La feminització de la professió mèdica.¿Una moda o una tendència crònica?                  Pilar Arrizabalaga       Secret...
Incorporación. COMB. 2004.
30.623 col·legiats a 31 de desembre de 2011Evolució de col·legiacions per origen (%)                        (Mitjana d’eda...
MÉDICOS COLEGIADOS OMC 1997-2007
Punts fortsPunts febles
Plantejament                             Demanda:                        accessibilitat, cultura                          ...
Habilitats de comunicació i atenció centrada en el                        malaltDepartamento de Salud Pública de la Facult...
PER GÈNERETESIS MEDICINA                                                                                          274De 19...
200690%80%                                                                        Ayudas solicitadas70%60%50%             ...
PROYECTOS            INVESTIGACIO                  N ISCIIIPROYECTOS    CIBER
PRODUCCIÓN BIOMÉDICA CARDIOLOGÍAMujeres en la investigación cardiológica española. G. Gónzalez-Alcaidea, A. Alonso-Arroyo,...
Hospitales Universitarios BarcelonaDoes medicine still show an unresolved discrimination against women? Experience in two ...
Salut, estils de vida i condicions de treball    dels metges i metgesses de Catalunya               I. Rohlfs, P. Arrizaba...
El cansament i la salut mental                                      Qüestionari (General Health Questionaire´, 12 ítems)El...
Rol biològic: embarassos      metgesses entre 30 i 54 anys d’edat                 Set      Cap                0,4%     8,5...
Risc obstètric  prematurs                                     avortaments                 Quatre                          ...
Conclusions - I1. La raó de la medicina és a l’àmbit assistencial. Si la majoria dels    metges que en fan són dones, la f...
Conclusions - II4. Donat l’equilibri imperfecte i dinàmic entre la maternitat i les aspiracions    professionals, mai hi h...
La feminització de la professió mèdica. ¿Una moda o una tendència crònica?
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La feminització de la professió mèdica. ¿Una moda o una tendència crònica?

1.559 visualizaciones

Publicado el

Debat sobre la feminització de la professió en la presentació del Programa de Formació del Centre d'Estudis Col·legials 2012-13.

Per la Dra. Pilar Arrizabalaga, Secretària del Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona Doctora en Medicina Consultora Nefrologia del Hospital Clínic

Publicado en: Empleo
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.559
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.069
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La feminització de la professió mèdica. ¿Una moda o una tendència crònica?

  1. 1. La feminització de la professió mèdica.¿Una moda o una tendència crònica? Pilar Arrizabalaga Secretària del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Doctora en Medicina Consultora Nefrologia del Hospital Clínic Presentació del Programa 2012 – 2013 i entrega de diplomes del curs 2011-12 CEC 25 setembre 2012
  2. 2. Incorporación. COMB. 2004.
  3. 3. 30.623 col·legiats a 31 de desembre de 2011Evolució de col·legiacions per origen (%) (Mitjana d’edat 49,1 anys) Homes (15.861 metges. 51,9%) Dones (14.731 metgesses. 48,1%) Mitjana d’edat: 53,6 anys Mitjana d’edat: 44,3 anys 85 anys i més 433 25 80 a 84 anys 411 29 75 a 79 anys 573 61 70 a 74 anys 596 82 65 a 69 anys 1.042 283 60 a 64 anys 1.647 711 55 a 59 anys 2.418 1.542 50 a 54 anys 2.754 2.306 45 a 49 anys 1.452 1.572 40 a 44 anys 1.359 1.845 35 a 39 anys 1.262 2.141 30 a 34 anys 1.294 2.390 Menys de 30 anys 620 1.436 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 Homes Dones
  4. 4. MÉDICOS COLEGIADOS OMC 1997-2007
  5. 5. Punts fortsPunts febles
  6. 6. Plantejament Demanda: accessibilitat, cultura Qualitat:Assistència Investigació professional, sistemaRecursos OrganitzacióHumans sanitària Docència A single mission for academic medicine. Improving health. Ramsey PC, Miller ED. JAMA 2009; 301: 1475.
  7. 7. Habilitats de comunicació i atenció centrada en el malaltDepartamento de Salud Pública de la Facultad de Medicina Johns Hopkins de Baltimore
  8. 8. PER GÈNERETESIS MEDICINA 274De 1987 a 2008 | n = 673 41% 399 59% HOME n 398 DONA n 275 TOTAL n 673 HOMES DONES 60 58 50 46 40 41 40 41 36 37 35 30 31 32 32 33 31 30 29 26 24 22 26 28 26 23 23 23 21 21 20 19 19 18 18 17 17 20 20 17 19 14 15 16 15 14 16 16 13 11 13 13 14 12 11 11 12 13 10 9 9 8 10 10 7 9 8 10 10 6 4 4 5 5 2 1 1 0 0 Estimación COMB: 0 ? 1984 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2,6 % colegiados 2 % colegiadas Women physician and health research. A. Alcon, T. Peña, Arrizabalaga, P. Med Clín 2012: 138; 343-348
  9. 9. 200690%80% Ayudas solicitadas70%60%50% HOMES40% DONES30%20%10%0% Predoc Estada- Postdoc- Postdoc- Estada- Coordina predoc fora Cat postdoc SGR90%80% Ayudas concedidas70%60%50% HOMES40% DONES30%20%10% Gentileza de V. Miquel. Departament0% d’Innovació, Universitats i Empresa. Predoc Estada- Postdoc- Postdoc- Estada- Coordina Generalitat Catalunya predoc fora Cat postdoc SGR
  10. 10. PROYECTOS INVESTIGACIO N ISCIIIPROYECTOS CIBER
  11. 11. PRODUCCIÓN BIOMÉDICA CARDIOLOGÍAMujeres en la investigación cardiológica española. G. Gónzalez-Alcaidea, A. Alonso-Arroyo, JC.Valderrama-Zuriána, R. Aleixandre-Benavent. Rev Esp Cardiol 2009; 62: 941-54
  12. 12. Hospitales Universitarios BarcelonaDoes medicine still show an unresolved discrimination against women? Experience in two European university hospitals.A. Santamaría, A. Merino,O. Viñas, P. Arrizabalaga. J Med Ethics 2009; 35: 104-106
  13. 13. Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya I. Rohlfs, P. Arrizabalaga, L. Artazcoz, L. Baranda, C. Borrell, M. Fuentes, C. Valls nov 2007www.comb.cat
  14. 14. El cansament i la salut mental Qüestionari (General Health Questionaire´, 12 ítems)El sexe del metge està relacionat amb diferències relatives al cansamentfísic i al risc de patiment psicològic.Ser dona a la professió mèdica té més cost físic i més risc de patimentpsicològic que lhome, però no està relacionat amb la satisfacció /insatisfacció laboral.
  15. 15. Rol biològic: embarassos metgesses entre 30 i 54 anys d’edat Set Cap 0,4% 8,5% Quatre U 2,2% Tres 25,6% 11,2% Dos 52,2%més del 90 % de les metgesses embarassades arriben a terme més del 60 % de les metgesses tenen dos o més fills índex fertilitat 1,2 fill / metgessa versus índex fertilitat 1,5 fill / dona (estrangeres 1,8, autotòcnes 1,3, Idescat 2005)
  16. 16. Risc obstètric prematurs avortaments Quatre 0,4% Quatre 0,4% Dos Tres Dos Tres 6,8% 2,1% U 7,1% 2,1%0,7% U 23,6% Cap 67,1% Cap 89,7%el 10% i escaig de les metgesses el 24% de les metgesses haembarassades ha tingut una tingut un avortament i més delcriatura prematura 9 % n’han tingut més d’un índex prematuritat < 7 %, Pla de Salut de Catalunya 2002-05 índex avortaments < 20 % Ministeri Sanitat i Consum
  17. 17. Conclusions - I1. La raó de la medicina és a l’àmbit assistencial. Si la majoria dels metges que en fan són dones, la feminització de la medicina és una oportunitat de continuar la millora de la qualitat de l’acte mèdic derivada de les habilitats de comunicació més enllà del coneixement de la patologia, el diagnòstic i el tractament.2. Fins i tot l’evidència de competència acadèmica, la realitat és que les metgesses participen menys que els seus col·legues a l’àmbit investigador. La desigualtat a favor dels metges creix a mida que s’avança en la carrera professional.3. Letapa de major dedicació a la carrera científica que coincideix amb la maternitat apareix només com un obstacle petit, mentre factors més complexos, subtils i culturals derivats dels diferents rols socials entre homes i dones és sentit com obstacles importants.
  18. 18. Conclusions - II4. Donat l’equilibri imperfecte i dinàmic entre la maternitat i les aspiracions professionals, mai hi ha un temps ideal per tenir fills, però sí hi ha un temps idoni perquè la gran majoria de les metgesses en tenen.5. El període maternal és un temps vulnerable per a la salut de les metgesses. L’entorn laboral i professional exerceixen una influència significativa a la seva vida.6. Des de l’entorn professional poden aplicar-se mesures d’avaluació curricular perquè homes i dones tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament personal i social sense haver de renunciar a la maternitat i empobrir el món de nens/nenes i de futur. Compromís positiu de treball Estimar Treballar Crear

×