
l’ETSEA, que ha aconseguit
produir carn de porc amb
menys grasses saturades i
més monoinsaturades, més
beneficioses per la salut. O el
grup de recerca en Sistemes
Ramaders Sostenibles, tam-
béd’Agrònoms,quehaobtin-
gut, a Carn Sargaire d’Alma-
celles, vedella amb quatre
vegadesmésàcidssaludables
(omega 3) a base d’una ali-
mentació de farratges.
Ja ha obtingut carn de porc
ivedellaméssaludables
Vuit grans empreses
lideren el projecte
Amb el suport de
diversos centres de
recerca i universitats
La UdL, amb Gallina
Blanca Star
Ha desenvolupat els
mètodes analítics per
caracteritzar ingredients
cardioprotectors; i amb l’UdL
s’handesenvolupatelsmètodes
analítics per a la caracterització
científica dels ingredients i els
aliments que han format part
delesdiferentsrecerques.S’han
provat noves tecnologies d’es-
terilització d’aliments no con-
vencionalscomlaradiofreqüèn-
cia, les altes pressions d’homo-
geneïtzació ileshidrostàtiques,
amb resultats “prometedors”
que permeten mantenir les pro-
pietats intrínseques dels ali-
ments, alhora que les seves ca-
racterístiques organolèptiques,
millorant la disponibilitat dels
compostos bioactius.
Líder en
recercasobre
elsaliments
LaUniversitatdeLleidaéslaque
mésinvestigadetotl’Estatenla
disciplina de Tecnologia d’Ali-
mentsilaterceraenlad’Agricul-
tura. Així ho recullen els Ràn-
quins I-URG d’Universitats es-
panyoles segons camps i
disciplinescientífiques2013,ba-
sats en la recerca publicada en
les revistes internacionals de
més impacte ivisibilitat. La UdL
també ocupa en quart lloc en el
camp de les Ciències Agràries.
En el cas de Tecnologia d’Ali-
ments,Lleidalideraelrànquing.
Mig centenar de persones -en-
tre professorat, investigadors
post-doctoralsibecaris predoc-
torals-fanrecercad’altnivellen
el departament de Tecnologia
d’Aliments de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria Agrària
(ETSEA) de la UdL.
BONDIA
03
AVUI
LaUdLcreabrous,sopesisalsesde
tomatanousimésbonsperlasalut
Participa al ‘Projecte Henufood’, que ha desenvolupat7nous aliments i ingredients més saludables
REDACCIÓ. LLEIDA
La Universitat de Lleida ha par-
ticipat en un projecte (‘Henu-
food’) que ha comportat quatre
anysderecercaiquehaaconse-
guit la creació de set nous ali-
ments i ingredients amb propi-
etats saludables, demostrades
científicament,queajudenapre-
venirl’apariciódemalaltiescrò-
niques com la diabetis.
Vuit empreses s’han unit en el
consorci (Gallina Blanca Star,
Carinsa, Wild, Probeltebio,
Ibermática, Fruselva, Central
Lechera Asturiana i Biocentu-
ry)quehacomptatamblacol·la-
boració de diferents centres de
recercaiuniversitatsdetotl’Es-
tat, principalment catalans. El
‘ProjecteHenufood’hatingutun
pressupostde23,6milionsd’eu-
ros i ha aconseguit quatre nous
edulcorantsambbasedefruites,
ambunimpactepositiusobreel
metabolisme glucèmic; un pro-
biòtic que es pot incorporar di-
rectamentaalimentsocomerci-
alitzarcomasuplementalimen-
tarioproductefarmacèuticidos
extractes naturals (d’oliva i de
magrana) d’alta qualitat.
LaUdLhaparticipatenlesrecer-
quesdeGallinaBlancaStar, que
s’han centrata descobrir els be-
neficis saludables de productes
habitualsenladietacomsónels
brous, sopes i les salses de to-
mata. Tot això, s’ha realitzat a
través de quatre línies de recer-
ca.S’hanmesuratparàmetresde
resposta cerebral davant la in-
gesta d’un aliment mitjançant
ressonància magnètica; s’han
evidenciat propietats de ‘con-
fort’digestiuqueprovocaelcon-
sumdebrou;s’handemostratles
propietatsantioxidantsdelasal-
sadetomataielsseusbeneficis
Un laboratori del Grup d’Investigació en Tecnologia de Productes Vegetals de la UdL
UDL
PUBLICITAT
LA UDL, UN FOCUS D’INNOVACIONS ALIMENTÀRIES
La Universitat de Lleida té
diversesfitesquantalamillo-
ra nutricional i dels aliments.
És el cas de la Unitat de Mi-
llora Genètica del Porcí de
l’ETSEA, que ha aconseguit
produir carn de porc amb
menys grasses saturades i
més monoinsaturades, més
beneficioses per la salut. O el
grup de recerca en Sistemes
Ramaders Sostenibles, tam-
béd’Agrònoms,quehaobtin-
gut, a Carn Sargaire d’Alma-
celles, vedella amb quatre
vegadesmésàcidssaludables
(omega 3) a base d’una ali-
mentació de farratges.
Ja ha obtingut carn de porc
ivedellaméssaludables
Vuit grans empreses
lideren el projecte
Amb el suport de
diversos centres de
recerca i universitats
La UdL, amb Gallina
Blanca Star
Ha desenvolupat els
mètodes analítics per
caracteritzar ingredients
cardioprotectors; i amb l’UdL
s’handesenvolupatelsmètodes
analítics per a la caracterització
científica dels ingredients i els
aliments que han format part
delesdiferentsrecerques.S’han
provat noves tecnologies d’es-
terilització d’aliments no con-
vencionalscomlaradiofreqüèn-
cia, les altes pressions d’homo-
geneïtzació ileshidrostàtiques,
amb resultats “prometedors”
que permeten mantenir les pro-
pietats intrínseques dels ali-
ments, alhora que les seves ca-
racterístiques organolèptiques,
millorant la disponibilitat dels
compostos bioactius.
Líder en
recercasobre
elsaliments
LaUniversitatdeLleidaéslaque
mésinvestigadetotl’Estatenla
disciplina de Tecnologia d’Ali-
mentsilaterceraenlad’Agricul-
tura. Així ho recullen els Ràn-
quins I-URG d’Universitats es-
panyoles segons camps i
disciplinescientífiques2013,ba-
sats en la recerca publicada en
les revistes internacionals de
més impacte ivisibilitat. La UdL
també ocupa en quart lloc en el
camp de les Ciències Agràries.
En el cas de Tecnologia d’Ali-
ments,Lleidalideraelrànquing.
Mig centenar de persones -en-
tre professorat, investigadors
post-doctoralsibecaris predoc-
torals-fanrecercad’altnivellen
el departament de Tecnologia
d’Aliments de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria Agrària
(ETSEA) de la UdL.

04
OPINIÓ BONDIA
05
OPINIÓBONDIA
Cartes al director
Punt eco i eco estudi són una
empresa sostenible que fan del
Medi Ambient i la sostenibilitat
el seu objectiu empresarial. Es-
tan ubicats a l’Horta de Lleida i
donen feina a gent molt jove i
preparada. Els hem visitat amb
el Toni Postius i de la visita ens
hemendutlaimpressióqueelfu-
tur passa per aquest esperit de
conjuncióamblamàximaprepa-
ració, efectivitat i associació
amb el Medi Ambient.
Unadelesactivitatsqueofe-
reixPuntEcoésassessorament
per que els afectats d’un ictus
puguin fer exercici físic, mitjan-
çant un conveni amb l’Associa-
ciódeMalaltsd’Ictus.Iésquefer
hort és una manera entretingu-
da, efectiva i motivadora de fer
Temps encalmat. Estiu. Urgèn-
cies polítiques: les habituals,
quangairebéresnohoés,d’ha-
bitual.Lasensaciódequè elpa-
íss’encaminacapaundelsseus
momentsdecisiusescomençaa
fer evident, tanmateix. El 9 de
novembre marca el calendari i
concentra les expectatives. Se-
rà el nucli de condensació del
El Parc Científic i Tecnològic
Agroalimentari de Lleida, situat
alTuródeGardeny,hacomplert
nou anys. L’aliança entre la Pa-
eria i la UdL ha proporcionat a
la ciutat un instrument molt va-
luós d’innovació, de competiti-
vitat i d’internacionalització en
dos sectors estratègics per al
territori, l’agroalimentació i el
tecnològic. El Parc suma el ta-
lent d’empreses, universitat i
emprenedors i, molt especial-
ment, és un motor econòmic i
d’ocupaciósobretotperajoves.
La mitjana d’edat dels treba-
lladors del Parc està per sota
dels27anys.Gardenyhaabsor-
momentsenquècalferbonalle-
tra, intel•ligible. Cap política in-
comprensible no triomfa, entre
altresraonsperquènopotman-
tenirindefinidamentvivalail•lu-
sió del ciutadansi aturar el des-
gast del pas del temps que ten-
deix a l’arrodoniment i a la
conformitat del que ja és cone-
gut,malgratquesiguiclarament
insatisfactori.
Les apostes de l’Estat
De vegades, sembla que
l’aposta política del govern es-
panyolidelsques’oposenado-
nar la veu als ciutadans és es-
perar que el cansament faci
efecte, que el desgast dugui a
deixar-ho córrer, que la dificul-
tat,lesdificultats,estovinelsan-
helsd’autogovern,queelpasdel
temps resolgui el que aquell no
saponovolsolucionar.Iencara
n’hihaunaaltra,d’aposta:espe-
rar que les divisions facin efec-
te, que la tàctica acurt,el bene-
fici immediat (no necessària-
mentil•legítim),prevalguin,que
les diferències (que hi són) s’ei-
xamplin fins a fer l’entesa im-
prescindible molt difícil i qui
sap si impossible.
De l’11S al 9N
Elperíodeentrel’11desetem-
bre i el 9 de novembre serà, així
doncs, decisiu. I caldrà garantir
laintel•ligibilitatdelarutamar-
cada,elmantenimentdelail•lu-
sió col•lectiva i la unitat de les
forces socials, polítiques i ciu-
tadanesqueapostenperferpos-
sible l’exercici del dret a decidir
dels catalans, àdhuc en les con-
dicions d’extrema dificultat que
podenaparèixer.Totestrescon-
dicionsafectenalesaltresdues.
Lail•lusióciutadanaielcompro-
mís de les persones en la causa
comunaafavoriràlaunitatdeles
forces que empenyen el procés.
La unitatsabrà escollir les opci-
ons més convenients.
A la vegada, la unitat en allò
que és essencial i la intel•ligibi-
litat de les opcions que adoptin
les forces polítiques en l’arbre
delscaminspossibles--opcions
acceptades i compartides pel
gruix de la gent--, seran con-
dicions necessàries per mante-
nirlail•lusió,combatreelcansa-
mentenuncamínecessàriament
llargifeixuc iaconseguirelsob-
jectius col•lectivament esta-
blerts. S’ha de córrer una mara-
tó trencacames, no una cursa a
l’esprint.
Sumar més que restar
Per tant, tota temptació de
buscar els beneficis d’una part,
d’un col•lectiu,d’unaforçapolí-
tica determinada ha de ser re-
butjada.Aquellsqueespregun-
tin primer nosaltres què gua-
nyem que no pas què guanya
Catalunya o de quina manera
espodensatisfermillorelsinte-
ressos propis que no pas el del
conjunt de país mereixeran ser
assenyalats amb el dit. S’acos-
taeltempsdelagenerositat,de
ferprevalerelsvalorscol•lectius
per sobre dels propis,de buscar
el que uneix més que el que se-
para, de sumar més que no pas
restar. Estic convençut que així
serà. No pot ser pas altrament.
bit una part important de les
necessitatsdetreball dels joves
deLleida,especialmentdel’àm-
bit tecnològic i acabats de titu-
lar, amb estudis universitaris o
d’FP.
Enelseunovèanydefuncio-
nament, el Parc ha arribat als
1.400 treballadors, genera
6.619 llocs de treball induïts i
allotja 111 entitats i empreses.
Enconcret,són89empreses,14
centresdeR+D+ii8grupsdere-
cerca. Entre altres, destaquen
elFruitcentre,del’IRTAdelaGe-
neralitat, amb una concepció
única a Europa, que integra el
treball d’investigació de tota la
cadenadevalordelafruita.Oel
clúster especialitzat en maqui-
nària agrícola de la FEMAC, un
delsprimersdel’Estatquehare-
but el segell d’or d’excel•lència
de la Unió Europea.
Adiad’avui,elsquatrevivers
del Parc compten amb 41 em-
preses de joves emprene-
dors.Les firmes del parc factu-
ren 102 milions d’euros anual-
ment –amb increments del 30
percent enunsanysen quèsón
poc habituals creixements de
dos dígits- i cada vegada tenen
més importància les relacions
empresarialsentrelesmateixes
firmes del Parc.
El Parc és una plataforma de
talent jove i una font d’oportu-
nitats per al centenar d’empre-
nedorsiemprenedoresqueocu-
penelsseusquatreviversd’em-
preses. Als emprenedors, de
fet empresaris joves, normal-
mentrecenttitulats,s’hiafegei-
xen també joves estudiants. Un
projecte representatiu d’aquest
sectorambfuturés“Feelingpro-
jects”, una iniciativa sobre des-
envolupamentdeproductesApp
i Web liderada per un grup de
Parcjoveiambfutur
Àngel Ros i Domingo
esport. És a dir, proporciona un
exercici físic, no sols per la gent
que per malaltia potser neces-
sitaunateràpiaefectivaconcre-
tasinópertotsaquellsquebus-
quin una maneradiferent de fer
activitat física i que probable-
ment no han pensat que aques-
ta també és una possibilitat.
Amésamés,ambl’afegitdel
contacte directe amb la natura,
una activitat ponderada però
constant, la motivació de veure
com evoluciona la natura a tra-
vés de les estacions amb els di-
versosconreusque puguisanar
fent.Iperúltim,lasatisfaccióde
poder consumir els productes
quetumateixhascultivat,laso-
lidaritaticompanyonia delares-
tadepersonesquefanhortamb
tu i amb els amics de Punt Eco
que t’assessoren què fer i com
fer-ho millor. En definitiva, un
munt d’elements positius que
sense dubte fan be al cos i a la
ment.
Ha estat una satisfacció co-
nèixer aquesta empresa i la se-
vafeina,enunaapostaperl’Hor-
tade Lleidacomaespaide des-
envolupamentempresarial sos-
tenibleidequalitat.Semprecri-
da l’atenció veure com un grup
d’emprenedors engega un pro-
jecteilluitaperconsolidar-lo,pe-
rò,enaquestcas,siamésaquest
és social i sostenible, encara
més.
Caldestacaraquestavessant
esportiva de l’hort, ja que uneix
elements imprescindibles a la
nostravida ialanostra societat
comferactivitatsfísicaiconviu-
re amb la natura. Segur que no
sóc original, a la nostra ciutat
és tradició de molta gent tindre
una torre o un terrenyper plan-
taralgunacosa,perònotothom
téal’abastaquestapossibilitat,
nialomillorconeixqueexisteix,
per tant, deixeu-me fer aques-
tapropostaperquèaquellesper-
sones que vulguin fer una acti-
vitat física es plantegin la pos-
sibilitat de cultivar un hort que
segur que a més dels resultats
que poden buscar físics, també
tindranunagransatisfaccióper-
sonal.
PuntEco:unaaltraformadeferesport
Paer en cap.
Ramon Farré Roure
Delegat del Govern a
Lleida.
Más que un ejército, lo que
necesitan es un enemigo. Esto
es lo que necesitan los separa-
tistas, según acabo de leer en
un atinado comentario con el
que no puedo estar más de
acuerdo.Vieneestoacuentode
la última ocurrencia de la ANC
que se ha convertido en la ins-
piradoradeunahojaderutaque
yatienemetayfecha,el9deno-
viembre, el mismo día en que
cayó el muro de Berlín aquí se
quierelevantarotroconelresto
de España.
Y desde ahora hasta enton-
ces,losque se irrogan en exclu-
siva la representación del pue-
blocatalánnovanadejardesor-
prendernos con todo tipo de
disparatadas propuestas, más
propias de las guerras de Gila y
queharíanlasdeliciasdelaspor-
tadas de La Codorniz. Lo de or-
ganizar una flota para proteger
nuestrascostasabasederecon-
vertir embarcaciones de recreo
yuna red de espionaje en el ex-
terior,enCácerespongamospor
caso, han merecido la matiza-
ción del inefable Conseller de la
Presidenciaparaquelagenteno
se lo tome a chirigota. Son sim-
plementemaniobrasdedistrac-
ción para despistar al enemigo,
que es España, naturalmente,
nos aclaróHoms para tranquili-
zarnos.Quieroyover,sinembar-
go, en que queda lo del Ejército
catalán y la restauración de la
miliobligatoria, porque nocreo
quenuestrospatriotasseapun-
ten a la milivoluntaria.
Loquesiparecequetienevi-
sos de realidad es convertir la
antigua Plaza Monumental de
toros de Barcelona en una
mezquita con una doble inten-
ción, sacarle dineroalosde Qa-
tar,oseaalosquepatrocinanal
Barça, y fidelizar el voto mu-
sulmán para la consulta. En fin,
conlaqueestácayendoenlafa-
miliaydeloquenosestamosen-
terando y no precisamente por
los medios catalanes, lo de “Es-
paña nos roba” está perdiendo
su sentido y conviene distraer
alpersonalynohablartampoco
de cuestiones tan importantes
como la reforma fiscal y el Plan
deMedidasparaelcrecimiento,
lacompetitividadylaeficiencia,
recientementeaprobadosporel
Gobierno para impulsar un cre-
cimiento que es el doble de la
media comunitaria y que surte
sus efectos.
Porqueesunarealidadqueel
paro interanual en junio ha ba-
jado en más de 350.000 perso-
nas del año pasado a esteyque
la afiliación a la Seguridad So-
cial ha subido en seis meses en
medio millón de afiliados. Por
primera vez se cierra un primer
semestre desde que empezó la
crisis con menos parados, más
afiliados a la SS y más Autóno-
mos, y algo tendrá que ver con
este cambio de tendencia, aun-
que no sea suficiente, las refor-
mas y la contención del gasto
emprendidosporestegobierno.
Como es sabido y continua-
menterecordado,lareformafis-
cal se ha hecho esperar porque
lasituaciónqueheredóestego-
bierno no permitía el cumplimi-
ento de una promesa electoral
que probablemente hubieraim-
pedidolareduccióndeldéficiten
lostérminosexigidosporBruse-
laspararecuperarlaconfianzay
los créditos comunitarios. Pero
la reforma ha llegado en forma
de reducción importante de los
impuestosconelobjetivodeim-
pulsarlacreacióndeempleo,re-
forzarlacompetitividad,favore-
cerelahorro,lainversiónyelcre-
cimientoyconseguirunsistema
tributario más justo y equitati-
vo.
Es una rebaja fiscal para to-
dos y supone una disminución
media del 12,5% para todos los
contribuyentes, pero beneficia
especialmente a los que menos
ganan,porque el72%delosde-
Diputado al Congreso
del PP de Lleida.
Presidente de
la comisión
de Agricultura.
José Ignacio Llorens Torres
Paco Cerdà i Esteve
Regidor de CiU
a la Paeria.
queduuunsquantsanysproces-
sant-se.Noserà elpuntfinalde
res. Mai cap fet històric, per re-
llevant que sigui, no ho és. No
s’ha arribat a la fi de la història.
Però qui sap si serà un punt i
seguitdelsquemarquenunnou
camí.
Quin serà aquest nou camí?
No ho sé pas. Ningú no ho sap
perquènoestàtraçat.Moltses-
cenarisestanobertsitotselsra-
onables i previsibles estan es-
tudiats, amb el detall que és
abastable.Enl’arbredelscamins
possibles,l’itinerariqueseguirà
el país està per escriure. Es co-
neix quin és el volgut per un
bon gruix de catalans, pels qui
tenen la responsabilitat de go-
vern i pels qui els fan costat.
Quinésl’itinerariquemillor,hom
creuiespera,potfacilitarlacon-
vivènciaielbenestardelsciuta-
dans d’aquesta terra i la pervi-
vència de la nació, el que més
s’adreça al bé comú. L’objectiu
és clar.
La història sempre està per
escriure. I ara s’acosta un dels
Parlem de tu, però
no pas amb pena
Família Serrate-Cunill. Lleida.
‘Parlemde tu,però nopasambpena.
Senzillamentparlem detu,decom
ensvas deixar,delsofrimentlentíssim
quevaanarmarfonent-te,delesteves
coses,parlem itambédelsteus gustos,
delque estimavesielqueno estimaves,
delque feiesideiesisenties;
detuparlem,peròno pasamb pena.
Ia poc apoc esdevindràstannostra
queno caldràniqueparlem detu
perrecordar-te;a poca pocseràs
ungest,unmot,ungust,unamirada
queflueixsensedir-lo nipensar-lo’
Miquel Martí i Pol
El passat dimarts dia 8, ens
va deixar la nostra mare i es-
posa.
Una gran dona. Una d’aque-
lles persones que deixa em-
premta per allà on passen.
Per bonica i per bondadosa.
Unamalaltiacruel,lademèn-
ciaambCossosdeLewy.Mai
se’n parla, d’aquesta altra
malaltia neurodegenerativa.
I és la tercera causa de de-
mència darrere de l’Alzhe-
imer i de la demència Vascu-
lar.
Han estat nou anys durís-
sims.Pel pare,quihaestatal
seu costat en tot moment, i
pels fills.
Se’nshamortlamare,laper-
sona que ens va donar la vi-
da. Malgrat que el seu corva
deixar de bategar lapassada
setmana,enshaofertlaopor-
tunitat d’acomiadar-nos
d’ella durant tot aquest
temps. Però no us volem en-
ganyar:veurecomdegenera-
vaelseucosilasevamentdia
reredia,enshaprovocatmolt
dolor.
Nohiharesméscruelqueser
testimonidelpatimentd’una
persona a qui estimes amb
deliri.Perquèensl’estimàvem
molt.Eraunapersonaquees
feia estimar. Fins i tot, a les
darreries de la malaltia, ella
encaraesbossavapetitssom-
riures. I que bonica era!
Desd’aquestesratlles,volem
agrairatotesaquellesperso-
nes que ens han fet suport
durantel tempsquehadurat
la malaltia. Tant físic com
emocional. Que han arribat
onnosaltres,lafamília,nopo-
díem arribar. Noés fàcil con-
viure amb aquestes malalti-
es.Destrossenfamílies.Afor-
tunadament, lanostramare i
esposa ha aconseguit arre-
plegar-nosiperpetuarl’amor
que ensva donar.
Especialment,volemagraira
tot el personal de la Resi-
dència Castrillón de Lleida.
Ellshanestatunasegonafa-
míliaperatotsnosaltres.Co-
mençant per la seva directo-
ra, Meli Castrillón. I els seus
germans, Alfonso,Tano iTo-
ni. I els pares d’aquesta gran
família, el senyor Alfredo i la
senyora Carme.
Desdelprimerdia,totesica-
dascuna de les persones que
han treballat en aquest cen-
tre i que han conviscut amb
ella, han tractat a la nostra
mare i esposa amb una sen-
sibilitatextrema.Comesme-
reixia. Com ella sempre ha
tractat als demés.
Nouspodeuimaginarlatran-
quil•litatdesaberqueellaes-
tavaallloconvoliaestar.Iai-
xíenshofeiasaberamblase-
va mirada i somriures.
El temps ens ha donatla raó.
T’estimem.
Loquenecesitanesunenemigo
Del’11Sal
9N:sumar
mésque
restar
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Maria Sanuy
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico
CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/
Editorial
Àngel Ros, alcalde de Lleida i primer secretari del Partiti dels Socialistes de Catalunya a Lleida
és des d’ahir president in pectore del partit, del PSC, gràcies als designis -acceptats- de qui
diumenge va obtenir la primera secretaria de la formació, Miquel Iceta. Ros hereta un càrrec
vacant i també un partit en caiguda lliure, on ell havia encapçalat un dels corrents crítics per la
qüestió nacional, un paper, el de crític, que ara s’ha esvaït com el fum d’un conclau. À més,
haurà d’explicar molt bé per què ara sí pot assumir aquest càrrec a Barcelona quan el seu
argument per a no optar a la primera secretaria era precisament la dedicació exclusiva a
Lleida. Ros té cintura d’avispa política, però compte amb l’abraçada d’un ós.
ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
Iceta i Ros: L’abraçada de l’ós?
clarantes con rentas de trabajo
inferiores a 24.000 euros anu-
ales tendrán una rebaja media
del23,5%yseexoneradelaobli-
gacióndepresentardeclaración
de IRPF a las rentas inferiores
a 12.000 euros. El tipo máximo
para las rentas superiores a
60.000 se reduce del 52% al
45% y el mínimo para rentas
hasta 12.500 euros del 25% al
19%.
El carácter social de la refor-
ma se acentúa con el incremen-
todelmínimoexentodetributa-
ciónalasunidadesfamiliaresen
general y en particular a las fa-
miliasnumerosasypersonascon
discapacidad que gozarán de
nuevos incentivos fiscales, lo
queunidoaladisminucióndelas
retenciones para los trabajado-
res y en especial para los Au-
tónomos animarán sin duda al
consumoy el crecimiento.
La apuesta por la competiti-
vidadquedareflejada en que se
mantiene el 15% aprobado en
2013paralosemprendedores,a
lavezquesereducedeformaes-
calonadahastael25%lapresión
fiscaldelasentidadesquetribu-
tan al30%ylade lasPymesdel
25% al 20%.
Lareformaque seempezará
a aplicar el 1 de enero del 2015
supondráunahorroestimadoen
6.700millonesdeeurosenelpe-
riodo 2015-2016 para IRPF y
Sociedades y no se aparta del
necesario equilibrio que tiene
que mantenerse entre la reduc-
ción de impuestosy la disminu-
cióndeldéficit.Naturalmentese
respeta el tramo autonómico,
que también es susceptible de
reducción fiscal, al igual que lo
ha reducido el enemigo de Ma-
drid.
Lo de “España nos
roba” está perdiendo
su sentido y
conviene distraer al
personal y no hablar
de cuestiones tan
importantes como la
reforma fiscal y el
Plan de Medidas
para el crecimiento
El 9 de noviembre, el
mismo día en que
cayó el muro de
Berlín aquí se quiere
levantar otro con el
resto de España
nois i noies estudiants, encara,
d’ensenyament secundari.
Aquesta proposta ha estat dis-
tingida amb un dels guardons
del Premi Internacional Smart
People Smart Idees. El premi,
impulsat per l’Ajuntament de
Lleida,reconeixaquellesempre-
sesiparticularsqueposenelsa-
ber científic i les noves tecnolo-
gies al servei de l’avenç de la
societat, un esperit que, en de-
finitiva, és el del Parc Científic
Gardeny aposta per incenti-
varlesvocacionscientífiquesen-
treelsmésjoves.Durantelsme-
sosde juliolid’agosthitéllocla
segona edició del Campus Tec-
nològicd’estiuperanoisinoies
d’entre7 i 16 anys.
Tambété una importantves-
santformativaunaltredelsequi-
paments del Parc, el Magical. A
mésdelesproduccionsaudiovi-
suals que acull, ofereix a l’estiu
unampliventalldecursosespe-
cialitzatsentecnologiesdecine-
mai devídeo,que s’afegeixen a
lesclassesdelgraudePeriodis-
me i Comunicació Audiovisuals
de la UdL i del Centre Lassalle
Mollerussa i altres centres for-
matius que s’hi realitzen durant
el curs.
Completa els equipaments
del Parc, aquest situat fora de
Gardeny,albarrideCiutatJardí,
l’ArborètumPiusFontiQuer,el
JardíBotànicqueexerceixundo-
ble paper de recerca i formació
pelsenginyersdeforestid’agrò-
noms i, a la vegada, és un espai
cívic, ciutadà, un jardí botànic
perpassejari,amés,escenaride
citesculturalscomlesNitsd’Es-
tiu. Unes funcions que ara es
complementenamb laformació
en l’àmbit dels cicles formatius
de la Formació Professional en
els cicles Jardineria i Floristeria
i Paisatgisme.
El Parc encara ha de créixer
molt més, i creixerà: l’espai dis-
ponible en el Parc Científic sus-
ceptibledeserrehabilitatocons-
truïtpermetarribar,d’acordamb
elPlaEspecialdeGardeny,age-
nerar espai fins a 5.000profes-
sionals.En 9anys,el ParcCien-
tífic i Tecnològic Agroalimenta-
ri de Lleida és ja un cas d’èxit i
aspira a molt més.
04
OPINIÓ BONDIA
05
OPINIÓBONDIA
Cartes al director
Punt eco i eco estudi són una
empresa sostenible que fan del
Medi Ambient i la sostenibilitat
el seu objectiu empresarial. Es-
tan ubicats a l’Horta de Lleida i
donen feina a gent molt jove i
preparada. Els hem visitat amb
el Toni Postius i de la visita ens
hemendutlaimpressióqueelfu-
tur passa per aquest esperit de
conjuncióamblamàximaprepa-
ració, efectivitat i associació
amb el Medi Ambient.
Unadelesactivitatsqueofe-
reixPuntEcoésassessorament
per que els afectats d’un ictus
puguin fer exercici físic, mitjan-
çant un conveni amb l’Associa-
ciódeMalaltsd’Ictus.Iésquefer
hort és una manera entretingu-
da, efectiva i motivadora de fer
Temps encalmat. Estiu. Urgèn-
cies polítiques: les habituals,
quangairebéresnohoés,d’ha-
bitual.Lasensaciódequè elpa-
íss’encaminacapaundelsseus
momentsdecisiusescomençaa
fer evident, tanmateix. El 9 de
novembre marca el calendari i
concentra les expectatives. Se-
rà el nucli de condensació del
El Parc Científic i Tecnològic
Agroalimentari de Lleida, situat
alTuródeGardeny,hacomplert
nou anys. L’aliança entre la Pa-
eria i la UdL ha proporcionat a
la ciutat un instrument molt va-
luós d’innovació, de competiti-
vitat i d’internacionalització en
dos sectors estratègics per al
territori, l’agroalimentació i el
tecnològic. El Parc suma el ta-
lent d’empreses, universitat i
emprenedors i, molt especial-
ment, és un motor econòmic i
d’ocupaciósobretotperajoves.
La mitjana d’edat dels treba-
lladors del Parc està per sota
dels27anys.Gardenyhaabsor-
momentsenquècalferbonalle-
tra, intel•ligible. Cap política in-
comprensible no triomfa, entre
altresraonsperquènopotman-
tenirindefinidamentvivalail•lu-
sió del ciutadansi aturar el des-
gast del pas del temps que ten-
deix a l’arrodoniment i a la
conformitat del que ja és cone-
gut,malgratquesiguiclarament
insatisfactori.
Les apostes de l’Estat
De vegades, sembla que
l’aposta política del govern es-
panyolidelsques’oposenado-
nar la veu als ciutadans és es-
perar que el cansament faci
efecte, que el desgast dugui a
deixar-ho córrer, que la dificul-
tat,lesdificultats,estovinelsan-
helsd’autogovern,queelpasdel
temps resolgui el que aquell no
saponovolsolucionar.Iencara
n’hihaunaaltra,d’aposta:espe-
rar que les divisions facin efec-
te, que la tàctica acurt,el bene-
fici immediat (no necessària-
mentil•legítim),prevalguin,que
les diferències (que hi són) s’ei-
xamplin fins a fer l’entesa im-
prescindible molt difícil i qui
sap si impossible.
De l’11S al 9N
Elperíodeentrel’11desetem-
bre i el 9 de novembre serà, així
doncs, decisiu. I caldrà garantir
laintel•ligibilitatdelarutamar-
cada,elmantenimentdelail•lu-
sió col•lectiva i la unitat de les
forces socials, polítiques i ciu-
tadanesqueapostenperferpos-
sible l’exercici del dret a decidir
dels catalans, àdhuc en les con-
dicions d’extrema dificultat que
podenaparèixer.Totestrescon-
dicionsafectenalesaltresdues.
Lail•lusióciutadanaielcompro-
mís de les persones en la causa
comunaafavoriràlaunitatdeles
forces que empenyen el procés.
La unitatsabrà escollir les opci-
ons més convenients.
A la vegada, la unitat en allò
que és essencial i la intel•ligibi-
litat de les opcions que adoptin
les forces polítiques en l’arbre
delscaminspossibles--opcions
acceptades i compartides pel
gruix de la gent--, seran con-
dicions necessàries per mante-
nirlail•lusió,combatreelcansa-
mentenuncamínecessàriament
llargifeixuc iaconseguirelsob-
jectius col•lectivament esta-
blerts. S’ha de córrer una mara-
tó trencacames, no una cursa a
l’esprint.
Sumar més que restar
Per tant, tota temptació de
buscar els beneficis d’una part,
d’un col•lectiu,d’unaforçapolí-
tica determinada ha de ser re-
butjada.Aquellsqueespregun-
tin primer nosaltres què gua-
nyem que no pas què guanya
Catalunya o de quina manera
espodensatisfermillorelsinte-
ressos propis que no pas el del
conjunt de país mereixeran ser
assenyalats amb el dit. S’acos-
taeltempsdelagenerositat,de
ferprevalerelsvalorscol•lectius
per sobre dels propis,de buscar
el que uneix més que el que se-
para, de sumar més que no pas
restar. Estic convençut que així
serà. No pot ser pas altrament.
bit una part important de les
necessitatsdetreball dels joves
deLleida,especialmentdel’àm-
bit tecnològic i acabats de titu-
lar, amb estudis universitaris o
d’FP.
Enelseunovèanydefuncio-
nament, el Parc ha arribat als
1.400 treballadors, genera
6.619 llocs de treball induïts i
allotja 111 entitats i empreses.
Enconcret,són89empreses,14
centresdeR+D+ii8grupsdere-
cerca. Entre altres, destaquen
elFruitcentre,del’IRTAdelaGe-
neralitat, amb una concepció
única a Europa, que integra el
treball d’investigació de tota la
cadenadevalordelafruita.Oel
clúster especialitzat en maqui-
nària agrícola de la FEMAC, un
delsprimersdel’Estatquehare-
but el segell d’or d’excel•lència
de la Unió Europea.
Adiad’avui,elsquatrevivers
del Parc compten amb 41 em-
preses de joves emprene-
dors.Les firmes del parc factu-
ren 102 milions d’euros anual-
ment –amb increments del 30
percent enunsanysen quèsón
poc habituals creixements de
dos dígits- i cada vegada tenen
més importància les relacions
empresarialsentrelesmateixes
firmes del Parc.
El Parc és una plataforma de
talent jove i una font d’oportu-
nitats per al centenar d’empre-
nedorsiemprenedoresqueocu-
penelsseusquatreviversd’em-
preses. Als emprenedors, de
fet empresaris joves, normal-
mentrecenttitulats,s’hiafegei-
xen també joves estudiants. Un
projecte representatiu d’aquest
sectorambfuturés“Feelingpro-
jects”, una iniciativa sobre des-
envolupamentdeproductesApp
i Web liderada per un grup de
Parcjoveiambfutur
Àngel Ros i Domingo
esport. És a dir, proporciona un
exercici físic, no sols per la gent
que per malaltia potser neces-
sitaunateràpiaefectivaconcre-
tasinópertotsaquellsquebus-
quin una maneradiferent de fer
activitat física i que probable-
ment no han pensat que aques-
ta també és una possibilitat.
Amésamés,ambl’afegitdel
contacte directe amb la natura,
una activitat ponderada però
constant, la motivació de veure
com evoluciona la natura a tra-
vés de les estacions amb els di-
versosconreusque puguisanar
fent.Iperúltim,lasatisfaccióde
poder consumir els productes
quetumateixhascultivat,laso-
lidaritaticompanyonia delares-
tadepersonesquefanhortamb
tu i amb els amics de Punt Eco
que t’assessoren què fer i com
fer-ho millor. En definitiva, un
munt d’elements positius que
sense dubte fan be al cos i a la
ment.
Ha estat una satisfacció co-
nèixer aquesta empresa i la se-
vafeina,enunaapostaperl’Hor-
tade Lleidacomaespaide des-
envolupamentempresarial sos-
tenibleidequalitat.Semprecri-
da l’atenció veure com un grup
d’emprenedors engega un pro-
jecteilluitaperconsolidar-lo,pe-
rò,enaquestcas,siamésaquest
és social i sostenible, encara
més.
Caldestacaraquestavessant
esportiva de l’hort, ja que uneix
elements imprescindibles a la
nostravida ialanostra societat
comferactivitatsfísicaiconviu-
re amb la natura. Segur que no
sóc original, a la nostra ciutat
és tradició de molta gent tindre
una torre o un terrenyper plan-
taralgunacosa,perònotothom
téal’abastaquestapossibilitat,
nialomillorconeixqueexisteix,
per tant, deixeu-me fer aques-
tapropostaperquèaquellesper-
sones que vulguin fer una acti-
vitat física es plantegin la pos-
sibilitat de cultivar un hort que
segur que a més dels resultats
que poden buscar físics, també
tindranunagransatisfaccióper-
sonal.
PuntEco:unaaltraformadeferesport
Paer en cap.
Ramon Farré Roure
Delegat del Govern a
Lleida.
Más que un ejército, lo que
necesitan es un enemigo. Esto
es lo que necesitan los separa-
tistas, según acabo de leer en
un atinado comentario con el
que no puedo estar más de
acuerdo.Vieneestoacuentode
la última ocurrencia de la ANC
que se ha convertido en la ins-
piradoradeunahojaderutaque
yatienemetayfecha,el9deno-
viembre, el mismo día en que
cayó el muro de Berlín aquí se
quierelevantarotroconelresto
de España.
Y desde ahora hasta enton-
ces,losque se irrogan en exclu-
siva la representación del pue-
blocatalánnovanadejardesor-
prendernos con todo tipo de
disparatadas propuestas, más
propias de las guerras de Gila y
queharíanlasdeliciasdelaspor-
tadas de La Codorniz. Lo de or-
ganizar una flota para proteger
nuestrascostasabasederecon-
vertir embarcaciones de recreo
yuna red de espionaje en el ex-
terior,enCácerespongamospor
caso, han merecido la matiza-
ción del inefable Conseller de la
Presidenciaparaquelagenteno
se lo tome a chirigota. Son sim-
plementemaniobrasdedistrac-
ción para despistar al enemigo,
que es España, naturalmente,
nos aclaróHoms para tranquili-
zarnos.Quieroyover,sinembar-
go, en que queda lo del Ejército
catalán y la restauración de la
miliobligatoria, porque nocreo
quenuestrospatriotasseapun-
ten a la milivoluntaria.
Loquesiparecequetienevi-
sos de realidad es convertir la
antigua Plaza Monumental de
toros de Barcelona en una
mezquita con una doble inten-
ción, sacarle dineroalosde Qa-
tar,oseaalosquepatrocinanal
Barça, y fidelizar el voto mu-
sulmán para la consulta. En fin,
conlaqueestácayendoenlafa-
miliaydeloquenosestamosen-
terando y no precisamente por
los medios catalanes, lo de “Es-
paña nos roba” está perdiendo
su sentido y conviene distraer
alpersonalynohablartampoco
de cuestiones tan importantes
como la reforma fiscal y el Plan
deMedidasparaelcrecimiento,
lacompetitividadylaeficiencia,
recientementeaprobadosporel
Gobierno para impulsar un cre-
cimiento que es el doble de la
media comunitaria y que surte
sus efectos.
Porqueesunarealidadqueel
paro interanual en junio ha ba-
jado en más de 350.000 perso-
nas del año pasado a esteyque
la afiliación a la Seguridad So-
cial ha subido en seis meses en
medio millón de afiliados. Por
primera vez se cierra un primer
semestre desde que empezó la
crisis con menos parados, más
afiliados a la SS y más Autóno-
mos, y algo tendrá que ver con
este cambio de tendencia, aun-
que no sea suficiente, las refor-
mas y la contención del gasto
emprendidosporestegobierno.
Como es sabido y continua-
menterecordado,lareformafis-
cal se ha hecho esperar porque
lasituaciónqueheredóestego-
bierno no permitía el cumplimi-
ento de una promesa electoral
que probablemente hubieraim-
pedidolareduccióndeldéficiten
lostérminosexigidosporBruse-
laspararecuperarlaconfianzay
los créditos comunitarios. Pero
la reforma ha llegado en forma
de reducción importante de los
impuestosconelobjetivodeim-
pulsarlacreacióndeempleo,re-
forzarlacompetitividad,favore-
cerelahorro,lainversiónyelcre-
cimientoyconseguirunsistema
tributario más justo y equitati-
vo.
Es una rebaja fiscal para to-
dos y supone una disminución
media del 12,5% para todos los
contribuyentes, pero beneficia
especialmente a los que menos
ganan,porque el72%delosde-
Diputado al Congreso
del PP de Lleida.
Presidente de
la comisión
de Agricultura.
José Ignacio Llorens Torres
Paco Cerdà i Esteve
Regidor de CiU
a la Paeria.
queduuunsquantsanysproces-
sant-se.Noserà elpuntfinalde
res. Mai cap fet històric, per re-
llevant que sigui, no ho és. No
s’ha arribat a la fi de la història.
Però qui sap si serà un punt i
seguitdelsquemarquenunnou
camí.
Quin serà aquest nou camí?
No ho sé pas. Ningú no ho sap
perquènoestàtraçat.Moltses-
cenarisestanobertsitotselsra-
onables i previsibles estan es-
tudiats, amb el detall que és
abastable.Enl’arbredelscamins
possibles,l’itinerariqueseguirà
el país està per escriure. Es co-
neix quin és el volgut per un
bon gruix de catalans, pels qui
tenen la responsabilitat de go-
vern i pels qui els fan costat.
Quinésl’itinerariquemillor,hom
creuiespera,potfacilitarlacon-
vivènciaielbenestardelsciuta-
dans d’aquesta terra i la pervi-
vència de la nació, el que més
s’adreça al bé comú. L’objectiu
és clar.
La història sempre està per
escriure. I ara s’acosta un dels
Parlem de tu, però
no pas amb pena
Família Serrate-Cunill. Lleida.
‘Parlemde tu,però nopasambpena.
Senzillamentparlem detu,decom
ensvas deixar,delsofrimentlentíssim
quevaanarmarfonent-te,delesteves
coses,parlem itambédelsteus gustos,
delque estimavesielqueno estimaves,
delque feiesideiesisenties;
detuparlem,peròno pasamb pena.
Ia poc apoc esdevindràstannostra
queno caldràniqueparlem detu
perrecordar-te;a poca pocseràs
ungest,unmot,ungust,unamirada
queflueixsensedir-lo nipensar-lo’
Miquel Martí i Pol
El passat dimarts dia 8, ens
va deixar la nostra mare i es-
posa.
Una gran dona. Una d’aque-
lles persones que deixa em-
premta per allà on passen.
Per bonica i per bondadosa.
Unamalaltiacruel,lademèn-
ciaambCossosdeLewy.Mai
se’n parla, d’aquesta altra
malaltia neurodegenerativa.
I és la tercera causa de de-
mència darrere de l’Alzhe-
imer i de la demència Vascu-
lar.
Han estat nou anys durís-
sims.Pel pare,quihaestatal
seu costat en tot moment, i
pels fills.
Se’nshamortlamare,laper-
sona que ens va donar la vi-
da. Malgrat que el seu corva
deixar de bategar lapassada
setmana,enshaofertlaopor-
tunitat d’acomiadar-nos
d’ella durant tot aquest
temps. Però no us volem en-
ganyar:veurecomdegenera-
vaelseucosilasevamentdia
reredia,enshaprovocatmolt
dolor.
Nohiharesméscruelqueser
testimonidelpatimentd’una
persona a qui estimes amb
deliri.Perquèensl’estimàvem
molt.Eraunapersonaquees
feia estimar. Fins i tot, a les
darreries de la malaltia, ella
encaraesbossavapetitssom-
riures. I que bonica era!
Desd’aquestesratlles,volem
agrairatotesaquellesperso-
nes que ens han fet suport
durantel tempsquehadurat
la malaltia. Tant físic com
emocional. Que han arribat
onnosaltres,lafamília,nopo-
díem arribar. Noés fàcil con-
viure amb aquestes malalti-
es.Destrossenfamílies.Afor-
tunadament, lanostramare i
esposa ha aconseguit arre-
plegar-nosiperpetuarl’amor
que ensva donar.
Especialment,volemagraira
tot el personal de la Resi-
dència Castrillón de Lleida.
Ellshanestatunasegonafa-
míliaperatotsnosaltres.Co-
mençant per la seva directo-
ra, Meli Castrillón. I els seus
germans, Alfonso,Tano iTo-
ni. I els pares d’aquesta gran
família, el senyor Alfredo i la
senyora Carme.
Desdelprimerdia,totesica-
dascuna de les persones que
han treballat en aquest cen-
tre i que han conviscut amb
ella, han tractat a la nostra
mare i esposa amb una sen-
sibilitatextrema.Comesme-
reixia. Com ella sempre ha
tractat als demés.
Nouspodeuimaginarlatran-
quil•litatdesaberqueellaes-
tavaallloconvoliaestar.Iai-
xíenshofeiasaberamblase-
va mirada i somriures.
El temps ens ha donatla raó.
T’estimem.
Loquenecesitanesunenemigo
Del’11Sal
9N:sumar
mésque
restar
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Maria Sanuy
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico
CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/
Editorial
Àngel Ros, alcalde de Lleida i primer secretari del Partiti dels Socialistes de Catalunya a Lleida
és des d’ahir president in pectore del partit, del PSC, gràcies als designis -acceptats- de qui
diumenge va obtenir la primera secretaria de la formació, Miquel Iceta. Ros hereta un càrrec
vacant i també un partit en caiguda lliure, on ell havia encapçalat un dels corrents crítics per la
qüestió nacional, un paper, el de crític, que ara s’ha esvaït com el fum d’un conclau. À més,
haurà d’explicar molt bé per què ara sí pot assumir aquest càrrec a Barcelona quan el seu
argument per a no optar a la primera secretaria era precisament la dedicació exclusiva a
Lleida. Ros té cintura d’avispa política, però compte amb l’abraçada d’un ós.
ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
Iceta i Ros: L’abraçada de l’ós?
clarantes con rentas de trabajo
inferiores a 24.000 euros anu-
ales tendrán una rebaja media
del23,5%yseexoneradelaobli-
gacióndepresentardeclaración
de IRPF a las rentas inferiores
a 12.000 euros. El tipo máximo
para las rentas superiores a
60.000 se reduce del 52% al
45% y el mínimo para rentas
hasta 12.500 euros del 25% al
19%.
El carácter social de la refor-
ma se acentúa con el incremen-
todelmínimoexentodetributa-
ciónalasunidadesfamiliaresen
general y en particular a las fa-
miliasnumerosasypersonascon
discapacidad que gozarán de
nuevos incentivos fiscales, lo
queunidoaladisminucióndelas
retenciones para los trabajado-
res y en especial para los Au-
tónomos animarán sin duda al
consumoy el crecimiento.
La apuesta por la competiti-
vidadquedareflejada en que se
mantiene el 15% aprobado en
2013paralosemprendedores,a
lavezquesereducedeformaes-
calonadahastael25%lapresión
fiscaldelasentidadesquetribu-
tan al30%ylade lasPymesdel
25% al 20%.
Lareformaque seempezará
a aplicar el 1 de enero del 2015
supondráunahorroestimadoen
6.700millonesdeeurosenelpe-
riodo 2015-2016 para IRPF y
Sociedades y no se aparta del
necesario equilibrio que tiene
que mantenerse entre la reduc-
ción de impuestosy la disminu-
cióndeldéficit.Naturalmentese
respeta el tramo autonómico,
que también es susceptible de
reducción fiscal, al igual que lo
ha reducido el enemigo de Ma-
drid.
Lo de “España nos
roba” está perdiendo
su sentido y
conviene distraer al
personal y no hablar
de cuestiones tan
importantes como la
reforma fiscal y el
Plan de Medidas
para el crecimiento
El 9 de noviembre, el
mismo día en que
cayó el muro de
Berlín aquí se quiere
levantar otro con el
resto de España
nois i noies estudiants, encara,
d’ensenyament secundari.
Aquesta proposta ha estat dis-
tingida amb un dels guardons
del Premi Internacional Smart
People Smart Idees. El premi,
impulsat per l’Ajuntament de
Lleida,reconeixaquellesempre-
sesiparticularsqueposenelsa-
ber científic i les noves tecnolo-
gies al servei de l’avenç de la
societat, un esperit que, en de-
finitiva, és el del Parc Científic
Gardeny aposta per incenti-
varlesvocacionscientífiquesen-
treelsmésjoves.Durantelsme-
sosde juliolid’agosthitéllocla
segona edició del Campus Tec-
nològicd’estiuperanoisinoies
d’entre7 i 16 anys.
Tambété una importantves-
santformativaunaltredelsequi-
paments del Parc, el Magical. A
mésdelesproduccionsaudiovi-
suals que acull, ofereix a l’estiu
unampliventalldecursosespe-
cialitzatsentecnologiesdecine-
mai devídeo,que s’afegeixen a
lesclassesdelgraudePeriodis-
me i Comunicació Audiovisuals
de la UdL i del Centre Lassalle
Mollerussa i altres centres for-
matius que s’hi realitzen durant
el curs.
Completa els equipaments
del Parc, aquest situat fora de
Gardeny,albarrideCiutatJardí,
l’ArborètumPiusFontiQuer,el
JardíBotànicqueexerceixundo-
ble paper de recerca i formació
pelsenginyersdeforestid’agrò-
noms i, a la vegada, és un espai
cívic, ciutadà, un jardí botànic
perpassejari,amés,escenaride
citesculturalscomlesNitsd’Es-
tiu. Unes funcions que ara es
complementenamb laformació
en l’àmbit dels cicles formatius
de la Formació Professional en
els cicles Jardineria i Floristeria
i Paisatgisme.
El Parc encara ha de créixer
molt més, i creixerà: l’espai dis-
ponible en el Parc Científic sus-
ceptibledeserrehabilitatocons-
truïtpermetarribar,d’acordamb
elPlaEspecialdeGardeny,age-
nerar espai fins a 5.000profes-
sionals.En 9anys,el ParcCien-
tífic i Tecnològic Agroalimenta-
ri de Lleida és ja un cas d’èxit i
aspira a molt més.

06
LLEIDA BONDIA
REDACCIÓ. LLEIDA
ElregidordeCiUal’Ajuntament
de Lleida i alcaldable, Antoni
Postius, va proposar que la Pa-
eriaimpulsiunplaperfomentar
el consum de productes de Llei-
da a la ciutat, en especial de la
fruitadolça.“Calestimularlade-
mandadeproductesdeLleidaen
elsbarsirestaurantsdelaciutat
amb accions que ajudin a reco-
nèixerlaqualitat,enaquestcas,
de la fruita dolça i permetin di-
fondre-laentrelaciutadania”,va
explicarPostius.Enaquestsen-
tit,elGrupdeCiUdemanaràque
aquest programa es comenci a
aplicar pels volts de la Fira de
SantMiquel,aprofitantlareper-
cussió de l’esdeveniment en els
sectorsdel’agriculturailaindús-
tria agroalimentària.
Acte d’inauguració de la trobada anual de la xarxa Team Europa.
ExpertsdebatenalaUdL
sobreelsreptesdelaUE
Reunió anual d’especialistes en temes europeus
REDACCIÓ. LLEIDA
LaUdLvaacollirahirunasessió
de la trobada anual de la xarxa
Team Europa organitzada per
laRepresentaciódelaComissió
Europea (CE) a Espanya. Una
quarantena d’aquests experts
en temes europeus dels estats
membres, als qualss’hivan afe-
gir professors de la UdL especi-
alistes en Europa, van abordar
temescoml’Estratègia2020,la
unió bancària i l’arquitectura fi-
nancera, polítiques de Justícia i
d’Interior i la política energè-
tica. L’acte va ser inaugurat per
Francisco Fonseca, director de
la representació de la CE a l’Es-
tat, amb el director de la repre-
sentació de la CE a Barcelona,
FerranTarradellas,ielvicerector
deCampusdelaUdL,JesúsAvi-
lla,quemencionarelsprogrames
de mobilitat i dobles titulacions
delaUdLielCentred’Excel·lèn-
cia Jean Monnet, dirigit pel pro-
fessor de la Facultat de Dret i
Economia, Antoni Blanch.
Postiusvolqueesfomenti
elconsumdefruitadolça
Demana a la Paeria difusió dels productes locals
ICVdemanaunaoficina
demediacióbancària
Perassessorarciutadansenlesrelacionsambbancs
REDACCIÓ. LLEIDA
El grup municipal d’ICVa Lleida
vaplantejarlanecessitatdecre-
arunaOficinaMunicipaldeMe-
diació Bancària, on un equip
multidisciplinari hauria d’as-
sessorar les famílies lleidatanes
sobre els dubtes que puguin te-
nirenlessevesrelacionsambles
entitatsbancàries,especialment
pelquefaadesnonaments,clàu-
suleshipotecàries,etc.“S’hade-
mostrat tantes vegades que la
banca moltes vegades enganya
la ciutadania que valdria la pe-
na que l’ajuntament creés
aquesta oficina”, va explicar
Baches, alcaldable per ICV a la
Paeria. Una altra de les tasques
d’aquest ens, segons Baches,
hauriadeserlad’impulsarlacre-
ació d’un registre de lleidatans i
lleidatanes afectades per la ma-
la praxis bancària.
Catorzepoliciesnousala demarcaciódeLleida
Inma Manso, subdelegada del Govern a Lleida i Juan Fortuny,
Comissari Cap Provincial CNP Lleida, amb els 14 nous polici-
esques’incorporaranaLleida(8),laSeud’Urgell(3)iLes(3).
L’alcaldeÀngelRos,nousocid’AlumniUdL
L’alcade Ros és soci d’Alumni UdL després d’escoltar el pro-
jecte de l’entitat en boca del seu president, J. M. Moragues.
Col·laboraran en diferents projectes.
LaPaeria
adequarà
elsolarde
l’At.Segre
Com a zona d’esbarjo
REDACCIÓ. LLEIDA
L’Ajuntament de Lleida acondi-
cionaràelsolaradjacentalcamp
municipaldel’AtlèticSegreper-
quèpuguiserutilitzatcomazo-
na d’esbarjo i per a activitats
complementàriesdelclubespor-
tiu. Es tracta d’una parcel·la de
forma triangular situada entre
l’avinguda Barcelona i el carrer
Riu Ebre, amb una superfície de
2.600 metres quadrats que es
pavimentarà. També s’hi cons-
truirà un nou col·lector i embor-
nals per connectar-los amb la
xarxa de clavegueram. Les
obres,quecomençaranimmedi-
atament i que estaran enllesti-
desamitjansd’agost,tambéin-
clouen la millora del talús late-
ral,quedónaalcostatdelcarrer
Riu Ebre, amb un arrebossat
amb morter. La primera tinent
d’alcaldeiregidorad’Urbanisme
de la Paeria, Marta Camps, va
explicar que l’actuació ha estat
adjudicadaal’empresaTeixidói
compta amb un pressupost
d’uns 50.000 euros.
ACN
REDACCIÓ. LLEIDA
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
serà el nou president del Partit
dels Socialistes de Catalunya
desprésd’acceptarelcàrrecque
liva oferir ahirMiquel Iceta,pri-
mersecretaridelPSCdesprésde
concórrer diumenge a unes pri-
màriesoneral’úniccandidatien
lesquevaobtenirel85%delssu-
fragis, però amb una minsa par-
ticipació del 47% (que a Lleida
va ser encara més baixa i no va
arribar ni al 40%) i amb un sig-
nificatiu 15% de vots en blanc
(que a Lleida va arribar fins al
25%; un de cada quatrevotants
novandonarlasevaconfiançaa
Miquel Iceta).
Ros, que les darreres setma-
nes s’ha allunyat del sector crí-
tic i s’ha posicionat al costat de
l’aparell del partit encarnat pel
mateixIceta,vaexplicarahirque
Icetapremialafidelitat
deRosambelpartitiel
fapresidentdelPSC
CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida”
ha acceptat assumir el la presi-
dènciadelPSCdesprésqueIce-
ta li hagi ratificat la seva inten-
ciódetreballar“ambunaexecu-
tiva plural que reculli totes les
sensibilitats que hi ha al partit”
ilihagimanifestatlavoluntatde
donar suport com a grup parla-
mentari a la Llei de consultes i
al concepte de dret a decidir
“dins un marc legal”.
Respecte a l’encaix d’aques-
tes diferents sensibilitats, refe-
rint-sealscrítics(entreelsquals
s’hi comptava Ros fins fa unes
setmanes), Iceta va avisar ahir
quelaintegraciótambétéelseu
límitiquedemanaràlleialtatper
formar part de la futura execu-
tiva. “No només amb la volun-
tat del primer secretari n’hi ha
prou, sinó que els altres han de
posar també de la seva banda”,
vadirrecordantl’experiènciafa-
llidadePereNavarroivaafegir:
“noempucpermetrequepassin
aquestes coses”.
Perlasevabanda,l’alcaldede
Lleidava reiterar, com ha fet els
darrerstempsperdeclinaroptar
al càrrec que ara té Iceta, que la
seva única prioritat és l’alcaldia
deLleidaitornar-seapresentar
el2015,senseentraravalorarla
seva possible candidatura a la
presidènciadelaGeneralitat.En
aquestsentit,AntoniPostius,re-
gidor de CiU a la Paeria i alcal-
dable, liva etzibar que “llunyde
lesgransdeclaracionsfetesfins
ara,peraÀngelRosLleidajano
és una prioritat, ho és Barcelo-
na,iLleidanecessitaunPaeren
Capqueesdediquialaciutatles
24 hores del dia.... Molt difícil-
ment amb aquest nou càrrec a
Barcelona ho podrà fer”, va re-
marcar Postius.
06
LLEIDA BONDIA
REDACCIÓ. LLEIDA
ElregidordeCiUal’Ajuntament
de Lleida i alcaldable, Antoni
Postius, va proposar que la Pa-
eriaimpulsiunplaperfomentar
el consum de productes de Llei-
da a la ciutat, en especial de la
fruitadolça.“Calestimularlade-
mandadeproductesdeLleidaen
elsbarsirestaurantsdelaciutat
amb accions que ajudin a reco-
nèixerlaqualitat,enaquestcas,
de la fruita dolça i permetin di-
fondre-laentrelaciutadania”,va
explicarPostius.Enaquestsen-
tit,elGrupdeCiUdemanaràque
aquest programa es comenci a
aplicar pels volts de la Fira de
SantMiquel,aprofitantlareper-
cussió de l’esdeveniment en els
sectorsdel’agriculturailaindús-
tria agroalimentària.
Acte d’inauguració de la trobada anual de la xarxa Team Europa.
ExpertsdebatenalaUdL
sobreelsreptesdelaUE
Reunió anual d’especialistes en temes europeus
REDACCIÓ. LLEIDA
LaUdLvaacollirahirunasessió
de la trobada anual de la xarxa
Team Europa organitzada per
laRepresentaciódelaComissió
Europea (CE) a Espanya. Una
quarantena d’aquests experts
en temes europeus dels estats
membres, als qualss’hivan afe-
gir professors de la UdL especi-
alistes en Europa, van abordar
temescoml’Estratègia2020,la
unió bancària i l’arquitectura fi-
nancera, polítiques de Justícia i
d’Interior i la política energè-
tica. L’acte va ser inaugurat per
Francisco Fonseca, director de
la representació de la CE a l’Es-
tat, amb el director de la repre-
sentació de la CE a Barcelona,
FerranTarradellas,ielvicerector
deCampusdelaUdL,JesúsAvi-
lla,quemencionarelsprogrames
de mobilitat i dobles titulacions
delaUdLielCentred’Excel·lèn-
cia Jean Monnet, dirigit pel pro-
fessor de la Facultat de Dret i
Economia, Antoni Blanch.
Postiusvolqueesfomenti
elconsumdefruitadolça
Demana a la Paeria difusió dels productes locals
ICVdemanaunaoficina
demediacióbancària
Perassessorarciutadansenlesrelacionsambbancs
REDACCIÓ. LLEIDA
El grup municipal d’ICVa Lleida
vaplantejarlanecessitatdecre-
arunaOficinaMunicipaldeMe-
diació Bancària, on un equip
multidisciplinari hauria d’as-
sessorar les famílies lleidatanes
sobre els dubtes que puguin te-
nirenlessevesrelacionsambles
entitatsbancàries,especialment
pelquefaadesnonaments,clàu-
suleshipotecàries,etc.“S’hade-
mostrat tantes vegades que la
banca moltes vegades enganya
la ciutadania que valdria la pe-
na que l’ajuntament creés
aquesta oficina”, va explicar
Baches, alcaldable per ICV a la
Paeria. Una altra de les tasques
d’aquest ens, segons Baches,
hauriadeserlad’impulsarlacre-
ació d’un registre de lleidatans i
lleidatanes afectades per la ma-
la praxis bancària.
Catorzepoliciesnousala demarcaciódeLleida
Inma Manso, subdelegada del Govern a Lleida i Juan Fortuny,
Comissari Cap Provincial CNP Lleida, amb els 14 nous polici-
esques’incorporaranaLleida(8),laSeud’Urgell(3)iLes(3).
L’alcaldeÀngelRos,nousocid’AlumniUdL
L’alcade Ros és soci d’Alumni UdL després d’escoltar el pro-
jecte de l’entitat en boca del seu president, J. M. Moragues.
Col·laboraran en diferents projectes.
LaPaeria
adequarà
elsolarde
l’At.Segre
Com a zona d’esbarjo
REDACCIÓ. LLEIDA
L’Ajuntament de Lleida acondi-
cionaràelsolaradjacentalcamp
municipaldel’AtlèticSegreper-
quèpuguiserutilitzatcomazo-
na d’esbarjo i per a activitats
complementàriesdelclubespor-
tiu. Es tracta d’una parcel·la de
forma triangular situada entre
l’avinguda Barcelona i el carrer
Riu Ebre, amb una superfície de
2.600 metres quadrats que es
pavimentarà. També s’hi cons-
truirà un nou col·lector i embor-
nals per connectar-los amb la
xarxa de clavegueram. Les
obres,quecomençaranimmedi-
atament i que estaran enllesti-
desamitjansd’agost,tambéin-
clouen la millora del talús late-
ral,quedónaalcostatdelcarrer
Riu Ebre, amb un arrebossat
amb morter. La primera tinent
d’alcaldeiregidorad’Urbanisme
de la Paeria, Marta Camps, va
explicar que l’actuació ha estat
adjudicadaal’empresaTeixidói
compta amb un pressupost
d’uns 50.000 euros.
ACN
REDACCIÓ. LLEIDA
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
serà el nou president del Partit
dels Socialistes de Catalunya
desprésd’acceptarelcàrrecque
liva oferir ahirMiquel Iceta,pri-
mersecretaridelPSCdesprésde
concórrer diumenge a unes pri-
màriesoneral’úniccandidatien
lesquevaobtenirel85%delssu-
fragis, però amb una minsa par-
ticipació del 47% (que a Lleida
va ser encara més baixa i no va
arribar ni al 40%) i amb un sig-
nificatiu 15% de vots en blanc
(que a Lleida va arribar fins al
25%; un de cada quatrevotants
novandonarlasevaconfiançaa
Miquel Iceta).
Ros, que les darreres setma-
nes s’ha allunyat del sector crí-
tic i s’ha posicionat al costat de
l’aparell del partit encarnat pel
mateixIceta,vaexplicarahirque
Icetapremialafidelitat
deRosambelpartitiel
fapresidentdelPSC
CiU li etziba que “la prioritat d’Àngel Ros ja no és Lleida”
ha acceptat assumir el la presi-
dènciadelPSCdesprésqueIce-
ta li hagi ratificat la seva inten-
ciódetreballar“ambunaexecu-
tiva plural que reculli totes les
sensibilitats que hi ha al partit”
ilihagimanifestatlavoluntatde
donar suport com a grup parla-
mentari a la Llei de consultes i
al concepte de dret a decidir
“dins un marc legal”.
Respecte a l’encaix d’aques-
tes diferents sensibilitats, refe-
rint-sealscrítics(entreelsquals
s’hi comptava Ros fins fa unes
setmanes), Iceta va avisar ahir
quelaintegraciótambétéelseu
límitiquedemanaràlleialtatper
formar part de la futura execu-
tiva. “No només amb la volun-
tat del primer secretari n’hi ha
prou, sinó que els altres han de
posar també de la seva banda”,
vadirrecordantl’experiènciafa-
llidadePereNavarroivaafegir:
“noempucpermetrequepassin
aquestes coses”.
Perlasevabanda,l’alcaldede
Lleidava reiterar, com ha fet els
darrerstempsperdeclinaroptar
al càrrec que ara té Iceta, que la
seva única prioritat és l’alcaldia
deLleidaitornar-seapresentar
el2015,senseentraravalorarla
seva possible candidatura a la
presidènciadelaGeneralitat.En
aquestsentit,AntoniPostius,re-
gidor de CiU a la Paeria i alcal-
dable, liva etzibar que “llunyde
lesgransdeclaracionsfetesfins
ara,peraÀngelRosLleidajano
és una prioritat, ho és Barcelo-
na,iLleidanecessitaunPaeren
Capqueesdediquialaciutatles
24 hores del dia.... Molt difícil-
ment amb aquest nou càrrec a
Barcelona ho podrà fer”, va re-
marcar Postius.

BONDIA
07
COMARQUES
Operaris senyalitzant un dels nous passos de vianants
Tàrregamilloral’accésa2
escolesamb30.000euros
L’objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat
REDACCIÓ.TÀRREGA
La Regidoria de Serveis Muni-
cipals de Tàrrega ha dut a ter-
me recentment l’asfaltatge de
2.200 metres quadrats de via
pública situatsvora els col·legis
Àngel Guimerà i Sant Josep de
la localitat. Són trams dels car-
rersdel’ArquitecteFlorensaide
laMareVedrunarespectivament
que presentaven un ferm molt
deteriorat.
La intervenció ha inclòs la
construcció de passos elevats a
laportaprincipald’ambdóscen-
tresescolarspermillorarl’acces-
sibilitat. Al mateix temps, amb
aquesta mesura es potencia la
seguretat viària, ja que les pla-
taformes obligaran els vehicles
a reduir lavelocitat en aquestes
zones escolars molt transitades
per infants.
Larenovaciódelpavimentha
suposatunainversióde30.000
euros i s’ha basat en l’aplicació
d’una capa asfàltica damunt el
vell formigó de la calçada.
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
REDACCIÓ. ALMACELLES
L’Ajuntament d’Almacelles ha
endegat una prova pilot per fa-
cilitar l’aparcament a l’ombra al
carrerMajordelapoblaciócoin-
cidint amb els mesos que les
temperaturessónméselevades.
Així, durant els mesos de juliol i
agost i per tal d’aprofitar la zo-
nadelcarrerontocal’ombramés
estona,elsvehicleshaurand’es-
tacionar a la banda amb els nú-
meros senars, entre les 12 de la
nit i 2/4 de 2 de la tarda, i a la
banda amb els números parells
entre 2/4 de 2 i la mitjanit.
L’Ajuntament planteja poder
aplicar la mesura a més carrers
si els resultats són positius tot i
que tampocdescarta lapossibi-
litatdedeixar-lasenseefecteen
cas que no resulti efectiva.
La iniciativa pilot, que s’apli-
carà durant els mesos de juliol i
La mesura va entrar
en vigor ahir mateix
El període de prova serà
durant els mesos de
juliol i agost
Major presència de la
Policia Local
Les hores anteriors i
posteriors al canvi de
voral per fomentar-la
En cap cas
s’imposaran sancions
Els agents informaran
els conductors que no
segueixin la mesura
ProvapilotaAlmacelles
perestacionar‘sempre’
alcostatdel’ombra
L’Ajuntament ha posat en marxa la iniciativa al carrer Major
agost al carrer Major e la pobla-
ció, en el tram comprès entre el
Centre Cultural i la cruïlla amb
les Rambles, va entrar en vigor
ahir.
Per facilitar la implantació
d’aquest sistema d’aparcament
sempre a l’ombra, la Policia Lo-
cal d’Almacelles reforçarà la se-
va presència al carrer Major du-
rant les hores anteriors i poste-
riors al canvi de voral i només
faràadvertimentsdecaireinfor-
matiuaquinos’ajustialamesu-
ra,segonshanexplicatfontsmu-
nicipals. En cap cas es multarà
elsconductors“despistats”que
aparquin al sol.
L’objectiu d’aquesta mesura
noéstanvetllar per la salutdels
conductors sinó facilitar la pos-
sibilitat d’estacionar al carrer
Major,undelsméstransitatsde
la vila, durant aquest període.
PUBLICITAT
BONDIA
07
COMARQUES
Operaris senyalitzant un dels nous passos de vianants
Tàrregamilloral’accésa2
escolesamb30.000euros
L’objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat
REDACCIÓ.TÀRREGA
La Regidoria de Serveis Muni-
cipals de Tàrrega ha dut a ter-
me recentment l’asfaltatge de
2.200 metres quadrats de via
pública situatsvora els col·legis
Àngel Guimerà i Sant Josep de
la localitat. Són trams dels car-
rersdel’ArquitecteFlorensaide
laMareVedrunarespectivament
que presentaven un ferm molt
deteriorat.
La intervenció ha inclòs la
construcció de passos elevats a
laportaprincipald’ambdóscen-
tresescolarspermillorarl’acces-
sibilitat. Al mateix temps, amb
aquesta mesura es potencia la
seguretat viària, ja que les pla-
taformes obligaran els vehicles
a reduir lavelocitat en aquestes
zones escolars molt transitades
per infants.
Larenovaciódelpavimentha
suposatunainversióde30.000
euros i s’ha basat en l’aplicació
d’una capa asfàltica damunt el
vell formigó de la calçada.
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
REDACCIÓ. ALMACELLES
L’Ajuntament d’Almacelles ha
endegat una prova pilot per fa-
cilitar l’aparcament a l’ombra al
carrerMajordelapoblaciócoin-
cidint amb els mesos que les
temperaturessónméselevades.
Així, durant els mesos de juliol i
agost i per tal d’aprofitar la zo-
nadelcarrerontocal’ombramés
estona,elsvehicleshaurand’es-
tacionar a la banda amb els nú-
meros senars, entre les 12 de la
nit i 2/4 de 2 de la tarda, i a la
banda amb els números parells
entre 2/4 de 2 i la mitjanit.
L’Ajuntament planteja poder
aplicar la mesura a més carrers
si els resultats són positius tot i
que tampocdescarta lapossibi-
litatdedeixar-lasenseefecteen
cas que no resulti efectiva.
La iniciativa pilot, que s’apli-
carà durant els mesos de juliol i
La mesura va entrar
en vigor ahir mateix
El període de prova serà
durant els mesos de
juliol i agost
Major presència de la
Policia Local
Les hores anteriors i
posteriors al canvi de
voral per fomentar-la
En cap cas
s’imposaran sancions
Els agents informaran
els conductors que no
segueixin la mesura
ProvapilotaAlmacelles
perestacionar‘sempre’
alcostatdel’ombra
L’Ajuntament ha posat en marxa la iniciativa al carrer Major
agost al carrer Major e la pobla-
ció, en el tram comprès entre el
Centre Cultural i la cruïlla amb
les Rambles, va entrar en vigor
ahir.
Per facilitar la implantació
d’aquest sistema d’aparcament
sempre a l’ombra, la Policia Lo-
cal d’Almacelles reforçarà la se-
va presència al carrer Major du-
rant les hores anteriors i poste-
riors al canvi de voral i només
faràadvertimentsdecaireinfor-
matiuaquinos’ajustialamesu-
ra,segonshanexplicatfontsmu-
nicipals. En cap cas es multarà
elsconductors“despistats”que
aparquin al sol.
L’objectiu d’aquesta mesura
noéstanvetllar per la salutdels
conductors sinó facilitar la pos-
sibilitat d’estacionar al carrer
Major,undelsméstransitatsde
la vila, durant aquest període.
PUBLICITAT

08
COMARQUES BONDIA
L’Aran,‘offline’ala
forçapeltalld’unfil
Vielha denuncia que els talls d’internet es produeixen sovint
REDACCIÓ. VIELHA
Part de la Val d’Aran estava en-
caraahirsenseconnexióainter-
net i parcialment accés a la tec-
nologia 3G des de diumenge al
vespre. Segons va explicar l’al-
calde de Vielha e Mijaran, Àlex
Moga, tot apunta a què l’avaria
es deu a el tall d’un cable de fi-
bra òptica per part d’una exca-
vadora entre la boca sud del tú-
nel de Vielha i el Pont de Suert.
En aquest sentit, Moga va de-
nunciar la ‘’inestabilitat del sis-
tema’’ i que els talls es produei-
xin de forma reiterada essent el
sector turístic de laVal el qui en
surt més perjudicat. Moga va
afegir que des de l’Ajuntament
estudiaran presentar una de-
manda a la companyia.
L’avaria es va registrar diu-
menge quan passaven 20 mi-
nuts de les 8 del vespre. Inicial-
ment hi havia 3.000 línies afec-
tades, de telefonia fixa, mòbil i
internet.Alcapdepoc,esvares-
tablir la telefonia mòbil però no
lafixaniinternet.Méstard,ales
3 de la matinada es va recu-
perar la telefonia fixa, però en-
cara mancava l’accés a internet
i parcialment el 3G. L’afectació
té lloc a Vielha capital i a 4 mu-
nicipis que es troben en direc-
ció França.
Mogavavolerplasmarelmal-
estardelsectorturísticpels‘’re-
iteratstalls’’enelserveidetele-
fonia que pateix la Val d’Aran.
Assegura que són freqüents les
‘’caigudes’’ del servei i lamenta
quenoespuguinportaraterme
operacions com el cobrament
per targeta de crèdit, cosa que
perjudica seriosament la zona
turística per excel·lència de les
comarques de Lleida.
REDACCIÓ. MOLLERUSSA
La circulació de trens es va ha-
ver d’interrompre ahir des del
voltant de les dues del migdia a
quartsde5delatardaentreMo-
llerussa i Tàrrega a causa de
l’atropellamentmortald’unado-
na,segonsvainformarRenfe. El
trendelalíniaR12afectathavia
sortit de Lleida a les 13:35 ho-
resiteniaprevistal’arribaaCer-
vera a les 14:28. La companyia
ferroviària va establir un servei
alternatiu amb autocar per co-
brir el tram entre Lleida i Cerve-
ra. Protecció Civil va activar la
prealerta del pla Ferrocat arran
delaincidència.SegonselsMos-
sos, tot apunta que la causa de
l’atropellamentmortalquevain-
terrompre el pas dels trens du-
rant hores fou un suïcidi.
Moratropelladapeltren
apropdeMollerussa
Una dona de mitjana edat, indocumentada
Baixenun20%
elsrobatorisal
campaPonent
REDACCIÓ. LLEIDA
Les comarques de Ponent han
registrat un descens dels roba-
toris al camp del 20% en el dar-
rer any, segons informava ahir
Rac1. Segons el Departament
d’Interior, de gener a juny d’en-
guany se n’han registrat 440,
117 menys que en el mateix pe-
ríodedel2013.Elconsellerd’In-
terior,RamonEspadaler,noatri-
buiex el descens als sometents
sinó a la feina dels Mossos.
700participantsalaMostradelesGarrigues
Més de 700 persones van participar dissabte a la 9a Mostra
Cultural de les Garrigues celebrada a l’Albagés i organitzada
bianualmentpelConsellComarcal.Aquestcertamens’hacon-
vertit en un espai de trobada de les entitats de la zona.
COM360
LaJNCestrenacol·lectiualaSegarra
La Joventut Nacionalista de Catalunya inaugura per primer
cop en la seva història col·lectiu a la comarca de la Segarra.
Amb aquesta, la JNC compta amb representació a les set co-
marques de lesTerres de Lleida.
JNC
PUBLICITAT
SolsonaescullAnnaSeguéscomanovapubilla
AnnaSeguésiCodina,de17anys,ienrepresentaciód’Òmni-
umCulturaldelSolsonès,haestatelegidanovapubilladeSol-
sona.L’acompanyarancomaprimeradonzellaClàudiaCases
i Prat, i com a segona donzella, Núria Cardona i Novas.
AJUNTAMENT DE SOLSONA
Estaràscomençalamillora
del’esglésiadeVergós
Els treballs es duen a terme gràcies a un ajut de l’IEI
REDACCIÓ. ESTARÀS
Gràcies a una subvenció de l’IEI
(Institutd’EstudisIlerdencs)de-
manada per l’Ajuntament d’Es-
taràs, juntament amb una apor-
tació del Bisbat de Solsona i
l’aportaciódelsveïnsdelnuclide
Vergós Guerrejat, el consistori
d’Estaràshapogutcomençarles
obresderestauraciódelesparts
més malmeses de l’interior de
l’esglésiad’aquestnuclidelaSe-
garra. Elpressupost total puja a
13.512 euros i servirà per reti-
rar el guix malmès de les cape-
llesinaucentralirepintartotala
volta de la nau i part de l’esglé-
sia. Aquesta intervenció es duu
a terme per millorar l’estat
d’aquesta església del s. XVIII.
LaUniversitatd’Estiues
traslladaalaSeud’Urgell
REDACCIÓ. LA SEU D’URGELL
El curs Biomassa, Ús i Incendis
Forestals, que comença avui a
l’Institut Joan Brudieu de la Seu
d’Urgell,dónalasortidaalaUni-
versitat d’Estiu a la ciutat.
Unparapentista,ferit
enunaterratgeaÀger
REDACCIÓ. ÀGER
Un parapentista, un home de
32 anys iveí de Sort,va resultar
ferit ahir just en el moment que
aterrava a Àger.
08
COMARQUES BONDIA
L’Aran,‘offline’ala
forçapeltalld’unfil
Vielha denuncia que els talls d’internet es produeixen sovint
REDACCIÓ. VIELHA
Part de la Val d’Aran estava en-
caraahirsenseconnexióainter-
net i parcialment accés a la tec-
nologia 3G des de diumenge al
vespre. Segons va explicar l’al-
calde de Vielha e Mijaran, Àlex
Moga, tot apunta a què l’avaria
es deu a el tall d’un cable de fi-
bra òptica per part d’una exca-
vadora entre la boca sud del tú-
nel de Vielha i el Pont de Suert.
En aquest sentit, Moga va de-
nunciar la ‘’inestabilitat del sis-
tema’’ i que els talls es produei-
xin de forma reiterada essent el
sector turístic de laVal el qui en
surt més perjudicat. Moga va
afegir que des de l’Ajuntament
estudiaran presentar una de-
manda a la companyia.
L’avaria es va registrar diu-
menge quan passaven 20 mi-
nuts de les 8 del vespre. Inicial-
ment hi havia 3.000 línies afec-
tades, de telefonia fixa, mòbil i
internet.Alcapdepoc,esvares-
tablir la telefonia mòbil però no
lafixaniinternet.Méstard,ales
3 de la matinada es va recu-
perar la telefonia fixa, però en-
cara mancava l’accés a internet
i parcialment el 3G. L’afectació
té lloc a Vielha capital i a 4 mu-
nicipis que es troben en direc-
ció França.
Mogavavolerplasmarelmal-
estardelsectorturísticpels‘’re-
iteratstalls’’enelserveidetele-
fonia que pateix la Val d’Aran.
Assegura que són freqüents les
‘’caigudes’’ del servei i lamenta
quenoespuguinportaraterme
operacions com el cobrament
per targeta de crèdit, cosa que
perjudica seriosament la zona
turística per excel·lència de les
comarques de Lleida.
REDACCIÓ. MOLLERUSSA
La circulació de trens es va ha-
ver d’interrompre ahir des del
voltant de les dues del migdia a
quartsde5delatardaentreMo-
llerussa i Tàrrega a causa de
l’atropellamentmortald’unado-
na,segonsvainformarRenfe. El
trendelalíniaR12afectathavia
sortit de Lleida a les 13:35 ho-
resiteniaprevistal’arribaaCer-
vera a les 14:28. La companyia
ferroviària va establir un servei
alternatiu amb autocar per co-
brir el tram entre Lleida i Cerve-
ra. Protecció Civil va activar la
prealerta del pla Ferrocat arran
delaincidència.SegonselsMos-
sos, tot apunta que la causa de
l’atropellamentmortalquevain-
terrompre el pas dels trens du-
rant hores fou un suïcidi.
Moratropelladapeltren
apropdeMollerussa
Una dona de mitjana edat, indocumentada
Baixenun20%
elsrobatorisal
campaPonent
REDACCIÓ. LLEIDA
Les comarques de Ponent han
registrat un descens dels roba-
toris al camp del 20% en el dar-
rer any, segons informava ahir
Rac1. Segons el Departament
d’Interior, de gener a juny d’en-
guany se n’han registrat 440,
117 menys que en el mateix pe-
ríodedel2013.Elconsellerd’In-
terior,RamonEspadaler,noatri-
buiex el descens als sometents
sinó a la feina dels Mossos.
700participantsalaMostradelesGarrigues
Més de 700 persones van participar dissabte a la 9a Mostra
Cultural de les Garrigues celebrada a l’Albagés i organitzada
bianualmentpelConsellComarcal.Aquestcertamens’hacon-
vertit en un espai de trobada de les entitats de la zona.
COM360
LaJNCestrenacol·lectiualaSegarra
La Joventut Nacionalista de Catalunya inaugura per primer
cop en la seva història col·lectiu a la comarca de la Segarra.
Amb aquesta, la JNC compta amb representació a les set co-
marques de lesTerres de Lleida.
JNC
PUBLICITAT
SolsonaescullAnnaSeguéscomanovapubilla
AnnaSeguésiCodina,de17anys,ienrepresentaciód’Òmni-
umCulturaldelSolsonès,haestatelegidanovapubilladeSol-
sona.L’acompanyarancomaprimeradonzellaClàudiaCases
i Prat, i com a segona donzella, Núria Cardona i Novas.
AJUNTAMENT DE SOLSONA
Estaràscomençalamillora
del’esglésiadeVergós
Els treballs es duen a terme gràcies a un ajut de l’IEI
REDACCIÓ. ESTARÀS
Gràcies a una subvenció de l’IEI
(Institutd’EstudisIlerdencs)de-
manada per l’Ajuntament d’Es-
taràs, juntament amb una apor-
tació del Bisbat de Solsona i
l’aportaciódelsveïnsdelnuclide
Vergós Guerrejat, el consistori
d’Estaràshapogutcomençarles
obresderestauraciódelesparts
més malmeses de l’interior de
l’esglésiad’aquestnuclidelaSe-
garra. Elpressupost total puja a
13.512 euros i servirà per reti-
rar el guix malmès de les cape-
llesinaucentralirepintartotala
volta de la nau i part de l’esglé-
sia. Aquesta intervenció es duu
a terme per millorar l’estat
d’aquesta església del s. XVIII.
LaUniversitatd’Estiues
traslladaalaSeud’Urgell
REDACCIÓ. LA SEU D’URGELL
El curs Biomassa, Ús i Incendis
Forestals, que comença avui a
l’Institut Joan Brudieu de la Seu
d’Urgell,dónalasortidaalaUni-
versitat d’Estiu a la ciutat.
Unparapentista,ferit
enunaterratgeaÀger
REDACCIÓ. ÀGER
Un parapentista, un home de
32 anys iveí de Sort,va resultar
ferit ahir just en el moment que
aterrava a Àger.

BONDIA
09
ACTUALITAT
ElCostaConcordiatornaasurar
desprésde30mesosmigenfonsat
La nau es traslladarà al port de Gènova, on serà desmantellada dos anys i mig després del naufragi
AGÈNCIES. ROMA
Elvaixell Costa Concòrdia torna
a flotar gràcies a les gegantines
caixes metàl·liques adossades
als seus costats. Més de 1.000
milionsd’euroshanestatneces-
saris, fins ara, per finançar
aquest projecte sense prece-
dents. Ahir l’embarcació va ser
reflotada dos metres sobre la lí-
nia d’aigua i, posteriorment,
traslladadaa30metresmaren-
dinsendireccióest.Ladedilluns
va ser la primera de les operaci-
ons de reflotament que duraran
entre sis i set dies, segons les
condicionsmeteorològiques.La
complexaoperaciód’enginyeria
-a càrrec del consorciitalonord-
americà Titan Micoperi- s’ha
convertit en un espectacle me-
diàticquelescadenesdetelevi-
sió italianes i internacionals ex-
plotaran durant dies. Per re-
molcar la nau fins al port de
Gènova, on es desballestarà, es
tardarà 4 dies. L’embarcació re-
correrà 200 milles nàutiques
(370 quilòmetres) a una veloci-
tat de dos nusos per hora (3,7
km/h).Unaembarcacióambsis-
temesperdetectarcetacisobri-
rà el comboi, ja que esvol evitar
danys al santuari marí proper al
Giglio. Un altre vaixell farà con-
trolsdel’aiguaperdetectarabo-
camentscontaminantsiprendre
mesures si cal. L’alcalde del Gi-
glio,SergioOrtelli,esperaqueel
governdesmuntil’estructuradel
fons marí i recuperi les condici-
ons prèvies al naufragi.
El 13 de gener del 2012, una
temerària maniobra del capità
Francesco Schettino que es va
atansar massa a la costa, va fer
xocar el Concòrdia contra un
escull. A bord hi viatjaven més
de 4.200 persones, 32 de les
qualsvan morir. Posteriorment,
un submarinista espanyol, Isra-
el Franco Moreno, va morir du-
rant una immersió mentre feia
tasques per aTitan Micoperi. Treballs de reflotament del vaixell ‘Costa Concòrdia’, enfonsat a l’illa del Giglio des del gener del 2012.
OriolPujoldeixal’escói
lasecretariadeCDC
AGÈNCIES. BARCELONA
Pujolvaanunciarquedeixalase-
cretaria general i l’escó al Parla-
mentperquèconsideraquelase-
vaimputacióperjudicaCDC“enel
segon semesstred’unanyclau”.
UnregidordeCiUimputat,
alcaldedeTorredembarra
AGÈNCIES.TARRAGONA
Pere Font, un dels sis regidors
imputatspercorrupció,éselnou
alcalde després de rebre 7 vots,
enfrontdels6queharebutelso-
cialista Enric Grangel.
ElConsellAssessorperalaTran-
sició Nacional (CATN) conside-
raque Catalunya podria fer ser-
vir l’euro encara que quedés
temporalment fora de la Unió
Europea (UE). Així ho va expli-
carahirelpresidentdel’organis-
me, Carles Viver i Pi-Sunyer, en
la roda de premsa de presenta-
ciódelsnousinformesdelCATN,
un dels quals està dedicat a la
política monetària, al banc cen-
tralcatalàialasupervisiódelsis-
tema financer. Els experts del
Governsostenenqueseria“con-
venient” que l’estat català es
mantingués dins l’euro. La mo-
nedacomunaeuropea,sostenen
elsmembresdelCATN,espodria
fer servir encara que Catalunya
quedés temporalment fora de
la Unió Europea. Un dels altres
aspectes claus és si les entitats
financerescatalanestindrienac-
césalsmecanismesdecrèditdel
Banc Central Europeu i la res-
posta del CATN també és posi-
tiva, tot i que amb més matisos.
Els altres informes dibuixen
quinshauriende serelsprimers
passos del nou estat i les nego-
ciacions amb Espanya.
Catalunyapodriaseguirambl’euroencara
quequedéstemporalmentforadelaUE
ElConselldeTransicióvapresentarinformessobreelsprimerspassosdelnouestat
Sánchez
s’ofereixa
Rajoyperal
temacatalà
Lidemanaràenunareunió
AGÈNCIES. MADRID
El flamant secretari general del
PSOE, Pedro Sánchez, va expli-
car ahir en diverses entrevistes
radiofòniques que va conversar
amb el rei Felip VI i amb el pre-
sidentdelgovernespanyol,Ma-
riano Rajoy, que li van desitjar
sort en la nova etapa. Al cap de
l’executiu encara no li va dema-
nar formalment una reunió, se-
gonsvaexplicar,s’esperaràaser
elegitoficialmentalcongrésdels
dies26i27dejuliol.Noobstant,
va avançar que li demanarà que
“comptiambelPSOE”perresol-
drelasituacióaCatalunya.Sán-
chez va lloar el paper d’Alfredo
Pérez Rubalcaba a l’hora d’im-
pulsar la Declaració de Granada
i situar els socialistes en el camí
d’unareformafederaldel’Estat.
El nou líder del partit també va
reivindicar la seva “autonomia”
i la de la futura direcció federal
del partit per “ordenar el calen-
dari” i posar data a les primàri-
es per elegir el candidat a la
Moncloa.
Gairebé200mortsimésde1.000feritsaGaza
Cinc palestins van morir i 10 més van ser ferits en 3 atacs is-
raelians a Gaza, que han elevat el nombre de morts, ferits i
desplaçats des de l’inici de l’ofensiva israeliana, fa 8 dies.
Tresferitsal’últim‘encierro’delsSanfermines
Una dramàtica cursa, amb tres ferits per cornada, dos dels
quals ingressats amb pronòstic greu,va ser l’última de la po-
pular festa, que es va tancar a la nit amb el Pobre de Mí.
BONDIA
09
ACTUALITAT
ElCostaConcordiatornaasurar
desprésde30mesosmigenfonsat
La nau es traslladarà al port de Gènova, on serà desmantellada dos anys i mig després del naufragi
AGÈNCIES. ROMA
Elvaixell Costa Concòrdia torna
a flotar gràcies a les gegantines
caixes metàl·liques adossades
als seus costats. Més de 1.000
milionsd’euroshanestatneces-
saris, fins ara, per finançar
aquest projecte sense prece-
dents. Ahir l’embarcació va ser
reflotada dos metres sobre la lí-
nia d’aigua i, posteriorment,
traslladadaa30metresmaren-
dinsendireccióest.Ladedilluns
va ser la primera de les operaci-
ons de reflotament que duraran
entre sis i set dies, segons les
condicionsmeteorològiques.La
complexaoperaciód’enginyeria
-a càrrec del consorciitalonord-
americà Titan Micoperi- s’ha
convertit en un espectacle me-
diàticquelescadenesdetelevi-
sió italianes i internacionals ex-
plotaran durant dies. Per re-
molcar la nau fins al port de
Gènova, on es desballestarà, es
tardarà 4 dies. L’embarcació re-
correrà 200 milles nàutiques
(370 quilòmetres) a una veloci-
tat de dos nusos per hora (3,7
km/h).Unaembarcacióambsis-
temesperdetectarcetacisobri-
rà el comboi, ja que esvol evitar
danys al santuari marí proper al
Giglio. Un altre vaixell farà con-
trolsdel’aiguaperdetectarabo-
camentscontaminantsiprendre
mesures si cal. L’alcalde del Gi-
glio,SergioOrtelli,esperaqueel
governdesmuntil’estructuradel
fons marí i recuperi les condici-
ons prèvies al naufragi.
El 13 de gener del 2012, una
temerària maniobra del capità
Francesco Schettino que es va
atansar massa a la costa, va fer
xocar el Concòrdia contra un
escull. A bord hi viatjaven més
de 4.200 persones, 32 de les
qualsvan morir. Posteriorment,
un submarinista espanyol, Isra-
el Franco Moreno, va morir du-
rant una immersió mentre feia
tasques per aTitan Micoperi. Treballs de reflotament del vaixell ‘Costa Concòrdia’, enfonsat a l’illa del Giglio des del gener del 2012.
OriolPujoldeixal’escói
lasecretariadeCDC
Pujolvaanunciarquedeixalase-
cretaria general i l’escó al Parla-
mentperquèconsideraquelase-
vaimputacióperjudicaCDC“enel
segon semesstred’unanyclau”.
UnregidordeCiUimputat,
alcaldedeTorredembarra
AGÈNCIES.TARRAGONA
Pere Font, un dels sis regidors
imputatspercorrupció,éselnou
alcalde després de rebre 7 vots,
enfrontdels6queharebutelso-
cialista Enric Grangel.
ElConsellAssessorperalaTran-
sició Nacional (CATN) conside-
raque Catalunya podria fer ser-
vir l’euro encara que quedés
temporalment fora de la Unió
Europea (UE). Així ho va expli-
carahirelpresidentdel’organis-
me, Carles Viver i Pi-Sunyer, en
la roda de premsa de presenta-
ciódelsnousinformesdelCATN,
un dels quals està dedicat a la
política monetària, al banc cen-
tralcatalàialasupervisiódelsis-
tema financer. Els experts del
Governsostenenqueseria“con-
venient” que l’estat català es
mantingués dins l’euro. La mo-
nedacomunaeuropea,sostenen
elsmembresdelCATN,espodria
fer servir encara que Catalunya
quedés temporalment fora de
la Unió Europea. Un dels altres
aspectes claus és si les entitats
financerescatalanestindrienac-
césalsmecanismesdecrèditdel
Banc Central Europeu i la res-
posta del CATN també és posi-
tiva, tot i que amb més matisos.
Els altres informes dibuixen
quinshauriende serelsprimers
passos del nou estat i les nego-
ciacions amb Espanya.
Catalunyapodriaseguirambl’euroencara
quequedéstemporalmentforadelaUE
ElConselldeTransicióvapresentarinformessobreelsprimerspassosdelnouestat
Sánchez
s’ofereixa
Rajoyperal
temacatalà
Lidemanaràenunareunió
AGÈNCIES. MADRID
El flamant secretari general del
PSOE, Pedro Sánchez, va expli-
car ahir en diverses entrevistes
radiofòniques que va conversar
amb el rei Felip VI i amb el pre-
sidentdelgovernespanyol,Ma-
riano Rajoy, que li van desitjar
sort en la nova etapa. Al cap de
l’executiu encara no li va dema-
nar formalment una reunió, se-
gonsvaexplicar,s’esperaràaser
elegitoficialmentalcongrésdels
dies26i27dejuliol.Noobstant,
va avançar que li demanarà que
“comptiambelPSOE”perresol-
drelasituacióaCatalunya.Sán-
chez va lloar el paper d’Alfredo
Pérez Rubalcaba a l’hora d’im-
pulsar la Declaració de Granada
i situar els socialistes en el camí
d’unareformafederaldel’Estat.
El nou líder del partit també va
reivindicar la seva “autonomia”
i la de la futura direcció federal
del partit per “ordenar el calen-
dari” i posar data a les primàri-
es per elegir el candidat a la
Moncloa.
Gairebé200mortsimésde1.000feritsaGaza
Cinc palestins van morir i 10 més van ser ferits en 3 atacs is-
raelians a Gaza, que han elevat el nombre de morts, ferits i
desplaçats des de l’inici de l’ofensiva israeliana, fa 8 dies.
Tresferitsal’últim‘encierro’delsSanfermines
Una dramàtica cursa, amb tres ferits per cornada, dos dels
quals ingressats amb pronòstic greu,va ser l’última de la po-
pular festa, que es va tancar a la nit amb el Pobre de Mí.

Bondiacat 15072014

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Bondiacat 15072014

Similar a Bondiacat 15072014 (20)

Más de Bondia Lleida Sl

Más de Bondia Lleida Sl (20)

Bondiacat 15072014