Presentació d'Albert Aguilar sobre la parella oberta que es va fer dissabte 19 de febrer del 2011 al Col•leciu Gai de Barcelona. Ets partidari de laparella oberta? Aquest model de relació està en clara expansió i trenca amb elsesquemes tradicionals de parella que postula la nostra cultura. És clar que ésmés sincera al deixar de cantó la hipocresia i l'engany que pot donar-se en unarelació tancada. Penses per això quemantenir una relació de parella oberta és més satisfactori, i contribueix a unamajor estabilitat i a una major pervivència de la relació? O no? O potser creusque tampoc és una relació perfecte, i també té inconvenients?

2.  És una relació estable entre dues persones en
que és dóna exclusivitat afectiva, però no
sexual.
Es poden tenir relacions sexuals secundàries.

3.  Estudi de la Universitat de San Francisco
 Per desenvolupar-lo s’ha seguit a 556 parelles gais i
lesbianes de l’àrea metropolitana de San Francisco
durant tres anys.
 En aquest estudi s’afirma que la parella oberta és un
model de relació freqüent entre gais i lesbianes.
 Mostra que un 50% s’ajustava a un model de parella
oberta.

4.  L’estudi troba que la satisfacció de la parella oberta
es correlaciona amb el grau de transparència i de
respecte a les regles de joc establertes.
 A més, aquestes parelles es mostren convençudes
de que a la llarga aquest model afavoreix la seva
continuïtat i estabilitat.
 Tot i això, aquest estudi no ha trobat diferències
significatives en el grau de satisfacció entre les
parelles del mateix sexe obertes i les estrictament
monògames.

5.  Carac terístiques d’una relació de parella
 Vincle afectiu (en exclusivitat)
 Sexualitat (exclusiva o no)
 Pactes consensuats entre la parella per a l’estabilitat.
 Pulsions del ser humà que incideixen en una relació de
parella
 Tendència natural a sentir-nos atrets per altres (atracció per la
novetat sexual)
 Tendència a l’exclusivitat o sentiment de possessió. A pensar que
la meva parella només és meva.
 Aquestes pulsions o necessitats són incompatibles en una
relació basada en la igualtat: satisfer-ne una implica entrar
en conflicte amb l’altra.
 La cultura ens marca el tipus de relació que hem de tenir.

6.  Aquestes pulsions o necessitats del ser humà
no incideixen de la mateixa manera en tots els
individus (diferències individuals).
 Tampoc s’experimenten igual en tot el procés
d’una relació.
EVOLUCIÓ D’UNA RELACIÓ DE PARELLA:
DE LA PASSIÓ A L’AFECTE
 Primer hi ha enamorament, però la passió de
l’enamorament s’apaga.
 Si l’amor madura es transforma en una relació
profunda d’afecte.

7.  El model de parella tancada s’ajusta plenament
a la necessitat d’exclusivitat, tan afectiva com
sexual, però desatén la necessitat de novetat
sexual.
Així, els membres de la parella tancada han de
lluitar contra l’impuls de novetat sexual.
Un sector d’aquest tipus de parella cau en
l’engany quan necessita satisfer aquesta
tendència.

8.  En canvi, el model de parella oberta assumeix la
necessitat de novetat sexual i parcialment la
d’exclusivitat: cumpleix l’exclusivitat afectiva, però
no la sexual (que -com hem dit- és incompatible
amb la pulsió de novetat sexual en una situació
d’igualtat).
Així, qui estar en parella oberta ha de lluitar contra
el sentiment d’exclusivitat sexual.
També ha de sopreposar-se a la influència de la
nostra cultura que postula el model tancat per a
les relacions de parella.

9.  La fidelitat és un concepte social.
 La nostra cultura ens ensenya que la fidelitat
és un element important perque les relacions
funcionin (queda palès en el ritus religiós i laic
de casament).
 Però hi ha cultures en que les relacions de
parella no exigeixen la fidelitat total dels seus
membres.
 De fet, l’adulteri i la infidelitat sempre han
existit. I no solament entre els humans, sinó
també en diverses espècies animals.

10.  Tot i que en la nostra cultura es podria
interpretar que sí, si parlem amb rigor no
existeix infidelitat en aquest model de parella.
 Per què? Perque en base a un pacte
consensuat entre els dos membres de la
parella, accedeixen a mantenir relacions
sexuals secundàries amb altres persones, no
existint engany.

11.  Una relació basada en la fidelitat no garantitza
que la parella funcioni.
 “En parelles de llarga durada és rar que no hi hagi
algun pensament, sentiment o acció cap a una tercera
persona” diu la sexòloga Larrazábal.
 Segons un estudi de Match.com, el 41% dels
espanyols confessa haver sigut infidel. A Espanya per
cada quatre nous matrimonis, tres es trenquen.

12.  Estar en parella oberta tampoc garantitza un
major èxit ni major longevitat de la relació.
 “La parella oberta va ser un model que va començar a
emergir els seixanta, en plena ebullició de l’amor
lliure, però no ha acabat de fraguar” diu Miren
Larrazábal.
 Sobre la manca de consolidació de la parella
oberta, Iborra, autora de Sexmentiras, apunta: “Hem
sigut educats per creure en un tipus de parella
determinat i tancat, i és difícil canviar”.

13.  “La clau perque una parella oberta duri és que es
negociïn bé els límits, tot i que sol ser difícil de mantenir en
el temps. Conflictes, gelosia i rivalitat són comuns” afirma
la sexòloga Larrazábal.

14.  Les necessitats o pulsions de “novetat sexual” i
“exclusivitat” que pot experimentar a l’hora el ser
humà són contradictòries: voler satisfer la “novetat
sexual” pot implicar a la vegada no admetre que la
satisfagui l’altre membre de la parella; la qual cosa
posa de manifest que les relacions amoroses
s’han de construir sobre un conflicte de base.
 Així doncs, no és d’estranyar que els models de
parella coneguts (tancat i obert) no acabin de
reeixir: per l’adulteri, la gelosia, la rivalitat.

15.  La sexòloga Larrazábal aposta per el living
apart together que consisteix en:
Cadascú a casa seva i amb la seva vida, però amb
una relació amb una altra persona.

16.  Una altra opció ens la dóna la teoria
evolucionista “Monogàmia en sèrie”, que diu:
 Per condicionants biològics i psicològics l’ésser humà
tendeix a la “monogàmia en sèrie”, però no a
l’exclusivitat sexual “per a tota la vida”.
 Estem preparats per relacions monògames, però de
duració limitada: després de tancar un vincle, més
endavant n’iniciaríem un altre.