La literatura religiosa i moral del segle xiv

LA LITERATURALA LITERATURA
RELIGIOSA I MORALRELIGIOSA I MORAL
DELS SEGLES XIV I XVDELS SEGLES XIV I XV

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
 El canvi de pensament deEl canvi de pensament de
l’època medieval al’època medieval a
l’Humanisme provocà lal’Humanisme provocà la
reacció dels sectors mésreacció dels sectors més
involucionistes deinvolucionistes de
l’església catòlica.l’església catòlica.
 Això dóna com a resultatAixò dóna com a resultat
una literatura religiosa iuna literatura religiosa i
moral força interessant, onmoral força interessant, on
destaquen tres autors:destaquen tres autors:
Francesc Eiximenis,Francesc Eiximenis,
Vicent Ferrer i AnselmVicent Ferrer i Anselm
TurmedaTurmeda

FRANCESC EIXIMENISFRANCESC EIXIMENIS
 Nasqué a Girona entre elNasqué a Girona entre el
1327 i el 1330 en una1327 i el 1330 en una
família burgesa ben situada.família burgesa ben situada.
De molt jove va ingressar enDe molt jove va ingressar en
l’orde dels franciscans.l’orde dels franciscans.
 Viatjà i amplià estudis enViatjà i amplià estudis en
les universitats mésles universitats més
prestigioses de l’època:prestigioses de l’època:
París, Oxford, Cambridge,París, Oxford, Cambridge,
Colònia i Roma.Colònia i Roma.

 Sempre va estar molt benSempre va estar molt ben
relacionat amb les famíliesrelacionat amb les famílies
reials, i això el va ajudar areials, i això el va ajudar a
aconseguir el títol de mestreaconseguir el títol de mestre
en teologia a Tolosa elen teologia a Tolosa el
1374.1374.
 En tornar a Catalunya vaEn tornar a Catalunya va
ensenyar a Barcelona, Vic iensenyar a Barcelona, Vic i
altres poblacions. El 1383 esaltres poblacions. El 1383 es
trasllada a València, on vatrasllada a València, on va
residir uns 25 anys.residir uns 25 anys.

 Durant aquests anys a València escrigué laDurant aquests anys a València escrigué la
major part de la seva obra i, també en aquestmajor part de la seva obra i, també en aquest
temps, va iniciar una relació d’amistat amb eltemps, va iniciar una relació d’amistat amb el
cardenal Pedro de Luna, que, despréscardenal Pedro de Luna, que, després
d’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, eld’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, el
va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbeva nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe
d’Elna (el Rosselló) el 1408.d’Elna (el Rosselló) el 1408.
 Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409.Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409.

OBRA de Francesc EiximenisOBRA de Francesc Eiximenis
 L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, ésL’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, és
una de les més extenses – gairebé comparable a la deuna de les més extenses – gairebé comparable a la de
Ramon Llull en extensió i també en finalitat: laRamon Llull en extensió i també en finalitat: la
predicació escrita– de la nostra literatura i, fins i totpredicació escrita– de la nostra literatura i, fins i tot
en el seu temps una de les més llegides, divulgades ien el seu temps una de les més llegides, divulgades i
traduïdes.traduïdes.
 Aquesta considerable acceptació és deguda aAquesta considerable acceptació és deguda a
l’habilitat literària amb què va saber presentar i posarl’habilitat literària amb què va saber presentar i posar
a l’abast d’un públic laic els principis fonamentals dea l’abast d’un públic laic els principis fonamentals de
la filosofia i de la teologia medievalsla filosofia i de la teologia medievals

 L’obra més importantL’obra més important
d’Eiximenis ésd’Eiximenis és Lo CrestiàLo Crestià
 El seu propòsit era deEl seu propòsit era de
presentar en tretze llibrespresentar en tretze llibres
“sumàriament tot lo“sumàriament tot lo
fonament de crestianisme”.fonament de crestianisme”.
 L’obra pretenia fer unaL’obra pretenia fer una
síntesi de la filosofia, lasíntesi de la filosofia, la
teologia i la religióteologia i la religió
cristianes.cristianes.

 Dels tretze llibresDels tretze llibres
previstos nomésprevistos només
n’escrigué quatre,n’escrigué quatre,
encara que, segonsencara que, segons
Martí de Riquer, ésMartí de Riquer, és
possible que n’escriguéspossible que n’escrigués
algun més que desprésalgun més que després
es va perdre o quees va perdre o que
tingués fragmentstingués fragments
redactats d’algun altreredactats d’algun altre
llibre que no ens hallibre que no ens ha
arribat.arribat.

 Lo CrestiàLo Crestià..
 Aquest llibre, a més, mostraAquest llibre, a més, mostra
que Eiximenis era un homeque Eiximenis era un home
de ciutat: no creia que lade ciutat: no creia que la
solitud del camp fos cosasolitud del camp fos cosa
bona (els pagesos “sónbona (els pagesos “són
rústecs e orats e sens raó, erústecs e orats e sens raó, e
quaix bèsties brutes e fortquaix bèsties brutes e fort
malicioses”) i pensava quemalicioses”) i pensava que
la vida urbana, en canvi,la vida urbana, en canvi,
enriquia l’esperit de l’homeenriquia l’esperit de l’home

 El llibre de les donesEl llibre de les dones (1388).(1388).
En aquesta obra parla de la vidaEn aquesta obra parla de la vida
femenina i, especialment, delsfemenina i, especialment, dels
vicis femenins.vicis femenins.
 El llibre ens dóna una visió totalEl llibre ens dóna una visió total
de la vida femenina del s. XIV,de la vida femenina del s. XIV,
perquè abraça la infantesa de laperquè abraça la infantesa de la
dona, la joventut, el matrimoni, ladona, la joventut, el matrimoni, la
viduïtat i la vida religiosa.viduïtat i la vida religiosa.
Presenta un to predominantmentPresenta un to predominantment
misoginmisogin, però bastant diferent de, però bastant diferent de
tota la tradició de misogíniatota la tradició de misogínia
anterior, ja que ens ofereixanterior, ja que ens ofereix
algunes notes de modernitat en elalgunes notes de modernitat en el
tractament de la dona.tractament de la dona.

 Llibre dels àngelsLlibre dels àngels
(1393).(1393). És l’obra mésÉs l’obra més
llegida i traduïdallegida i traduïda
d’Eiximenis en elsd’Eiximenis en els
segles XV i XVI.segles XV i XVI.
 És un tractatÉs un tractat
d’angeologia, escrit end’angeologia, escrit en
un to planer, que preténun to planer, que pretén
estendre el culte alsestendre el culte als
àngels.àngels.

Objectius, estil i estructuraObjectius, estil i estructura
 L’objectiu principal d’Eiximenis va serL’objectiu principal d’Eiximenis va ser la instruccióla instrucció
religiosa dels seglars, de la gent del carrer quereligiosa dels seglars, de la gent del carrer que
estava en perill de desviar-se de les pautesestava en perill de desviar-se de les pautes d’unad’una
societat establerta que trontollava i que posava ensocietat establerta que trontollava i que posava en
perill el dogma cristià.perill el dogma cristià.
 L’estratègia i l’estructura dels llibres d’EiximenisL’estratègia i l’estructura dels llibres d’Eiximenis
són les típiques de l’escolàstica.són les típiques de l’escolàstica. Exposa veritatsExposa veritats ii
principis a base d’una argumentació detalladíssima iprincipis a base d’una argumentació detalladíssima i
àmplia amb la qual va demostrant, a còpia de granàmplia amb la qual va demostrant, a còpia de gran
nombre de raons i proves, exemples, citesnombre de raons i proves, exemples, cites
d’autoritats, distincions i subdivisions, el que preténd’autoritats, distincions i subdivisions, el que pretén
des de tots els punts de vista possibles.des de tots els punts de vista possibles.

VICENT FERRERVICENT FERRER
 Va néixer a València el 1350. Als disset anys vaVa néixer a València el 1350. Als disset anys va
entrar en el convent dominicà de la seva ciutat perentrar en el convent dominicà de la seva ciutat per
estudiar. Va completar la formació a Lleida,estudiar. Va completar la formació a Lleida,
Barcelona i Tolosa.Barcelona i Tolosa.
 En aquesta època ja estava molt relacionat ambEn aquesta època ja estava molt relacionat amb
Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial.Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial.
El 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna ésEl 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna és
elegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un anyelegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un any
després s’incorpora a la cort papal d’Avinyó perdesprés s’incorpora a la cort papal d’Avinyó per
treballar amb el nou papa.treballar amb el nou papa.

 En va sortir quatre anys mésEn va sortir quatre anys més
tard per iniciar les sevestard per iniciar les seves
campanyes com acampanyes com a
predicador per Europa.predicador per Europa.
Tenia plena llibertat d’accióTenia plena llibertat d’acció
gràcies a una llicència papalgràcies a una llicència papal
especial, que el feiaespecial, que el feia
dependre únicament deldependre únicament del
mestre general delsmestre general dels
dominicans. Predicavadominicans. Predicava
contínuament i de vegadescontínuament i de vegades
dues o tres vegades diàries.dues o tres vegades diàries.

 El seguia una companyia de flagel·lants, penitents iEl seguia una companyia de flagel·lants, penitents i
capellans que potenciaven els efectes gairebécapellans que potenciaven els efectes gairebé
taumatúrgics d’uns sermons escoltats per milers detaumatúrgics d’uns sermons escoltats per milers de
persones. El 1412 va participar en el Compromís depersones. El 1412 va participar en el Compromís de
Casp i prengué partit per Ferran d’Antequera.Casp i prengué partit per Ferran d’Antequera.
Després de la sentència de Casp, va predicar per totaDesprés de la sentència de Casp, va predicar per tota
la Corona d’Aragó. Poc després va iniciar unala Corona d’Aragó. Poc després va iniciar una
campanya missionera que el dugué a Occitània, elcampanya missionera que el dugué a Occitània, el
centre de França, Borgonya i Bretanya.centre de França, Borgonya i Bretanya.
 Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419.Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419.

ELS SERMONS DE VICENTELS SERMONS DE VICENT
FERRERFERRER
 Amb sant Vicent començaAmb sant Vicent comença
un nou tipus de predicacióun nou tipus de predicació
caracteritzat per diversoscaracteritzat per diversos
trets. En primer lloc, unatrets. En primer lloc, una
vida nòmada, exclusivamentvida nòmada, exclusivament
dedicada als sermons.dedicada als sermons.
 En segon lloc, és unaEn segon lloc, és una
predicació de penitènciapredicació de penitència
molt més preocupada per lamolt més preocupada per la
moral i el dogma..moral i el dogma..

FERRERFERRER
 L’auditori d’aquestes predicacions era el poble , laL’auditori d’aquestes predicacions era el poble , la
gent senzilla de pobles i ciutats. Els sermonsgent senzilla de pobles i ciutats. Els sermons
vicentins intenten remoure l’esperit de l’auditori ivicentins intenten remoure l’esperit de l’auditori i
reformar uns costums socials considerats corruptesreformar uns costums socials considerats corruptes
per tal d’aconseguir un examen de consciènciaper tal d’aconseguir un examen de consciència
col·lectiu que fes possible que la societat assumís ambcol·lectiu que fes possible que la societat assumís amb
plenitud les ensenyes de l’església.plenitud les ensenyes de l’església.
 Un altre tret molt característic d’aquests sermons ésUn altre tret molt característic d’aquests sermons és
l’anunci de la proximitat de la fi del món i de lal’anunci de la proximitat de la fi del món i de la
vinguda de l’Anticrist.vinguda de l’Anticrist.

FERRERFERRER
 La major part dels sermonsLa major part dels sermons
de sant Vicent s’hande sant Vicent s’han
conservat en dos gransconservat en dos grans
reculls: uns manuscrits ambreculls: uns manuscrits amb
53 sermons predicats a53 sermons predicats a
València durant laValència durant la
Quaresma del 1413 i tresQuaresma del 1413 i tres
volums manuscrits quevolums manuscrits que
contenen 227 pecescontenen 227 peces
predicades entre els anyspredicades entre els anys
1412-1418.1412-1418.

FERRERFERRER
 La manera com ens hanLa manera com ens han
arribat aquests textos ésarribat aquests textos és
singular. Alguns clergues desingular. Alguns clergues de
la seva companyia, avesats ala seva companyia, avesats a
escriure amb rapidesa,escriure amb rapidesa,
s’encarregaven de prendres’encarregaven de prendre
nota dels sermons. Desprésnota dels sermons. Després
les còpies erenles còpies eren
confrontades, passades a netconfrontades, passades a net
(però sembla que sense que(però sembla que sense que
el sant les revisés) i posadesel sant les revisés) i posades
en circulació.en circulació.

FERRERFERRER
 Ideologia i conclusióIdeologia i conclusió
 Sant Vicent va ser un predicador d’una fermaSant Vicent va ser un predicador d’una ferma
convicció medievalista, contraposat als nous airesconvicció medievalista, contraposat als nous aires
humanistes prerenaixentistes.humanistes prerenaixentistes.
 Des del punt de vista literari, no sols no es vaDes del punt de vista literari, no sols no es va
considerar mai un escriptor, sinó que blasmà sovintconsiderar mai un escriptor, sinó que blasmà sovint
de pensadors i poetes del món clàssic.de pensadors i poetes del món clàssic.
 De fet els sermons de Vicent Ferrer estan escritsDe fet els sermons de Vicent Ferrer estan escrits
contra dos col·lectius de persones:contra dos col·lectius de persones:
1.1. Les donesLes dones
2.2. Els intel·lectualsEls intel·lectuals

Estil de Vicent FerrerEstil de Vicent Ferrer
 Era famós per laEra famós per la
teatralitat dels seusteatralitat dels seus
sermons, farcitssermons, farcits
d’onomatopies, critsd’onomatopies, crits
dialectalismes i totadialectalismes i tota
mena d’exclamacionsmena d’exclamacions
col·loquials que feiencol·loquials que feien
que tinguessin moltaque tinguessin molta
acceptació popular iacceptació popular i
provoquessin respecte iprovoquessin respecte i
por.por.

ANSELM TURMEDAANSELM TURMEDA
 Anselm Turmeda representa el punt àlgid de la crisi del mónAnselm Turmeda representa el punt àlgid de la crisi del món
medieval.medieval.
 Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades,Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades,
ja que provenen d’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, ija que provenen d’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, i
no hi ha certesa que ell sigui l’autor.no hi ha certesa que ell sigui l’autor.
 Nasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat vaNasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat va
ingressar en l’orde dels franciscans.ingressar en l’orde dels franciscans.
 Estudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a lesEstudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a les
universitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessaruniversitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessar
per la religió musulmana segons confessa en laThufa.per la religió musulmana segons confessa en laThufa.

 El 1385 va tornar aEl 1385 va tornar a
Mallorca, des d’on passà aMallorca, des d’on passà a
Sicília i d’allí s’embarcà capSicília i d’allí s’embarcà cap
a Tunis. Quatre mesosa Tunis. Quatre mesos
després d’arribar-hidesprés d’arribar-hi
manifestà públicament elmanifestà públicament el
seu desig d’abjurar delseu desig d’abjurar del
cristianisme i de fer-secristianisme i de fer-se
musulmà.musulmà.
 El soldà de Tunis,El soldà de Tunis,
complagut el va protegir i licomplagut el va protegir i li
va donar el càrrecva donar el càrrec
d’intèrpret i de cap ded’intèrpret i de cap de
duanes.duanes.

 Malgrat l’apostasia, elMalgrat l’apostasia, el
governador de Mallorca, elgovernador de Mallorca, el
papa Benet XIII i Alfons Vpapa Benet XIII i Alfons V
li enviaren diversosli enviaren diversos
salconduits amb tota menasalconduits amb tota mena
de garanties i de perdonsde garanties i de perdons
perquè tornés a la feperquè tornés a la fe
cristiana, cosa insòlita encristiana, cosa insòlita en
aquella època, peròaquella època, però
Turmeda sempre s’hi vaTurmeda sempre s’hi va
oposar.oposar.

OBRA D’ANSELM TURMEDAOBRA D’ANSELM TURMEDA
 El conjunt de la sevaEl conjunt de la seva
obra va ser escritaobra va ser escrita
després de la sevadesprés de la seva
conversió a l’islamisme.conversió a l’islamisme.
 El fet que l’escrigués enEl fet que l’escrigués en
català demostra que,català demostra que,
malgrat tot, no se sentiamalgrat tot, no se sentia
desvinculat de la sevadesvinculat de la seva
pàtria.pàtria.

 Llibre de bonsLlibre de bons
amonestamentsamonestaments..
 Es tracta d’un aplec deEs tracta d’un aplec de
bons consells en versbons consells en vers
basats en l’obra italianabasats en l’obra italiana
del s. XIIIdel s. XIII Doctrina deDoctrina de
l’esclau de Baril’esclau de Bari, de la, de la
qual copia bona part delqual copia bona part del
text però adaptatext però adapta
l’estrofisme.l’estrofisme.

 Cobles de la divisió delCobles de la divisió del
regne de Mallorques.regne de Mallorques.
 És una obra al·legòricaÉs una obra al·legòrica
d’intenció política sobre lad’intenció política sobre la
personalitat de les Illes.personalitat de les Illes.
Mostra la preocupacióMostra la preocupació
política de l’autor pel destípolítica de l’autor pel destí
de Mallorca i, alhora elogiade Mallorca i, alhora elogia
el rei cristià i tota una sèrieel rei cristià i tota una sèrie
de religiosos de l’època perde religiosos de l’època per
posar-se a bé amb els podersposar-se a bé amb els poders
fàctics mallorquins de cara afàctics mallorquins de cara a
un possible retorn a l’illa.un possible retorn a l’illa.

 La disputa de l’aseLa disputa de l’ase..
 D’aquesta obra, dissortadament, no hi ha capD’aquesta obra, dissortadament, no hi ha cap
text en català, ni imprés ni manuscrit.text en català, ni imprés ni manuscrit.
 Malgrat la seva popularitat, els exemplars enMalgrat la seva popularitat, els exemplars en
català es van perdre potser com acatalà es van perdre potser com a
conseqüència de la inclusió en el s. XVI delconseqüència de la inclusió en el s. XVI del
llibre en l’índex de llibres prohibits per lallibre en l’índex de llibres prohibits per la
Inquisició.Inquisició.
 Així doncs coneixem el text a través d’unaAixí doncs coneixem el text a través d’una
edició francesa publicada a Lió l’any 1544edició francesa publicada a Lió l’any 1544

 L’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frareL’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frare
anomenat Anselm.anomenat Anselm.
 L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor.L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor.
 El debat entre aquests dos personatges té lloc davantEl debat entre aquests dos personatges té lloc davant
d’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir eld’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir el
lleó com a nou rei.lleó com a nou rei.
 Els arguments presentats per fra Anselm i refutats perEls arguments presentats per fra Anselm i refutats per
l’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és lal’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és la
base.base.

 La Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de laLa Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de la
refutació dels sequaços de la Creurefutació dels sequaços de la Creu (1420).(1420).
 Encara que aconseguí un gran prestigi en el mónEncara que aconseguí un gran prestigi en el món
musulmà, a nosaltres també ens interessa aquestamusulmà, a nosaltres també ens interessa aquesta
obra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dosobra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dos
capítols primers, l’autobiografia de Turmeda,capítols primers, l’autobiografia de Turmeda,
adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam.adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam.
 El tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negarEl tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negar
la divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmesla divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmes
del cristianisme.del cristianisme.

La literatura religiosa i moral del segle xiv

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a La literatura religiosa i moral del segle xiv

Similar a La literatura religiosa i moral del segle xiv (20)

Más de ChumichaAzdad

Más de ChumichaAzdad (8)

La literatura religiosa i moral del segle xiv