SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 35
UD 3 QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES
VELOCITAT
FORÇA
FLEXIBILITAT
RESISTÈNCIA
CAPACITATS CONDICIONALS
FORÇA
GENERAL
RESISTÈNCIA
EXPLOSIVA
MÀXIMA
RESISTÈNCIA
AERÒBICA
ANAERÒBICA
VELOCITAT
DE DESPLAÇAMENT
DE REACCIÓ
GESTUAL
FLEXIBILITAT
ACTIVA
PASSIVA
DINÀMICA
ESTÀTICA
LA FORÇA
És la capacitat de crear tensió
intramuscular que permet superar o oposar-se a
una resistència gràcies a la contracció muscular,
que pot ser estàtica o dinàmica.
És una qualitat física fonamental, ja que per a
qualsevol moviment que realitzem necessitem la
contracció muscular.
CARACTERÍSTIQUES
 Es pot començar a treballar a partir dels 10 anys
mitjançant jocs i exercicis de poca intensitat. MAI amb
pesos.
 Dels 11-13 anys (pubertat) es comença ha produir
testosterona, més en els nois que en les noies, motiu
pel qual els nois assoleixen un grau més elevat de
força.
 És bàsic un bon escalfament per evitar lesions i
tendinitis així com estiraments en acabar.
 Cal tenir molta cura amb les postures, ja que ens
podríem lesionar la columna. La higiene postural és
fonamental.
AVANTATGES
 Augmenta el volum muscular
(hipertròfia).
Millora el nivell de rendiment en
totes les activitats físiques.
Potencia la musculatura general i
específica. I així evita lesions musculars.
Tenir un bon nivell de força és molt
important per a moltes tasques de la
vida quotidiana.
TIPUS DE FORÇA
 GENERAL: És aquella que anem aconseguint a mesura que el
nostre cos es va formant. (exemple: jocs globals)
 RESISTÈNCIA: Es basa en mantenir una contracció muscular
continuada durant un període de temps llarg. Uneix
força+resistència (exemple:empènyer un cotxe durant 30”)
 EXPLOSIVA O POTÈNCIA: consisteix a superar una resistència
exterior tan ràpid com sigui possible. Uneix força+ velocitat
(exemple:xutar una pilota).
 MÀXIMA: És la màxima contracció muscular que pot
desenvolupar el practicant. Per aconseguir-la és fonamental
una gran motivació. Podem parlar d’hipertròfia (augment
muscular) (exemple: aixecar una bombona de butà.
FACTORS I SISTÈMES CLAU
Hi ha tota una sèrie d’aspectes que afectaran els resultats individuals i la
millora del nostre nivell de força:
 TIPUS DE FIBRES: segons com sigui el percentatge de les nostres fibres (blanques o
vermelles). Com major sigui el percentatge de fibres vermelles, major serà la força.
En cas contrari, major resistència. Aquest percentatge ve determinat
majoritàriament per la genètica.
 ENTRENAMENT: És fonamental.
 MOTIVACIÓ: Per poder superar resistències grans.
 EDAT: És un factor clau que delimitarà el tipus d’esforços que podem realitzar en
cada època o moment de la nostra vida.
 SEXE: A causa del major augment de testosterona en els homes, aquests assoliran
uns nivells de força majors.
 LA PALANCA: L’angle que emprem per realitzar l’acció farà que el nostre esforç
sigui més o menys eficaç.
Sistemes clau més importants:
MUSCULAR: Per realitzar qualsevol exercici de força, cal tenir en compte la
massa muscular. Es pot variar amb l’entrenament però depèn molt de la genètica.
OSSI: Per poder aguantar tensions grans, hem de tenir ben formats els ossos. Cal
saber quines activitats podem realitzar a cada edat.
TREBALL
FORÇA
GENERAL
OBJECTIU:
desenvolupar
el nostre cos
de manera
natural a partir
de la infància
CÀRREGA:
MODERADA
SÈRIES: 1-3
REPETICIONS:
2-3
PAUSA:
MITJANA ( 3’)
MATERIAL :
JOCS:PARELLES
PILOTES
CORDES,...
EDAT:
2-18 ANYS
TREBALL
FORÇA
RESISTÈNCIA
OBJECTIU:
Augmentar la
força en els
esports cíclics
o continus.
CÀRREGA:
MITJANA
(35-50%)
SÈRIES: 2-4
REPETICIONS:
20-35
PAUSA:
MÍNIMA ( 1’)
MATERIAL :
COS PROPI
PESOS
GOMES
LLASTS...
EDAT:
12..........
TREBALL
FORÇA
EXPLOSIVA
OBJECTIU:
Poder realitzar
gestos molt
ràpid amb la
màxima
potència.
CÀRREGA:
MITJANA-ALTA
SÈRIES: 3-5
REPETICIONS:
8-12
PAUSA:
MITJANA ( 2-3’)
MATERIAL :
COS PROPI
PESOS
PILOTA
MEDICINAL...
EDAT:
16......ANYS
TREBALL
FORÇA
MÀXIMA
OBJECTIU:
desenvolupar
el volum
muscular
(hipertròfia)
CÀRREGA:
ALTA
SÈRIES: 2-4
REPETICIONS:
1-7
PAUSA:
ALTA( 3-5’)
MATERIAL :
PESOS
PARELLES,...
EDAT:
18 .......ANYS
LA RESISTÈNCIA
Es pot definir com:
La capacitat de realitzar un esforç a una
intensitat determinada durant un temps
prolongat.
La capacitat de mantenir un esforç física
i psíquicament.
La capacitat de recuperar-se
ràpidament a nivell
cardíac i muscular.
CARACTERÍSTIQUES
 L’aparició prematura de cansament físic indica una
resistència baixa.
 En resistència és bàsica la capacitat de sacrifici i de
sofriment.
 És preferible anar de menys a més (començar lent i anar
augmentant el ritme).
 No s’han de fer atzagaiades. Cal cercar un ritme constant.
Hi ha dos sistemes fonamentals en aquesta qualitat física:
RESPIRATORI: (aportació d’oxigen des dels pulmons als
músculs.
CARDIOVASCULAR: (bombeig de la sang cap als músculs).
AVANTATGES
Disminució de la freqüència cardíaca (més
eficàcia del cor).
Millora del sistèma respiratori (pulmons).
Augment moderat del to muscular i reducció
de les lesions.
Control de pes ( cremem greix amb exercicis
aeròbics de més de 30 minuts).
Millora del sistema immunitari. (defenses)
TIPUS
 AERÒBICA: són esforços prolongats amb una intensitat baixa. El
combustible emprat és l'oxigen.
 ANAERÒBICA: són esforços curts amb una intensitat alta. No hi ha
presència d'oxigen. El combustible emprat és el glicogen i el lactat.
Per comprendre millor aquests dos tipus de resistència cal parlar de
les zones de canvi entre ells:
LLINDAR AÈROBIC: Se situa entre els entrenaments regeneratius
molt suaus i els que treballen la R. Aeròbica baixa. El treball
regeneratiu es realitza per complementar els entrenaments
específics. Són molt suaus, curts i de durada mitjana.
LLINDAR ANAERÒBIC: És la zona de canvi de l’aeròbica i l’anaeròbica.
Si el nivell d’entrenament és elevat, l’esportista podrà aguantar
més estona sense entrar en la zona anaeròbica (sense
oxigen=cansament ràpid). La situació ideal es mantenir-se just en
el llindar, és a dir, treballar a intensitat màxima sense arribar a la
manca d’oxigen.
Factors que defineixen les diferents zones de treball
ZONA DE
TREBALL
INTENSITAT
(aproximada)
DURACIÓ FREQÜÈNCIA
CARDÍACA
(teòrica)
COMBUSTIBLE
Treball
regeneratiu
-60%
(baixa)
Curta - 120 ppm Oxigen
greixos
Llindar aeròbic 60%
Baixa
mitjana 120-140 ppm Oxigen
greixos
Resistència
aeròbica
60-80%
(mitjana)
Mitjana-llarga 140-170 ppm Oxigen
H. De carboni
Llindar anaeròbic 80-85%
(mitjana-alta)
Mitjana-curta 170-175 ppm Oxigen
Glicogen
Resistència
anaeròbica
alàctica
85-90%
(alta)
Curta 175-180 ppm Glicogen
Resistència
anaeròbica
làctica
+ 90%
(molt alta)
Molt curta + 180 ppm lactat
MÈTODES D’ENTRENAMENT
• Hi ha tres mètodes d’entrenament:
• CONTINU
• FARTLEK
CONTINUS
• INTERVÀLIC
• REPETICIONS
FRACCIONATS
• CIRCUIT
• JOCS
COMBINATS
MÈTODES CONTINUS (no hi ha pausa de descans)
CONTINU FARTLEK
DESCRIPCIÓ Mantenir un ritme constant i
moderat des del començament fins
al final.
Alternar distàncies curtes i
ràpides amb altres llargues i
lentes.
CARACTERÍSTIQUES El pulsòmetre pot ser molt
important per controlar-nos.
Recuperarem baixant el
ritme, però sense parar.
DURACIÓ Indistinta
Des de 20’ fins a dies
Mitjana.
INTENSITAT Estable Variable.
ZONA DE TREBALL Resistència aeròbica Resistència aeròbica.
Llindar anaeròbic.
EXEMPLE Nedar 3.000 m, córrer 45’, patinar
90’, 60,Km amb bicicleta, esquí de
fons 3 hores,...
Nedar ( 50 m, 50 m fort, 50
m suau 20). Córrer per la
muntanya.
MÈTODES FRACCIONATS (hi ha pausa de descans)
INTERVÀLIC REPETICIONS
DESCRIPCIÓ Realitzar repeticions diverses al 75%
amb pauses curtes
Realitzar repeticions
diverses al 85-90% amb
pauses llargues.
CARACTERÍSTIQUES Descans incomplet (no s’està
recuperat)
Descans complet (s’està
recuperat)
DURACIÓ Mitjana-curta
Des de 20’ fins a dies.
Curta.
INTENSITAT Elevada + pausa curta Molt elevada+ pausa llarga.
ZONA DE TREBALL Llindar anaeròbic. Resistència anaeròbica
(lactat)
EXEMPLE Cursa a peu ( 5 sèries de 1.000 m en
3’30”, recuperar 90”)
Cursa a peu ( 10 sèries de
200 m en 30”, recuperar 3’)
MÈTODES COMBINATS
CIRCUIT JOCS
DESCRIPCIÓ Realització d’un circuit de 8-10
estacions, fent un exercici diferent
en cadascuna.
Fer jocs diversos en què se
realitzi un exercici físic
intens continu o d’intervals
CARACTERÍSTIQUES Es descansa poc (el pas d’una
estació a l’altra)
Les pauses depenen de les
característiques dels jocs.
DURACIÓ 1-3’ per estació 10-15’ aproximadament..
INTENSITAT mitjana Depén de la motivació.
ZONA DE TREBALL Resistència aeròbica Resistència aeròbica.
EXEMPLE Fer 8 exercicis ( 2’ en cadascuna) Tocar i parar, 10 passades,
la muralla, caça conills,
matar, relleus amb
distàncies mitjanes,...
LA VELOCITAT
És la capacitat del nostre organisme per realitzar
un moviment en el menor temps possible.
CARACTERÍSTIQUES
 És molt important el treball de la tècnica Són accions de
poca durada, per la qual cosa com millor siguin executades,
major serà l'èxit.
 La força és un altre aspecte clau, ja que és bàsic tenir una
dosi elevada d’aquesta qualitat. Tots els velocistes són
físicament molt forts.
 El combustible emprat en esforços curts és l’ATP i la
fosfocreatina.
 El rendiment es mesura en segons i mil.lèssimes.
AVANTATGES
 Augmenta la massa muscular ( hipertròfia).
Millora el rendiment individual en moltes
accions tècniques.
Potencia altres qualitats (Agilitat).
Potencia la rapidesa mental per respondre
davant d’estímuls diversos.
TIPUS
• És la capacitat de recórrer una distància en el menor temps
possible. (exemple: 100 m llisos)
DE
DESPLAÇAMENT
• Respondre amb la màxima celeritat a un estímul
determinat, aquest pot ser visual, sonor, tàctil,... (exemple
sortida de 100m llisos)
DE REACCIÓ
• Executar un moviment aïllat en el menor temps possible. Es
tracta de gestos de parts específiques del cos. (exemple:
gestos de judo, esgrima, rematada de Volei, porter de
futbol,...)
GESTUAL
FACTORS I SISTEMES CLAU
TIPUS DE FIBRES: cal haver nascut amb un percentatge de fibres vermelles
superior al de blanques si vols ser un gran velocista.
COORDINACIÓ: condicionarà enormement el nostre grau de velocitat.
SEXE: donat l’augment major de testosterona en els homes, aquests assoliran
uns nivells majors de velocitat.
SISTEMA NERVIÓS: és bàsic a l’hora de saber aguantar la pressió i realitzar el
gest en el moment adequat. Exemple: respondre al tret de sortida en el
menor temps possible.
LONGITUD DE LES PALANQUES: és evident que a major longitud augmentarem
la velocitat de desplaçament, però, amb tot, pot ser perjudicial en la
velocitat gestual o de reacció. (coordinació menor en els més alts)
Igual que en la flexibilitat, els sistemes més importants són:
MUSCULAR: És necessària una dosi molt gran de força en la velocitat de
desplaçament i reacció. Aquest factor podrem millorar-lo relativament amb
l’entrenament.
NERVIÓS: En la velocitat de reacció cal saber controlar i coordinar tots els
estímuls que ens arriben per respondre en el moment exacte. Aquest
sistema ens ajudarà a controlar tot l’entorn: públic, sorolls,...
l
MÈTODES D’ENTRENAMENT
VELOCITAT DE REACCIÓ:
 Els jocs poden ser un mitjà molt útil per treballar-la, amb
variacions en les condicions d’execució.
 Sortides de velocitat canviant l’estímul visual, auditiu, tàctil...
(per exemple: 10 sortides canviant el senyal auditiu+ 15 mm al
100%)
 Sortides canviant la posició (exemple: 20 sortides des de
posicions diverses: assegut, estirat, dret, de puntetes,...)
 Sortides amb un soroll molest extra (exemple: 15 sortides
alhora que diversos compnys dificulten sentir el senyal,...)
 Jocs de parelles, grup,... (exemple: blanc i negre, mocador,..)
VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT
DURADA CÀRREGA SÈRIES REPETI
CIONS
PAUSA EXEMPLE EXERCICIS
Esforços
inferiors a
20”
Màxima
100%
3-4 4-5 Alta 3x4 rep. De
50-70m al
100%
recuperant
4’ cada
vegada
Exercicis de cursa amb
distàncies próximes a les
reals de competició. (és
preferible fer-ne poques i
descansar bé entre
repeticions).
2-3’ per
cada
exercici
Mitjana
50-60%
1-2 8-10 Mitjana-
baixa
10 exercicis
de tècnica
de cursa
continua (2’
cadascun)
Exercicis de tècnica de
cursa (saltironar,talonejar,
elevar genolls, córrer amb
els talons, braceigs, trot,
multisalts,...)
30-40” per
exercici
Alta
80-90%
3-5 8-10 Mitjana
2-3’
12 exercicis
de pesos (3
sèries de 8
rep. Al 75%
Exercicis de força de
músculs claus en l’esport
realitzat (augment de força
explosiva i màxima)
FLEXIBILITAT
Es defineix com:
capacitat de moure músculs I articulacions amb la màxima
amplitud possible.
L’elasticitat és la capacitat que tenen els músculs de recuperar la
forma original.
CARACTERÍSTIQUES
 És una qualitat regressiva. Cada dia que passa tenim menys
flexibilitat. Cal treballar-la diàriament per mantenir-la i millorar-la.
 És la qualitat més oblidada de la majoria d’esports (gran error).
 És diferent en cada part del cos.
 Les noies tenen per genètica més flexibilitat que els nois.
 Una bona sessió de flexibilitat (estiraments) ens permetrà estar al
100% en la sessió següent.
 La tensió dels exercicis ha de ser progressiva.
AVANTATGES
 Disminueix la possibilitat de lesions musculars.
 Milora el rendiment de qualsevol especialitat
esportiva.
 Permet allargar la nostra vida esprtiva.
 Augmenta la possibilitat d’extensió de l’articulació.
TIPUS
PODEM PARLAR
DE DUES
SUBDIVISIONS
POSSIBLES:
EN FUNCIÓ DE
QUÍ REALITZA LA
TENSIÓ
ACTIVA: La força
és realitzada pel
propi subjecte
PASSIVA: La força
la realitza un
company
EN FUNCIÓ DE
L’ESTRUCTURA
DEL MOVIMENT
ESTÀTICA: es manté
la tensió durant una
estona determinada
(30”
aproximadament)
DINÀMICA: Hi ha
moviment en la
realització de
l’exercici.
(exemple:rotació
alternativa braços)
FACTORS
 CONSTITUCIÓ DE L’ESPORTISTA:és un factor que ens ve donat per la
genètica.Les persones més musculades seran menys flexibles.
 EDAT: a mesura que tenim més edat, perdem flexibilitat.
 ACTIVITAT HABITUAL: el sedentarisme accentua la pèrdua de
flexibilitat.
 HORA DEL DIA: a primera hora del matí s’obtenen mals resultats
perquè els músculs i articulacions es troben entumits. Entre les
12:00 i les 18:00 s’obtenen els millors registres.
 TEMPERATURA CORPORAL: és evident que necessitem elevar la
nostra temperatura corporal, per la qual cosa un escalfament
adeqüat ens ajudarà.
 TEMPERATURA EXTERNA: les condicions ambientals ens
condicionen. Una temperatura elevada serà més favorable.
 ANSIETAT: no estar relaxat afegirà una rigidesa extra molt
perjudicial. Eliminar tensions ens ajudarà.
SISTEMES CLAU
Hi ha dos sistemes fonamentals en aquesta qualitat física.
 MUSCULAR: Cal tenir un nivell de força adequat per poder
realitzar els exercicis de flexibilitat.
 ARTICULAR: Cada articulació té un moviment determinat.
En podem distingir de tres tipus:
SINARTROSI: (sense mobilitat). Per exemple el crani.
AMFIARTROSI: (poca mobilitat). Per exemple, la
columna.
DIARTROSI: ( mobilitat gran). Per exemple, espatlla,
canell,...
Per tant és bàsic el sistema locomotor (músculs, ossos i
articulacions)
MÈTODES D’ENTRENAMENT
mètodes generals
DINÀMIC
Es produeix moviment en
l’articulació. Sempre són actius
ESTÀTIC ACTIU : el moviment ha de ser progressiu, 20” amb tensió
moderada i 20” amb tensió específica
PASSIU: és clau la coordinació amb la parella, cal evitar les bromes. Es treballarà 30”
PNF : combina l’actiu i el passiu. S’obtenen resultats millors. Es divideix en 3 fases:
1r Estàtic passiu moderat (30”)
2n Força en sentit contrari de qui executa l’exercici (15”)
3r Estàtic passiu més intens (15”)
Per entrenar la flexibilitat és recomanable seguir
aquest ordre:
1r Dinàmic
2n Estàtic actiu
3r Estàtic passiu
4t PNF (facilitació neuromuscular
propioceptiva)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Entrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu IEntrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu I
phidalg2
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
csalomo
 
L escalfament
L escalfamentL escalfament
L escalfament
elening
 
ELS DESPLAÇAMENTS
ELS DESPLAÇAMENTSELS DESPLAÇAMENTS
ELS DESPLAÇAMENTS
Andrea
 
Els funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculsEls funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculs
Erica Ztz
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
csalomo
 
ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)
phidalg2
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
llopez46
 
Plantilla avaluació video alumnes
Plantilla avaluació video alumnesPlantilla avaluació video alumnes
Plantilla avaluació video alumnes
mfdcat
 

La actualidad más candente (20)

Entrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu IEntrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu I
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
 
Flexibilitat
FlexibilitatFlexibilitat
Flexibilitat
 
L escalfament
L escalfamentL escalfament
L escalfament
 
ELS DESPLAÇAMENTS
ELS DESPLAÇAMENTSELS DESPLAÇAMENTS
ELS DESPLAÇAMENTS
 
Els funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculsEls funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculs
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)ENTRENAMENT II (Generalitats)
ENTRENAMENT II (Generalitats)
 
Els quatre grans jocs en l’antiga grècia
Els quatre grans jocs en l’antiga grèciaEls quatre grans jocs en l’antiga grècia
Els quatre grans jocs en l’antiga grècia
 
La velocitat
La velocitatLa velocitat
La velocitat
 
Músculs. 1 slide share
Músculs. 1 slide shareMúsculs. 1 slide share
Músculs. 1 slide share
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
Plantilla avaluació video alumnes
Plantilla avaluació video alumnesPlantilla avaluació video alumnes
Plantilla avaluació video alumnes
 
Problemesdinamica
ProblemesdinamicaProblemesdinamica
Problemesdinamica
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 

Similar a Ud 3 qualitats físiques bàsiques

Similar a Ud 3 qualitats físiques bàsiques (20)

Apuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valencianoApuntes de condición física valenciano
Apuntes de condición física valenciano
 
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1   Planificació de l'entrenamentBatx mòdul 1   Planificació de l'entrenament
Batx mòdul 1 Planificació de l'entrenament
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
 
ResistèNcia
ResistèNciaResistèNcia
ResistèNcia
 
Apunts qualitats físiques bàsiques o capacitats condicionals
Apunts qualitats físiques bàsiques o capacitats condicionalsApunts qualitats físiques bàsiques o capacitats condicionals
Apunts qualitats físiques bàsiques o capacitats condicionals
 
Apunts[1]
Apunts[1]Apunts[1]
Apunts[1]
 
Fc CardíAca
Fc CardíAcaFc CardíAca
Fc CardíAca
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 
Bloc iii unitat 9
Bloc iii  unitat 9Bloc iii  unitat 9
Bloc iii unitat 9
 
Apunts c.f val
Apunts c.f valApunts c.f val
Apunts c.f val
 
Apunts Forc Acatala
Apunts Forc AcatalaApunts Forc Acatala
Apunts Forc Acatala
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament força
 
Condicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r esoCondicio fisica 3r eso
Condicio fisica 3r eso
 
Teoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r esoTeoria 1a avaluació 3r eso
Teoria 1a avaluació 3r eso
 
Presentación1resistencia i flexibilitat
Presentación1resistencia i flexibilitatPresentación1resistencia i flexibilitat
Presentación1resistencia i flexibilitat
 
La resistència
La resistènciaLa resistència
La resistència
 
La Condició Física
La Condició FísicaLa Condició Física
La Condició Física
 
Tot força
Tot forçaTot força
Tot força
 
C.fisica tots
C.fisica totsC.fisica tots
C.fisica tots
 
Ens mantenim en forma i tenim salut!
Ens mantenim en forma i tenim salut!Ens mantenim en forma i tenim salut!
Ens mantenim en forma i tenim salut!
 

Último

Último (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Ud 3 qualitats físiques bàsiques

  • 1. UD 3 QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES VELOCITAT FORÇA FLEXIBILITAT RESISTÈNCIA
  • 3. LA FORÇA És la capacitat de crear tensió intramuscular que permet superar o oposar-se a una resistència gràcies a la contracció muscular, que pot ser estàtica o dinàmica. És una qualitat física fonamental, ja que per a qualsevol moviment que realitzem necessitem la contracció muscular.
  • 4. CARACTERÍSTIQUES  Es pot començar a treballar a partir dels 10 anys mitjançant jocs i exercicis de poca intensitat. MAI amb pesos.  Dels 11-13 anys (pubertat) es comença ha produir testosterona, més en els nois que en les noies, motiu pel qual els nois assoleixen un grau més elevat de força.  És bàsic un bon escalfament per evitar lesions i tendinitis així com estiraments en acabar.  Cal tenir molta cura amb les postures, ja que ens podríem lesionar la columna. La higiene postural és fonamental.
  • 5. AVANTATGES  Augmenta el volum muscular (hipertròfia). Millora el nivell de rendiment en totes les activitats físiques. Potencia la musculatura general i específica. I així evita lesions musculars. Tenir un bon nivell de força és molt important per a moltes tasques de la vida quotidiana.
  • 6. TIPUS DE FORÇA  GENERAL: És aquella que anem aconseguint a mesura que el nostre cos es va formant. (exemple: jocs globals)  RESISTÈNCIA: Es basa en mantenir una contracció muscular continuada durant un període de temps llarg. Uneix força+resistència (exemple:empènyer un cotxe durant 30”)  EXPLOSIVA O POTÈNCIA: consisteix a superar una resistència exterior tan ràpid com sigui possible. Uneix força+ velocitat (exemple:xutar una pilota).  MÀXIMA: És la màxima contracció muscular que pot desenvolupar el practicant. Per aconseguir-la és fonamental una gran motivació. Podem parlar d’hipertròfia (augment muscular) (exemple: aixecar una bombona de butà.
  • 7. FACTORS I SISTÈMES CLAU Hi ha tota una sèrie d’aspectes que afectaran els resultats individuals i la millora del nostre nivell de força:  TIPUS DE FIBRES: segons com sigui el percentatge de les nostres fibres (blanques o vermelles). Com major sigui el percentatge de fibres vermelles, major serà la força. En cas contrari, major resistència. Aquest percentatge ve determinat majoritàriament per la genètica.  ENTRENAMENT: És fonamental.  MOTIVACIÓ: Per poder superar resistències grans.  EDAT: És un factor clau que delimitarà el tipus d’esforços que podem realitzar en cada època o moment de la nostra vida.  SEXE: A causa del major augment de testosterona en els homes, aquests assoliran uns nivells de força majors.  LA PALANCA: L’angle que emprem per realitzar l’acció farà que el nostre esforç sigui més o menys eficaç. Sistemes clau més importants: MUSCULAR: Per realitzar qualsevol exercici de força, cal tenir en compte la massa muscular. Es pot variar amb l’entrenament però depèn molt de la genètica. OSSI: Per poder aguantar tensions grans, hem de tenir ben formats els ossos. Cal saber quines activitats podem realitzar a cada edat.
  • 8. TREBALL FORÇA GENERAL OBJECTIU: desenvolupar el nostre cos de manera natural a partir de la infància CÀRREGA: MODERADA SÈRIES: 1-3 REPETICIONS: 2-3 PAUSA: MITJANA ( 3’) MATERIAL : JOCS:PARELLES PILOTES CORDES,... EDAT: 2-18 ANYS
  • 9. TREBALL FORÇA RESISTÈNCIA OBJECTIU: Augmentar la força en els esports cíclics o continus. CÀRREGA: MITJANA (35-50%) SÈRIES: 2-4 REPETICIONS: 20-35 PAUSA: MÍNIMA ( 1’) MATERIAL : COS PROPI PESOS GOMES LLASTS... EDAT: 12..........
  • 10. TREBALL FORÇA EXPLOSIVA OBJECTIU: Poder realitzar gestos molt ràpid amb la màxima potència. CÀRREGA: MITJANA-ALTA SÈRIES: 3-5 REPETICIONS: 8-12 PAUSA: MITJANA ( 2-3’) MATERIAL : COS PROPI PESOS PILOTA MEDICINAL... EDAT: 16......ANYS
  • 12. LA RESISTÈNCIA Es pot definir com: La capacitat de realitzar un esforç a una intensitat determinada durant un temps prolongat. La capacitat de mantenir un esforç física i psíquicament. La capacitat de recuperar-se ràpidament a nivell cardíac i muscular.
  • 13. CARACTERÍSTIQUES  L’aparició prematura de cansament físic indica una resistència baixa.  En resistència és bàsica la capacitat de sacrifici i de sofriment.  És preferible anar de menys a més (començar lent i anar augmentant el ritme).  No s’han de fer atzagaiades. Cal cercar un ritme constant. Hi ha dos sistemes fonamentals en aquesta qualitat física: RESPIRATORI: (aportació d’oxigen des dels pulmons als músculs. CARDIOVASCULAR: (bombeig de la sang cap als músculs).
  • 14. AVANTATGES Disminució de la freqüència cardíaca (més eficàcia del cor). Millora del sistèma respiratori (pulmons). Augment moderat del to muscular i reducció de les lesions. Control de pes ( cremem greix amb exercicis aeròbics de més de 30 minuts). Millora del sistema immunitari. (defenses)
  • 15. TIPUS  AERÒBICA: són esforços prolongats amb una intensitat baixa. El combustible emprat és l'oxigen.  ANAERÒBICA: són esforços curts amb una intensitat alta. No hi ha presència d'oxigen. El combustible emprat és el glicogen i el lactat. Per comprendre millor aquests dos tipus de resistència cal parlar de les zones de canvi entre ells: LLINDAR AÈROBIC: Se situa entre els entrenaments regeneratius molt suaus i els que treballen la R. Aeròbica baixa. El treball regeneratiu es realitza per complementar els entrenaments específics. Són molt suaus, curts i de durada mitjana. LLINDAR ANAERÒBIC: És la zona de canvi de l’aeròbica i l’anaeròbica. Si el nivell d’entrenament és elevat, l’esportista podrà aguantar més estona sense entrar en la zona anaeròbica (sense oxigen=cansament ràpid). La situació ideal es mantenir-se just en el llindar, és a dir, treballar a intensitat màxima sense arribar a la manca d’oxigen.
  • 16. Factors que defineixen les diferents zones de treball ZONA DE TREBALL INTENSITAT (aproximada) DURACIÓ FREQÜÈNCIA CARDÍACA (teòrica) COMBUSTIBLE Treball regeneratiu -60% (baixa) Curta - 120 ppm Oxigen greixos Llindar aeròbic 60% Baixa mitjana 120-140 ppm Oxigen greixos Resistència aeròbica 60-80% (mitjana) Mitjana-llarga 140-170 ppm Oxigen H. De carboni Llindar anaeròbic 80-85% (mitjana-alta) Mitjana-curta 170-175 ppm Oxigen Glicogen Resistència anaeròbica alàctica 85-90% (alta) Curta 175-180 ppm Glicogen Resistència anaeròbica làctica + 90% (molt alta) Molt curta + 180 ppm lactat
  • 17. MÈTODES D’ENTRENAMENT • Hi ha tres mètodes d’entrenament: • CONTINU • FARTLEK CONTINUS • INTERVÀLIC • REPETICIONS FRACCIONATS • CIRCUIT • JOCS COMBINATS
  • 18. MÈTODES CONTINUS (no hi ha pausa de descans) CONTINU FARTLEK DESCRIPCIÓ Mantenir un ritme constant i moderat des del començament fins al final. Alternar distàncies curtes i ràpides amb altres llargues i lentes. CARACTERÍSTIQUES El pulsòmetre pot ser molt important per controlar-nos. Recuperarem baixant el ritme, però sense parar. DURACIÓ Indistinta Des de 20’ fins a dies Mitjana. INTENSITAT Estable Variable. ZONA DE TREBALL Resistència aeròbica Resistència aeròbica. Llindar anaeròbic. EXEMPLE Nedar 3.000 m, córrer 45’, patinar 90’, 60,Km amb bicicleta, esquí de fons 3 hores,... Nedar ( 50 m, 50 m fort, 50 m suau 20). Córrer per la muntanya.
  • 19. MÈTODES FRACCIONATS (hi ha pausa de descans) INTERVÀLIC REPETICIONS DESCRIPCIÓ Realitzar repeticions diverses al 75% amb pauses curtes Realitzar repeticions diverses al 85-90% amb pauses llargues. CARACTERÍSTIQUES Descans incomplet (no s’està recuperat) Descans complet (s’està recuperat) DURACIÓ Mitjana-curta Des de 20’ fins a dies. Curta. INTENSITAT Elevada + pausa curta Molt elevada+ pausa llarga. ZONA DE TREBALL Llindar anaeròbic. Resistència anaeròbica (lactat) EXEMPLE Cursa a peu ( 5 sèries de 1.000 m en 3’30”, recuperar 90”) Cursa a peu ( 10 sèries de 200 m en 30”, recuperar 3’)
  • 20. MÈTODES COMBINATS CIRCUIT JOCS DESCRIPCIÓ Realització d’un circuit de 8-10 estacions, fent un exercici diferent en cadascuna. Fer jocs diversos en què se realitzi un exercici físic intens continu o d’intervals CARACTERÍSTIQUES Es descansa poc (el pas d’una estació a l’altra) Les pauses depenen de les característiques dels jocs. DURACIÓ 1-3’ per estació 10-15’ aproximadament.. INTENSITAT mitjana Depén de la motivació. ZONA DE TREBALL Resistència aeròbica Resistència aeròbica. EXEMPLE Fer 8 exercicis ( 2’ en cadascuna) Tocar i parar, 10 passades, la muralla, caça conills, matar, relleus amb distàncies mitjanes,...
  • 21. LA VELOCITAT És la capacitat del nostre organisme per realitzar un moviment en el menor temps possible.
  • 22. CARACTERÍSTIQUES  És molt important el treball de la tècnica Són accions de poca durada, per la qual cosa com millor siguin executades, major serà l'èxit.  La força és un altre aspecte clau, ja que és bàsic tenir una dosi elevada d’aquesta qualitat. Tots els velocistes són físicament molt forts.  El combustible emprat en esforços curts és l’ATP i la fosfocreatina.  El rendiment es mesura en segons i mil.lèssimes.
  • 23. AVANTATGES  Augmenta la massa muscular ( hipertròfia). Millora el rendiment individual en moltes accions tècniques. Potencia altres qualitats (Agilitat). Potencia la rapidesa mental per respondre davant d’estímuls diversos.
  • 24. TIPUS • És la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible. (exemple: 100 m llisos) DE DESPLAÇAMENT • Respondre amb la màxima celeritat a un estímul determinat, aquest pot ser visual, sonor, tàctil,... (exemple sortida de 100m llisos) DE REACCIÓ • Executar un moviment aïllat en el menor temps possible. Es tracta de gestos de parts específiques del cos. (exemple: gestos de judo, esgrima, rematada de Volei, porter de futbol,...) GESTUAL
  • 25. FACTORS I SISTEMES CLAU TIPUS DE FIBRES: cal haver nascut amb un percentatge de fibres vermelles superior al de blanques si vols ser un gran velocista. COORDINACIÓ: condicionarà enormement el nostre grau de velocitat. SEXE: donat l’augment major de testosterona en els homes, aquests assoliran uns nivells majors de velocitat. SISTEMA NERVIÓS: és bàsic a l’hora de saber aguantar la pressió i realitzar el gest en el moment adequat. Exemple: respondre al tret de sortida en el menor temps possible. LONGITUD DE LES PALANQUES: és evident que a major longitud augmentarem la velocitat de desplaçament, però, amb tot, pot ser perjudicial en la velocitat gestual o de reacció. (coordinació menor en els més alts) Igual que en la flexibilitat, els sistemes més importants són: MUSCULAR: És necessària una dosi molt gran de força en la velocitat de desplaçament i reacció. Aquest factor podrem millorar-lo relativament amb l’entrenament. NERVIÓS: En la velocitat de reacció cal saber controlar i coordinar tots els estímuls que ens arriben per respondre en el moment exacte. Aquest sistema ens ajudarà a controlar tot l’entorn: públic, sorolls,... l
  • 26. MÈTODES D’ENTRENAMENT VELOCITAT DE REACCIÓ:  Els jocs poden ser un mitjà molt útil per treballar-la, amb variacions en les condicions d’execució.  Sortides de velocitat canviant l’estímul visual, auditiu, tàctil... (per exemple: 10 sortides canviant el senyal auditiu+ 15 mm al 100%)  Sortides canviant la posició (exemple: 20 sortides des de posicions diverses: assegut, estirat, dret, de puntetes,...)  Sortides amb un soroll molest extra (exemple: 15 sortides alhora que diversos compnys dificulten sentir el senyal,...)  Jocs de parelles, grup,... (exemple: blanc i negre, mocador,..)
  • 27. VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT DURADA CÀRREGA SÈRIES REPETI CIONS PAUSA EXEMPLE EXERCICIS Esforços inferiors a 20” Màxima 100% 3-4 4-5 Alta 3x4 rep. De 50-70m al 100% recuperant 4’ cada vegada Exercicis de cursa amb distàncies próximes a les reals de competició. (és preferible fer-ne poques i descansar bé entre repeticions). 2-3’ per cada exercici Mitjana 50-60% 1-2 8-10 Mitjana- baixa 10 exercicis de tècnica de cursa continua (2’ cadascun) Exercicis de tècnica de cursa (saltironar,talonejar, elevar genolls, córrer amb els talons, braceigs, trot, multisalts,...) 30-40” per exercici Alta 80-90% 3-5 8-10 Mitjana 2-3’ 12 exercicis de pesos (3 sèries de 8 rep. Al 75% Exercicis de força de músculs claus en l’esport realitzat (augment de força explosiva i màxima)
  • 28. FLEXIBILITAT Es defineix com: capacitat de moure músculs I articulacions amb la màxima amplitud possible. L’elasticitat és la capacitat que tenen els músculs de recuperar la forma original.
  • 29. CARACTERÍSTIQUES  És una qualitat regressiva. Cada dia que passa tenim menys flexibilitat. Cal treballar-la diàriament per mantenir-la i millorar-la.  És la qualitat més oblidada de la majoria d’esports (gran error).  És diferent en cada part del cos.  Les noies tenen per genètica més flexibilitat que els nois.  Una bona sessió de flexibilitat (estiraments) ens permetrà estar al 100% en la sessió següent.  La tensió dels exercicis ha de ser progressiva.
  • 30. AVANTATGES  Disminueix la possibilitat de lesions musculars.  Milora el rendiment de qualsevol especialitat esportiva.  Permet allargar la nostra vida esprtiva.  Augmenta la possibilitat d’extensió de l’articulació.
  • 31. TIPUS PODEM PARLAR DE DUES SUBDIVISIONS POSSIBLES: EN FUNCIÓ DE QUÍ REALITZA LA TENSIÓ ACTIVA: La força és realitzada pel propi subjecte PASSIVA: La força la realitza un company EN FUNCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL MOVIMENT ESTÀTICA: es manté la tensió durant una estona determinada (30” aproximadament) DINÀMICA: Hi ha moviment en la realització de l’exercici. (exemple:rotació alternativa braços)
  • 32. FACTORS  CONSTITUCIÓ DE L’ESPORTISTA:és un factor que ens ve donat per la genètica.Les persones més musculades seran menys flexibles.  EDAT: a mesura que tenim més edat, perdem flexibilitat.  ACTIVITAT HABITUAL: el sedentarisme accentua la pèrdua de flexibilitat.  HORA DEL DIA: a primera hora del matí s’obtenen mals resultats perquè els músculs i articulacions es troben entumits. Entre les 12:00 i les 18:00 s’obtenen els millors registres.  TEMPERATURA CORPORAL: és evident que necessitem elevar la nostra temperatura corporal, per la qual cosa un escalfament adeqüat ens ajudarà.  TEMPERATURA EXTERNA: les condicions ambientals ens condicionen. Una temperatura elevada serà més favorable.  ANSIETAT: no estar relaxat afegirà una rigidesa extra molt perjudicial. Eliminar tensions ens ajudarà.
  • 33. SISTEMES CLAU Hi ha dos sistemes fonamentals en aquesta qualitat física.  MUSCULAR: Cal tenir un nivell de força adequat per poder realitzar els exercicis de flexibilitat.  ARTICULAR: Cada articulació té un moviment determinat. En podem distingir de tres tipus: SINARTROSI: (sense mobilitat). Per exemple el crani. AMFIARTROSI: (poca mobilitat). Per exemple, la columna. DIARTROSI: ( mobilitat gran). Per exemple, espatlla, canell,... Per tant és bàsic el sistema locomotor (músculs, ossos i articulacions)
  • 34. MÈTODES D’ENTRENAMENT mètodes generals DINÀMIC Es produeix moviment en l’articulació. Sempre són actius ESTÀTIC ACTIU : el moviment ha de ser progressiu, 20” amb tensió moderada i 20” amb tensió específica PASSIU: és clau la coordinació amb la parella, cal evitar les bromes. Es treballarà 30” PNF : combina l’actiu i el passiu. S’obtenen resultats millors. Es divideix en 3 fases: 1r Estàtic passiu moderat (30”) 2n Força en sentit contrari de qui executa l’exercici (15”) 3r Estàtic passiu més intens (15”)
  • 35. Per entrenar la flexibilitat és recomanable seguir aquest ordre: 1r Dinàmic 2n Estàtic actiu 3r Estàtic passiu 4t PNF (facilitació neuromuscular propioceptiva)