A l'any 2009 vaig fer un treballet sobre els planetes del sistema solar per a l'escola (CEIP Suris de Cornellà de Llobregat) de la meva filla que estava a P5 llavors.

1. PER A LA
CLASSE DELS
COCODRILS
SANDRA
DEL RÍO
(P5) CURS 2008/09
C.E.I.P. SURIS
Pàg. 1
ELS PLANETES

2. Pàg. 2
Nebuloses
Enormes núvols de gas i pols interestelar, les
nebuloses formen els més suggestius paisatges
de l’espai.
Nebulosa àguila.

3. Pàg. 3
Galàxies
Són enormes agrupacions d’estrelles, planetes,
gas i pols interestelar i altres tipus d’astres. Les
galàxies tenen diferents formes, tamanys i
nombre d’estrelles.
Galàxia en espiral barrada.
Galàxia de la Via Làctia.

4. Pàg. 4
Via Làctia
És la galàxia on nosaltres estem i es diu així
perquè sembla una gran taca de llet blanquinosa
quan la mirem fora de les ciutats.
En alguns llocs la Via Làctia li diuen “Camino de Santiago”,
perquè fa molt de temps els peregrins que viatjaven a Santiago
de Compostela (Galícia), els indicaven el camí a seguir.

5. Pàg. 5
Sistema Solar
Són un conjunt d’astres i satèl·lits que giren al
voltant d’una estrella anomenada Sol. El Sistema
Solar seria el nostre “barri” dintre de l’espai.
El Sistema solar està format per una estrella (Sol), quatre
planetes interiors de tipus rocós (Mercuri, Venus, Terra i Mart) i
quatre planetes exteriors de tipus gasós (Júpiter, Saturn, Urà i
Neptú) i aquests vuit planetes giren al voltant del Sol. A més a
més, alguns d’aquests planetes tenen satèl·lits (o llunes) que
giren al voltant d’aquests planetes.
Els planetes interiors i exteriors, estan separats per un cinturó
d’asteroides.
Al voltant del Sol també giren altres astres com per exemple el
cometa Halley.

6. Pàg. 6
El Sol 
És una estrella groga, de tipus mitjà i ja fa uns
5000 milions d’anys que brilla i es calcula que
continuarà brillant encara durant molts milions
d’anys més.
El Sol té un radi de 697.000 km, o sigui, és 109 vegades més
gran que la Terra i la temperatura que té és de 5.500 ºC a la
superfície i de 15.600.000 ºC al nucli.
La rotació que té el Sol és diferencial, això vol dir que a la zona
de l’equador fa una volta cada 25 dies i les zones més properes
als pols fan una volta cada 36 dies.

7. Pàg. 7
Mercuri
És el planeta més proper al Sol, és petit, rocós i
fregit pels rajos del Sol i a la superfície està plena
de cràters, que són una mena de forats.
El planeta Mercuri té un radi de 2.439 km, o sigui, és més petit
que la Terra (aproximadament un terç que la Terra) i està a
57.910.000 km del Sol.
Tarda 58 dies en fer una volta a si mateix (rotació) i tarda 88
dies en fer una volta al Sol (translació).
La temperatura que té és de –180
ºC a la part que no li dóna el Sol i de
420 ºC quan li dóna

8. Pàg. 8
Venus
És el segon planeta del Sistema Solar i rep el
nom de la deessa romana de l’amor; però, en
realitat, és com un infern degut a les
temperatures molt altes, una atmosfera molt
tòxica i vents de gran velocitat.
Venus té un radi de 6.052 km, o sigui, és una més petit que la
Terra (0,94 vegades) i està a 108.200.000 km del Sol.
Tarda 243 dies en fer la rotació i és en sentit contrari al de la
Terra, i tarda 224 dies en fer una volta al Sol (translació).
La temperatura que té és de 500 ºC, fins i tot més alta que la de
Mercuri, degut a l’efecte hivernacle per l’espessa capa de
núvols que té.

9. Pàg. 9
Terra
El tercer planeta del Sistema Solar és únic. Una
sèrie de circumstàncies (com l’existència
d’atmosfera i aigua líquida) fan que sigui un
planeta apte per la vida, tal i com la coneixem.
La Terra té un radi de 6.378 km, i està a 149.600.000 km del
Sol; tarda unes 24 hores (1 dia) en fer la rotació, i tarda 365
dies en fer una volta al Sol (translació).
La temperatura mitja és de 14 ºC degut a l’efecte hivernacle
natural (sense l’atmosfera seria de –24 ºC).

10. Pàg. 10
Lluna 
La Lluna és l’astre més observat des de la Terra
ja que és el nostre satèl·lit.
La Lluna té quatre fases:
- Lluna Plena: quan el Sol la il·lumina de ple i se la veu tota
rodona.
- Lluna Minvant: quan se la veu cada vegada menys.
- Lluna Nova: no se’n veu, la Lluna queda darrere de la Terra.
- Lluna Creixent: cada vegada se la veu més.
La Lluna té un radi de 1.238 km, i està a 384.400 km de la
Terra; tarda uns 27 dies en fer la rotació i el mateix temps en
fer una volta a la Terra (translació) per això sempre veiem la
mateixa cara.

11. Pàg. 11
Mart
El planeta vermell, és un món semblant al nostre
i podria haver vida microscòpica.
Mart té un radi de 3.398 km (és la meitat de petita que la
Terra), i està a 227.940.000 km del Sol; tarda quasi 25 hores
en fer la rotació, i 687 dies en fer una volta al Sol (translació).
La temperatura mitja és de –55 ºC, amb màximes de 27 ºC i
mínimes de –133 ºC.

12. Pàg. 12
Fobos i Deimos
Mart té dos satèl·lits, Fobos i Deimos, que són els
més petits del Sistema Solar, es pensa que
podrien ser asteroides capturats per l’atracció
gravitatòria de Mart.
Fobos
té una mida de 11 km i
està a 9.000 km de
Mart.
Deimos,
té una mida de 6 km i
està a 23.000 km de
Mart.

13. Pàg. 13
Júpiter
El planeta gegant, és tant gran que, encara que
estigui molt lluny de la Terra, el podem veure
amb uns prismàtics i descobrir a quatre dels seus
satèl·lits.
Júpiter té un radi de 71.492 km (11 vegades més gran que la
Terra), i està a 778.000.000 km del Sol; triga quasi 10 hores en
fer la rotació, i uns 12 anys en fer una volta al Sol (translació).
Júpiter no té superfície sòlida, el nucli (que pot ser rocós) té
una capa d’hidrogen líquid coberta per una espessa atmosfera.
La temperatura mitja és de –121 ºC, i és el quart objecte més
brillant del cel (després del Sol, la Lluna i Venus).

14. Pàg. 14
Les llunes de Júpiter
Júpiter té més de 60 satèl·lits; els quatre més
grans s’anomenen galileans:
Calisto,
té un radi de 2.400 km
i està a 1.883.000 km
de Júpiter.
Gamínedes,
té un radi de 2.631
km i està a 1.070.000
km de Júpiter.

15. Europa,
té un radi de 1.569 km
i està a 671.000 km de
Júpiter.
Pàg. 15
Io,
té un radi de 1.815 km
i està a 422.000 km
de Júpiter.
Altres satèl·lits importants de Júpiter són: Metis, Adrastrea,
Amaltea i Thebe.

16. Pàg. 16
Saturn
Saturn ofereix la imatge més bonica que es pot
veure per un telescopi, és l’astre dels anells, i és,
per a molta gent, el seu planeta favorit.
Els anells de Saturn estan formats per fragments de roca i de
gel finíssims, tenen un diàmetre de 250.000 km i només 1 km
de gruix.
Saturn té un radi de 60.268 km (gairebé 10 vegades més gran
que la Terra), i està a 1.429.000.000 km del Sol; triga quasi 10
hores en fer la rotació, i uns 29 anys en fer una volta al Sol
(translació).
Saturn també és un planeta gasós on la temperatura mitja és
de –180 ºC.

17. Pàg. 17
Les llunes de Saturn
Saturn té 33 satèl·lits coneguts; aquí estan els
més coneguts:
Tità (el satèl·lit més
gran del Sistema
Solar),
té un radi de 2.575 km
i està a 1.222.000 km
de Saturn.
Dione,
té un radi de 560 km i
està a 377.000 km de
Saturn.

18. Rhea,
té un radi de 765 km i
està a 527.000 km de
Saturn.
Pàg. 18
Iapeto,
té un radi de 730 km i
està a 3.561.000 km
de Saturn.
Altres satèl·lits importants de Saturn són: Mimas, Encélado,
Tetis, Hiperió i Phoebe.

19. Pàg. 19
Urà
Urà i Neptú són dos planetes molt enigmàtics,
estan molt lluny i encara sabem ben poc d’ells.
També són planetes gasosos i molt grans, però
no tant com Júpiter o Saturn.
Urà és el setè planeta i també té un petit anell.
Aquest planeta té la rotació en sentit contrari al de la Terra
(cada 17 hores), i a més a més, el seu eix és gairebé paral·lel a
la rotació (roda com una canica sobre una taula).
Té un radi de 25.559 km (quatre vegades més gran que la
Terra) i està a 2.870.990.000 km del Sol, triga 84 anys en fer la
translació amb una temperatura mitja de –200 ºC.

20. Pàg. 20
Neptú
És el planeta del Déu del mar, de color blau
degut a l’atmosfera d’hidrogen, heli i metà .
Té un radi de 24.764 km (més de tres vegades i mig més gran
que el de la Terra) i està a 4.504.300.000 km del Sol, triga 165
anys en fer la translació i 16 hores en fer la rotació, amb una
temperatura mitja de –220 ºC.

21. Les llunes d’Urà i Neptú
Urà té 27 satèl·lits, aquí els més importants:
Ariel,
té un radi de 579 km i està
a 191.000 km d’Urà.
Pàg. 21
Titània,
té un radi de 789 km i
està a 436.000 km
d’Urà.
Altres satèl·lits
importants d’Urà són:
Miranda, Umbriel, i
Oberó.

22. Pàg. 22
Neptú té 13 satèl·lits coneguts, aquí els més
importants:
Tritó,
té un radi de 1.350 km
i està a 355.000 km
de Neptú.
Proteus,
té un radi de 209 km i està a 118.000 km
de Neptú.
Nereida,
té un radi de 170 km i està a 5.509.000
km de Neptú.

23. Pàg. 23
Asteroides
Juntament amb els Cometes, pertanyen al grup
dels objectes menors, que no són ni estrelles ni
planetes ni satèl·lits.
Entre Mart i Júpiter hi ha un cinturó d’asteroides, on Ceres és
l’asteroide més gran (900 km de radi), seguit de Pallas (570
km de radi) i Vesta (530 km de radi).

24. Pàg. 24
Cometes
No són estrelles amb cua, sinó de fragments de
gel i roca que donen voltes al voltant del Sol, i
quan s’hi apropen al Sol desenvolupen una cua
degut als gasos que en porten.
Cometa Halley
Cometa West