2. Context Històric
Jesús va néixer i va viure en una situació concreta. Va passar la major part de la seva vida en una petita regió de l'orient
romà anomenada Galilea. En aquell temps Galilea era un petit regne vassall de Roma, que estava governat per un dels fills
d'Herodes el Gran, anomenat Antipes. Era una regió relativament pròspera, però sotmesa a enormes pressions des del
punt de vista econòmic i social. Jesús era jueu, i com a tal tenia una especial relació amb Jerusalem, la ciutat santa, on es
trobava el Temple al qual els jueus acudien en peregrinació per donar culte a Déu. Jerusalem és també molt important en
la vida de Jesús, perquè va ser allà on va morir.
Jesús va néixer i va viure en una situació concreta. Va passar la major part de la seva vida en una petita regió de l'orient
romà anomenada Galilea. En aquell temps Galilea era un petit regne vassall de Roma, que estava governat per un dels fills
d'Herodes el Gran, anomenat Antipes. Era una regió relativament pròspera, però sotmesa a enormes pressions des del
punt de vista econòmic i social. Jesús era jueu, i com a tal tenia una especial relació amb Jerusalem, la ciutat santa, on es
trobava el Temple al qual els jueus acudien en peregrinació per donar culte a Déu. Jerusalem és també molt important en
la vida de Jesús, perquè va ser allà on va morir.
3. Context històric 2
Ens interessa conèixer com eren les coses llavors, perquè d'una altra manera estarem projectant contínuament la nostra
forma de veure la vida sobre aquell jueu que va viure fa dos mil anys en una regió molt distant i en una cultura diferent a la
nostra. La tasca no resulta fàcil, precisament per la distància que ens separa. No podem tenir una informació de primera
mà, sinó que hem d'acontentar amb les restes arqueològiques i literaris que han arribat fins a nosaltres per reconstruir el
"escenari" de la vida de Jesús. Afortunadament, tant uns com altres han estat estudiats amb gran cura i minuciositat, i cada
vegada tenim una imatge més precisa del món de Jesús.
Ens interessa conèixer com eren les coses llavors, perquè d'una altra manera estarem projectant contínuament la nostra
forma de veure la vida sobre aquell jueu que va viure fa dos mil anys en una regió molt distant i en una cultura diferent a la
nostra. La tasca no resulta fàcil, precisament per la distància que ens separa. No podem tenir una informació de primera
mà, sinó que hem d'acontentar amb les restes arqueològiques i literaris que han arribat fins a nosaltres per reconstruir el
"escenari" de la vida de Jesús. Afortunadament, tant uns com altres han estat estudiats amb gran cura i minuciositat, i cada
vegada tenim una imatge més precisa del món de Jesús.
4. Context Històric 3
El "escenari" de la vida de Jesús pot recuperar-se des de diverses perspectives que són
complementàries. Aquestes perspectives es poden agrupar en tres formes de mirar el
món de Jesús, que ens ajuden a entrar cada vegada més profundament en ell:
L'ambient material
Aquesta mirada ens ajuda a situar geogràficament Galilea i Judea en el context de
l'Imperi Romà. Amb ajuda de l'arqueologia podem esbrinar també com eren les ciutats i
els seus edificis, quina era la distribució de la terra, etc.
El context polític i religiós
Des d'aquest punt de vista es pot observar l'organització política de Galilea i les seves
relacions amb Roma, la relació dels governants amb els seus súbdits, el sistema
d'impostos, etc. També ens permet calibrar la importància de la religió en aquella
societat, i conèixer les seves creences, les seves institucions, les seves pràctiques, etc.
5. De Jesús a Crist
A) Primera Hipòtesi: Jesús ja era Crist des de la Creació de l'Univers com a part de la Santa Trinitat ?: Gènesi 1: 25-27 (6),
Després que Déu va crear el cel i la terra, Moisès expressa: "Déu digué : "Fem l'home a imatge, d'acord amb la nostra
semblança (...)" ". (7)
B) Segona Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist, en els temps que no apareix en la Bíblia ?: (8), Lucas cita al Nou
Testament: "I Jesús creixia en saviesa, i en edat, i en gràcia amb Déu i els homes ". (Cfr. 1 S. 02:26) (9).
C) Tercera Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist, a partir dels seus Baptisme ?: Evangelis de Mateu, Marc i Lluc. Els 3
apòstols coincideixen amb els mateixos fets del baptisme de Jesús, realitzat per Joan el Baptista al riu Jordà; quan Jesús
tenia 30 anys, i comença la seva peregrinació apostòlica a les terres de Jerusalem i veïnes.
6. De Jesús a Crist 2
D) Quarta Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist des de la seva patiment (passió) davant Pilat, Herodes i Caifàs, i els propis
jueus ?: Fets que succeeixen des de la realització de l'últim sopar, el seu lliurament per part de Judes Iscariot, la seva
negació per part de Pere, la seva experiència en la viacrucis camí al Gòlgota, i la seva crucifixió entre dos lladres (Dimas i
Gestes) i mort. (Veure: Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan).
I) Cinquena Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist a partir de la seva resurrecció ?: (Veure: Evangelis de Mateu, Marc, Lluc
i Joan).
A) Primera Hipòtesi: Jesús ja era Crist des de la Creació de l'Univers com a part de la Santa Trinitat ?: Gènesi 1: 25-27 (6),
Després que Déu va crear el cel i la terra, Moisès expressa: "Déu digué : "Fem l'home a imatge, d'acord amb la nostra
semblança (...)" ". (7)
B) Segona Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist, en els temps que no apareix en la Bíblia ?: (8), Lucas cita al Nou
Testament: "I Jesús creixia en saviesa, i en edat, i en gràcia amb Déu i els homes ". (Cfr. 1 S. 02:26) (9).
7. De Jesús a Crist 3
C) Tercera Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist, a partir dels seus Baptisme ?:
Evangelis de Mateu, Marc i Lluc. Els 3 apòstols coincideixen amb els mateixos fets del
baptisme de Jesús, realitzat per Joan el Baptista al riu Jordà; quan Jesús tenia 30 anys,
i comença la seva peregrinació apostòlica a les terres de Jerusalem i veïnes.
D) Quarta Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist des de la seva patiment (passió)
davant Pilat, Herodes i Caifàs, i els propis jueus ?: Fets que succeeixen des de la
realització de l'últim sopar, el seu lliurament per part de Judes Iscariot, la seva negació
per part de Pere, la seva experiència en la viacrucis camí al Gòlgota, i la seva crucifixió
entre dos lladres (Dimas i Gestes) i mort. (Veure: Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i
Joan).
I) Cinquena Hipòtesi: Jesús es converteix en Crist a partir de la seva resurrecció ?:
(Veure: Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan).
8. Missatge de Jesús
El missatge cristià anuncia que amb Jesucrist s'ha realitzat en plenitud la revelació
de Déu a l'home: “Però quan arribà la plenitud dels temps Déu va enviar el seu
Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè redimís els qui estàvem sota la
Llei, perquè rebéssim la filiació” (Gal 4, 4-5). Jesús revela qui és Déu d'una
manera nova i més profunda que la que tenia el poble d'Israel; revela Déu com el
seu Pare de forma única fins a arribar a dir: “El Pare i jo som u” (Jn 10, 30).
Recolzant-se en els ensenyaments dels apòstols, l'Església anuncia Jesucrist com
Fill de Déu i veritable Déu de la mateixa naturalesa que el Pare.
El missatge cristià anuncia que amb Jesucrist s'ha realitzat en plenitud la revelació
de Déu a l'home: “Però quan arribà la plenitud dels temps Déu va enviar el seu
Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè redimís els qui estàvem sota la
Llei, perquè rebéssim la filiació” (Gal 4, 4-5). Jesús revela qui és Déu d'una
manera nova i més profunda que la que tenia el poble d'Israel; revela Déu com el
seu Pare de forma única fins a arribar a dir: “El Pare i jo som u” (Jn 10, 30).
Recolzant-se en els ensenyaments dels apòstols, l'Església anuncia Jesucrist com
Fill de Déu i veritable Déu de la mateixa naturalesa que el Pare.
9. Jesús de Natzaret
Els evangelis: Els Evangelis constitueixen, per al
cristianisme, el nucli primigeni i fonamental
d'aquesta fe. Es tracta d'escrits que narren la vida i
el missatge de Jesús de Natzaret, anomenat pels
cristians Jesucrist. Durant els primers segles del
cristianisme se'n varen escriure diverses versions,
però només quatre foren retingudes com a
canòniques: els evangelis dits de Mateu, de Marc,
de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena apòcrifs.
Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar
el que és essencial en el missatge cristià en relació
amb al que hi ha estat afegit amb el pas del temps.
10. Relats Evangelics
Evangelis canònics:
Dels evangelis, en el sentit literari, que van ser escrits els primers segles de la nostra era, quatre van ser acceptats
per les autoritats eclesiàstiques com a part delcànon del Nou Testament. La insistència de conservar només quatre
llibres canònics va ser un tema central d'Ireneu de Lió c. 185. En la seva defensa dels quatre evangelis canònics, va
declarar que "no és possible que n'hi hagi més ni menys de quatre", i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel,
de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i d'una àguila. Aquest és l'origen dels
símbols convencionals, principalment en el catolicisme, dels evangelistes, és a dir, els escriptors del evangelis
canònics:
Evangeli segons Mateu
Evangeli segons Marc
Evangeli segons Lluc
Evangeli segons Joan
11. Relats evangelics 2
Evangelis apòcrif:
Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el
mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres
apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.
No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses
branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sòl considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic
Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant. Els
llibres l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats "pseudògrafs" pels protestants, i
tampoc no els accepten dintre del seu cànon.
13. Els recursos econòmics
¨La vida econòmica en temps de Jesús depèn principalment de
la classe professional.
Gaudien d'una gran estima els artesans, i molts dels escribes,
per subsistir, exercien una professió, entre les quals
predominaven les indústries familiars de la pell, la terrisseria
i la tèxtil. Pau teixia botigues i Pedro es va allotjar a casa
d'un adober.
¨Les nombroses construccions empreses per Herodes el Gran,
van necessitar de paletes, picapedrers, escultors, mestres
d'obra i conservadors. Entre altres professions, figuren
metges (Mc 5,25), barbers, oculistes, canvistes de diners i
banquers Un 2, 15).
14. Jerusalem
Jerusalem es la capital de Israel.
És una antiga ciutat de molta importància per a
les tres principals religions monoteistes del
món, cristianisme, islam i judaisme. El 1980, el
parlament d'Israel la designà la seva capital
eterna i indivisible, la qual cosa implicà
l'annexió de la part oriental de la ciutat a la
resta del municipi, acció no reconeguda per
l'ONU.
15. El domini Roma
Palestina en temps de Jesús és un tema d'estudi de l'arqueologia bíblica molt
relacionat amb la investigació del Jesús històric. El seu objectiu és reconstruir
l'ambient en què va néixer el cristianisme i descriure els aspectes polítics,
culturals i socials d'aquesta època que facilitin la seva intelección.
En l'època de Jesús, el poble jueu estava sotmès al poder romà que exercia el seu
domini a través del seu procurador o governador. Les autoritats romanes exigien
tributs personals i territorials pel César, i aportacions en espècie per al
manteniment de les seves tropes d'ocupació.
16. Personatges històrics:
Octavi August
Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer
emperador romà.
Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi
hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC.
Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins a
l'any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per
part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia.
Sota el lema de re-instaurar la República, ell conduí, de fet,
la transició cap a una monarquia amb la forma de principat.
El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual
se'l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
17. tiberi
Tiberi fou un emperador romà que governà des
del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva
mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi
August.
Tiberi era fillastre d'August qui li donà el
permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de
Rodes[1] i el va adoptar formalment el 26 de
juny de l'any 4 dC, moment en què se li van
concedir poders tribunicis per deu anys. Va
veure desaparèixer progressivament, gràcies a
oportunes morts, tots els seus possibles rivals
en la successió.
18. Herodes de Gran
Herodes el Gran va ser rei de Judea, Galilea,
Samaria i Idumea des del 40 a. C. fins a la seva
mort, en qualitat de vassall de Roma.
Sota el seu govern es va incrementar el
desenvolupament del comerç i de l'agricultura i
es va dur a la pràctica un pla de construccions
d'importància. Va edificar la fortalesa Antonia,
un palau reial, un amfiteatre, un teatre i un
hipòdrom. L'any 20 a. C. va reprendre la
construcció del temple de Jerusalem. Va fundar i
va canviar el format de diverses ciutats seguint
la línia hel·lenística-romana: entre les seves
creacions urbanístiques destaquen Sebaste i
Cesarea Marítima.
19. Ponç Pilat
¨És conegut per ser l'home, que segons els
Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu
per les demandes dels grans sacerdots del
temple, després de rentar-se'n les mans.
Molts dels detalls de la seva vida ens són
desconeguts i han estat suplerts per
nombroses llegendes. L'Església Ortodoxa
Etíop el venera com a sant, ja que creu que
es va convertir al cristianisme.
20. la vida social
La societat jueva: també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o
hebreus de l'antic proper orient. L'etnicitat, nacionalitat i religió jueva està estretament interrelacionada, ja que el judaisme és la confessió
religiosa tradicional de la nació jueva.[2][3][4] Al llarg del temps s'ha assimilat als conversos a la fe judaica i que no pertanyien al poble o nació
jueva i han passat a formar part d'aquest grup humà.
Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos am yisrael o poble d'Israel
Judaisme: El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les
tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del
cristianisme, i l'origen de l'islam hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. Fins a la creació d'Israel com a estat,
després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap Estat al món on el judaisme fos religió oficial.
21. La vida social 2
Temple herder: El segon temple va ser un important temple jueu Sant (en hebreu: יתֵּ-ב ׁש ָּד ְק ִּמ ַהיִּנ ֵּש ַה , Bet HaMikdash HaSheni; àrab: بيت
:القدس Beit al-Quds) que s'ha situat en la Muntanya del Temple a Jerusalem durant el període del Segon Temple, entre 516 aC i 70 CE. Se substitueix
el Temple de Salomó (el Primer Temple) que va ser destruït per l'Imperi neobabilónico al 586 aC, quan Jerusalem va ser conquerida i una part de la
població del Regne de Judá va ser portat a l'exili a Babilònia. escatologia jueva inclou la creença que el segon temple serà reemplaçat per un futur
tercer temple
Sinagogues: sualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades בית
מדרשBet midraix, "Casa d'Estudi". La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden
realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta
activitat.
Partits religiosos: Partidos budistas,Partidos cristianos, Partidos políticos islámicos, Partidos judaicos, Partido Akali
Partido de la Realización de la Felicidad
22. La vida social 3
Partits religiosos: Partidos budistas,Partidos cristianos, Partidos políticos islámicos, Partidos judaicos, Partido Akali
Partido de la Realización de la Felicidad
Partido Popular Indio
Marginats:
El cristianisme és nociu però la causa l'accepta. Què entén un marxista per una causa de Jesús? La
dedicació total al pròxim, als que pateixen, als explotats, marginats, exclosos, miserables de la societat
del seu temps. Aquesta causa és la que defensa el marxisme. El que pretenia Jesús és el marxisme: lluita
pels oprimits, marginats,...
23. La vida social 4
Dona:
La posició de la dona a l'interior del matrimoni era inferior a la del marit. La dona, en general, estava subordinada a l'home
en tots els aspectes. Fora de comptades excepcions, les dones no intervenien per a res en la vida pública; no podien fer de
testimoni en un judici, ni participar de manera activa en el culte; al temple de Jerusalem, només podien entrar fins a
l'anomenat atri de les dones, i també a les sinagogues hi havia un espai a part per a elles. Estaven obligades només a
complir els preceptes negatius de la Llei, però no els positius; tampoc no estaven obligades a l'estudi de la Llei, com els
homes. En el Nou Testament hi ha molts elements que assenyalen una orientació clara vers una valoració molt més
positiva de la dona, i el mateix fet que un grup de dones seguís Jesús (Lc 8:1-3) contrasta fortament amb els costums i
l'ambient de l'època.
Fariseus:
Els fariseus eren una comunitat jueva que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels
hassidim (devots). Van ser coetanis de saduceus,essenis i zelotes. El grup va tenir el seu inici durant la captivitat babilònica
(587 - 536 aC). Després es definiren com a partit durant la revolta dels Macabeus contra els invasors siris (167 – 165 aC).
Els zelotes, més que un grup separat en la religió o la doctrina, eren fariseus que consideraven que l'única forma de desfer-
se de l'ocupacióromana era a través d'una revolta armada, tal com van intentar amb fatal resultat. La rebel·lió va acabar
amb el suïcidi col·lectiu dins l'assetjada Massada (any 73 aC).
25. La vida social 5
Éssers: Tots els éssers estan formats per cèl·lules. Una cèl·lula és la unitat mínima de vida. Les cèl·lules són
microscòpiques, el que vol dir que no les podem veure a ull nu, però fan les funcions característiques de la vida: es
nodreixen, es relacionen amb el medi i es reprodueixen.
Baptistes: Le baptisme est un courant chrétien évangélique issu d'un réveil démarré par les pasteurs anglais John Smyth
en Hollande en 1609, puis Thomas Helwys en Angleterre en 1612. Ce mouvement se caractérise par l'importance donnée à
la Bible, à la nouvelle naissance, au baptême adulte en tant que témoignage volontaire, un esprit missionnaire, un
engagement moral de vie ainsi que par l’autonomie locale des églises, la séparation de l’Église et de l’État, et finalement
l’autorité de la congrégation (congrégationalisme). Selon les chiffres du Pew Research Center, en 2011, le mouvement
recense 72 millions de croyants.
