Viquipèdia

1. SIMEPREVIR
Simeprevir és un fàrmac antiviral d’acció directa amb indicació aprovada per la FDA
(Food and Drugs Administration) pel tractament de la hepatitis C crònica en el pacient
adult. No està indicat en monoteràpia sinó que s’ha d’utilitzar en combinació amb altres
antivirals, amb l’associació de peginterferó-alfa i ribavirina, o únicament en combinació
amb sofosbuvir.
El seu mecanisme farmacològic es basa en la inhibició específica de la serina proteasa
NS3/4A del virus de la hepatitis C (VHC), que resulta essencial per la replicació
d’aquest virus. En anàlisis bioquímics ha demostrat inhibir l’activitat de les proteases
NS2/4A del VHC recombinant de genotip 1a i 1b, amb valors de Ki de 0,5nM i 1,4nM
respectivament.
Es metabolitza per via hepàtica mitjançant el citocrom P-450 amb l’isoenzim CYP3A4.
Així, l’administració concomitant amb fàrmacs que afectin l’activitat d’aquest isoenzim
pot alterar les concentracions plasmàtiques de simeprevir. De la mateixa manera,
simeprevir inhibeix l’activitat de CYP1A2 i l’activitat intestinal de CYP3A4 (l’activitat
hepàtica d’aquest isoenzim no resulta inhibida), per tant afectarà la concentració
plasmàtica dels fàrmacs que es metabolitzin a través d’aquests isoenzims.
S’ha avaluat l'eficàcia de simeprevir en combinació amb peginterferó alfa (INFpeg) i
ribavirina (RBV) en pacients amb infecció pel genotip 1 del VHC en diversos estudis
de fase 3, i s’ha demostrat que simeprevir en combinació amb INFpeg i RBV
aconsegueix taxes de curació més elevades que l’associació de INFpeg i RBV com a
monoterapia, en pacients que no han rebut tractament previ o que han patit recidives.
Les dades de seguretat agrupades en els assaigs clínics de fase 3 mostren que durant
les primeres 12 setmanes de tractament, les reaccions adverses notificades amb més
freqüència (incidència ≥ 5%) van ser: nàusees, exantema, pruït, dispnea, augment de
la bilirubina en sang i reaccions de foto sensibilitat. El perfil de seguretat de simeprevir
és similar en els pacients amb infecció pel genotip 1 i 4 del VHC.
La marca comercial és Olysio® i la seva presentació són càpsules de 150mg de
principi actiu cada una. La dosis recomanada és d’una capsula al dia durant 12
setmanes i la seva via d’administració és la via oral. S’ha d’empassar la càpsula
sencera preferentment coincidint amb algun àpat, ja que l’absorció d’aquest fàrmac
augmenta al administrar-se conjuntament amb aliments. No és necessari realitzar un

2. ajust de la dosi en pacients d’edat avançada ni en pacients amb insuficiència renal lleu
o moderada.
Bibliografia
Olysio EPAR. Product Information [En línea] EMA [consultat setembre de 2014)
http://www.ema.europa.eu/docs/en_GB/document_library/EPAR_-
_Product_Information/human/002777/WC500167867.pdf
Autors:
Maria Roch Santed . Llicenciada en Farmàcia.
Joan Carles Juárez-Giménez. Doctor en Farmàcia