Breu resum sobre les classificacions dels recursos turístics. #promocioturisticalocal #HOTI0108

1. Quina és
la
diferència
entre
aquests
recursos
turístics?
Classificacions delsClassificacions dels
recursos turísticsrecursos turístics
Cmateo2015Adaptat de Recursos
Territorials Turístics UOC

2. •Per inventariar els recursos turístics d'una àrea donada (és a dir, de
referir ordenadament, mitjançant la seva inclusió en grups temàtics,
tots els seus recursos de valor turístic), un bon nombre d'autors i
equips d'especialistes han proposat diverses classificacions o
tipologies.
•Destaquen, pel seu interès metodològic i la seva àmplia difusió, la
formulada per l'Organització d'Estats Americans (OEA) i
l'elaborada per l'autor francès Pierre Defert, la primera molt
coneguda en els països llatinoamericans i la segona utitlizada, des
de fa ja temps, en els estats mediterranis occidentals (entre ells
Espanya).
•També veurem les classificacions segons la Llei de Turisme de
Catalunya i la Unesco.

3. S’agrupen en cinc grans categories, cadascuna de les quals es divideix en
tipus i aquests, al seu torn, en subtipus…
•1ª.- Llocs naturals. Comprèn els diferents llocs de l'àrea en qüestió
considerats atenent al seu interès paisatgístic
•2ª.- Museus i manifestacions culturals històriques. És una categoria que
reuneix el conjunt dels recursos d'índole cultural, bé amb un valor artístic,
històric o monumental.
•3ª.- Folklore. Comprèn totes aquelles manifestacions relacionades amb les
peculiaritats culturals, costums i tradicions de la població resident de l'àrea
en què s'aplica aquesta classificació.
•4: ª- Realitzacions tècniques, científiques i artístiques contemporànies.
elements que, per la seva singularitat o alguna característica excepcional,
compten amb un interès turístic.
•5ª.- Esdeveniments programats. Aquí es registren tots els esdeveniments
organitzats-zats, actuals o tradicionals, que poden atreure turistes ja sigui
com a espectadors o participant activament en aquest esdeveniment.
1. Segons la OEA -Organització d’Estats Americans (anys 70)

4. RECURSOS TURÍSTICS
D’origen natural D’origen humà
HIDROM PHITOM LITOM ANTROPOM
Posteriorment Defert va
afegit un nou tipus:
MNÉMÔME-memòria
2. Segons la seva naturalesa. (Pierre Defert)
Pierre Defert és autor -a través del seu treball Essai de Formulation d'une
Typologie Intégrée des Resources et Activités Touristiques (Tirat), de l'any 1.972,
completat al 1.982- d'una de les més utilitzades tipologies de recursos a
Europa. Parteix de la distinció de cinc grups de recursos turístics basats en el
mateix nombre d'elements que motiven el desplaçament turístic.

5. - HIDROM. Comprèn tots els elements capaços d'atreure turistes
relacionats amb l'aigua, ja sigui en el seu estat natural o modificats per
l'home. Entre els seus principals subgrups cal esmentar: les platges; els
ports esportius; les aigües de rius i llacs; els balnearis; la neu i les seves
múltiples activitats esportives, etc.
- PHITOM. És un grup constituït per tots els elements naturals de la
Terra que presentin cert atractiu per al turisme, exceptuant els
corresponents al HIDROMO (o sigui, als que tenen a veure amb l'aigua).
En aquest grup estan integrats el relleu, el clima, els accidents geològics,
la flora, la fauna, el paisatge, etc.
- LITOM. Abasta tots els elements d'atracció construïts per l'ésser humà
i que tinguin la pedra com a component bàsic constituent. D'aquesta
manera, inclou subgrups com: les restes arqueològiques, l'arquitectura
antiga, les construccions històric-monumentals, els museus,
l'arquitectura moderna i l'urbanisme actual, les obres d'enginyeria
contemporànies ...

6. •- ANTROPOM. Grup que abasta tots els elements relacionats amb
l'activitat present de l'home, independentment del seu suport físic
(elements que fonamentalment corresponen al LITOM) o del seu marc
natural (HIDROM i PHITOM). D'aquesta manera, inclou: tot el relatiu a
l'estructura socioeconòmica dels pobles de la Terra; la idiosincràsia i
característiques racials; la producció artesanal; el folklore; la
gastronomia; tot tipus d'activitats culturals i esportives; els festejos i
festivals, etc.
•- MNÉMÔME. Es tracta d'un vocable que al·ludeix a la memòria de les
persones (equivaldria al record col·lectiu), donant origen així a un grup
de recursos lligats als records de grups de persones o, si es prefereix, a
fets històrics o llegendaris i / o personatges del passat capaços de
motivar visites turístiques. Freqüentment són fets evocats per
monuments, estàtues, etc., però no és aquesta representació material la
que provoca el viatge, sinó el fet que rememora. Per exemple: el monòlit
d'Hiroshima a les víctimes de la bomba atòmica; l'efígie de Shakespeare
a Strafford-upon-Avon (Anglaterra); la Kaaba de la Meca; etc.

7. 4. Segons la seva naturalesa. UNESCO
• Patrimoni material (recursos tangibles)
• Patrimoni immaterial (recursos intangibles)
3. Segons la Llei 13/2002 de Turisme de Catalunya
• Recursos turístics essencials
• Recursos turístics d’interès local
• Recursos turístics potencials
Titol II Capítol I Articles del 4 al 7