Dr. Manel Borrell. Conclusions Grup Prescripció Farmacèutica

1. • La prescripció és un acte clínic complex
que requereix coneixements tècnics,
habilitats per la comunicació i que
comporta implícits uns valors.
• Una bona prescripció inclou la màxima
efectivitat, els mínims riscos, el respecte
pel pacient i el menor cost possible.

2. • La gran majoria de decissions sobre
prescripció tenen lloc a l’atenció
primària.
• La qualitat de l’acte mèdic no depen
només de la prescripció farmacèutica
• Prescriure medicaments no és un
acte burocràtic, sino professional.

3. • S’ha elaborat un document amb la
col—laboració del grup de Treball del
Col—legi de Metges de Barcelona
• S’ha utilitzat els documents de societats
científiques (SEMFYC, CAMFIC), Quaderns
de Bona Praxi (COMB), de farmacòlegs
experts assessors en la prescripció
farmacèutica i de la Fundació Institut
Català de Farmacologia.

4. Elaboració de propostes
S’han prioritzat diferents aspectes
relacionats amb:
• Administració i Model Sanitari
• Entitats Proveïdores
• Activitat Professional del Metge
• Avaluació, Formació, Investigació
• Indústria Farmacèutica
• Oficines de Farmàcia
• Ciutadà.

5. Administració i Model sanitari
• Explicitar clarament a professionals i ciutadans la cartera de
serveis.
• Responsabilitat de l’Administració en la comunicació al ciutadà.
• Promoure la prescripció per principi actiu i genèrics.
• Establiment de Preus de Referència.
• Finançament selectiu de medicaments amb criteris de valor
terapèutic, utilitat i oportunitat
• Millorar la qualitat dels Programes de prescripció electrònica.
• Introducció de sistemes de aportin conciència de cost al ciutadà.
• Racionalitzar la presentació dels medicaments i bioparença
• Reformulació dels indicadors de bona praxi
• Revalorar els procediments de prescripció a Residències
Geriàtriques
• Promoció de la investigació independent
• Regular la publicitat dels medicaments directa i indirecta
• Invertir en la millora de la coordinació entre nivells assistencials

6. Entitats proveïdores
• Optimitzar els recursos per la resolució de problemes.
• Racionalització de les condicions de treball.
• Vetllar per la seguretat pel pacient.
• Facilitar l’accés als elements d’avaluació.
• Protegir la relació metge-pacient.
• Facilitar la interacció atenció primària-especialitzada.
• Col—laboració de farmacèutics-farmacòlegs
• Assumir responsabilitat en la qualitat de las prescripció i la
despesa en l’atenció primària i especialitzada.
• Assegurar la formació continuada al lloc de treball
• Millora de l’organització dels Centres de Salut

7. Activitat dels professionals a la
consulta
• Responsabilitat en la prescripció
• Compromís amb la qualitat. Ser prudent amb els
nous medicaments i les noves indicacions.
• Pensar més enllà dels fàrmacs. Considerar
tractaments no farmacològics i no medicalitzar
sobretot la “no-malaltia”.
• Detectar els problemes de compliment terapèutic
• Evitar la inèrcia terapèutica i retirar medicaments
quan ja no són necessaris.
• Millorar la gestió individual de la consulta
• Assumir tractament i seguiment de patologies
cròniques

8. Formació, investigació i
avaluació
• Creació i unificació d’organismes
públics d’avaluació i informació sobre
medicaments i terapèutica
independents
• Formació en Organització i prestació
de Serveis

9. Indústria farmacèutica
• Relació ètica
• Evitar la promoció comercial i la
formació continuada dels
professionals patrocinada.

10. Oficines de Farmàcia
• Reforçar el rol d’agent de salut a la
comunitat
• Millorar la coordinació amb l’atenció
primària.

11. Ciutadania
• Coresponsabilització
• Educació en l’ús i consum dels
medicaments

12. “La selecció de medicaments no és un
exercici d’austeritat, sino
d’intel—ligència clínica”
Prescripció saludable de medicaments en temps de crisi.
Butll Groc 2011; 24: 5-12.
http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/bg242-3.11c.pdf