LA PETITA VENEDORA DE LLUMINS  2nA
Feia  un fred horrible i es començava a fer fosc
Era l’última vesprada de l’any, la vigília de Cap d’any.
Amb un fred tan viu i en la foscor, una pobra nena caminava pel carrer, amb poca roba i descalça.
La nena duia, al davantal, un paquet de capses de llumins i en tenia una a la mà.
Les grosses volves de neu li anaven a parar sobre els cabells, que eren rossos com l’or.
La llum de l’alegria resplandia en totes les finestres
I se sentia la bona olor del gall dindi rostit, perquè era la nit de Cap d’any
Es va asseure arrupida en el racó que formaven dues cases, però cada cop tenia més fred.
I no s’atrevia tornar a casa perquè no havia venut ni una capsa de llumins i el seu pare l’apallissaria.
A casa seva també feia fred, el vent es colava per les escletxes.
Va encendre un llumí per escalfar-se
Feia una claror molt especial, com si  estigués asseguda davant una llar de foc.
Però, quan va allargar els peus per escalfar-se, el foc es va apagar i la llar va desaparèixer.
I es va trobar asseguda al carrer, amb una punta de llumí cremat a les mans.
En va rascar un altre a la paret
Es va encendre i va  resplendir  de tal manera que a la paret s’hi reflectia una casa per dins.
Hi havia una taula amb unes tovalles blanquíssimes, porcellana de la Xina i un gall dindi rostit.
El gall dindi amb el ganivet i la forquilla clavada al mig del pit va fer un bot fins a terra.
El llumí es va apagar i només es veia la paret humida i fosca.
En va encendre un altre i es va veure a ella mateixa asseguda al voltant d’un arbre de Nadal.
La nena va allargar els braços i … el llumí es va apagar. Però les llumetes de l’arbre de Nadal es van enlairar fins als e...
Va encendre un altre llumí i va veure la seva àvia, bondadosa i amable.
Es va afanyar a encendre  tots  els llumins de la capsa perquè l’àvia no  desaparegués
L’endemà al matí, que era tot ven glaçat, van trobar la nena encara asseguda en aquell racó: havia mort de fred.
Encara tenia al davantal el paquet de llumins, dels quals havia cremat una caixa.
Es devia voler escalfar- va dir algú que passava.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La petita venedora de llumins 2A

879 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
879
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
20
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La petita venedora de llumins 2A

  1. 1. LA PETITA VENEDORA DE LLUMINS 2nA
  2. 2. Feia un fred horrible i es començava a fer fosc
  3. 3. Era l’última vesprada de l’any, la vigília de Cap d’any.
  4. 4. Amb un fred tan viu i en la foscor, una pobra nena caminava pel carrer, amb poca roba i descalça.
  5. 5. La nena duia, al davantal, un paquet de capses de llumins i en tenia una a la mà.
  6. 6. Les grosses volves de neu li anaven a parar sobre els cabells, que eren rossos com l’or.
  7. 7. La llum de l’alegria resplandia en totes les finestres
  8. 8. I se sentia la bona olor del gall dindi rostit, perquè era la nit de Cap d’any
  9. 9. Es va asseure arrupida en el racó que formaven dues cases, però cada cop tenia més fred.
  10. 10. I no s’atrevia tornar a casa perquè no havia venut ni una capsa de llumins i el seu pare l’apallissaria.
  11. 11. A casa seva també feia fred, el vent es colava per les escletxes.
  12. 12. Va encendre un llumí per escalfar-se
  13. 13. Feia una claror molt especial, com si estigués asseguda davant una llar de foc.
  14. 14. Però, quan va allargar els peus per escalfar-se, el foc es va apagar i la llar va desaparèixer.
  15. 15. I es va trobar asseguda al carrer, amb una punta de llumí cremat a les mans.
  16. 16. En va rascar un altre a la paret
  17. 17. Es va encendre i va resplendir de tal manera que a la paret s’hi reflectia una casa per dins.
  18. 18. Hi havia una taula amb unes tovalles blanquíssimes, porcellana de la Xina i un gall dindi rostit.
  19. 19. El gall dindi amb el ganivet i la forquilla clavada al mig del pit va fer un bot fins a terra.
  20. 20. El llumí es va apagar i només es veia la paret humida i fosca.
  21. 21. En va encendre un altre i es va veure a ella mateixa asseguda al voltant d’un arbre de Nadal.
  22. 22. La nena va allargar els braços i … el llumí es va apagar. Però les llumetes de l’arbre de Nadal es van enlairar fins als estels.
  23. 23. Va encendre un altre llumí i va veure la seva àvia, bondadosa i amable.
  24. 24. Es va afanyar a encendre tots els llumins de la capsa perquè l’àvia no desaparegués
  25. 25. L’endemà al matí, que era tot ven glaçat, van trobar la nena encara asseguda en aquell racó: havia mort de fred.
  26. 26. Encara tenia al davantal el paquet de llumins, dels quals havia cremat una caixa.
  27. 27. Es devia voler escalfar- va dir algú que passava.

×