Manual seguretat salut sector hospitals

Manual de Seguretat i Salut
al Sector Hospitals
Manual de Seguretat i Salut
al Sector Hospitals

3
Índex
Pàgina
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1. Decàleg de Prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2. Riscos associats a agents mecànics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.1 Talls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.2 Caigudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.3 Cops, xocs i atrapades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.4 Manipulació de càrregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. Riscos associats a agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.1 Aspectes generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.2 Gasos anestèsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.3 Gasos esterilitzants. Òxid d’etilè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.4 Compostos citostàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.5 Desinfectants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
4. Riscos associats a agents físics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4.1 Radiacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4.2 Soroll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.3 Calor ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
5. Riscos associats a agents biològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
6. Riscos associats a aspectes ergonòmics i psicosocials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
7. Gestió de residus sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
8. Actuacions en cas d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.1 Pla d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.2 Protecció contra incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
8.3 Evacuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Obligacions dels Treballadors en Prevenció de Riscos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4
Presentació
La LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS estableix al
seu article 18 l’obligació de l’empresari d’informar els seus treba-
lladors sobre els riscos que puguin afectar la seva salut i les mesu-
res preventives que han d’aplicar per evitar-los.
Amb aquest manual es pretén donar a conèixer als treballadors
del sector hospitalari els factors de risc més freqüents als quals es
troben exposats i les mesures preventives generals que es poden
adoptar per evitar-los.
Des de l’Àrea de Prevenció de FREMAP esperem que aquesta
publicació contribueixi a la millora dels nivells de seguretat i
salut en aquesta activitat.

5
11. Coneixeu a fons el vostre entorn de treball i les tasques que aneu a realitzar.
12. Informeu-vos de l’organització de la prevenció al vostre centre.
13. Sabeu quins són els vostres drets i les vostres obligacions com a treballador/a en
matèria de prevenció de riscos laborals.
14. Les situacions de perill existeixen i han existit sempre, es conegui o no quines
són. Apreneu a identificar-les.
15. Sol·liciteu els estris i els materials necessaris per garantir la vostra seguretat i la
vostra salut.
16. Respecteu els senyals de seguretat.
17. Utilitzeu i cuideu les proteccions personals i col·lectives.
18. No correu riscos innecessaris. Vetlleu per la vostra salut i la dels vostres com-
panys.
19. En finalitzar la jornada, pregunteu-vos si heu treballat de manera segura.
10. Recordeu: la seguretat comença per un mateix.
DECÀLEG DE PREVENCIÓ1

6
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS MECÀNICS2
2.1. TALLS
RISCOS
Manipulació de material tallant i molt afilat: bisturís,
tisores, llancetes, material de vidre, ganivets a les cui-
nes, etc. Els guants poden no tenir la resistència
mecànica suficient enfront dels talls, sobretot en els
casos en què el treballador necessiti una sensibilitat
completa als seus dits.
MESURES PREVENTIVES
• Rebutgeu el material de vidre amb defectes (fissu-
res, rebaves, vores tallants, etc.).
• Eviteu emmagatzemar el material de vidre a pres-
tatgeries de difícil accés o de capacitat insuficient.
• Recolliu el vidre trencat amb uns estris i una protecció adequats i dipositeu-lo, a l'igual d'altres
objectes afilats (ganivets, material quirúrgic), en envasos i contenidors rígids i resistents identificats
convenientment. Mai el dipositeu a papereres o bosses de plàstic.
2.2 CAIGUDES
Es presenten amb molta freqüència als centres hospitalaris, a
causa principalment de relliscades, que solen originar lesions
osteomusculars.
Factors de risc Mesures preventives
El tipus i l’estat dels terres: les seves característi-
ques (materials plàstics, etc.) afavoreixen les rellis-
cades, sobretot quan el terra està mullat o acabat de
polir, encerat o abrillantat.
Es recomana el calçat tancat enfront de l'esclop.
Terres de material no relliscós i de fàcil neteja. Per evi-
tar trepitjar terra mullat, es netejaran els passadissos
per meitats i s’utilitzaran senyals de perill (“Atenció,
terra mullat”).
Les característiques del calçat utilitzat: el calçat
obert (tipus esclops) amb soles de cuir o similars, te
manca de subjecció i afavoreix els lliscaments i les
torçades.

7
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS MECÀNICS2
RISCOS
• En portes batents: es produeixen en passar amb les
mans ocupades, en obrir-se per un altre costat o per
falta de visibilitat.
• Per la caiguda d’objectes: s’originen per un trans-
port i una subjecció inadequats del material (safates,
carrets, bombones de gasos, etc.).
• En el trasllat de pacients i el transport de material:
es poden produir cops, atrapades de mans i atrope-
llaments a zones estretes o amb falta de visibilitat.
MESURES PREVENTIVES
• A les portes batents es disposarà d’espieres d’una
altura i unes dimensions suficients per garantir una
visió correcta de la part contrària.
• Si es transporten materials voluminosos apilats (bos-
ses d’escombraries, roba, safates, etc.), han de per-
metre sempre la visibilitat.
• Les bombones de gasos es mantindran correctament
subjectades durant el seu transport com al seu lloc
d’ús.
• Com a regla general, se seleccionarà i se senyalitzarà
la dreta com a sentit obligatori de circulació, excep-
te quan si qui necessari l’amplada d’ambdues portes.
En aquest cas, les portes s’obriran i es falcaran prè-
viament.
2.3. COPS, XOCS I ATRAPADES
2.4 MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES
RISCOS
El maneig i l’aixecament de càrregues és una de les
causes principals de lumbàlgia. La lumbàlgia pot apa-
rèixer per un sobreesforç o com a resultat d’esforços
repetitius.
MESURES PREVENTIVES
• Procediment correcte d’aixecament manual de càrre-
gues:
- Aproximeu-vos a la càrrega i disposeu els peus de mane-
ra que la base de suport us permeti conservar l’equili-
bri.
- Flexioneu els genolls mantenint l’esquena recta i ali-
neada.
- Apropeu el màxim possible l’objecte al centre del cos.
- Aixequeu el pes de manera gradual, suaument i sense
sacsejades.
- No gireu el tronc mentre estigueu aixecant la càrrega,
és preferible pivotar sobre els peus.
• No transporteu més càrrega de la deguda per evitar “viat-
ges”.
• Utilitzeu els mitjans mecànics a la vostra disposició
per transportar o aixecar càrregues (carros, platafor-
mes, etc.).
IMPORTANT: Els sobreesforços, les caigudes i els cops són la causa de més de la meitat del total
dels accidents que es produeixen als hospitals.

8
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS QUÍMICS3
3.1 ASPECTES GENERALS
RISCOS GENERALS
Es deriven directament de les propietats i la perillositat que presenten la gran quantitat de substàncies a què es
troben exposats els treballadors. Aquestes substàncies es classifiquen en quatre grups (juntament amb la paraula
que caracteritza cada tipus de perill es presenta l’abreviatura de la característica i/o la descripció del risc, així com,
en alguns casos, un pictograma internacional d’identificació, de color groc o ataronjat):
IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ
Substàncies i preparats que poden explotar per l’efecte d’una flama o de la calor,
o que siguin molt sensibles als xocs i als fregaments.
1. Substàncies que poden provocar incendis o explosions.
INFLAMABLES
EXPLOSIUS (E)
COMBURENTS (O)
2. Substàncies que afecten directament la salut de les persones.
Substàncies o preparats que, en contacte amb d’altres, particularment amb els
inflamables, originen una reacció fortament exotèrmica.
Substàncies i preparats amb un punt d’ignició baix. En funció de la seva major
o menor inflamabilitat, es distingeixen tres grups:
• Extremadament inflamables (F+)
• Fàcilment inflamables (F)
• Inflamables (R10)
TÒXICS/NOCIUS
SENSIBILITZANTS
(R42 i/o R43)
Substàncies i preparats que, per inhalació o penetració cutània, poden ocasionar
una reacció d’hipersensibilitat, de manera que una exposició posterior a aques-
ta substància doni lloc a uns efectes negatius característics (reaccions cutànies o
respiratòries de caràcter al·lèrgic).
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània,
poden alterar la salut d’un individu. El grau de toxicitat s’estableix en tres
categories:
• Molt tòxiques (T+)
• Tòxiques (T)
• Nocives (Xn)
CARCINÒGENS
(R45 i R49)
POSSIBLES EFECTES
CANCERÍGENS (R40)
MUTÀGENS
(R46)
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, puguin
produir alteracions genètiques hereditàries o augmentar-ne la freqüència.
TERATÒGENS/
TÒXICS PER A LA
REPRODUCCIÓ
(R60, R61, R62, R63)
produir efectes negatius no hereditaris en el fetus durant el seu desenvolupa-
ment intrauterí, augmentar-ne la freqüència d’aparició o afectar de manera
negativa la funció o la capacitat reproductora.
produir càncer o augmentar-ne la freqüència.

9
CORROSIUS (C)
Substàncies i preparats que presentin o puguin presentar un perill immediat o
futur per a un o més components del medi ambient.
(R50, R51, R52, R53, R54, R55, R56, R57, R58, R59)
3. Substàncies que produeixen danys al medi ambient.
IRRITANTS (Xi)
4. Substàncies que danyen físicament els teixits biològics.
PERILLOSOS PEL
MEDI AMBIENT (N)
Substàncies i preparats no corrosius que, en contacte immediat, prolongat o
repetitiu amb la pell o les mucoses puguin provocar una reacció inflamatòria.
Substàncies i preparats que, en contacte amb teixits vius, puguin exercir-ne una
acció destructiva.
1. Informació sobre la substància:
Qualsevol producte químic present al lloc de treball ha
d’estar identificat correctament i contenir informació
sobre el risc inherent de la substància o el preparat.
Etiqueta: tot recipient que contingui un producte quí-
mic ha de portar, obligatòriament, una etiqueta ben
visible al seu envàs. L’etiqueta és la primera font d’in-
formació que tenim davant dels riscos derivats de la
utilització dels productes químics. El seu contingut és
el següent:
• Nom de la substància o del preparat.
• Nom, adreça i telèfon del fabricant o de l’importa-
dor.
• Símbols i indicacions de perill, per destacar els ris-
cos principals (dos com a màxim).
• Frases de risc (Frases R), que permeten comple-
mentar i identificar determinats riscos mitjançant la
seva descripció.
• Consells de prudència (Frases S), que estableixen
mesures preventives per a la manipulació i la utilitza-
ció.
MESURES PREVENTIVES GENERALS
NOM DE LA SUBSTÀNCIA O PREPARAT
DADES DEL FABRICANT O DISTRIBUÏDOR
FÓRMULA MOLECULAR
I CARACTERÍSTIQUES
FÍSICOQUÍMIQUES
DE LA SUBSTÀNCIA
DESCRIPCIÓ DEL RISC (FRASES R)
MESURES PREVENTIVES (FRASES S)
IDENTIFICACIÓ
DE PERILLS
Fig. Parts d’una etiqueta.

10
2. Manipulació de productes químics:
• Ni mengeu, ni beveu ni fumeu a les àrees de mani-
pulació de productes químics.
• No oloreu ni tasteu mai un producte químic.
• En cas de transvasament a un altre recipient, identi-
fiqueu-ne el contingut i etiqueteu el nou envàs.
• Quan manipuleu productes químics perillosos, uti-
litzeu les vitrines de seguretat.
• Utilitzeu els equips de protecció individual ade-
quats.
• És convenient la redacció de procediments que con-
templin les normes d’us i d’actuació, per tal que el
treball amb productes químics s’efectuï de manera
segura per al treballador i el medi ambient.
Fitxa de dades de seguretat: aquesta fitxa l’ha de pro-
porcionar obligatòriament el fabricant quan realitzi la
primera entrega del producte, per tal que es prenguin
les precaucions degudes en la manipulació d’aquestes
substàncies. Es compon de 16 apartats, que inclouen la
informació següent:
01. Identificació de la substància o del preparat, i de
la societat o l’empresa.
02. Composició/informació sobre els components.
03. Identificació dels perills.
04. Primers auxilis.
05. Mesures de lluita contra incendis.
06. Mesures que s’han de prendre en cas d'abocament
accidental.
07. Manipulació i emmagatzematge.
08. Control d’exposició/protecció individual.
09. Propietats físiques i químiques.
10. Estabilitat i reactivitat.
11. Informacions toxicològiques.
12. Informacions ecològiques.
13. Consideracions relatives a l’eliminació.
14. Informacions relatives al transport.
15. Informacions reglamentàries.
16. Altres informacions.

11
3. Emmagatzematge de productes químics:
• Manteniu la quantitat emmagatzemada al mínim
operatiu, i porteu un registre actualitzat dels pro-
ductes emmagatzemats.
• Organitzeu el magatzem de productes químics consi-
derant les característiques de perillositat dels pro-
ductes i les seves incompatibilitats, i no atenent a la
facilitat de cerca (ordre alfabètic, agrupament per
famílies).
- Agrupeu els de característiques similars.
- Separeu els incompatibles.
- Aïlleu o confineu els de característiques especials
(molt tòxics, cancerígens, explosius, pestilents,
etc.).
• Comproveu que tots els productes estiguin envasats
i etiquetats adequadament.
- Reviseu el bon estat de l’envàs i l’eficàcia dels taps.
- Agafeu els envasos amb seguretat per impedir cai-
gudes o vessaments.
- Sempre que sigui possible, els productes inflama-
bles, tòxics o molt tòxics s’han d’emmagatzemar en
envasos de metall o de plàstic, abans que de vidre.
• Utilitzeu armaris de seguretat per emmagatzemar
els productes agressius, i situeu als prestatges infe-
riors els envasos més pesants, així com els àcids
i les bases forts.
• Utilitzeu frigorífics antideflagrants o
de seguretat augmentada per
emmagatzemar productes inflama-
bles molt volàtils.
• El magatzem de productes quí-
mics és un lloc només per
emmagatzemar. Mai s’hi ha de
treballar.
• Les zones d’emmagatzematge
han d’estar netes, ordenades i
senyalitzades clarament.
• S’ha de disposar de dutxes de
seguretat i de fonts rentaülls,
així com d’un lloc per rentar-se
les mans i la cara amb sabó.

12
3.2 GASOS ANESTÈSICS
Són agents químics depressors del sistema nerviós cen-
tral, que produeixen pèrdua de consciència, de sensibi-
litat, de mobilitat i de l’activitat reflexa, motiu pel
qual s’utilitzen en la inducció i el manteniment de l’a-
nestèsia general. S’absorbeixen per via inhalatòria i els
més utilitzats són l’Òxid de dinitrogen, l’Isoflurà, l’En-
flurà, l’Halotà, el Metoxiflurà i el Desflurà.
RISCOS
Per la seva perillositat poden produir, entre d’altres, els
efectes sobre la salut següents: infertilitat, problemes
hepàtics, renals i neurològics, malformacions, etc.
En el cas del pacient, en ser l’exposició molt breu, no
se sol veure afectat, però el personal de quiròfans, en
estar sotmès a exposicions prolongades, pot patir els
efectes tòxics d’aquestes substàncies. El risc és més ele-
vat com major sigui el nombre d’hores diàries d’expo-
sició, i com més pròxima a l’aparell d’anestèsia estigui
la posició que s’ocupi al quiròfan.
MESURES PREVENTIVES
• Sistemes d’eliminació de gasos residuals. Els proce-
diments més utilitzats són els següents:
- Connexió directa a un sistema de buit amb un
dipòsit flexible regulador, tenint en compte l’emis-
sió de gasos discontínua que genera el ritme respi-
ratori.
- Enviament dels gasos exhalats pel pacient a un
corrent de buit sense connexió directa.
- Enviament dels gasos procedents del pacient al
retorn del sistema de ventilació del quiròfan.
- Enviament dels gasos procedents del pacient a
l’exterior del quiròfan i de l’edifici.
Aquests sistemes s’han de potenciar amb un control
adequat del sistema general de ventilació, fins i tot
quan no es treballa als quiròfans, per reduir al màxim
les concentracions de fons de l’àrea quirúrgica.
• Revisions periòdiques dels aparells d’anestèsia per
localitzar possibles fuites i per canviar els filtres.
• Controls ambientals als quiròfans per avaluar periò-
dicament l’evolució de les concentracions d’anestè-
sics residuals i realitzar-ne les modificacions necessà-
ries per a la seva millora.

13
L’esterilització té per objectiu la destrucció completa de
tots els microorganismes (incloent-hi les espores i altres
formes resistents als mètodes de neteja i desinfecció). El
més empleat és l’òxid d’etilè, un producte utilitzat per
esterilitzar instrumental mèdic i quirúrgic, sobretot el
material sensible a la calor (plàstic, cautxú o certs
metalls).
3.3 GASOS ESTERILITZANTS
RISCOS
L’òxid d’etilè és un gas irritant i altament tòxic, que
pot causar càncer i alteracions genètiques hereditàries.
En ser extremadament reactiu i inflamable, pot reac-
cionar fàcilment amb altres substàncies i produir
explosions.
MESURES PREVENTIVES
• Eliminació del risc sempre que sigui possible (esteri-
lització amb autoclau de vapor, plasma o peròxid
d’hidrogen).
• Utilització d’aparells adequats i manteniment
periòdic d’aquests aparells per evitar fuites. Aquests
aparells han de disposar de sistemes de seguretat
incorporats i estar aïllats d’altres àrees de treball.
• Aireig adequat del local, amb la instal·lació d’un
sistema d’extracció localitzada de gasos i un disseny
apropiat del local, que permeti que el flux de l’aire
sigui correcte.
• Utilització d’equips de protecció individual especí-
fics per a cada operació.
• Control ambiental, mitjançant un sistema de detec-
ció permanent i/o periòdic que indiqui les concen-
tracions a l’ambient.
• Garantir que l’aireig del material esterilitzat sigui
suficient.
3.4 COMPOSTOS CITOSTÀTICS
Són substàncies químiques inhibidores
del creixement de les cèl·lules, tant
normals com malaltes, que s’utilitzen
per al tractament de tumors.
RISCOS
Pel seu caràcter especialment tòxic i la
seva facilitat d’absorció per via dèrmi-
ca, respiratòria, digestiva o parenteral,
poden provocar efectes carcinògens,
mutàgens i teratògens. Així mateix,
poden produir reaccions al·lèrgiques,
pigmentacions, dermatitis, mucositis,
cremades, cefalees, nàusees, vertigen,
etc.

14
MESURESPREVENTIVES
• Es recomana treballar en vitrines de seguretat biològi-
ca de classe II amb flux d’aire laminar, utilitzant sem-
pre guants i roba de protecció adequats al compost
manejat. Quan això no sigui possible, s’extremaran al
màxim les condicions d’asèpsia i es prepararan els
citostàtics en una zona separada on estarà expressa-
ment prohibit menjar, beure, fumar o aplicar qualsevol
cosmètic quan s’hi estigui treballant.
• Abans de posar-se els guants, i també després de treu-
re-se’ls, cal rentar-se les mans amb aigua i sabó.
• S’ha d’anar especialment amb compte de no punxar
els guants, per tal d’evitar contaminacions i autoino-
culacions.
• No es manejarà cap tipus de pols citostàtica o subs-
tància volàtil ni s’obrirà cap càpsula sense abans
haver-se protegit amb guants, ulleres, màscara i una
bata especial d’un sol ús.
• A la zona de preparació ha d’existir la quantitat míni-
ma necessària d’aquests medicaments per tal de reduir
al mínim el risc en cas de trencament accidental dels
envasos.
• Atesa l’eliminació de determinats citostàtics per ori-
na i femta, es recomana prendre precaucions per no
entrar en contacte directe amb peces de roba que s’ha-
gin pogut contaminar per aquests citostàtics.
• La preparació i l’administració de citostàtics, així com
la gestió dels residus, s’han de realitzar seguint proto-
cols específics.
3.5 DESINFECTANTS
Són compostos la finalitat dels quals és reduir els
microorganismes potencialment patògens. El més uti-
litzat és el Formaldehid, que és un element inflama-
ble, incolor i amb una olor penetrant i fàcilment
detectable per l’olfacte. S’utilitza en forma de gas,
aerosol o líquid. La dissolució es denomina Formol. Es
fa servir per a l’esterilització d’instruments endoscò-
pics, en hemodiàlisi i per a la conservació de teixits a
laboratoris d’anatomia patològica.
RISCOS
Per la seva perillositat, pot causar els efectes sobre la
salut següents:
• Toxicitat per inhalació, per ingestió i per contacte
amb la pell.
• Cremades.
• Possibles efectes cancerígens.
• Possibilitat de sensibilització en contacte amb la pell.

15
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS FÍSICS4
MESURES PREVENTIVES
• Eliminació del risc sempre que sigui possible (com-
postos fenòlics, dilucions de lleixiu o glutaraldehid).
• Els llocs de treball han de tenir una bona ventilació
general i campanes extractores localitzades.
• Els recipients amb formaldehid han de tancar her-
mèticament.
• S’han de reduir al mínim els temps d’exposició.
• S’han de realitzar controls periòdics dels nivells de
contaminació ambiental.
• S’han d’utilitzar equips de protecció individual
específics per a cada operació: màscares,
guants adequats (nitril, neoprè,
PVC, etc.), ulleres o pan-
talles protectores.
• La roba de treball conta-
minada amb el desin-
fectant s’ha de treure
i emmagatzemar a conte-
nidors tancats fins a la
seva eliminació o la seva
rentada.
Pell: eritema, depilació, necrosi del teixit cel·lular
i subcutani.
Ull: conjuntivitis, queratitis, cataractes.
Os i cartílag: destrucció del
cartílag de creixement.
Gònades: esterilitat.
Sang i sistema hematopoètic: anèmia, leucopènia,
trombopènia, limfocitosi.
Aparell digestiu: diarrea, hemorràgia digestiva,
dèficit nutricional, etc.
(l’intestí prim és el més radiosensible).
Sistema respiratori: pneumonitis. Sistema urinari: nefritis.
4.1 RADIACIONS
La radiació és una forma de transmissió de l’energia que
no necessita suport material i que té com a origen els
elements constitutius de la matèria, és a dir, les molè-
cules i els àtoms. Les radiacions es poden classificar en
funció del seu origen (atòmiques o moleculars) o de la
seva capacitat d’ionitzar (ionitzants o no ionitzants).
RADIACIONS IONITZANTS
Una radiació s’entén com a ionitzant quan, en inter-
accionar amb la matèria, en produeix la ionització dels
àtoms, és a dir, el seu nivell d’energia és suficient per
arrencar electrons de l’escorça dels àtoms i originar
partícules amb càrrega (ions). A la matèria viva,
aquesta ionització pot afectar les cèl·lules i derivar en
efectes biològics nocius per a la salut; a nivells elevats
és, per tant, perillosa, fet que fa necessari un control
estricte de la seva exposició.
RISCOS
Les radiacions ionitzants, en interac-
cionar amb l’organisme, hi
provoquen diferents
alteracions a causa
de la ionització duta
a terme en els ele-
ments constitutius de
les seves cèl·lules.
Aquesta acció pot
produir fragmen-
tacions a les mo-
lècules d’ADN, que
compleixen una funció
important en la vida, i
poden ocasionar:
• Mort cel·lular. En funció de l’òrgan o el teixit afec-
tat, podem trobar els efectes sobre la salut següents:
IMPORTANT:
S’han de conèixer a fons les fonts de contaminació que existeixen al nostre entorn de treball,
així com els riscos que generen i les mesures preventives necessàries per controlar-los.
És fonamental la vigilància periòdica de la salut de tots els treballadors exposats als riscos deri-
vats del treball amb productes químics.

16
• Transformacions en l’estructura química de les
molècules d’ADN, que donen origen a mutacions
que produeixen una expressió incorrecta del missat-
ge genètic.
El dany produït per les radiacions ionitzants pot tenir
un caràcter somàtic (danys a l’individu mateix a curt,
mitjà o llarg termini) o genètic (efectes en les genera-
cions posteriors).
La naturalesa, la freqüència i la gravetat d’aquests
efectes depenen de:
• El tipus de radiació i la seva energia: poder de pene-
tració i capacitat d’ionització.
• La dosi rebuda.
• El temps d’exposició.
• La superfície corporal irradiada.
• La capacitat de recuperació del teixit.
• La susceptibilitat individual.
Atesos els diferents tipus de radiacions existents,
amb els seus diferents nivells d’ionització i penetra-
ció, podem parlar de dos tipus de riscos per a l’orga-
nisme:
IRRADIACIÓ EXTERNA
Descripció
L’individu està exposat a una font de radiació no dispersa, externa a ell mateix i sense
un contacte directe amb la font. Pot ser global o parcial.
Radiacions
X o gamma (γ): radiacions electromagnètiques de capacitat d’ionització baixa, però
amb un poder elevat de penetració.
Serveis sanitaris implicats Radiodiagnòstic, radioteràpia, medicina nuclear, radiofarmàcia i laboratoris.
Factors de risc:
• Activitat de la font.
• Distància a la font.
• Temps d’exposició.
• Naturalesa i gruix de l’apantallament.
Factors de risc:
• Contacte directe amb la font per ingestió, per inhalació
o a través de la pell.
Normes bàsiques de protecció radiològica:
• Protecció de les instal·lacions i les zones de treball.
• Pla de treball adequat.
• Proteccions personals.
• Formació i informació completes del personal.
Normes bàsiques de protecció radiològica:
• Augment de la distància a la font.
• Limitació del temps d’exposició.
• Apantallament adequat.
CONTAMINACIÓ RADIACTIVA (INTERNA O EXTERNA)
Descripció
L’organisme entra en contacte directe amb la font radioactiva, la qual pot estar dispersa en
l’ambient (gasos, vapors o aerosols) o ben dipositada en una superfície.
Beta (ß) i sobretot alfa (α): partícules corpusculars poc penetrants, però amb un poder elevat
d’ionització. Són molt perilloses per ingestió.
Radiacions que implica
Medicina nuclear, radiofarmàcia i laboratoris.Serveis sanitaris implicats

17
MESURES PREVENTIVES
• Avaluació de les condicions de treball i determina-
ció de les zones i del risc d’exposició.
- Classificació dels treballadors en funció del risc
d’exposició i els límits de dosi.
Categoria Límit de dosi Exigències
CLASSIFICACIÓ DELS TREBALLADORS EXPOSATS
Condicions de treball en què és molt
improbable rebre una dosi efectiva
superior a 6 mSv per any oficial o una
dosi equivalent superior a 3/10 dels
límits de dosi equivalent per al cristal·lí,
la pell i les extremitats fixats per als tre-
balladors exposats.
• Haver rebut una formació en protecció radiològica adequada a la
seva responsabilitat.
• Estar sotmès a un nivell de vigilància dosimètrica que garanteixi
que les dosis que rep són compatibles amb la seva classificació de
categoria B.
B
Condicions de treball en què es pugui
rebre una dosi efectiva superior a 6
mSv per any oficial o una dosi equiva-
lent superior a 3/10 dels límits de dosi
equivalent per al cristal·lí, la pell i les
extremitats fixats per als treballadors
exposats.
• Superar el reconeixement mèdic d’ingrés i els reconeixements
periòdics.
• Haver rebut una formació en protecció radiològica adequada a la
seva responsabilitat.
• Utilitzar obligatòriament dosímetres individuals que mesurin la
dosi externa, representativa de la totalitat de l’organisme.
• Sotmetre’s als controls dosimètrics pertinents, en cas d’existir risc
de contaminació interna.
• Utilitzar dosímetres adequats a parts exposades potencialment i
que puguin rebre dosis superiors a la totalitat de l’organisme.
A
- Classificació dels llocs de treball en zones i senyalització d’aquestes zones.
Denominació de la zona Color Descripció
Trèvol gris blavós És probable rebre dosis efectives d’entre 1 i 6 mSv per any oficial.Vigilada
Trèvol verd És probable rebre dosis efectives superiors a 6 mSv per any oficial.Controlada
Trèvol groc És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi.Permanència limitada
Trèvol taronja
És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi en curts
períodes de temps.
Permanència reglamentada
Trèvol vermell És probable rebre més del 100% del límit anual de dosi dels treballa-
dors exposats a una sola exposició.
Accés prohibit
SENYALITZACIÓ DE ZONES

18
• Procediments de treball i mesures tècniques i
organitzatives. És un document, elaborat pel Servei
de Protecció Radiològica del Centre, en el qual es
recullen les instruccions i els protocols d’actuació,
juntament amb les mesures preventives i d’emergèn-
cia:
Temps d’exposició.
Protecció d’instal·lacions i zones de treball
(filtres, ventilació, etc.).
Detectors, control d’isòtops.
Apantallament, blindatges, etc.
Distància respecte de la font.
Senyalització.
Gestió de residus. Mesures d’emergència.
Procediment per evitar el contacte
amb fonts de contaminació.
Equips i peces de roba de protecció individual
(en alguns casos és necessària la utilització d’EPI
plomats, com ara davantals, protectors de coll,
guants i/o ulleres o altres mesures complementàries,
com ara pantalles mòbils o paravents).
• Formació i Informació. Han de ser adequades a les
tasques que s’han de realitzar, al nivell de responsa-
bilitat i al risc d’exposició. Han d’incloure els aspec-
tes següents:
- Els riscos radiològics.
- La importància de complir els requisits tècnics,
mèdics i administratius.
- Les normes, els procediments i les precaucions de
protecció radiològica.
• Vigilància de l’ambient de treball: s’han de detec-
tar els nivells de radiació als llocs de treball i, en
cas necessari, fer una estimació de les dosis rebudes
pels treballadors a través de detectors o de dosíme-
tres per controlar que els nivells d’exposició es
mantinguin dins els límits establerts.
• Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total
dels treballadors exposats i valorar-ne l’aptitud
enfront de l’exposició a radiacions ionitzants, així
com portar un control i un seguiment mèdic periò-
dics, per avaluar l’adaptació del treballador al seu
lloc de treball i l’existència de possibles susceptibili-
tats individuals, i prestar una atenció especial als
aspectes relatius a l’embaràs i a la lactància.

19
RADIACIONS NO IONITZANTS
Les radiacions no ionitzants (infrarrojes, ultraviolades,
làser, radiofreqüències, microones i camps magnètics
estàtics) no tenen l’energia necessària per arrencar
electrons de l’àtom i, per tant, no poden ionitzar la
matèria. Tanmateix, són factors de risc que poden pro-
duir efectes per a la salut de tipus tèrmic, fisiològic o,
fins i tot, genètic.
MESURES PREVENTIVES GENERALS
• Sempre que sigui possible, s’ha d’intentar reduir
l’exposició dels treballadors i els pacients al mínim
necessari, i impedir qualsevol exposició innecessà-
ria.
• S’han de controlar les diferents sessions que es rea-
litzin, així com les mesures de protecció adoptades i
la seva durada.
• És necessària una formació específica sobre els ris-
cos i les mesures preventives presents durant el
maneig dels equips que generen aquest tipus de
radiacions.
MICROONES I RADIOFREQÜÈNCIES
Factors de risc:
• Efectes tèrmics.
• Produeixen escalfament amb lesions als capil·lars san-
guinis, les terminacions nervioses i els ulls on, a llarg
termini, es poden produir cataractes.
Mesures preventives:
• Senyalització de les zones perilloses.
• Instrucció del personal que treballi amb aquestes radia-
cions.
• Exploracions periòdiques de la salut.
Factors de risc:
• Efectes tèrmics.
• Interferències amb membranes biològiques, a nivell
cel·lular o molecular.
• Alteracions en la transmissió de la informació genètica.
• Afecció de persones que utilitzen marcapassos.
• Augment de la distància entre l’emissor i el receptor.
• Protecció col·lectiva (tancaments, malles metàl·liques,
panells perforats).
• Senyalització.
• Formació del personal i disseny segur dels equips.
RADIACIONS INFRARROJES

20
Factors de risc:
• Es produeixen canvis en l’ADN de les cèl·lules de la
pell in vivo.
• Quan incideix sobre l’organisme es pot reflectir, trans-
metre o absorbir i pot produir reaccions fotoquími-
ques: enrogiment de la pell i inflamació de la còrnia.
A llarg termini s’inclouen l’envelliment prematur, la
formació de cataractes i el càncer de pell.
• Es produeix un efecte biològic de tipus tèrmic.
• Produeix ozó, tòxic per a l’home en quantitats eleva-
des.
• Les més energètiques tenen una certa capacitat d’io-
nització.
Factors de risc:
• Pot produir una lesió de la còrnia, despigmentació de
la pell i afecció als òrgans més superficials.
• Riscos principals: electrocució, cremades i lesions a la
còrnia, en funció de la classe de làser.
• Senyalització dels locals.
• S’ha d’evitar la reflexió en les parets mitjançant un
revestiment fosc, i l’enllumenat ha de ser potent per
contreure la pupil·la.
• S’han d’utilitzar ulleres especials i guants.
• Les màquines han d’estar protegides.
• El personal ha de disposar de la formació adequada.
RADIACIÓ LÀSER
• Sobre la font: sistema de tancament.
• Sobre l’ambient: recobriment antireflectant de les parets,
senyalització, limitació d’accés i ventilació adequada.
• Sobre les persones: protectors oculars, cremes barrera,
informació i formació.
RADIACIÓ ULTRAVIOLADA
IMPORTANT:
El treball quotidià amb radiacions no eximeix el treballador dels riscos que se’n deriven. La
rutina en els procediments de treball és un dels focus d’accidents més importants, ja que es
té poca consciència del risc que es corre, tant per a la salut mateixa del treballador com per
a la dels companys i els pacients, així com per al medi ambient.

21
4.2 SOROLL
Al medi sanitari no sol existir una exposi-
ció a nivells de soroll elevats (excepte a
llocs definits, com ara la bugaderia o en el
cas del personal de manteniment, en
estar exposats durant períodes prolongats
de temps), i el que generalment es pro-
dueix és una sensació de disconfort.
Els efectes produïts pel soroll són irritabili-
tat, dificultat de concentració, estrès, fati-
ga, falta de memòria immediata, insomni
i, sobretot, hipoacúsia.
Existeix una normativa específi-
ca que regula la protecció dels
treballs enfront dels riscos deri-
vats del Soroll.
En cas d’exposició a nivells de
soroll elevats s’ha de actuar pri-
mer sobre la font que el pro-
dueix, en segon lloc sobre el
medi i, finalment, sobre el treba-
llador mateix.
És el resultat de la combinació de la temperatura, la
humitat, la velocitat de l’aire i l’activitat física a la
qual està sotmès un individu al seu ambient de treball.
4.3 CALOR AMBIENTAL
RISCOS
Els principals riscos relacionats amb la calor ambiental
són els següents: cop de calor, síncope (deficiència cir-
culatòria), cremades, deshidratació, anhidrosi (dismi-
nució o absència de sudoració amb la consegüent pèr-
dua de sal) i deficiència de sal.
MESURES PREVENTIVES
• Condicions de treball:
- Avaluació i eliminació del risc, sempre que sigui
possible.
- Col·locació de barreres per aïllar la font de calor.
- Establiment de pauses durant la jornada de treball.
- Utilització de roba adequada i calçat que permeti
la pèrdua de calor.
- Hidratació per reposar la pèrdua de líquids i sals.
- Informació i formació del personal exposat: s’han
de conèixer a fons les fonts de calor ambiental que
existeixen al lloc de treball, així com els riscos i les
mesures preventives principals.
- Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total
dels treballadors exposats al risc i portar-ne un con-
trol i un seguiment mèdic periòdic.

22
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS5
Per a la prevenció i el control dels riscos derivats de
l’exposició a agents biològics existeix una normativa
específica constituïda pel Reial decret 664/1997, de
12 de maig, sobre la protecció dels treballadors con-
tra els riscos relacionats amb l’exposició a agents bio-
lògics durant el treball. Aquesta normativa defineix
els agents biològics com els microorganismes (inclo-
ent-hi els modificats genèticament, els cultius
cel·lulars i els endoparàsits humans) capaços d’origi-
nar qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat. A
la taula 1 es reflecteix la classificació dels agents bio-
lògics en funció del risc d’infecció en treballadors
sans i de l’existència de mesures preventives i/o trac-
taments eficaços.
RISCOS ASSOCIATS A AGENTS BIOLÒGICS
TAULA 1
Classificació d’agents biològics (en funció del risc d’infecció) RD 664/1997
PROFILAXI O
TRACTAMENT EFICAÇ
Innecessari
Existeix
generalment
Existeix
generalment
No existeix
generalment
RISC DE
PROPAGACIÓ A LA
COL·LECTIVITAT
No
Poc Probable
Probable
Elevat
RISC
INFECCIÓS
Provoquen una malaltia greu i constitueixen
un perill seriós per als treballadors.
Poden provocar una malaltia greu i constituir
un perill seriós per als treballadors.
Poden causar una malaltia i constituir
un perill per als treballadors.
Poc probable que causin una malaltia1
2
3
4
GRUP
DE RISC
RISCOS
Els riscos més freqüents, conseqüència de les exposi-
cions a agents biològics, són les malalties infeccioses.
Una infecció és el resultat de l’establiment i la interac-
ció d’un paràsit en un organisme que actua com a hos-
te seu.
Les fonts principals d’agents infecciosos en l’activitat
sanitària poden ser les següents:
• Els pacients, així com els materials biològics proce-
dents d’ells.
• Els equips i els instruments contaminats.
• Els residus generats.
• Les diverses instal·lacions de l’hospital on poden
existir reservoris d’agents biològics (instal·lacions
d’aire condicionat, etc.).

23
Les vies i els mecanismes que aquests agents poden
utilitzar són els següents:
• Parenteral, a través de discontinuïtats en la barrera
que constitueix la pell a causa de talls, puntures o el
contacte amb ferides sense protecció.
• Aèria, per inhalació, a través de la boca o el nas, d’a-
quells agents que es poden presentar en suspensió a
l’aire formant aerosols contaminats.
• Dèrmica, per contacte de la pell o les mucoses amb
els agents implicats.
• Digestiva, per ingestió, associada a mals hàbits
higiènics (menjar o fumar al lloc de treball, no ren-
tar-se les mans una vegada finalitzada la tasca, etc.).
Cada agent, d’acord amb les seves característiques,
utilitza una o diverses de les vies indicades per a la
seva transmissió.
Agent biològic Grup 2
• Hepatitis A
• Xarampió
• Rubèola
• Herpes
• Varicel·la
• Grip
• Parotiditis
• Citomegalovirus (CMV)
• Virus Epstein-Barr (VEB)
Principals malalties produïdes per agents biològics
infecciosos presents als centres hospitalaris
Agent biològic Grup 3
• Hepatitis (B, C, D, E, G)
• VIH/SIDA
• Legionel·losi
• Meningitis meningocòcica
• Salmonel·losi
• Tos ferina
• Shigel·losi
• Tètanus
• Tuberculosi
• Shigel·losi
• Salmonel·losi
• Candidosi
• Aspergil·losi
Infeccions per fongs
Tipus d’infecció
MESURES PREVENTIVES
• Precaucions universals:
Les precaucions universals tenen com a finalitat la
prevenció dels riscos que deriven de l’exposició als
patògens transmissibles a través de la sang o altres
fluids biològics.
La sang i altres fluids corporals s’han de considerar
potencialment infecciosos, i s’ha d’acceptar que no
existeixen pacients de risc sinó tasques o procediments
de risc, de manera que s’han d’adoptar precaucions en
què existeixi la possibilitat de contacte amb la sang i/o
fluids corporals a través de la pell o de les mucoses.
Infeccions víriques
Infeccions bacterianes

24
És d’especial importància:
• Que tot el personal estigui informat d’aquestes pre-
caucions.
• Que tot el personal conegui les raons per les quals
ha de procedir de la manera indicada.
• Que se’n promogui el coneixement i la utilització
adequats.
Es poden distingir les precaucions universals següents:
• Normes d’Higiene Personal:
A continuació es resumeixen un conjunt de normes
d’higiene personal que han de seguir els treballadors:
• Cobrir les ferides i les lesions de les mans amb apòsit
impermeable quan s’iniciï l’activitat laboral.
• Quan existeixin lesions que no es puguin cobrir, evi-
tar la cura directa dels pacients.
• Rentar-se les mans quan s’iniciï i quan s’acabi la jor-
nada, i després de realitzar qualsevol tècnica que
pugui implicar el contacte amb material infecciós.
Rentar-se-les amb aigua i sabó líquid.
• En situacions especials, utilitzar substàncies antimi-
crobianes. Després de rentar-se les mans, eixugar-se-
les amb tovalloles de paper d’un sol ús o amb corrent
d’aire.
• No menjar, beure ni fumar a l’àrea de treball.
• No pipetejar mai amb la boca.
Els treballadors de la salut han d’utilitzar rutinària-
ment els elements de protecció de barrera apropiats
sempre que existeixi la possibilitat d’entrar en contac-
te directe amb la sang o els fluids corporals dels
pacients.
El contacte es pot produir tant de manera directa com
durant la manipulació d’instrumental o materials
extrets per a fins diagnòstics, com és el cas de la realit-
zació de processos invasius.
D’entre els elements de protecció de barrera, podem
distingir-ne els següents:
1. Guants.
2. Màscares.
3. Bates.
1. Guants:
La utilització de guants és obligatòria:
• Si el treballador sanitari presenta ferides no cicatrit-
zades o lesions dèrmiques exsudatives o traspuants,
talls, lesions cutànies, etc.
• Si maneja sang, fluids corporals contaminats amb
sang, teixits, etc.
• Quan entri en contacte amb la pell no intacta o
amb les mucoses.
• Quan manegi objectes, materials o superfícies con-
taminats amb sang, en realitzar processos invasius.
2. Màscares i protecció ocular:
S’han d’utilitzar en aquells casos en què, pel caràcter
del procediment que s’ha de realitzar, es prevegi la pro-
ducció d’esquitxades de sang o altres fluids corporals
que afectin les mucoses dels ulls, la boca o el nas.
3. Bates:
Les bates s’han d’utilitzar en les situacions en què es
pugui donar un contacte amb la sang o altres fluids
orgànics que puguin afectar la vestimenta mateixa del
treballador.
• Elements de protecció de barrera:

25
S’han de prendre totes les precaucions necessàries per
reduir al mínim el nombre de lesions produïdes en el
personal per punxades i talls.
Per aquesta raó, és necessari:
• Prendre precaucions a l’hora d’utilitzar material
tallant, agulles i xeringues durant i després de la seva
utilització, així com en els procediments de neteja i
d’eliminació.
• Sempre que sigui possible, substituir els dispositius
convencionals per dispositius de seguretat.
• No encapsular agulles ni objectes tallants ni pun-
xants, ni sotmetre’ls a cap tipus de manipulació.
• Els objectes punxants i tallants (agulles, xeringues i
altres instruments afilats) s’han de dipositar a conte-
nidors apropiats, amb tapa de seguretat per impedir-
ne la pèrdua durant el transport. Aquests conteni-
dors han d’estar a prop del lloc de treball, i s’ha
d’evitar que s’omplin excessivament.
• El personal sanitari que manipuli objectes tallants
se’n responsabilitzarà de l’eliminació.
• Compte amb els objectes tallants i punxants:
Vacunació.
La vacunació activa contra malalties infeccioses ha
demostrat ser, juntament amb les mesures generals
de prevenció, un dels mitjans principals per protegir
els treballadors.
L’empresari ha d’oferir aquesta vacunació als seus
empleats. Així mateix, els ha d’informar dels seus
avantatges i els seus inconvenients, d’acord amb allò
que indica l’Annex IX del RD 664/1997.
Elaboració de Normes i Procediments de Seguretat.
Especialment aquells procediments relacionats amb
l’obtenció, la manipulació i el processament de mos-
tres d’origen humà, i també els relacionats amb les
operacions de neteja i de descontaminació.
Gestió de residus d’acord amb la normativa vigent.
Als treballadors se’ls ha de proporcionar mitjans segurs
per a la recollida, l’emmagatzematge i l’evacuació dels
residus, incloent-hi l’ús de recipients específics senya-
litzats. Les diferents Comunitats Autònomes disposen
d’una normativa específica per a la gestió dels residus
biosanitaris.
Formació i Informació als treballadors.
És important que s’inclogui informació sobre la mane-
ra d’actuar dels treballadors en cas d’exposició acci-
dental (talls o punxades amb material potencialment
contaminat, esquitxades de fluids biològics a les muco-
ses, etc.).
Vigilància Sanitària Específica.
S’ha de procurar una vigilància sanitària d’acord amb
el Protocol de vigilància sanitària específic per a
agents biològics (Comissió de Salut Pública. Consell
Interterritorial del Sistema Nacional de la Salut. Desem-
bre/2001).
Mesures de contenció.
En els serveis d’aïllament on es trobin pacients que se
sap o se sospita que pateixen malalties causades per
agents dels grups 3 o 4, s’han de seleccionar mesures
d’aïllament d’acord amb l’annex III del RD 664.
• Desinfecció i esterilització correctes d’instrumentals i superfícies

26
El lloc de treball s’ha de trobar separat de tota activitat que es des-
envolupi al mateix edifici.
No Aconsellable Sí
TAULA 3
QUADRE DE MESURES DE CONTENCIÓ EXPLICAT
2 3 4
Nivells de contenció
Mesures de contenció
No
Sí, per a la
sortida d’aire
Sí, per a
l’entrada i la
sortida d’aire
L’aire introduït i extret del lloc de treball s’ha de filtrar mitjançant
la utilització de filtres d’aire per a partícules d’elevada eficàcia
(HEPA), o de manera similar.
Solament es permet l’accés al personal designat. Aconsellable Sí
Sí, amb una
cambra d’aire
El lloc de treball s’ha de poder precintar per permetre’n la desin-
fecció.
No Aconsellable Sí
Procediments de desinfecció especificats. Sí Sí Sí
El lloc de treball s’ha de mantenir amb una pressió negativa res-
pecte a la pressió atmosfèrica.
No Aconsellable Sí
Control eficient de vectors, per exemple, de rosegadors i insectes. Aconsellable Sí Sí
Superfícies impermeables a l’aigua i de fàcil neteja.
Sí, per al
banc de
proves
Sí, per al
banc de
proves i
el terra
Sí, per al banc
de proves,
el terra i
els sostres
Superfícies resistents a àcids, àlcalis, dissolvents i desinfectants. Aconsellable Sí Sí
Emmagatzematge de seguretat per a agents biològics. Sí Sí
Sí,
emmagatzematge
segur
Instal·lació d’una finestreta d’observació o d’un dispositiu alterna-
tiu a les zones de manera que es puguin veure els ocupants.
Aconsellable Aconsellable Sí
El material infectat, incloent-hi els animals, s’ha de manejar en
un armari de seguretat, en un aïllador o en una altra contenció
apropiada.
Quan sigui
necessari
Sí, quan la
infecció es
propagui
per l’aire
Sí
Incinerador per a la destrucció d’animals morts. Aconsellable
Sí
(disponible)
Sí

27
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS6
RISCOS ERGONÒMICS
A aquest grup pertanyen tots els factors de risc que es
produeixen per un esforç físic excessiu, sia per una
postura incorrecta al lloc de treball, per un disseny
incorrecte del lloc de treball o per activitats que supo-
sin el trasllat i el maneig de malalts. Aquestes accions
constitueixen una de les causes principals d’accident
als centres sanitaris, a causa de l’aparició freqüent de
lesions lumbars. Altres trastorns poden ser microtrau-
matismes als dits i/o als canells i fatiga visual, física i
mental.
MESURES PREVENTIVES
Postures estàtiques
• Formació i informació: el personal ha d’estar for-
mat per conèixer el risc i les pautes per adequar l’ac-
tivitat laboral, en la mesura del possible, a una pos-
tura correcta.
• Condicions de treball:
- S’han d’incloure criteris de disseny de les activitats
que comportin una sobrecàrrega estàtica i que per-
metin alternar l’activitat estàtica amb la dinàmica.
- Sempre que sigui possible, s’han de corregir els ins-
truments de treball que puguin originar una sobre-
càrrega estàtica.
• Hàbits personals:
- Realitzeu pauses, curtes i freqüents, i no mantin-
gueu la mateixa postura durant un temps prolongat.
- Efectueu exercicis musculars per estirar els mús-
culs, alleujar la tensió i incrementar la circulació.
• Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total de
treballadors exposats al risc i portar-ne un control i
un seguiment mèdic periòdic.

28
6
• Mesures generals:
- L’espai destinat al lloc de treball ha de tenir unes
dimensions adequades i facilitar la mobilitat de l’u-
suari.
- L’ambient físic (temperatura, soroll i il·luminació)
no ha de generar situacions de disconfort.
- Les cadires han de tenir una base estable i regula-
ció d’altura. El respatller lumbar ha de ser ajustable
en inclinació i, si la utilització de la pantalla és
prolongada, també en altura.
- La pantalla, el teclat i els documents escrits s’han
de trobar a una distància similar dels ulls (entre 45
i 55 cm), per evitar la fatiga visual.
- La pantalla ha d’estar entre 10° i 60° per sota de
l’horitzontal dels ulls de l’operador.
- En cas d’utilitzar portacòpies, no han d’ocasionar
postures incorrectes. La seva ubicació a l’altura de
la pantalla evita moviments perjudicials del coll en
sentit vertical.
Pantalles de visualització de dades (PVD)
• Enlluernaments:
- L’entorn situat darrere la pantalla ha de tenir la
menor intensitat lumínica possible (evitar
col·locar la pantalla davant les finestres).
- La col·locació de la pantalla ha d’evitar reflexos de
focus lluminosos.
- A la figura es donen orientacions sobre la millor
ubicació de les pantalles per tal de reduir els en-
lluernaments.
RISCOS ASSOCIATS A ASPECTES ERGONÒMICS I PSICOSOCIALS

• Normes específiques:
- En iniciar el treball.
. Adeqüeu el lloc a les vostres característiques perso-
nals (cadira, taula, teclat, etc.). Si és necessari, uti-
litzeu reposapeus.
. Ajusteu el suport lumbar i la inclinació del respat-
ller, que ha de ser inferior a 115°.
. Ubiqueu, orienteu i gradueu correctament la panta-
lla.
. Eviteu el contrast entre la llum de la finestra i la de
la pantalla.
. Elimineu qualsevol tipus de reflex sobre la pantalla.
. Situeu la part superior de la pantalla lleugerament
per sota de la línia horitzontal de visió.
. Per introduir dades, col·loqueu la pantalla lleugera-
ment cap a un costat.
. Eviteu les oscil·lacions de les lletres, els caràcters i/o
el fons de pantalla.
. Controleu el contrast i la brillantor de la pantalla.
29
6
- Durant el treball:
. Distribuïu racionalment els mitjans que heu d’u-
tilitzar.
. Disposeu d’espai per al ratolí, el teclat i els docu-
ments.
. Manteniu ordenats els documents, i eviteu que
s’acumulin damunt la taula de treball.
. Retireu de la taula tot allò que no sigui necessari.
. Eviteu els girs bruscos del tronc i del cap.
. Eviteu els girs mantinguts i forçats del tronc i del
cap.
. L’avantbraç i la mà han de romandre alineats.
. Manteniu l’angle entre el braç i l’avantbraç per
sobre de 90°.
. No copieu documents que estiguin dins de fundes
de plàstic.
. Netegeu periòdicament la superfície de visió
(pantalla o filtre).
. Realitzeu aturades breus o alterneu les tasques si
manteniu una activitat permanent amb la pantalla.
• En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, rea-
litzeu amb suavitat els exercicis de relaxació
següents.

30
6
Primer: Moure lentament el cap.
inici dreta esquerra
Segon: Girar lateralment el cap.
dreta esquerra
• Altres normes:
- Obteniu informació/formació sobre els programes
informàtics amb què heu de treballar.
- Organitzeu les tasques de manera adequada i lògica.
- Manteniu els cables fora de les zones de pas o prote-
gits amb canaletes.
- Desendolleu els equips sense estirar els cables.
- Per evitar contactes elèctrics, no manipuleu l’inte-
rior dels equips ni els desmunteu.
- No sobrecarregueu els endolls utilitzant lladres o
regletes de manera abusiva.
- Vigileu periòdicament l’estat de la vostra salut.
- Realitzeu els controls mèdics periòdics per portar un
control adequat del vostre estat de salut.
Tercer: Girar lateralment el cap amb el mentó aixecat.
a la dreta a l’esquerra

31
6
Mobilització de Pacients
• Formació i Informació:
- Coneixeu la malaltia o la lesió que pateix el
malalt, i valoreu l’espai i els estris disponibles.
- El personal ha de rebre una formació pràctica sobre
els diferents moviments per mobilitzar pacients
incapacitats: com girar-los al revés, aixecar-los,
baixar-los, posar-los drets o traslladar-los.
• Procediment de mobilització de pacients:
- Expliqueu als malalts els moviments que van a rea-
litzar i demaneu-los la seva col·laboració.
- Adopteu una postura correcta: càrrega a prop del
cos, esquena recta, cames flexionades, peus sepa-
rats, utilització de suports i contrapès del cos.
- Sempre que sigui possible, realitzeu la mobilització
entre dues persones i, preferentment, amb els mit-
jans mecànics disponibles.
- Doneu una ordre única, clara i precisa per al movi-
ment.
• Hàbits personals:
- Utilitzeu una vestimenta adequada, i no porteu
objectes punxants a les butxaques ni tampoc guar-
niments.
- Realitzeu exercicis musculars per alleujar la sobre-
càrrega física que suposa la mobilització de
pacients.
• Vigilància de la salut: s’ha de determinar el total de
treballadors exposats al risc i portar-ne un control i
un seguiment mèdic periòdic.

32
6
RISCOS PSICOSOCIALS
Els factors psicosocials del treball es defineixen com
aquelles condicions presents a la situació laboral rela-
tives a l’organització i al contingut del treball que
tenen capacitat per afectar tant la salut i el benestar
dels treballadors com el desenvolupament del treball
(absentisme, baixa productivitat, etc.).
A vegades, aquests factors poden ocasionar fatiga a
causa de:
• La tensió generada per desbordaments de diversos
tipus, com ara presses, terminis estrictes, implicació
emocional amb pacients, treball aïllat, treball de nit,
etc.
• Falta de claredat de les peticions realitzades, dels
objectius, de les prioritats del treball i de l’autono-
mia en la presa de decisions. Això pot produir incer-
tesa sobre les conseqüències de les decisions preses,
especialment respecte al nivell de satisfacció dels
usuaris o al compliment dels objectius.
• Es poden produir, igualment, sobrecàrregues o satu-
racions mentals en cas de realitzar diverses tasques a
la vegada.
IMPORTANT:
Si una persona està sotmesa a tensions al seu treball sol respondre realitzant un esforç.
Si aquesta situació es prolonga massa pot incidir en el treballador.
MESURES PREVENTIVES
• Normes específiques:
- Manteniu al dia i disponibles les ajudes i els proce-
diments de treball (documentació, claus, accessos,
codis, etc.).
- Manteniu localitzables les alternatives de consulta
i assistència per als casos de fallada del sistema
principal.
- Coneixeu les ajudes de l’organització i de consulta
per a cada demanda o situació especial que se surti
del vostre àmbit de decisió.
- Sol·liciteu els aclariments necessaris sobre les pau-
tes de comportament que heu de seguir en les dife-
rents situacions potencialment conflictives, i obte-
niu informació sobre els resultats a què no tingueu
accés.
- Creeu un grau d’autonomia adequat en el ritme i
l’organització bàsica del treball. Feu pauses per als
canvis posturals, la reducció de la fatiga física i
mental i la tensió o la saturació psicològica.

33
6
1 Apreneu a reconèixer les vostres reaccions a l’estrès.
Vegeu-les com un avís.
2 Preciseu les causes immediates del vostre estrès. Tre-
ball, família, diners? Potser us esteu exigint massa?
3 Potser us estresseu per coses que aviat s’obliden. No
us deixeu “accelerar” per petites preocupacions.
Només són preocupacions, no desastres.
4 No us turmenteu pels “i si...”. Com algú va dir una
vegada: “La meva vida ha estat plena de preocupa-
cions. La majoria, per coses que mai no van succeir”.
5 No perdeu el cap per allò que no té remei. Respireu
profundament (és difícil de creure, si no s’ha experi-
mentat abans, el que poden fer alguns exercicis respi-
ratoris).
• Deu consells per a manejar l’estrès personal (adap-
tat de la Fundació Europea per a la Millora de les
Condicions de Vida i de Treball (FEMCVT)):
16 Busqueu compensacions. Si ho esteu passant mala-
ment al treball, busqueu suport en la família, i en el
treball si falla la vida familiar.
17 Doneu i accepteu suport social. Compartiu les
càrregues.
18 Sigueu realistes i eviteu lluitar contra fantasmes.
19 Feu exercici físic per descarregar l’energia contin-
guda per l’estrès. Eviteu els licors i el tabac.
10 Canvieu el que pugueu canviar. Accepteu el que no
pot canviar, i intenteu una compensació si la situa-
ció és seriosa o duradora.
IMPORTANT:
• Respecteu tots els treballadors del vostre entorn laboral.
• Promoveu les relacions correctes. Sigueu cortesos en el tracte.
• Treballeu en equip.
• Afavoriu la comunicació al vostre entorn de treball.
• Participeu en la incorporació de millores.
• Desenvolupeu les vostres habilitats: recorreu a la formació que teniu al vostre abast.

34
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS7
Segons el RD 22/1990, de 7 de maig de 1990, sobre la
gestió dels residus hospitalaris, al seu capítol II s’entén
per residus hospitalaris tots els materials residuals en
estat sòlid que, havent estat generats a centres hospi-
talaris, sanitaris, clínics, assistencials i similars presen-
tin, pel seu origen, la seva naturalesa o la seva compo-
sició, riscos d’infecció per a la salut pública o d’afecció
al medi ambient.generats en centres hospitalaris, sani-
taris, clínics, asistencials i similars, presenten pel seu
origen, naturalesa o composició, riscos d’infecció per a
la salud pública, o d’afecció al medi ambiente.
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS
Manipulació:
• El centre ha de disposar de manuals o protocols de
gestió per a cada tipus de residus. Aquests docu-
ments han de comptar amb unes normes específi-
ques d’actuació en cas d’accidents i establir un pla
de formació del personal.
• Els llocs on es mantinguin els recipients mentre s’esti-
guin omplint han de ser, preferiblement, zones de poc
trànsit, ben ventilades i allunyades de tota font de
calor o de la incidència de la llum directa del sol.
• Tots els recipients han d’estar perfectament identifi-
cats amb una etiqueta en què es reflecteixin tots els
constituents que formen part del residu. La identifi-
cació del recipient ha de reflectir la màxima quanti-
tat de dades possible, i evitar els noms genèrics o
ambigus.
• És imprescindible que els envasos estiguin tancats
hermèticament, que no es trobin tacats exteriorment
ni deteriorats i que no presentin vessaments ni fuites.
RECOMANACIONS PER AL TREBALL AMB RESIDUS SANITARIS

35
GESTIÓ DE RESIDUS SANITARIS7
Transport intracentre:
• És recomanable que els residus sanitaris recollits a
les diferents zones del centre es transportin al
magatzem de residus sanitaris amb una periodicitat
màxima de 12 hores.
• S’ha d’evitar originar aerosols durant el transport
dels residus, molt especialment quan aquests residus
continguin patògens la via de transmissió dels quals
sigui l’aèria. Els recipients que els continguin s’han
de manipular sense fer moviments bruscos.
• Per evitar el trencament de les bosses:
- Utilitzeu bosses de galga adient (mai inferior a 220
mg/cm2).
- No emmagatzemeu les bosses unes a sobre de les
altres; les bosses s’han de col·locar unes al costat de
les altres sobre una superfície horitzontal.
- Dins l’estructura o el carro de transport, no com-
primiu els residus per poder transportar-ne una
major quantitat en un sol trajecte, ni sobrepasseu
el nivell que permeti el tancament de la tapa del
carro.
- No arrossegueu mai les bosses pel terra; utilitzeu,
sempre que sigui possible, els sistemes de transport.
Emmagatzematge:
• Els residus sanitaris es poden emmagatzemar al mateix
edifici durant els períodes màxims que estableixi la
normativa en cada cas.
• El magatzem ha d’estar ventilat, ben il·luminat, degu-
dament senyalitzat, habilitat per poder desinfectar-lo
i netejar-lo i protegit de la intempèrie, de les tempe-
ratures elevades i dels animals; l’accés al magatzem
només està permès al personal autoritzat.
IMPORTANT:
Sol·liciteu informació sobre el sistema específic de gestió de residus sanitaris desenvo-
lupat al vostre centre.

36
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA8
Tots els treballadors han de conèixer i participar en
el pla d’emergència del centre sanitari, el qual es
defineix com el conjunt d’activitats i mitjans desti-
nats al fet que les persones que puguin veure’s afecta-
des per un sinistre o una emergència sàpiguen coor-
dinar els seus esforços a fi de minimitzar-ne les conse-
qüències.
Les funcions i les responsabilitats de cada treballador
en cas d’emergència es determinen als Equips d’Emer-
gències o d’Intervenció.
El foc es produeix quan coincideixen en temps i lloc
tres elements:
1 Material combustible: és tota substància capaç de
cremar-se. Pot ser sòlida, líquida o gasosa.
2 Comburent o agent oxidant: sol ser l’oxigen de l’ai-
re.
3 Focus d’ignició: és la font provocadora d’energia. Els
focus d’ignició més comuns són les cigarretes, les
espurnes, les fallades elèctriques, els focs mal apa-
gats, etc.
Per evitar l’inici d’un foc, n’hi ha prou amb eliminar
algun dels factors anteriors.
8.2 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Causes d’incendi als hospitals
• Acumulació d’escombraries a zones inapropiades.
• Treballs de reparació i manteniment realitzats sense pre-
caució.
• Equips i productes utilitzats a les cuines.
• Focs intencionats.
• Instal·lacions i aparells elèctrics en mal estat, infradi-
mensionats o amb defectes de manteniment.
• Líquids i gasos inflamables i/o residus mal emmagatze-
mats o eliminats.
8.1 PLA D’EMERGÈNCIA

37
MESURES PREVENTIVES
Sobre els combustibles
• Identifiqueu i manipuleu correctament les ampolles de
gasos comprimits, liquats i dissolts a pressió, segons la
normativa sobre aquest tema.
• Emmagatzemeu els líquids inflamables en un recinte
independent i específic, i manipuleu-los a locals ventilats
que estiguin nets i ordenats.
• Porteu un control sobre l’eliminació d’escombraries i resi-
dus inflamables.
Sobre els focus d’ignició
• Està prohibit fumar a tot l’hospital, excepte a les zones
destinades a aquest efecte.
• Les fonts calorífiques (calderes, estufes, etc.) han d’estar
allunyades o aïllades.
• La instal·lació elèctrica general de l’hospital s’ha d’ade-
quar a la normativa vigent.
• Manteniment i lubricació correctes dels òrgans mòbils
de les màquines.
• Emmagatzematge segur dels reactius químics.
• Si descobriu un incendi, no us deixeu portar pel
pànic; actueu amb calma però amb decisió. Doneu
immediatament l’alarma.
• Si us trobeu sols, sortiu del local incendiat i tanqueu
la porta sense clau. No poseu en perill la vostra inte-
gritat física.
• Comuniqueu l’emergència conforme a les vies esta-
blertes al Centre.
• No obriu una porta que es trobi calenta, el foc està
pròxim; en cas d’haver d’obrir-la, procediu molt len-
tament.
• Si se us cala foc a la roba, no correu; estireu-vos al
terra i rodoleu.
• Si heu de travessar una zona àmplia amb molt de
fum, procureu anar ajupits; l’atmosfera és més respi-
rable i la temperatura més baixa. Poseu-vos un
mocador humit que us cobreixi el nas i la boca.
• Si us trobeu atrapats en un recinte, tanqueu totes les
portes, tapeu amb draps humits totes les escletxes
per on penetri el fum i feu saber de la vostra presèn-
cia.
• Si creieu possible apagar el foc mitjançant extintors,
situeu-vos entre la porta de sortida i les flames i uti-
litzeu l’agent extintor més apropiat a la classe de foc.
Com a mitjà alternatiu, podeu utilitzar sorra o man-
tes ignífugues.
MESURES DE PROTECCIÓ I NORMES D’ACTUACIÓ EN CAS D’INCENDI

38
Despengeu l’extintor, agafeu-lo per l’ansa fixa i deixeu-lo sobre el terra en posició vertical.
Agafeu l’embocadura de la mànega de l’extintor i comproveu, en cas que existeixi, que la vàlvula o el
disc de seguretat estan en posició sense risc. Traieu el passador de seguretat estirant la seva anella.
Pressioneu la palanca del cap de l’extintor i, en cas que existeixi, premeu la palanca de l’embocadura
realitzant una petita descàrrega de comprovació.
Dirigiu el raig a la base de les flames amb un moviment d’escombrada. En cas d’incendi de líquids,
projecteu superficialment l’agent extintor efectuant una escombrada, i eviteu que la pressió d’impul-
sió mateixa provoqui el vessament del líquid incendiat. Aproximeu-vos lentament al foc fins a una
distància màxima d’un metre.
INSTRUCCIONS D’ÚS D’EXTINTORS
IMPORTANT:
L’incendi és un dels principals riscos en un centre sanitari, de manera que és fonamen-
tal conèixer com prevenir-lo, com controlar-lo i com protegir-se en cas que es pro-
dueixi.

39
8.3 EVACUACIÓ
• En sentir el senyal d’evacuació, segons el que esta-
bleix el Pla d’Emergència, prepareu-vos per abando-
nar el centre.
• A partir del moment en què es doni l’ordre d’eva-
cuació, no despengeu el telèfon; si esteu parlant,
pengeu-lo immediatament.
• Desconnecteu els aparells elèctrics al vostre càrrec.
• No utilitzeu els ascensors.
• Evacueu l’edifici amb rapidesa, però no correu.
• No torneu al centre per recollir objectes personals.
• Durant l’evacuació, seguiu les instruccions següents:
- Realitzeu l’evacuació de manera ràpida i ordenada.
- Utilitzeu les vies d’evacuació establertes per a
aquest fi.
- Ateneu les instruccions del personal assignat per a
emergències.
- Tranquil·litzeu les persones que hagin pogut perdre
la calma.
- Ajudeu les persones impedides o disminuïdes.
- No permeteu que cap persona torni al centre.
• Abandoneu el centre, dirigiu-vos al punt de reunió
establert al Pla d’Emergència i no us atureu al costat
de la porta de sortida.
• Quedeu-vos al punt de reunió i seguiu les instruc-
cions dels equips responsables d’emergències.
IMPORTANT:
És fonamental realitzar simulacres d’evacuació com a mínim una vegada l’any i parti-
cipar-hi activament per verificar-ne l’eficàcia, detectar errors, etc.
IMPORTANT:
Una situació d’emergència que requereixi l’aplicació de primers auxilis es pot presentar
en qualsevol moment i lloc. Per tant, TOTS ELS TREBALLADORS d’un centre sanitari han
de conèixer aquests procediments, tant si la seva tasca es desenvolupa en un servei
específicament sanitari com si no (bugaderia, cuina, neteja, administració, manteni-
ment, etc.).

40
Obligacions dels Treballadors en
Prevenció de Riscos
L’article 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals assigna al treballador l’obligació de vetllar per la
seva pròpia seguretat i salut al treball i per la d’aquelles altres persones a les quals pugui afectar la
seva activitat professional.
En particular, els treballadors, d'acord amb la seva formació i seguint les instruccions de l'empresari,
hauran de:
• Utilitzar adequadament les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de
transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat.
• Utilitzar i mantenir correctament els mitjans i els equips de protecció facilitats per l’empresari, i
sol·licitar-ne la reposició en cas de deteriorament.
• No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.
• Informar immediatament al seu superior jeràrquic directe sobre qualsevol situació que, al seu enten-
dre, comporti un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• Cooperar amb l'empresari perquè pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no
comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• L’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a les quals es refereixen els apar-
tats anteriors tindrà la consideració d’incompliment laboral, als efectes previstos a l’article 58.1 de
l’Estatut dels Treballadors.
OBLIGACIONS DELS TREBALLADORS EN PREVENCIÓ DE RISCOS

He rebut el Manual de Seguretat i Salut que inclou els
Riscos i les Mesures Preventives Bàsiques del Treball
als Hospitals, i un resum de les obligacions dels tre-
balladors contingudes a l’article 29 de la Llei de pre-
venció de riscos laborals.
DNI:
Data:
Nom i signatura del treballador:
MANUAL DE SEGURETAT I
SALUT ALS HOSPITALS

Edita:
FREMAP
Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals
de la Seguretat Social Número 61
Dissenya:
Imagen Artes Gráficas, S. A.

limpieza ok A4 25/10/07 10:02 P gina 32

Manual seguretat salut sector hospitals

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Manual seguretat salut sector hospitals

Similar to Manual seguretat salut sector hospitals (20)

More from Carlos del Río

More from Carlos del Río (20)

Manual seguretat salut sector hospitals