SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 52
Descargar para leer sin conexión
Cuina i Ciència
Amb les mans a la matèria

Novembre 2013
Centre Cívic el Sortidor - A taula! Cicle de cultura i gastronomia
Talleristes

Ero i Aitor
Xarxes socials i comunicació
cocycien@gmail.com
@CocyCien
www.facebook.com/Cocinayciencia

Diverses informacions i dades d’interés en :
http://www.scoop.it/t/con-las-manos-en-la-materia
https://sites.google.com/site/conlasmanosenlamateria/
Objectius del curs

• Donar una visió crítica dels processos que tenen lloc a la cuina
• Explicar d’una manera senzilla què succeeix a nivell molecular
quan vegem canvis a simple vista o sentim una sensació a la boca.
• Aplicar el mètode científic a la cuina.
Les barreges
Substàncies pures
(sal, sucre, etc...)

Barreges

Homogènies
(i.e aigua aixeta)

Heterogènies
(i.e xamfaina)

Dispersions col·loïdals
(i.e formatge)
Les barreges
Dispersions col·loïdals:
• Dispersió d’un líquid en gas: Boira
• Dispersió d’un sòlid en gas: Fum

• Dispersió d’un gas en un líquid: Escuma
• Dispersió d’un líquid en un líquid: Emulsió (i.e maionesa)
• Dispersió d’un sòlid en un líquid: Suspensió col·loïdal (i.e massa)

• Dispersió d’un líquid en un sòlid: Gel (i.e gelatina)
Les escumes – La nata muntada
Les escumes – La nata muntada
Factores que afecten a la seva formació:
• Greix
• Fred
• Àcid
• Estabilitzants
Les escumes – La merenga
Les escumes – La merenga
Factors:
Positius

Negatius

 El sucre

 El greix

 L’àcid

 El detergent

 Hidrolització de la clara

 El rovell d’ou

Positius o Negatius
Ous frescs, o no?
Les escumes – La merenga
Fases de la merenga: (Harold McGee, al seu libre La cocina y los alimentos)
Clara d’ou

Puntes blandes i llustroses
Puntes rígides

Puntes seques i més enllà

Fase granulosa
Les escumes – La merenga

Merenga

Objectiu: Estudiar les diferents textures i les dificultats/facilitats d'obtenció
de la merenga
Ingredients
- Clara d'ous
- Sucre/Sucre llustre
- Suc de llimona
- Kiwi madur

Materials
- Bols
- Batedora manual
- Batedores elèctriques

Experiments:
Experiment 1
Experiment 2
Batre a mà 1 clara Batre amb la
d'ou
batedora
elèctrica una
clara d'ou

Experiment 3
Batre amb la
batedora
elèctrica una
clara d'ou amb
una mica de suc
de llimona

Experiment 4
Batre amb
batedora
elèctrica 1 clara
d'ou i una massa
equivalent de
sucre

Experiment 5: Batre una clara d'ou, a mà, que hagi estat cinc minuts en
presència de deu grams de suc de kiwi
Les escumes – L'escuma de llet

Per què es forma?
La seva finalitat?

Factors
Les escumes – Les escumes de qualsevol aliment
Escumes de mar, de foie, de patata, de té verd...
Agua

Agua

Es formen:
• De forma natural
• Amb estabilitzants

Estabilitzant d’escumes: Lecitina de soia E322
Escuma de Pastanaga

Les escumes – Les escumes de qualsevol aliment
Objectiu: Compararem l'estabilitat de dos “aires”. Un d'ells estabilitzat i
el altra sense estabilitzant. Farem servir com a estabilitzant lecitina de
soja.
Ingredients
- Pastanagues
- Lecitina de soia

Materials
- Batedora
- Bols
- Liquadora
- Film Transparent

Experiments:
Experiment 1
Insuflar aire al liquat de pastanaga

Experiment 2
Afegir-hi Lecitina de Soia i insuflar
aire al liquat de pastanaga

Activitat
Comparar la estructura i estabilitat dels dos aires.
Les escumes- Propostes per a casa
Terra de galeta maria amb cafè i escuma de llet
Ingredients:
Cafè mòlt natural.
Galetes maria (des del nostre punt de vista les millors per fer-ho son les Marbu
daurades o també les Lotus).
Llet desnatada.
Una mica de cacau en pols.
Lecitina de soia

Crema de carbassa amb escuma de pèsols i cruixent de pernil
Ingredients:
300 g de carbassa
1 ceba petita
50 g de formatge Stilton o de qualsevol altre formatge blau.
Pernil del país, un parell de llenques.
Salsa anglesa, sal, oli i mig got de vi blanc.
80g de pèsols congelats
Lecitina de soia.
Les emulsions
Emulsió: mescla (d’aspecte més o menys homogeni) de dos líquids immiscibles.
Llet, nata o rovell d’ou: gotes de greix disperses en fase aquosa
Fase dispersa

Fase contínua

Energia
Les emulsions -Estabilització

Emulsió sense estabilitzar.

Emulsió estabilitzada amb fosfolípids
(Lecitina). Rovell d’ou o lecitina de soia.

Emulsió estabilitzada amb
proteïnes. Allioli o nata.

Emulsió estabilitzada amb
proteïnes i fosfolípids. Maionesa.
Les emulsions - Allioli
Preparació d’allioli a mà: All, aigua i oli
Fase contínua Fase dispersa

Fets amb què anar amb compte:
 Diferència entre la maionesa i l’allioli

 Energia
 Sempre aigua a prop
Les emulsions - Allioli

Allioli fet a mà

Objectiu: Preparar aquesta emulsió tradicional.

Ingredients
- 3 dents d’all
- sal
- 100 mL d'oli
- una mica d'aigua a temperatura ambient
Experiments:
Preparar l’allioli i comprovar que no es talla.
Activitat
Discutir per a què serveix l’aigua.

Materials
- Morter i paciència
Les emulsions -Vinagreta
Vinagreta: oli vinagre i sal
F. contínua

F. dispersa

Vinagreta perfecta: oli vinagre i sal
F. dispersa F. contínua
Les emulsions -Vinagreta

Vinagretes

Objectiu: Preparació de diverses vinagretes
Ingredients
- Sal Maldon
- Oli d'oliva
- Vinagre
- Lecitina de soia

Materials
- Petits pots de conserva
- Ritme

Experiments:

Experiment 1
Vinagreta clàssica: Una part de vinagre, una
mica de sal i tres parts d'oli.

Experiment 2
Vinagreta clàssica o potser no tant: 1
part de vinagre, una mica de sal i tres
parts d'oli i un 5% de lecitina de soja

Experiment 3
Vinagreta perfecta 1: Una part de vinagre,
una mica de sal i tres parts d'oli. Agitar o
fins i tot batzegar-ho tot en un pot petit de
vidre.

Experiment 4
Vinagreta perfecta 2: 1 part de vinagre,
una mica de sal i tres parts d'oli. Agitar o
fins i tot batzegar-ho tot en un pot petit
de vidre però en lloc de afegir-hi tot l'oli
d'una vegada, l'hi afegirem de a poc a
poc. (N'hi ha prou amb tres o quatre
addicions)
La gelificació
∾ Definició: Atrapar molècules de líquid a dins d’una xarxa sòlida
∾ Procés de formació i comportament amb la temperatura

∾ Naturalesa de l’agent gelificant:
 Proteïna
 Hidrats de carboni
La gelificació
∾ Tipus dels agents gelificants


D’origen animal




La gelatina

D’origen vegetal terrestre





La pectina
La metil cel·lulosa E461 i derivats

D’origen vegetal marí (algues)



Agar-agar E406





Carragenats (Iota i kappa) E407

Alginat E461

D’origen bacterià


Gellan E418
Proteïnes

Hidrats de carboni
Gelificant i nosaltres sense saber-ho
El flam

Melmelades, l’efecte de la pectina
Gelificant i nosaltres sense saber-ho

Flam Clàssic (E.Arguiñano)

Objectiu: Preparar un flam tradicional
Ingredients:
1 litre de llet i una rama de canyella.
8 ous
150 g. de sucre.
A més a més sucre per a fer caramel.

Materials
- Cassó
- Flamera gran o
petites
- Batedora

Experiments:
Farem bullir la llet amb el pal de canyella (també es podria fer servi vainilla i
podríem posar la pela d'algun cítric). En un bol batrem els ous amb el sucre.
Des del nostre punt de vista és molt important no batre gaire per tal do fer
escuma. No volem aire a dins del flam. Hi afegirem la llet aromatitzada, fent-la
passar per un colador i la poma ratllada.
Després només hem de posar la barreja en un motlle on amb anterioritat
hàgim posat caramel.
El ficarem al forn al bany maria a 170ºC durant uns 35 minuts. Podem punxarlo per saber si ha quallat o no.
Després només cal deixar refredar i desemmotllar.

Comentar la gelificació en el flam.
Gelificant i Nosaltres sense saber-ho

Flam (Recepta Ibili)

Objectiu: Preparar un flam d’una altra manera

Ingredients:
3 ous
1 pot petit de llet condensada
1 pot i mig de llet.

Materials
- Cassó
- Flamera gran o
petites
- Batedora

Experiments:
Farem bullir la llet amb el pal de canyella (també es podria fer servi vainilla i
podríem posar la closca d'algun cítric). En un bol batrem els ous amb la llet
condensada. Des del nostre punt de vista és molt important no batre gaire per
tal do fer escuma. No volem aire a dins del flam. Hi afegirem la llet
aromatitzada, fent-la passar per un colador.
Després només hem de posar la barreja en un motlle on amb anterioritat
hàgim posat caramel.
El ficarem al forn al bany maria a 170ºC durant uns 35 minuts. Podem punxarlo per saber si ha quallat o no.
Després només cal deixar refredar i desemmotllar.

Comentar la gelificació en el flam i quines diferenciés hi amb el flam
tradicional
Flam de Poma

Gelificant i Nosaltres sense saber-ho

Modificació recepta 1:
Una vegada hàgim batut els ous amb el sucre hi
podem afegir uns trossets de poma o fins i tot
poma ratllada. Entre 100 i 200g però si ho fem
hauríem de reduir una mica la quantitat de líquid
que hi afegim. En lloc d'un llitre de llet, podem
afegir-hi només 800mL ja que de la poma ens
sortirà una mica de líquid.
Gelificant i nosaltres sense saber-hoPectina
Obtenció:
 Pectina extreta a casa nostra (pomes o cítrics)
 Supermercat
 Sucre amb pectina

 Pectina (comercial)
 Pectina (modificada). No cal posar-hi sucre.
Gelificant i nosaltres sense saber-hoPectina
H+
H+

H2O

H2O

H2O
H2O

H+

+

H2O

H+

H2O
H
H+

H+

H+

H2O

H+
H+

H2O
H2O

H2O

H2O

H2O
H2O

H+

H2O

H+

H+

H+

H+

H+

H+

H+

H+
H+

H+

H2O
H2O

H2O

H+

H+

H2O
H2O

H+

H+

H2O
H2O

H2O

H2O

H2O

H2O

H2O
Gelificant i nosaltres sense saber-ho

Melmelada Freda

Objectiu: Preparar una melmelada freda o Freezer Jam
Ingredients:
300 g de fruits vermells
3,2 g de pectina comercial
350 g de sucre
3-5g d'àcid cítric.
100mL d'aigua

Materials
- Cassó
- Contenidors
- Batedora

Experiments:
Posar els fruits vermells en un bol i els xafem, si són congelats no cal fer-ho. Hi afegim
l'àcid o una mica de suc de llimona. Hi afegim el sucre, ho remenem tot i deixem reposar.
En una cassola bullim l'aigua amb la pectina durant un minut. Barregem la mescla de
pectina amb aigua amb la fruita i ho remenem tres minuts.
Posem la melmelada en petits contenidors que posarem al congelador una vegada hagin
passat 24 hores a temperatura ambient, tenint cura de deixar un centímetre d'espai a la
part superior de cadascú.

Comentar resultats
Gelificant i nosaltres sense saber-ho

Melmelada Clàssica

Objectiu: Preparar una melmelada clàssica amb fruita de temporada
Ingredients:
1 o 2 pomes, que siguin tan verdes com sigui
possible.
1kg de fruita de temporada
1kg de sucre, podem afegir-hi una mica de
pectina si és necessari
Condiments

Materials
- Cassó
- Contenidors
- Pots de conserva
- Batedora

Experiments:
Preparar la fruita i bullir-la amb el sucre. Si fem servir pectina, afegir-la-hi quan falten cinc
minuts per acabar la cocció.
En una altra cassola bullir les peladures i els cors de les pomes per 15 minuts i afegir-hi al
final de la cocció de la fruita, aquesta preparació.
Quan la melmelada encara està calenta, ficar-la a dins dels pot i una vegada els hàgim
tancat, els donem la volta perquè la petita quantitat d'aire que pogués haver-hi passi a
través de tota la melmelada calenta.
Si la consumim en poc temps no cal esterilitzar-la ja que el contingut en sucre es molt alt
i pot aguantar per molts dies a la nevera.

Comentar resultats
La gelificació-Gelatina
∾ Factors que afecten a la fermesa del gel


Concentració del agent gelificant



Sal (-)



Sucres (+)



L’alcohol (+)



L’acidesa (-)(+)



La llet(+)



Peptidases d’algunes fruites (-)



FRED

∾ Com deixar endurir el gel
La gelificació-Gelificació clàssica
(cua de peix)
Coses amb què anar amb compte:
∾ Hidratar les lamines de gelatina
∾ Les lamines no introdueixen aire (poca superfície)
∾ Fabricant 2% (1l/20g)
∾ Colar

Propietats:
∾ Organolèptiques
∾ Tèrmiques (reversibilitat)
Gelatines clàssiques

La gelificació-Gelificació clàssica
(cua de peix)
Objectiu: Preparar gelatines clàssiques i estudiar les seves propietats
Ingredients:
Puré de verdura de temporada o suc de fruita
de temporada.
Per exemple pastanaga o pèsols
Lamines de cua de peix.

Materials
- Cassó
- Contenidors

Experiments:
Preparar gelatines segons les indicacions del fabricant.

Comentar el comportament de la gelatina clàssica davant el calor, així
com el seu gust.
La gelificació-Gelificants obtinguts
d’algues
 Carragenat o carragahen E407
 Agar-agar E406
 Alginat E404
Gelificants obtinguts d’alguesCarragenat E407
∾ El nom:

Carragenat o carragenin (Termcat)

∾ Història:

La Xina i Irlanda

∾ Composició:

Hidrats de carboni (galactosa + anhidrogalactosa)

∾ Tipus:

Kappa, Iota i Lambda

- Kappa
∞
∞
- Iota
∞
∞

Gelifica a 60ºC
Més de 10 g per Litre gel desagradable en boca
Gelatina molt tova
Tixotròpic
Gelificants obtinguts d’alguesCarragenat E407

Font: Curso de Industrias Carnicas Universitad Nacional de Colombia
Gelificants obtinguts d’alguesAgar Agar E406
El nom:

Agar-agar o agar (Termcat)

Història:

Com a aliment a l’orient centenars d’anys...
Medi de cultiu per bacteris

Propietats:
∞ Comportament davant la temperatura (Histèresi tèrmica)

∞ Acidesa (-) i presencia de calci (+)
∞ Gelatina no elàstica
∞ Canvi de textura en funció de la temperatura:




10-15g/L molt ferma
5g/L agradable en boca
2-3g/L gelatina molt tova
Gelatina de Vermouth

La gelificació-Carragenat
Objectiu: Preparar gelatina de vermouth en diferents textures
Ingredients:
• Carragenat
• Vermouth

Materials
- Cassó
- Contenidors

Experiments:
Afegirem 2g de Carragenat a 42ml de líquid (30mL de Vermouth i 12 mL
d'aigua)
Ho barregem tot i ho fem bullir per uns segons.
Podem fer una capa gruixuda i tallar-la quan s'hagi refredat o ben podem fer
una mena de crema si batrem la barreja quan es comenci a refredar. Tot i que
el sabor no canvia quan fem la crema, sí que empitjora la presencia de la
gelatina. Es perd brillantor i color.

Comentar com canvia la gelatina en funció de la temperatura i a més a
més estudiar els canvis en la seva estructura. Comparar amb la
gelatina clàssica.
Espagueti etern de liquat

La gelificació- Agar-Agar
Objectiu: Preparar un gelatina en forma de largo espagueti
Ingredients:
• 100 mL de liquat
• 2g de Agar-agar
• Glaçons

Materials
- Cassó
- Contenidors
- Xeringa
- Tub de silicona alimentaria

Experiments:
Prepararem 100 ml de liquat de qualsevol gust. Hi afegirem entre 2 i 3
g de agar-agar per cada 100ml de líquid.
Barrejarem fins que s'hagi dissolt el agar-agar i ho portarem tot a
ebullició.
Quan el líquid comença a ser manipulable, podem fer espagueti,
utilitzant un xeringa i un tub de silicona alimentaria.
Si el liquat es de tomàquet, es pot menjar sobre unes fulles de ruca.
Comentar les diferències entre aquest tipus de gelatina i les altres.
La gelificació- Agar-Agar

Perles de liquat

Objectiu: Preparar un gelatina en forma de petites perles.
Ingredients:
• 100 mL de liquat
• 2g de Agar-agar
• Oli de gira-sol

Materials
- Cassó
- Contenidors
- Xeringa

Experiments:
Prepararem 100 ml de liquat de qualsevol gust. Hi afegirem entre 2 i 3
g de agar-agar per cada 100ml de líquid.
Barrejarem fins que s'hagi dissolt el agar-agar i ho portarem tot a
ebullició.
Quan el líquid comença a ser manipulable, podem fer deixar caure
gotetes amb la xeringa sobre un bol amb oli de gira-sol fred.
Comentar les diferències entre aquest tipus de gelatina i les altres.
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ
Els Alginats: Es pot obtenir en forma d’àcid o de diverses sals
(qualitat alimentària, farmacèutica o tècnica)


E400 Àcid algínic



E401 Alginat de sodi



E402 Alginat de potassi



E403 Alginat de amoni



E404 Alginat de calci



E405 Alginat de propilenglicol

Utilització:


Cerveses



Gelats



Olives farcides
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ

Estructura

Es formen cadenes
Imatge: http://www.scientificpsychic.com/fitness/carbohidratos2.html

Comportament davant el calci: Egg box model

En presència de Ca2+

Ca2+

Imatges: Leick, Sabine et al; Phys. Chem. Chem. Phys., 2010,12, 2950-2958
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ
Liquat de
pèsols amb
alginat

Bany de
clorur càlcic
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ
Té dos problemes:


No totes les preparacions es poden esferificar
(presència de calci).



El control de la concentració d’alginat i el temps al
bany de calci es molt important (una vegada
comença la gelificació no es pot aturar)
A mesura que passa el temps...
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ
La Solució: La esferificació inversa
 Substàncies amb calci
 Afegint-hi “gluconato cálcico y lactato cálcico”

Bany de
Alginat

Liquat amb
calci
La gelificació- Arriba la revolució
L’ESFERIFICACIÓ
Coses amb què tenir cura quan esferifiquem
o Mesurar massa (complicat masses molt petites).
o Proporció Alginat i la seva temperatura (regular la viscositat).
o Bombolles d’aire deixar reposar en la nevera, escalfar o fer buit.
o Tensió superficial, esfera=perfecció (energia potencial).
o pH (3,6 -10) i presència de calci (no fer servir aigua de l’aixeta).
Paciència!
Esferificació directa
Esferificacions de pèsols

Objectiu: Preparar esferificacions de pèsols.
Ingredients:
Per al suc de pèsols:
300g de pèsols congelats
375g d'aigua
Dissolució de alginat : 2,4 g de alginat i 500g de suc de
pèsols.
Dissolució de calci: 6.5 g de clorur de calci a 1000g de
aigua

Materials
- Contenidors
- Batedora
- Cullera semiesfèrica
- Xeringa
- Batedora americana

Experiments:
Barregem bé el alginat i una tercera part del suc, ho barregem tot fins que no hi hagi grumolls
i la barreja sigui homogènia.
Hi afegirem la resta del suc de pèsols i ho barrejarem tot.
Posarem aquesta dissolució a la nevera.
La dissolució de calci la prepararem afegim 6.5 g de clorur de calci a 1000g de aigua, dissoldrem
el calci amb ajuda de la batedora.
Després només hem de afegir petites quantitats de la dissolució de alginat a la dissolució de
calci.
Després de dos minuts en aquest bany els podem treure i passar a un bany d'aigua per netejarlos. Fer totes aquestes operacions amb molta cura per tal de no trencar les esferes.

Gaudir de una preparació espectacular i comentar els resultats
Esferificació inversa

Esferes de mozzarela

Objectiu: preparar esferificacions de un suc amb calci.
Ingredients:
• 250 g de mozzarela
• 175 g de sèrum de mozzarela.
• 70 g de nata(35% mg)
• 5 g de sal
• 5g d’alginat en 1000g de aigua

Materials
- Contenidors
- Batedora
- Cullera semiesfèrica
- Batedora americana

Experiments:

Preparem un bany de alginat amb ajuda de la batedora i el deixem a la
nevera.
Triturem en la batedora americana la mozzarela i el seu sèrum. Fem
bullir la nata i la hi afegim. Hi afegim la sal i ho triturem tot per 10
segons.
Deixem coure les esferes de mozzarela en el bany de alginat durant 1214 minuts. Llavors les traiem i les netegem en un bany de aigua.
Comentar les diferències amb l’esferificació directa
T’ha agradat?

Vols saber-ne més?
Contacta amb nosaltres:
cocycien@gmail.com
www.facebook.com/Cocinayciencia

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XXedtjdichoso
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnesAndreea ...
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romàlnamm
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pinturaamelisgalmes
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logosrosasabates
 
Procés de la llana
Procés de la llanaProcés de la llana
Procés de la llanaAnaPujol13
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusprimerbalansat
 
El naixement de la Filosofia
El naixement de la FilosofiaEl naixement de la Filosofia
El naixement de la FilosofiaEulalia_Salazar
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadinsjuanjogonzalez
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
L'eix cronològic
L'eix cronològicL'eix cronològic
L'eix cronològicgaslight007
 

La actualidad más candente (20)

Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XX
 
practica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnespractica: Propietats químiques de les proteïnes
practica: Propietats químiques de les proteïnes
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
 
Els fenicis
Els fenicisEls fenicis
Els fenicis
 
Procés de la llana
Procés de la llanaProcés de la llana
Procés de la llana
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
 
siham
siham siham
siham
 
El naixement de la Filosofia
El naixement de la FilosofiaEl naixement de la Filosofia
El naixement de la Filosofia
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
01 Parteno
01 Parteno01 Parteno
01 Parteno
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadins
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
L'eix cronològic
L'eix cronològicL'eix cronològic
L'eix cronològic
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 

Similar a Cuina i ciencia

Ppt0000002
Ppt0000002Ppt0000002
Ppt0000002rperera
 
Text instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptaText instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptasise-claret
 
Text instructiu - la recepta
Text instructiu - la receptaText instructiu - la recepta
Text instructiu - la receptasise-claret
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMmercebolufer
 
Recull de receptes
Recull de receptesRecull de receptes
Recull de receptesescolamura
 
Receptes dolces
Receptes dolcesReceptes dolces
Receptes dolcesAFerrater
 
Hem fet torrons de xocolata
Hem fet torrons de xocolataHem fet torrons de xocolata
Hem fet torrons de xocolataSerradePrades
 
Promocio semana santa_2012
Promocio semana santa_2012Promocio semana santa_2012
Promocio semana santa_2012EcoFruits Scoops
 
Pastís de xocolata rita i judit
Pastís de xocolata rita i juditPastís de xocolata rita i judit
Pastís de xocolata rita i juditmgonellgomez
 
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense llet
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense lletRecepta de mona de Pasqua sense gluten i sense llet
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense lletceliaquia
 
Tortell selva negra
Tortell selva negraTortell selva negra
Tortell selva negraeuropa_bisbe
 
Les mandonguilles de la iaia
Les mandonguilles de la iaiaLes mandonguilles de la iaia
Les mandonguilles de la iaiaLidia Martinez
 

Similar a Cuina i ciencia (20)

Ppt0000002
Ppt0000002Ppt0000002
Ppt0000002
 
Text instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptaText instructiu: La recepta
Text instructiu: La recepta
 
Text instructiu - la recepta
Text instructiu - la receptaText instructiu - la recepta
Text instructiu - la recepta
 
La química de la llet
La química de la lletLa química de la llet
La química de la llet
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
 
Alimentació
AlimentacióAlimentació
Alimentació
 
"Volem pa amb oli"
"Volem pa amb oli""Volem pa amb oli"
"Volem pa amb oli"
 
Recull de receptes
Recull de receptesRecull de receptes
Recull de receptes
 
Receptes dolces
Receptes dolcesReceptes dolces
Receptes dolces
 
Esmorzars
EsmorzarsEsmorzars
Esmorzars
 
Berenar saludable
Berenar saludableBerenar saludable
Berenar saludable
 
Hem fet torrons de xocolata
Hem fet torrons de xocolataHem fet torrons de xocolata
Hem fet torrons de xocolata
 
Receptes 5 b
Receptes 5 bReceptes 5 b
Receptes 5 b
 
Promocio semana santa_2012
Promocio semana santa_2012Promocio semana santa_2012
Promocio semana santa_2012
 
Revista veritas 02
Revista veritas 02Revista veritas 02
Revista veritas 02
 
Pastís de xocolata rita i judit
Pastís de xocolata rita i juditPastís de xocolata rita i judit
Pastís de xocolata rita i judit
 
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense llet
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense lletRecepta de mona de Pasqua sense gluten i sense llet
Recepta de mona de Pasqua sense gluten i sense llet
 
Tortell selva negra
Tortell selva negraTortell selva negra
Tortell selva negra
 
Llet fregida
Llet fregidaLlet fregida
Llet fregida
 
Les mandonguilles de la iaia
Les mandonguilles de la iaiaLes mandonguilles de la iaia
Les mandonguilles de la iaia
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Último (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Cuina i ciencia

  • 1. Cuina i Ciència Amb les mans a la matèria Novembre 2013 Centre Cívic el Sortidor - A taula! Cicle de cultura i gastronomia
  • 3. Xarxes socials i comunicació cocycien@gmail.com @CocyCien www.facebook.com/Cocinayciencia Diverses informacions i dades d’interés en : http://www.scoop.it/t/con-las-manos-en-la-materia https://sites.google.com/site/conlasmanosenlamateria/
  • 4. Objectius del curs • Donar una visió crítica dels processos que tenen lloc a la cuina • Explicar d’una manera senzilla què succeeix a nivell molecular quan vegem canvis a simple vista o sentim una sensació a la boca. • Aplicar el mètode científic a la cuina.
  • 5. Les barreges Substàncies pures (sal, sucre, etc...) Barreges Homogènies (i.e aigua aixeta) Heterogènies (i.e xamfaina) Dispersions col·loïdals (i.e formatge)
  • 6. Les barreges Dispersions col·loïdals: • Dispersió d’un líquid en gas: Boira • Dispersió d’un sòlid en gas: Fum • Dispersió d’un gas en un líquid: Escuma • Dispersió d’un líquid en un líquid: Emulsió (i.e maionesa) • Dispersió d’un sòlid en un líquid: Suspensió col·loïdal (i.e massa) • Dispersió d’un líquid en un sòlid: Gel (i.e gelatina)
  • 7. Les escumes – La nata muntada
  • 8. Les escumes – La nata muntada Factores que afecten a la seva formació: • Greix • Fred • Àcid • Estabilitzants
  • 9. Les escumes – La merenga
  • 10. Les escumes – La merenga Factors: Positius Negatius  El sucre  El greix  L’àcid  El detergent  Hidrolització de la clara  El rovell d’ou Positius o Negatius Ous frescs, o no?
  • 11. Les escumes – La merenga Fases de la merenga: (Harold McGee, al seu libre La cocina y los alimentos) Clara d’ou Puntes blandes i llustroses Puntes rígides Puntes seques i més enllà Fase granulosa
  • 12. Les escumes – La merenga Merenga Objectiu: Estudiar les diferents textures i les dificultats/facilitats d'obtenció de la merenga Ingredients - Clara d'ous - Sucre/Sucre llustre - Suc de llimona - Kiwi madur Materials - Bols - Batedora manual - Batedores elèctriques Experiments: Experiment 1 Experiment 2 Batre a mà 1 clara Batre amb la d'ou batedora elèctrica una clara d'ou Experiment 3 Batre amb la batedora elèctrica una clara d'ou amb una mica de suc de llimona Experiment 4 Batre amb batedora elèctrica 1 clara d'ou i una massa equivalent de sucre Experiment 5: Batre una clara d'ou, a mà, que hagi estat cinc minuts en presència de deu grams de suc de kiwi
  • 13. Les escumes – L'escuma de llet Per què es forma? La seva finalitat? Factors
  • 14. Les escumes – Les escumes de qualsevol aliment Escumes de mar, de foie, de patata, de té verd... Agua Agua Es formen: • De forma natural • Amb estabilitzants Estabilitzant d’escumes: Lecitina de soia E322
  • 15.
  • 16. Escuma de Pastanaga Les escumes – Les escumes de qualsevol aliment Objectiu: Compararem l'estabilitat de dos “aires”. Un d'ells estabilitzat i el altra sense estabilitzant. Farem servir com a estabilitzant lecitina de soja. Ingredients - Pastanagues - Lecitina de soia Materials - Batedora - Bols - Liquadora - Film Transparent Experiments: Experiment 1 Insuflar aire al liquat de pastanaga Experiment 2 Afegir-hi Lecitina de Soia i insuflar aire al liquat de pastanaga Activitat Comparar la estructura i estabilitat dels dos aires.
  • 17. Les escumes- Propostes per a casa Terra de galeta maria amb cafè i escuma de llet Ingredients: Cafè mòlt natural. Galetes maria (des del nostre punt de vista les millors per fer-ho son les Marbu daurades o també les Lotus). Llet desnatada. Una mica de cacau en pols. Lecitina de soia Crema de carbassa amb escuma de pèsols i cruixent de pernil Ingredients: 300 g de carbassa 1 ceba petita 50 g de formatge Stilton o de qualsevol altre formatge blau. Pernil del país, un parell de llenques. Salsa anglesa, sal, oli i mig got de vi blanc. 80g de pèsols congelats Lecitina de soia.
  • 18. Les emulsions Emulsió: mescla (d’aspecte més o menys homogeni) de dos líquids immiscibles. Llet, nata o rovell d’ou: gotes de greix disperses en fase aquosa Fase dispersa Fase contínua Energia
  • 19. Les emulsions -Estabilització Emulsió sense estabilitzar. Emulsió estabilitzada amb fosfolípids (Lecitina). Rovell d’ou o lecitina de soia. Emulsió estabilitzada amb proteïnes. Allioli o nata. Emulsió estabilitzada amb proteïnes i fosfolípids. Maionesa.
  • 20. Les emulsions - Allioli Preparació d’allioli a mà: All, aigua i oli Fase contínua Fase dispersa Fets amb què anar amb compte:  Diferència entre la maionesa i l’allioli  Energia  Sempre aigua a prop
  • 21. Les emulsions - Allioli Allioli fet a mà Objectiu: Preparar aquesta emulsió tradicional. Ingredients - 3 dents d’all - sal - 100 mL d'oli - una mica d'aigua a temperatura ambient Experiments: Preparar l’allioli i comprovar que no es talla. Activitat Discutir per a què serveix l’aigua. Materials - Morter i paciència
  • 22. Les emulsions -Vinagreta Vinagreta: oli vinagre i sal F. contínua F. dispersa Vinagreta perfecta: oli vinagre i sal F. dispersa F. contínua
  • 23. Les emulsions -Vinagreta Vinagretes Objectiu: Preparació de diverses vinagretes Ingredients - Sal Maldon - Oli d'oliva - Vinagre - Lecitina de soia Materials - Petits pots de conserva - Ritme Experiments: Experiment 1 Vinagreta clàssica: Una part de vinagre, una mica de sal i tres parts d'oli. Experiment 2 Vinagreta clàssica o potser no tant: 1 part de vinagre, una mica de sal i tres parts d'oli i un 5% de lecitina de soja Experiment 3 Vinagreta perfecta 1: Una part de vinagre, una mica de sal i tres parts d'oli. Agitar o fins i tot batzegar-ho tot en un pot petit de vidre. Experiment 4 Vinagreta perfecta 2: 1 part de vinagre, una mica de sal i tres parts d'oli. Agitar o fins i tot batzegar-ho tot en un pot petit de vidre però en lloc de afegir-hi tot l'oli d'una vegada, l'hi afegirem de a poc a poc. (N'hi ha prou amb tres o quatre addicions)
  • 24. La gelificació ∾ Definició: Atrapar molècules de líquid a dins d’una xarxa sòlida ∾ Procés de formació i comportament amb la temperatura ∾ Naturalesa de l’agent gelificant:  Proteïna  Hidrats de carboni
  • 25. La gelificació ∾ Tipus dels agents gelificants  D’origen animal   La gelatina D’origen vegetal terrestre    La pectina La metil cel·lulosa E461 i derivats D’origen vegetal marí (algues)   Agar-agar E406   Carragenats (Iota i kappa) E407 Alginat E461 D’origen bacterià  Gellan E418 Proteïnes Hidrats de carboni
  • 26. Gelificant i nosaltres sense saber-ho El flam Melmelades, l’efecte de la pectina
  • 27. Gelificant i nosaltres sense saber-ho Flam Clàssic (E.Arguiñano) Objectiu: Preparar un flam tradicional Ingredients: 1 litre de llet i una rama de canyella. 8 ous 150 g. de sucre. A més a més sucre per a fer caramel. Materials - Cassó - Flamera gran o petites - Batedora Experiments: Farem bullir la llet amb el pal de canyella (també es podria fer servi vainilla i podríem posar la pela d'algun cítric). En un bol batrem els ous amb el sucre. Des del nostre punt de vista és molt important no batre gaire per tal do fer escuma. No volem aire a dins del flam. Hi afegirem la llet aromatitzada, fent-la passar per un colador i la poma ratllada. Després només hem de posar la barreja en un motlle on amb anterioritat hàgim posat caramel. El ficarem al forn al bany maria a 170ºC durant uns 35 minuts. Podem punxarlo per saber si ha quallat o no. Després només cal deixar refredar i desemmotllar. Comentar la gelificació en el flam.
  • 28. Gelificant i Nosaltres sense saber-ho Flam (Recepta Ibili) Objectiu: Preparar un flam d’una altra manera Ingredients: 3 ous 1 pot petit de llet condensada 1 pot i mig de llet. Materials - Cassó - Flamera gran o petites - Batedora Experiments: Farem bullir la llet amb el pal de canyella (també es podria fer servi vainilla i podríem posar la closca d'algun cítric). En un bol batrem els ous amb la llet condensada. Des del nostre punt de vista és molt important no batre gaire per tal do fer escuma. No volem aire a dins del flam. Hi afegirem la llet aromatitzada, fent-la passar per un colador. Després només hem de posar la barreja en un motlle on amb anterioritat hàgim posat caramel. El ficarem al forn al bany maria a 170ºC durant uns 35 minuts. Podem punxarlo per saber si ha quallat o no. Després només cal deixar refredar i desemmotllar. Comentar la gelificació en el flam i quines diferenciés hi amb el flam tradicional
  • 29. Flam de Poma Gelificant i Nosaltres sense saber-ho Modificació recepta 1: Una vegada hàgim batut els ous amb el sucre hi podem afegir uns trossets de poma o fins i tot poma ratllada. Entre 100 i 200g però si ho fem hauríem de reduir una mica la quantitat de líquid que hi afegim. En lloc d'un llitre de llet, podem afegir-hi només 800mL ja que de la poma ens sortirà una mica de líquid.
  • 30. Gelificant i nosaltres sense saber-hoPectina Obtenció:  Pectina extreta a casa nostra (pomes o cítrics)  Supermercat  Sucre amb pectina  Pectina (comercial)  Pectina (modificada). No cal posar-hi sucre.
  • 31. Gelificant i nosaltres sense saber-hoPectina H+ H+ H2O H2O H2O H2O H+ + H2O H+ H2O H H+ H+ H+ H2O H+ H+ H2O H2O H2O H2O H2O H2O H+ H2O H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ H+ H2O H2O H2O H+ H+ H2O H2O H+ H+ H2O H2O H2O H2O H2O H2O H2O
  • 32. Gelificant i nosaltres sense saber-ho Melmelada Freda Objectiu: Preparar una melmelada freda o Freezer Jam Ingredients: 300 g de fruits vermells 3,2 g de pectina comercial 350 g de sucre 3-5g d'àcid cítric. 100mL d'aigua Materials - Cassó - Contenidors - Batedora Experiments: Posar els fruits vermells en un bol i els xafem, si són congelats no cal fer-ho. Hi afegim l'àcid o una mica de suc de llimona. Hi afegim el sucre, ho remenem tot i deixem reposar. En una cassola bullim l'aigua amb la pectina durant un minut. Barregem la mescla de pectina amb aigua amb la fruita i ho remenem tres minuts. Posem la melmelada en petits contenidors que posarem al congelador una vegada hagin passat 24 hores a temperatura ambient, tenint cura de deixar un centímetre d'espai a la part superior de cadascú. Comentar resultats
  • 33. Gelificant i nosaltres sense saber-ho Melmelada Clàssica Objectiu: Preparar una melmelada clàssica amb fruita de temporada Ingredients: 1 o 2 pomes, que siguin tan verdes com sigui possible. 1kg de fruita de temporada 1kg de sucre, podem afegir-hi una mica de pectina si és necessari Condiments Materials - Cassó - Contenidors - Pots de conserva - Batedora Experiments: Preparar la fruita i bullir-la amb el sucre. Si fem servir pectina, afegir-la-hi quan falten cinc minuts per acabar la cocció. En una altra cassola bullir les peladures i els cors de les pomes per 15 minuts i afegir-hi al final de la cocció de la fruita, aquesta preparació. Quan la melmelada encara està calenta, ficar-la a dins dels pot i una vegada els hàgim tancat, els donem la volta perquè la petita quantitat d'aire que pogués haver-hi passi a través de tota la melmelada calenta. Si la consumim en poc temps no cal esterilitzar-la ja que el contingut en sucre es molt alt i pot aguantar per molts dies a la nevera. Comentar resultats
  • 34. La gelificació-Gelatina ∾ Factors que afecten a la fermesa del gel  Concentració del agent gelificant  Sal (-)  Sucres (+)  L’alcohol (+)  L’acidesa (-)(+)  La llet(+)  Peptidases d’algunes fruites (-)  FRED ∾ Com deixar endurir el gel
  • 35. La gelificació-Gelificació clàssica (cua de peix) Coses amb què anar amb compte: ∾ Hidratar les lamines de gelatina ∾ Les lamines no introdueixen aire (poca superfície) ∾ Fabricant 2% (1l/20g) ∾ Colar Propietats: ∾ Organolèptiques ∾ Tèrmiques (reversibilitat)
  • 36. Gelatines clàssiques La gelificació-Gelificació clàssica (cua de peix) Objectiu: Preparar gelatines clàssiques i estudiar les seves propietats Ingredients: Puré de verdura de temporada o suc de fruita de temporada. Per exemple pastanaga o pèsols Lamines de cua de peix. Materials - Cassó - Contenidors Experiments: Preparar gelatines segons les indicacions del fabricant. Comentar el comportament de la gelatina clàssica davant el calor, així com el seu gust.
  • 37. La gelificació-Gelificants obtinguts d’algues  Carragenat o carragahen E407  Agar-agar E406  Alginat E404
  • 38. Gelificants obtinguts d’alguesCarragenat E407 ∾ El nom: Carragenat o carragenin (Termcat) ∾ Història: La Xina i Irlanda ∾ Composició: Hidrats de carboni (galactosa + anhidrogalactosa) ∾ Tipus: Kappa, Iota i Lambda - Kappa ∞ ∞ - Iota ∞ ∞ Gelifica a 60ºC Més de 10 g per Litre gel desagradable en boca Gelatina molt tova Tixotròpic
  • 39. Gelificants obtinguts d’alguesCarragenat E407 Font: Curso de Industrias Carnicas Universitad Nacional de Colombia
  • 40. Gelificants obtinguts d’alguesAgar Agar E406 El nom: Agar-agar o agar (Termcat) Història: Com a aliment a l’orient centenars d’anys... Medi de cultiu per bacteris Propietats: ∞ Comportament davant la temperatura (Histèresi tèrmica) ∞ Acidesa (-) i presencia de calci (+) ∞ Gelatina no elàstica ∞ Canvi de textura en funció de la temperatura:    10-15g/L molt ferma 5g/L agradable en boca 2-3g/L gelatina molt tova
  • 41. Gelatina de Vermouth La gelificació-Carragenat Objectiu: Preparar gelatina de vermouth en diferents textures Ingredients: • Carragenat • Vermouth Materials - Cassó - Contenidors Experiments: Afegirem 2g de Carragenat a 42ml de líquid (30mL de Vermouth i 12 mL d'aigua) Ho barregem tot i ho fem bullir per uns segons. Podem fer una capa gruixuda i tallar-la quan s'hagi refredat o ben podem fer una mena de crema si batrem la barreja quan es comenci a refredar. Tot i que el sabor no canvia quan fem la crema, sí que empitjora la presencia de la gelatina. Es perd brillantor i color. Comentar com canvia la gelatina en funció de la temperatura i a més a més estudiar els canvis en la seva estructura. Comparar amb la gelatina clàssica.
  • 42. Espagueti etern de liquat La gelificació- Agar-Agar Objectiu: Preparar un gelatina en forma de largo espagueti Ingredients: • 100 mL de liquat • 2g de Agar-agar • Glaçons Materials - Cassó - Contenidors - Xeringa - Tub de silicona alimentaria Experiments: Prepararem 100 ml de liquat de qualsevol gust. Hi afegirem entre 2 i 3 g de agar-agar per cada 100ml de líquid. Barrejarem fins que s'hagi dissolt el agar-agar i ho portarem tot a ebullició. Quan el líquid comença a ser manipulable, podem fer espagueti, utilitzant un xeringa i un tub de silicona alimentaria. Si el liquat es de tomàquet, es pot menjar sobre unes fulles de ruca. Comentar les diferències entre aquest tipus de gelatina i les altres.
  • 43. La gelificació- Agar-Agar Perles de liquat Objectiu: Preparar un gelatina en forma de petites perles. Ingredients: • 100 mL de liquat • 2g de Agar-agar • Oli de gira-sol Materials - Cassó - Contenidors - Xeringa Experiments: Prepararem 100 ml de liquat de qualsevol gust. Hi afegirem entre 2 i 3 g de agar-agar per cada 100ml de líquid. Barrejarem fins que s'hagi dissolt el agar-agar i ho portarem tot a ebullició. Quan el líquid comença a ser manipulable, podem fer deixar caure gotetes amb la xeringa sobre un bol amb oli de gira-sol fred. Comentar les diferències entre aquest tipus de gelatina i les altres.
  • 44. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ Els Alginats: Es pot obtenir en forma d’àcid o de diverses sals (qualitat alimentària, farmacèutica o tècnica)  E400 Àcid algínic  E401 Alginat de sodi  E402 Alginat de potassi  E403 Alginat de amoni  E404 Alginat de calci  E405 Alginat de propilenglicol Utilització:  Cerveses  Gelats  Olives farcides
  • 45. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ Estructura Es formen cadenes Imatge: http://www.scientificpsychic.com/fitness/carbohidratos2.html Comportament davant el calci: Egg box model En presència de Ca2+ Ca2+ Imatges: Leick, Sabine et al; Phys. Chem. Chem. Phys., 2010,12, 2950-2958
  • 46. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ Liquat de pèsols amb alginat Bany de clorur càlcic
  • 47. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ Té dos problemes:  No totes les preparacions es poden esferificar (presència de calci).  El control de la concentració d’alginat i el temps al bany de calci es molt important (una vegada comença la gelificació no es pot aturar) A mesura que passa el temps...
  • 48. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ La Solució: La esferificació inversa  Substàncies amb calci  Afegint-hi “gluconato cálcico y lactato cálcico” Bany de Alginat Liquat amb calci
  • 49. La gelificació- Arriba la revolució L’ESFERIFICACIÓ Coses amb què tenir cura quan esferifiquem o Mesurar massa (complicat masses molt petites). o Proporció Alginat i la seva temperatura (regular la viscositat). o Bombolles d’aire deixar reposar en la nevera, escalfar o fer buit. o Tensió superficial, esfera=perfecció (energia potencial). o pH (3,6 -10) i presència de calci (no fer servir aigua de l’aixeta). Paciència!
  • 50. Esferificació directa Esferificacions de pèsols Objectiu: Preparar esferificacions de pèsols. Ingredients: Per al suc de pèsols: 300g de pèsols congelats 375g d'aigua Dissolució de alginat : 2,4 g de alginat i 500g de suc de pèsols. Dissolució de calci: 6.5 g de clorur de calci a 1000g de aigua Materials - Contenidors - Batedora - Cullera semiesfèrica - Xeringa - Batedora americana Experiments: Barregem bé el alginat i una tercera part del suc, ho barregem tot fins que no hi hagi grumolls i la barreja sigui homogènia. Hi afegirem la resta del suc de pèsols i ho barrejarem tot. Posarem aquesta dissolució a la nevera. La dissolució de calci la prepararem afegim 6.5 g de clorur de calci a 1000g de aigua, dissoldrem el calci amb ajuda de la batedora. Després només hem de afegir petites quantitats de la dissolució de alginat a la dissolució de calci. Després de dos minuts en aquest bany els podem treure i passar a un bany d'aigua per netejarlos. Fer totes aquestes operacions amb molta cura per tal de no trencar les esferes. Gaudir de una preparació espectacular i comentar els resultats
  • 51. Esferificació inversa Esferes de mozzarela Objectiu: preparar esferificacions de un suc amb calci. Ingredients: • 250 g de mozzarela • 175 g de sèrum de mozzarela. • 70 g de nata(35% mg) • 5 g de sal • 5g d’alginat en 1000g de aigua Materials - Contenidors - Batedora - Cullera semiesfèrica - Batedora americana Experiments: Preparem un bany de alginat amb ajuda de la batedora i el deixem a la nevera. Triturem en la batedora americana la mozzarela i el seu sèrum. Fem bullir la nata i la hi afegim. Hi afegim la sal i ho triturem tot per 10 segons. Deixem coure les esferes de mozzarela en el bany de alginat durant 1214 minuts. Llavors les traiem i les netegem en un bany de aigua. Comentar les diferències amb l’esferificació directa
  • 52. T’ha agradat? Vols saber-ne més? Contacta amb nosaltres: cocycien@gmail.com www.facebook.com/Cocinayciencia