Número 1 del butlletí del Comitè d'Empresa del CTTI

1. acttiva´t
Tardor 2013 I núm. 1
Butlletí informatiu del Comitè d’Empresa del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació
Neix una eina de comunicació
per compartir la informació, conèixer
altres experiències i reflexionar
sobre l’actualitat laboral
a_fons_reforma_pensions
en_persona_joan_carles_gallego
sector_públic_assemblea_delegats_CCOO

2. editorial
editorial
Quim Salgado
acttiva’t
President del Comitè d’Empresa del CTTI
4
Els problemes cada dia són més importants i els reptes de
tota mena són permanents. Per aquest motiu, per seguir
defensant els nostres drets, ens hem organitzat millor,
hem revisat la nostra filosofia i estratègia i ens hem proveït
d’eines que ens permetran assolir una major eficiència en
les nostres accions i reivindicacions.
En aquest sentit, em plau presentar-vos el primer número
del butlletí del Comitè d’Empresa, l’acttiva’t. Aquesta nova
eina neix amb la pretensió de ser l’altaveu de les nostres
reivindicacions, experiències i reflexions. Per tal que tots
puguem expressar el nostre punt de vista en moltes de les
seccions trobarem un hashtag.
L’acttiva’t no és el butlletí del Comitè d’Empresa, és el butlletí de tots. Per això resta obert a la participació de tothom
convidant-vos a què ens feu arribar les vostres propostes.
També us animo a compartir-lo amb el vostre entorn i així
puguem assolir el màxim de difusió possible.
Agraeixo a les persones que han confiat en aquesta iniciativa la feina feta i el suport rebut. A tots, moltes gràcies per
l’atenció que ens dedicareu.
I recordeu que qui no es mou no aconsegueix res, així que
acttiva’t!!!
#acttivat_quim
Comitè d’Empresa
Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació
de la Generalitat de Catalunya
Us apropem les principals
novetats del CTTI
6
A
ra fa ja uns mesos, coincidint amb les darreres externalitzacions, el CTTI tancava un període de forts canvis. Certament podria semblar que l’episodi més crític de la
història del CTTI havia passat. No obstant això, des del Comitè d’Empresa vàrem prendre consciència que era del tot
necessari seguir treballant. Continuen estant a l’ordre del
dia les reformes, les retallades, la corrupció política, els interessos dels poders econòmics i, perquè no dir-ho, el descrèdit dels sindicats que es fa des del poder de la patronal
i els mitjans de comunicació. Des de la nostra responsabilitat com a representants de tots els treballadors del CTTI
observem amb impotència aquesta realitat que ens afecta
directament en tots els àmbits de la nostra vida.
Edita
a prop
a fons
Valorem la reforma
de les pensions
8
3
Carrer de Salvador Espriu, 45-51
(Polígon Pedrosa)
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 40 00
comite.ctti@gencat.cat
Consell de Redacció
un seguit de visites
en persona
Entrevistem el
Mia Marquillas
MM
Joana Martín
JM
Roser Messa
RM
Ferran Parejo
FP
IR
Josep Vilalta
Us proposem tot
ME
Imma Ruíz
enllaços
RA
Marcel Escudé
9
JS
Raül Ávila
Traiem els colors
CR
Joaquim Salgado, president
on - off
10
2
JV
Coordinació, disseny i maquetació
secretari general de CCOO
Comissió de Comunicació
12
sector públic
Fotografia
CTTI
Participem a l’Assemblea
de Delegats de CCOO
Col·laboradors d’aquest número
Jordi Boldú
Gemma Domènech
Óscar Mateu
14 secció oberta
Donem veu als nostres
companys i amics
Segueix-nos:
18
reacttiva’t
Aprofitem
el temps lliure
L’opinió del Comitè d’Empresa del CTTI en aquest butlletí queda
reflectida exclusivament en la secció editorial i ens els textos
signats per les seves comissions. Els articles i les col·laboracions
només reflecteixen les opinions dels seus autors.

3. a prop
Què es respira
al CTTI?
#acttivat_externalitzacio
Tenim prou llum per
treballar?
L’elevada concentració de CO2 a l’edifici
de la seu central obliga a prendre mesures
per millorar la qualitat de l’aire.
CR
E
l passat mes de juliol es van fer un seguit de mesures per
valorar els nivells de concentració de CO2 a les nostres
oficines. El resultat de les proves va ser força negatiu, ja que indicava que ens trobem per sobre dels màxims recomanats per
la normativa vigent, el RITE 2007 (Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios).
Mentre la concentració màxima de CO2 recomanable és de 860
ppm, a l’interior de l’edifici els nivells oscil·len entre els 910 i els
1.700 ppm. Vist l’informe tècnic realitzat, no ens sembla estrany
que els punts amb major densitat de CO2 es corresponguin amb
la primera planta (zona Llobregat – Muntanya) ja que és la part
de l’edifici on hi ha més persones i, a més, la ventilació natural és
deficient per la manca de finestres.
Les conseqüències d’una exposició a nivells elevats de diòxid de
carboni poden comportar trastorns en la salut del treballador
com mal de cap, somnolència, mareig i problemes respiratoris.
A banda de l’aparició de problemes d’olor ambiental dins l’edifici
per falta de ventilació.
Què podem fer per reduir aquests nivells per sota dels 1000
ppm? Doncs revisar el sistema de renovació de l’aire i augmentar
l’aportació d’aire exterior, tal com es recomana a l’informe tècnic corresponent. Malauradament, no tenim constància que això
s’hagi realitzat ni que s’hagi informat al personal, encara que sabem que sí que es farà. Serà un primer pas per repetir les mesures
i comprovar si els nivells s’han normalitzat.
Tot i que el resultat d’aquesta primera prova ha estat tan negatiu,
des del Comitè d’Empresa estem satisfets de la realització de les
mesures, ja que han servit per descobrir un problema seriós que
tenim a l’edifici, que ens preocupa i del que en farem un seguiment exhaustiu fins la seva solució definitiva.
Un informe del Servei de Prevenció
desvetlla deficiències d’il·luminació en molts
llocs de treball de les oficines de Pedrosa.
D
oncs resulta que no. I, per adonar-se’n, no cal fer gaire cosa.
Només fer un volt per l’interior de l’edifici de Pedrosa i fixarnos en la nostra pròpia taula i la dels companys/es. Tot i així, s’han
fet mesures d’il·luminació a cada lloc de treball de la primera
planta, banda Llobregat. Els resultats també han estat força negatius perquè s’ha descobert que al CTTI, a la majoria de taules, s’hi
treballa amb una il·luminació deficient, per sota dels 500 lux, que
és el nivell mínim indicat per la normativa. Fins i tot hi ha zones
concretes on el nivell registrat ha estat de 150 lux.
La solució a aquest problema passa per fer una millor distribució
de les lluminàries que permeti arribar a nivells de 500 lux a tots
els llocs de treball. Per aconseguir-ho, és necessari que el Comitè
de Direcció aprovi el pressupost corresponent.
Tot i que l’informe és específic per una zona del primer pis, també
s’ha detectat una il·luminació deficient a determinats llocs de
treball de la segona planta. Però, en aquest cas, la solució que es
proposa és la instal·lació de llums auxiliars de sobretaula.
A hores d’ara, no sabem si el Comitè de Direcció ha rebut el pressupost ni si l’ha aprovat. Tampoc sabem si s’ha fet cap comanda
de llums de sobretaula, tot i que els membres del Comitè de Seguretat i Salut treballem conjuntament per solucionar aquest altre problema amb el qual ens hem trobat.
De moment, seguim mig a les fosques però esperem que aviat us
puguem donar millors notícies. ’t
L’externalització del CTTI
A
mb la pretensió de reduir la despesa
a l’Administració Pública, si més no
d’aquelles Administracions políticament
dirigides per Governs de caire liberal, un
procediment molt utilitzat és la privatització dels serveis públics. Aquest és un
vell mètode heretat de les multinacionals
que consisteix, fonamentalment, a traspassar actius del capítol 1 amb el pretext
de la cessió de l’execució del servei, als
proveïdors més habituals.
El fet nuclear, però, és la privatització dels
serveis públics, privatització que acostuma a ser molt celebrada pels responsables
econòmics que veuen com el recorrent de
les partides destinades a les despeses del
personal es redueix sensiblement.
La gràcia, si és que en té alguna, és que es
pot acabar pagant el mateix (i sovint molt
més), però en capítol de despesa corrent, la
recurrència del qual pot ser extraordinàriament més elàstica. Per entendre’ns, el personal cobra d’acord amb un calendari fix,
mentre que el proveïdor cobra quan pot
cobrar i, qui dies passa, anys empeny.
Evidentment, les coses no són tan senzilles, però, en tot cas, aquest és l’esquema.
Hi ha, però, motius que van més enllà de la
pretesa eficiència en la gestió. Finalment,
privatitzar els serveis públics és pensar
en l’Administració des d’una òptica específica i d’acord amb un model concret de
societat que prima la iniciativa privada
pel damunt de la pública o, dit d’una altra manera, que s’estima més aprimar les
estructures d’Estat en lloc de mantenir-les.
Els que pensen així estan perfectament
convençuts que, allò que faci falta, el mercat ho proveirà. Això sí, sempre pagant,
que deia aquell.
En el cas del CTTI, el procés de privatització
de serveis té, com gairebé tot en aquesta
vida, llums i ombres. Les llums són, encara
ara, més un desideràtum que una realitat i
haurem d’esperar en què acaba un procés
ambiciós i innovador que planteja, naturalment, moltes incògnites.
Sens dubtar de les virtuts del nou Model
TIC, la pregunta que ens podem fer és si
tots els agents que hi intervenen estaran
a l’altura de l’esforç que requereix la seva
implantació. Estem convençuts que pels
professionals del CTTI no serà un obstacle, malgrat que sigui un problema. Que
no estalviem esforços, idees, creativitat i
intel·ligència per arribar a on calgui. És el
que hem fet sempre, és, finalment, el que
sabem fer. El gran dubte, doncs, prové
dels àmbits externalitzats i del model de
relació entre l’Administració i aquests àmbits i dels problemes que ens pot causar.
No cal ser gaire espavilat ni tampoc un
paladí de la cosa pública per saber que
una cosa són els contractes i l’altra la seva
execució o -el que és el mateix- una cosa
són els desitjos i la bona voluntat, i una de
molt diferent és la realitat. El paper, al seu
temps, ja ho sabem, ho aguanta gairebé
tot. Ho veiem cada dia a la Generalitat o
en els ajuntaments. La vaga de la recollida
de brossa de Madrid n’és el darrer exemple. La dita tradicional és clara i perfectament aplicable en aquests casos: qui té el
cul llogat, no s’asseu quan vol.
Més enllà del que pot suposar de renúncia a part de la capacitat estratègica d’una
Administració que pretén crear estructures
d’Estat - tema sobre el qual podríem discutir- és una evidència que la privatització
del CTTI ha estalviat acomiadaments, si
més no a curt termini. No és el cas d’altres
empreses públiques que ni s’han privatitzat, ni han acomiadat gaire gent o ningú
(algun dia n’haurem de parlar d’això...).
Però és igualment cert que l’objectiu d’una
externalització no ha de ser, en cap cas, el
d’acomplir un percentatge de reducció de
plantilla com sembla ser el cas. I diem que
4
sembla perquè, si bé el procés ha estat
transparent o, com a mínim, d’acord amb
les disposicions legals, no ho ha estat tant
la seva preparació ni les maniobres internes que ha provocat. El vestit del nou
model TIC no pot amagar amb les seves
virtuts les deficiències estructurals d’una
privatització que s’ha executat d’acord
amb l’acompliment d’un percentatge necessari de baixes fixat pel Govern- i que
només el CTTI ha complert- i que ha generat baixes i moviments en certs moments
difícilment comprensibles i, en molts casos, poc justificats.
El plantejament de tot plegat, amb el
nombre de baixes com horitzó immediat,
ha implicat, en primer lloc, disfuncions organitzatives que, a poc a poc, de ben segur que s’aniran solucionant, i també ha
posat un seguit de companys i companyes
en situacions molt dispars en funció d’allà
a on han anat a parar.
Igualment resta com un misteri insondable
qui va decidir traspassar a uns i deixar els
altres, un cop descartada pels fets la motivació de les funcions de cadascun. La llista
d’externalitzats, d’acord amb les nostres
dades, ha sorgit per generació espontània,
producte de forces ocultes que actuen
en dimensions encara desconegudes per
nosaltres en les que, probablement, es
confongui una privatització amb una operació de neteja. Però el que és tremendament inquietant, fins i tot terrorífic, és que
el resultat immediat de la privatització,
l’objectiu de la qual era ajustar la plantilla
al percentatge -o al nou Model, com es
vulgui dir- acabi desajustant l’ajustament
i provoqui altes, i no poques, i no de poca
remuneració, a la nostra plantilla. Aquesta, i no una altra és l’evidència més clara
que el procés de privatització (parcial, perquè ningú no es molesti) del CTTI podria
haver estat molt millor, no només pels que
han marxat, sinó també pels que s’han
quedat. ’t
5
ME

4. a fons
La reforma
de les pensions
7
És una reforma que arriba imposada
i sense diàleg. S’inspira en un informe
d’un grup d’experts propers al PP.
S
El segon punt d’ajust és el Factor de Sostenibilitat: instrument au-
En defensa del sistema públic de pensions
tomàtic que vincularà l’import inicial de les jubilacions a l’evolució
de l’esperança de vida. Això serà d’aplicació a les jubilacions que
causin efecte a partir de l’1 de gener de 2019. Es calcula aquest
eguint la tònica habitual, tal com ha passat amb la reforma
laboral, les pensions tampoc s’han pogut deslliurar de la
Un grup d’experts format per economistes i juristes han elaborat un informe
que té per objecte rebatre l’estudi de la Comissió d’experts designada pel govern del PP
i sobre la que es fonamenta la nova reforma de les pensions.
factor tenint en compte l’esperança de vida dels últims 5 anys, per
això es comença a calcular aquest any 2014 i es posa en marxa al
deriva neoliberal que en els últims temps ens afecta. El Govern
2019.
d’Espanya, amb majoria absoluta del PP, té prevista una reforma
marca de la casa, imposada i sense diàleg.
L’aplicació d’aquests dos factors seran la causa d’una disminució
de l’import de les pensions, perquè l’efecte sempre és negatiu.
A
quest document és una rèplica seriosa i raonada a la teoria estesa pel Govern del PP per convèncer a la població que
la despesa de la Seguretat Social constitueix un malbaratament dels recursos econòmics de la Tresoreria General
de la Seguretat Social, fent servir la situació econòmica actual com a coartada per amagar les veritables carències del
Aquesta reforma destaca per dos punts d’ajust, el primer és
Això ens porta a una disminució del poder adquisitiu de les per-
l’Índex de Revalortizació: es tracta d’un càlcul que contempla
sones pensionistes, les actuals, però sobretot, per a les genera-
els ingressos i despeses del sistema i el nombre de pensions, es-
cions futures. Alhora, és el primer cop que es fa a Europa. Altres
tablint uns límits màxims i uns de mínims per a l’actualització de
estats on s’han fet reformes similars, se n’ha aplicat un o l’altre,
L’informe aborda el tema de la sostenibilitat del sistema públic de pensions no com un problema econòmic sinó com
les pensions. Els llindars se situen en el 0,25% i el sostre de l´IPC
però mai tots dos alhora, fins ara.
un problema merament polític, ocasionat per una distribució de la renda ineficient i no per una insuficiència de mitjans
sistema: polítiques d’ocupació, manca d’ingressos i un sistema fiscal desigual.
econòmics.
(la previsió, mai la realitat) +0,25%. Aquest índex barreja dades
reals amb dades extretes d’hipòtesis. L’aplicació és immediata, a
El Govern ha redactat la reforma inspirant-se exclusivament en
partir d’aquest any, que s’aplica el +0,25% (recollit en els pres-
un informe d’un grup d’experts. que mantenen estrets lligams
Aquest problema ha estat agreujat per una ofensiva internacional promoguda per entitats financeres, entre les que
supostos de 2014).
amb fundacions i organismes de l’entorn del PP. D’altres vegades,
destaca el Banc Mundial i la matèixa Unió Europea, que intenten justificar amb argumentacions tècniques la inviabilitat
aquests tipus d’experts han errat en les seves prediccions, per
del sistema públic de pensions i amb les que es pretenen afavorir els fons privats de pensions.
#acttivat_pensions
JV
6
exemple: al 1993 el BBVA va realitzar un informe alertant que a
l’any 2000 el sistema de pensions estaria en fallida, doncs l’any
L’actual vulnerabilitat del finançament del sistema públic de pensions té el seu origen en la signatura del Pacte de
2000 no només teníem un sistema de pensions amb salut, sinó
Toledo, on es va passar d’un finançament de les pensions basant-se en aportacions pressupostàries de l’Estat a la Tresore-
que va tenir un superàvit del 0,4 %.
ria de la Seguretat Social a un model on es van diferenciar les fonts de finançament, entre:
L’anterior reforma, pactada amb els sindicats majoritaris a l’any
- Prestacions no contributives on el responsable és l’Estat amb la recaptació d’impostos.
2011, ja va incloure un conjunt de reformes que endurien l’accés
a les pensions, allargant l’edat mínima i el nombre d’anys nec-
- Prestacions contributives on el responsable és la Tresoreria de la Seguretat Social amb les cotitzacions socials.
essaris de cotització. Segons els seus promotors, es va projectar
amb l’objectiu de superar situacions de crisi com aquesta, ja que
Transformant el sistema públic de pensions en un sistema tancat que ha d’autofinançar-se al marge dels pressupostos
es preveia un pla de desplegament i d’autocorrecció, però aquest
de l’Estat. Aquest fet és contrari a la definició d’Estat social que es fa a la Constitució on s’estableix que tots els recursos
acord no s’ha pogut ni desenvolupar.
de l’Estat haurien de fer front a totes les despeses de l’Estat incloses les pensions.
A hores d’ara es desconeix quina serà la reacció dels sindicats,
Assegurar pensions públiques que permetin mantenir un nivell de vida digne és una qüestió de màxima importància
partits polítics, associacions de pensionistes i de la població en
social i política, a més de ser un dret fonamental reconegut a la Constitució (art. 50), i el seu finançament no hauria de
general, però davant de la manca de diàleg i les formes d’imposar
ser un problema si s’apliqués el principi de progressivitat establert a l’article 31 de la Constitució, on les grans fortunes
aquestes contrareformes, el rebuig és total. Com en altres àmbits,
del país i les grans empreses realitzessin les aportacions econòmiques que li corresponen i que en aquests moments
només amb una resposta unida dels treballadors i treballadores
eludeixen.
serà possible aturar-ho, però aquest govern ja ha demostrat diverses vegades la seva indiferència per les demandes populars,
segueixen les directrius imposades des d’Europa i pels poders
econòmics que els envolten. ’t
Podeu consultar el text íntegre del document i la relació detallada dels 24 experts que han participat en la seva elaboració a l’enllaç següent:
http://documentopensiones.org/
IR

5. Per la seva bona feina en les tasques d’extinció de l’incendi tot i la disminució d’efectius
amb què es troben, tant de personal com de
material.
Ç
O
Vés al vídeo
Laboro és un bloc sobre actualitat en legislació laboral
i assessorament per a treballadors. S’analitzen les noves
lleis, sentències, les pràctiques abusives empresarials,
etc. Al tancament d’aquest butlletí ja havien publicat 294
articles.
Per ensenyar la sandàlia a Rodrigo Rato al Parlament. L’expresident de Bankia es negava a contestar i Fernàndez conclou amb un: “nos vemos
EL BLOC
en el infierno. Su infierno es nuestra esperanza.
DE
(...) Hasta pronto, gángster. Fuera la mafia”
L’EMBUT
POLÍTICA
Fotografia cc: Roberto García Fadón
MENOR
Servei de neteja de Madrid
OHL, FCC. Sacyr i Ferrovial
CA LA
DONA
Una felicitació i reconeixement als treballadors
La Plataforma Crida és una organització unitària en defensa
de l'educació pública de qualitat, laica i en català de les
Balears, formada per pares, mares, docents, alumnat,
entitats i ciutadania en general. Expliquen el perquè de
la vaga i el perquè de la tornada a l’activitat, però com no
abandonen la lluita.
zacions no serveixen per a res?
Una única condemna, al capità del vaixell,
per desobeir a les autoritats espanyoles i la
resta de culpables absolts és motiu de sobra
per guanyar-se un gran off.
José Ignacio Wert
Ministre d’Educació
Un superoff per dinamitar la immersió lingüística
a l’escola catalana, pels conflictes que està generant aquest senyor i per la prepotència amb la
qual els encara (Lomce, model trilingüe a les Illes
Balears, beques, Erasmus...).
25 de novembre –Dia Internacional de la No Violència
Contra les Dones i les Nenes. Trobareu en aquest enllaç les
activitats i manifest de “Ca la Dona” per a aquesta jornada.
Ca la Dona és un punt de trobada de diversos col·lectius
de dones per a reflexionar i compartir experiències.
Departament d’Interior
Generalitat de Catalunya
Off prudent per al Departament d’Interior per donar tard i malament les explicacions oportunes
Madrid per la seva valentia en mantenir una vaga
amb els acomiadaments. Qui diu que les mobilit-
Juan Luis Pía
Magistrat del cas “Prestige”
Bloc d’anàlisi política, des d’un punt de vista crític i
despreocupat. L’autor, Sergio ciclismo, el presenta com
un espai personal sobre qüestions sociopolítiques i que les
seves opinions gairebé mai coincideixen amb les de cap
partit ni cap mitjà de comunicació.
de les concessionàries de la neteja i jardineria de
indefinida fins que l’Ajuntament es fes enrere
9
La UGT és una organització sindical compromesa amb els
drets de tots els treballadors i treballadores de Catalunya.
Un sindicat reivindicatiu, autònom i plural que lluita pel
benestar social en coherència amb els valors democràtics,
pilars del seu model d’acció.
LABORO
www.tv3.cat/3alacarta
UGT
David Fernández
CUP
CCOO
CCOO és una organització sindical formada per homes
i dones que s’afiliem de forma voluntària i solidària per
defensar els seus interessos (generals i específics) com a
conjunt dels treballadors i treballadores i per aconseguir
una societat més justa, democràtica i participativa.
8
PANRICO
EN LLUITA
Fotografia cc: flexarorion
Bombers i voluntaris
Incendi de l’Empordà
A
S
Fotografia cc: Diego Crespo - La Moncloa
Imatge: www.gencat.cat/PIV
E
N LL
El passat dia 13 d’octubre els treballadors de Panrico de
la planta de Sta. Perpètua iniciaren les mobilitzacions
amb una vaga indefinida, a conseqüència de l’intent
d’aplicació d’un ERO del 73% de tota la plantilla i una
rebaixa salarial del 30%. Acttivem-nos i donem-los suport
a la seva pàgina de Facebook.
Aquesta secció ha estat elaborada gràcies a la participació dels empleats del CTTI que heu respost a la nostra crida on demanàvem la vostra col·laboració.
Ara, desvetllat el misteri del perquè ho volíem, us animem a què ens envieu noves propostes d’on-off i d’enllaços a l’adreça comite.ctti@gencat.cat pel següent número de l’acctiva’t
sobre el cas de l’empresari del barri del raval de
Barcelona mort després de la detenció per part
d’un grup de mossos.
Imatge: www.gencat.cat/PIV
on - off

6. en persona
Joan Carles Gallego
Va ser escollit secretari general de CCOO a Catalunya l’any 2008.
Secretari general de CCOO
Aleshores era el principi d’una crisi que, amb el temps, s’ha
Un moment en què, tot i que ja estàvem en crisi, la gravetat de la
10
situació no era la que és ara.
anat accentuant i que ha servit d’excusa per fer unes polítiques
11
neoliberals que pretenen desmuntar el model social de drets
i garanties, a més de trencar determinades lògiques que es
produeixen al mercat de treball i els equilibris de les relacions
laborals. Aquestes polítiques han estat orientades a baixar costos
RM
laborals i s’ha fet facilitant l’acomiadament, augmentant el poder
de l’empresari amb la desvinculació dels convenis i afeblint el
FP
poder sindical com a defensor dels drets dels treballadors. Una
perfil
altra qüestió ha estat la intenció de desmuntar el model social de
provisió de béns i serveis públics que garanteixen els drets de la
ciutadania. Així, els drets es podran proveir com una mercaderia
i fer-ne negoci privat. Aquest és el cas de l’educació, la salut,
l’atenció a la dependència, les pensions...
“
Avui ser treballador
ja no és garantia
d’estar exempt de
caure en la pobresa
”
L’any 2008 Joan Carles Gallego i Herrera va ser escollit secretari general de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), durant el IX Congrés de l’organització.
I els que tenim feina també ho notem.
hi va haver un acord de pensions i fa només nou mesos que és
vigent. Caldria que la reforma que ara és vigent tingués el seu
desenvolupament fins l’any 2027, que és la data fins quan es va
plantejar i, arribat el moment , avaluar quin ha estat el seu funcio-
Avui ser treballador ja no és garantia d’estar exempt de caure
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials
en la pobresa. La reforma laboral ha permès que els empresaris
per la UB, fa més de 30 anys que és afiliat al sindicat i,
El Govern s’escuda en que hi ha dèficit en el sistema públic de
no apliquin els convenis i, per tant, tampoc apliquin les pujades
des d’aleshores, ha estat secretari general de la con-
pensions però també sap que aquest dèficit avui està derivat de
salarials pactades. Estan permetent el bloqueig de moltes nego-
federació d’ensenyament, secretari d’economia i for-
la situació del mercat de treball. Hi ha menys gent treballant i les
mació per l’ocupació, a més de responsable de l’àrea
cotitzacions baixen perquè els sous són més baixos. Per tant, la
ciacions col·lectives. Molts nous treballadors ingressen al mercat laboral amb sous molt baixos. De fet, el treballador és qui
s’emporta la pitjor part del cost de la crisi. Ho estem pagant amb
un empitjorament de les condicions laborals amb salaris més
baixos, jornades superiors i acomiadaments.
“
...les mobilitzacions massives tard o
d’hora acaben donant bons resultats
socioeconòmica. A banda, és catedràtic de l’Institut
d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional
La Pineda de Badalona.
nament. Per això, tornar a reformar ara les pensions no té sentit.
solució als problemes del sistema de pensions no és el pagament
als pensionistes sinó garantir-hi majors ingressos.
“
Tornar a reformar ara
les pensions no té sentit
”
”
Què passa quan et presentes a una Mesa de Negociació amb
acció reivindicativa. L’hem d’utilitzar amb intel·ligència per afeblir
govern comunica decisions preses però no negocia amb els re-
sap que, avui, el sistema públic de pensions està suportant deter-
l’altra part i millorar la nostra posició de força per, en una negoci-
presentants dels treballadors. No hi ha resposta de l’altra part. De
minades despeses que no es correspondrien amb al sistema con-
ació, aconseguir millores. Per tant, caldrà valorar en cada moment
vegades, fins i tot la nostra capacitat de lluita i de pressió perd
tributiu sinó que són qüestions de protecció social. Per exemple,
l’oportunitat de la vaga i, possiblement, acabi sent l’últim recurs
tota perspectiva. Hem de ser conscients de quina és la realitat.
les derivades de la mort i l’orfandat. Són elements de protecció
després d’haver exhaurit altres mesures. D’altra banda, cal tenir
No per acomodar-nos ni resignar-nos sinó per intentar donar-li
social que cal garantir des dels pressupostos de l’Estat. No des de
en compte que el sector públic té un component de servei a la
la volta. Per tant, hem d’aconseguir que els treballadors enten-
la contribució dels treballadors.
ciutadania i, fer vaga en aquest àmbit, requereix un ampli suport
guin el que està passant i s’adonin de l’actitud antidemocràtica
social. Hem de tenir al ciutadà de la nostra part i no ens podem
del Govern.
Fer vaga és una mesura de protesta necessària i eficaç?
l’Administració i aquesta t’imposa les seves mesures sense cap
mena de negociació?
Per aconseguir-ho, cal actuar sobre l’activitat econòmica perquè
El problema és que tenim uns governs cada cop més autoritaris
es creï ocupació i, també, actuar sobre la qualitat de l’ocupació
que neguen el dret a la negociació col·lectiva. I, en el cas de la
que es crea, evitant salaris de misèria que comporten cotitzacions
És un instrument més dels treballadors a l’hora d’exercir la nostra
Funció Pública, és un dels elements més paradigmàtics. Aquí el
de misèria. Aquest és el problema principal. Però el govern també
allunyar de la ciutadania a la que servim des de la nostra feina. Un
Per acabar, ens agradaria que ens aconsellés sobre què hem de
fer... Comprar La Grossa de Nadal o “El Gordo”?
altre plantejament és quan parlem de vaga general. La història
No hauríem de confiar el nostre futur personal, social i laboral a la
ens ha demostrat que les mobilitzacions massives tard o d’hora
D’entrada, que comporta una pèrdua de poder adquisitiu avui i
loteria. Des d’un punt de vista ètic i moral, no em sembla bé que
acaben donant bons resultats. No s’explicaria la jornada de vuit
en el futur ja que, en realitat, és com si fossin dues reformes. Can-
es llenci un missatge com aquest. Que quan no hi ha ingressos el
hores, els increments retributius dels últims anys ni la provisió
via la manera de regularitzar la pensió anual i abandona el què es
país necessita una loteria. A més, alhora també et donen a enten-
de drets socials sense les mobilitzacions de treballadors i treba-
#acttivat_gallego
I què me’n diu de la reforma de les pensions?
feia fins ara, que era mantenir el poder adquisitiu del pensionista
dre que, si ets pobre, la loteria et solucionarà la vida. No podem
lladores al llarg del temps.
any rere any. És una reforma innecessària perquè fa dos anys ja
confiar en això sinó en els drets laborals i socials. ’t

7. sector públic
Dos no negocien
si un no vol
La paga
extraordinària
de Nadal de 2012
Quan l’Administració i els sindicats seuen a “negociar”.
12
13
El passat 30 d’octubre vaig assistir a una Assemblea de delegats de CCOO de tot el
El TSJC dóna la raó al personal laboral
de la Generalitat i el Govern haurà
de complir la seva paraula.
sector públic de la Generalitat de Catalunya. Allà ens van explicar com són les reunions de la Mesa General de Negociacions (MGN) i que es pot resumir amb la frase
següent: “Dos no negocien si un no vol”.
Per si algú no sap què és aquesta Mesa, us puc dir que és aquella en la qual nosal-
El RD Llei del Govern Estatal que ens deixava sense la paga extraordinària de Nadal de
tres, com empresa publica, no hi estem representats però que totes les retallades que
2012 entrava en vigor el 15 de juliol del mateix any. Tot i així, malgrat que la Constitució
surten d’ella ens són d’aplicació directa mentre que tots els “beneficis” els hem de
Espanyola protegeix els drets de la persona establint la irretroactivitat de les normes san-
negociar a banda.
cionadores i restrictives de drets, l’eliminació de la paga va ser absoluta. Fins i tot se’ns va
negar el nostre dret a percebre la part proporcional des del moment que es comença a
Dit això, entrem en matèria sobre l’última de les reunions del mes d’octubre on, des
generar el dret a la paga (1 de juliol) fins a l’entrada en vigor de la norma (15 de juliol). Per
de la Generalitat, amb “bons gestos” ens han tornat a retallar la paga de 2014 do-
això, alguns de nosaltres vam realitzar una reclamació prèvia a la direcció del CTTI, rebent
nant-nos l’esperança d’una remota possibilitat de recuperar-la en cas que es torni a
com a resposta el no esperat.
instaurar l’impost sobre la banca. En aquesta darrera reunió també s’ha informat als
sindicats que s’ha allargat la retallada del 15% de la jornada/sou dels interins i que no
recuperarem cap de les mesures socials que ja tenim retallades.
Tornant al títol que encapçala aquest article, els sindicats s’han trobat amb una actitud de no col·laboració total per part de l’Administració. En aquest sentit, podríem dir
que la Mesa de negociació s’ha transformat en una Mesa simplement informativa on,
l’Administració, es limita a lliurar notes informatives amb propostes no negociables,
molts cops inintel·ligibles i que es limiten a dir que hem d’estar units, que som uns
privilegiats per tenir feina i, sobretot, que TOTA LA CULPA ÉS DE MADRID!!!
#acttivat_mgn
JS
Evidentment, l’aplicació del RD Llei ha estat incorrecta i un munt de sentències ho avalen.
La primera, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (de gener de 2013) reconeixia, al
personal laboral de la Comunidad de Madrid, la devolució de la part de la paga generada
entre l’1 i el 14 de juliol. Després, un jutjat de Mataró feia el mateix amb la demanda contra
Aigües de Mataró i, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentenciava a favor del personal d’administració i serveis de les universitats públiques catalanes.
D’altra banda, l’Audiència Nacional ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat davant el
Tribunal Constitucional, que encara està pendent de sentència.
Ara acabem de saber que el TSJC ha dictat Sentència sobre la denúncia dels sindicats pel
Des dels sindicats s’ha donat resposta en el sentit que la paga de 2014 no ha d’estar
què fa al personal laboral de la Generalitat i, com era d’esperar, a favor dels demandants.
condicionada a tercers, ja que “NOSALTRES NO SOM MONEDA DE CANVI”. Si la volen
condicionar, que ho facin a alguna cosa que depengui de la mateixa Generalitat, com
A partir d’aquí se’ns plantegen dos camins a seguir. Un, no fer res i confiar que el Govern de
la recuperació de l’impost de successions per a grans fortunes, eliminar les dietes per
la Generalitat compleixi la seva promesa d’aplicar la Sentència del TSJC per defecte, com
assistir a òrgans col·legiats, eliminar la jornada de dedicació especial de 40 hores o
es va comprometre davant els representants sindicals durant la Mesa General de Negocia-
rebaixar les subvencions a determinats mitjans de comunicacions o institucions.
ció del passat 14 d’octubre. L’altra opció és ser proactius i plantejar un conflicte col·lectiu
abans que sigui massa tard. És a dir, abans que acabi desembre. Això comporta la contrac-
Des de la Generalitat s’ha deixat caure la frase de “no perdre poder adquisitiu l’any
tació d’un advocat i haver de pagar els honoraris corresponents que, pel cap baix, seran
2014”. Frase que podem qualificar de presa de pèl. Ara no ens remuntarem a analitzar
d’uns 1500 €.
la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors de l’Administració des de 2010 i que
és al voltant d’un 30%. Només ens preocuparem de 2014. Per l’any vinent, ens roben
una nova paga extra que ve a ser, més o menys, equivalent a un 7 % del sou i, segons
Així doncs, ara és l’hora d’escollir i no val a badar. Confiem en la paraula del Govern de la
Generalitat o plantegem un conflicte col·lectiu? ’t
paraules d’ells mateixos, serà “si es consolida la recuperació econòmica” ens donaran
l’IPC. Ja em direu qui determinarà aquesta consolidació que, en el millor de les circumstancies, suposarà recuperar entre un 0,3 i un 0,5 % del sou. En Euros significa
que, de cada 7 amb 20 cèntims que ens pispen, ens retornarien entre 30 i 50 cèntims.
Un autèntic ROBATORI!!!
No vull allargar-me més. Només us puc dir que continuarem negociant... Upsssss! Vull
dir, informant. ’t
#acttivat_nadal2012
RM

8. secció oberta
El dia després...
Jordi Boldú, ex-CTTI i amic
J
De què parlem?
Gemma Domènech, Unitat de Telecomunicacions del CTTI
Si, a més, tens néts, ja cal que et calcis! Seràs perseguit fins al
Per començar: benvingut acttiva’t! I gràcies per donar-me
gaubança, entusiasme, exaltació, gaudi, etc. Com es nota que
catre amb tota mena d’encàrrecs, usuals i insòlits! Amb l’excusa
l’oportunitat de participar en aquest espai de comunicació. Pre-
els romans no estaven pendents de cobrar la pensió per arribar
de com que tens tot el temps del món... t’ajudem a distreure’t
cisament d’això va la meva reflexió que vull compartir amb vo-
a fi de mes!
(quina barra!) et cauen tots els oficis que es fan i es desfan: reca-
saltres. Va de missatges, d’emissors, de receptors ... Va de co-
der, cangur, proveïdor, ”xispa”, gestor administratiu, narrador de
municació. No en sóc una experta. Sí que és del meu interès i en
Entre això i en Sabina que es fica amb nosaltres per descriure la
contes, investigador de mercat (on trobaríem una botiga que...)
sóc crítica amb allò que m’importa. Llegiu aquesta reflexió tenint
seva tristor (así estoy yo sin ti, como el domingo del jubilado) hi
and so on. A més, el papamòbil no para: papa amunt, papa avall;
en compte això: que en parlo com a personeta que viu en de-
ha tot un món: voluntaris, iaioflautas, etc. Àdhuc maratonistes!
i et converteixes en jaques: - Ja que ... podries aprofitar per ... Ja
terminats espais de comunicació i que no resta indiferent al que
que per aquí, Ja que per allà. Doncs, això, en jaques. Temps era
ens expliquen i com ens ho expliquen. I que necessita d’una bona
Fugiu dels clixés! Però prepareu-vos amb temps. Hi ha vida més
temps, en jaques era una persona a la qual els vestits li venien tres
Comunicació, per ser-ne un bon emissor, quan en sóc.
enllà del treball. Un munt de possibilitats se’ns ofereix ja ara. No
canes grans. Com canvia el llenguatge, oi? Fixeu-vos: veinteañe-
cal esperar a la jubilació per gaudir-ne. Però llavors serà gairebé
ros i treintañeros; però cuarentones... setentones; i el súmmum,
Voldria compartir amb vosaltres la meva valoració de la Comuni-
imprescindible aprofitar-les per mantenir una bona qualitat de
octogenaris i altres. Com que cal ser políticament correcte al meu
cació en 3 entorns determinats. Tres espais de comunicació que
vida perquè no tot s’acaba amb el vil metall (encara que és nota,
veí -octogenari- cada vegada que el veuen li diuen: senyor Joan,
fan referència a grups de persones que m’importen, i dels quals
eh! Ja teniu un pla de pensions privat?).
vostè cada dia més jove, eh! A mesura que va augmentant l’edat,
en formo part: el Barça, Catalunya i, perquè no, també el CTTI.
el fan més jove... En canvi, al seu fill cuarentón, que està a l’atur, li
Molts ja enteneu per on vaig ... Els que em coneixeu, inclús abans
diuen que és massa gran per treballar. Paradoxes de la vida.
de començar a llegir. A tots: espero que encara sigueu aquí, amb
Cal tenir esperit positiu. La mentalitat oberta - no és/no ha de ser
#acttivat_parlem
ubilació: Paraula màgica! Del llatí iubilatio, alegria viva,
14
la curiositat de com ho explicaré.
- exclusiva del jovent. A mesura que van caient els tacs del calendari cal transformar els anys de vida que anem complint per do-
Bé, després d’aquestes disquisicions filisòfico-humorístiques,
nar vida als anys. Altrament, ens passaria com en aquell conegut
permeteu-me una petita dosi de moralina -privilegi de l’edat- i
El Barça: podria millorar, una política de comunicació amb moltes
petita que em van ensenyar que quan d’identitats parlem, només
acudit entre dos jubilats que comenten com omplen el temps: al
que us recomani que aprofiteu cada circumstància per viure amb
errades, només un encert. L’encert: la segona equipació. Èxit
podem fer que respectar-les. Si no parlem d’identitats, de què
matí, la bossa(borsa) i el banc i a la tarda, la investigació: la bossa
plenitud el present i preparar el dia després també emocional-
de vendes i missatge clar, sense necessitat de comunicar. Les
parlem? Parlem de Catalunya i la seva organització adminis-
per anar a comprar, el banc per a seure i la investigació per esbri-
ment. Cada dia és irrepetible. Encara hi sou a temps. Com deia
errades: malauradament masses exemples. Els cascs, ara no, ara
trativa; de si hauria de ser o no un Estat – el concepte jurídic
nar on diables hauré deixat les ulleres...
en Rabindranath Tagore: avui és el primer dia de la resta de la
sí, però algun dia en tornarem a parlar. Els nens, ara no, ara sí,
d’Estat són: territori, població i sobirania-. Sí, parlem o hauríem
teva vida. El món necessita braços i cors solidaris. No espereu a
però encara no hem entès com. En Valdés, ara sí que no, però
de parlar de conceptes jurídics. I per què parlem d’això? Alguns
jubilar-vos per ajudar a aquells a qui la vida ha tractat pitjor que
no sabem perquè. La grada d’animació, ara ... no en sabem res ...
ens diuen, ara No toca. Jo crec que Sí toca. Toca fer-nos preguntes,
a vosaltres.
Crec que tots estarem d’acord en què hi ha marge de millora. No
nosaltres: la població de Catalunya. Perquè com us deia, en
obstant, en aquest cas, el missatge no depèn de nosaltres, no en
aquest cas no hem ni podem delegar el missatge. L’emissor som
Companys, ha estat un plaer escriure aquestes ratlles per a vo-
som emissors; hem delegat la responsabilitat en els gestors de la
nosaltres. I fer-nos preguntes com: Volem continuar en la situ-
saltres. Confio que us divertiu llegint-lo tant com jo m’he divertit
escrivint-lo. ’t
institució. No entraré en temes Pep i Sandro, perquè la subjectivi-
ació actual? –no crec que calgui descriure-la ... És un No. El nostre
tat aquí em faria cometre, en aquest cas jo, masses errades en el
Estat, l’Espanyol, mostra voluntat de canvi i respecte a la nostra
meu missatge.
situació? –crec que el seu missatge és clar ... És un No. Quina opció ens queda? Que sigui Catalunya com a Estat qui ens permeti
Catalunya: progressa favorablement, amb una prova important
canviar la situació actual. La Comunicació a Catalunya progressa
d’avaluació en les nostres agendes on demostrar que aquest cop
favorablement però en el moment de la prova on demostrar que
Sí hem entès de què parlem avui quan parlem de Catalunya i quan
això és així, no hem d’oblidar de què parlem i qui parlem, quan
parlem els catalans. Aquí no hi ha delegació possible. L’emissor
d’un Sí o un No es tracta.
som nosaltres. Per aquest motiu, pel que fa de què parlem a Catalunya, no voldria que els matisos em portessin a cometre errades
Aquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure...
des, ens proposa coses a fer i ens demana que ens activem) ...
Sí, d’entendre de què parlem i que som nosaltres els que par-
#acttivat_jaques
El CTTI: millora en un aspecte determinat (ens convoca a troba-
en el què us vull dir. Us vull parlar de l’oportunitat, aquest cop
Però, ja no em queda espai en aquest article per dir-vos de què
larem. D’identitats no parlem –tot i que molts d’aquí i d’allà ens
parlem i com parlem al CTTI ... Només em queda espai per dir:
felicitats acttiva’t! ’t
diguin el contrari: les identitats, cadascú té les que té i de ben
El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.
15

9. #acttivat_guillotina
El negoci de les retallades
16
Óscar Mateu, Àrea de Gestió de Serveis TIC del CTTI
P
17
er què no hem tingut mai cap guillotina? No sóc un expert
Què vull dir amb tota aquesta lliçó d’història? Que si fem l’analogia
interessos propis (carrera professional, sou, reputació o opinió pública que tenen els
en sociologia o història, però crec que si haguéssim utilitzat
Senat Romà amb la majoria de la casta política actual, o entre Déu
companys de feina, veïns i familiars), que no ens adonem que el resultat d’aquesta
la guillotina amb els nostres governants en algun moment de la
i “mercats”, i Església amb “bancs/entitats financeres/patronal”,
postura és la passivitat per aconseguir organitzar-nos d’una altra manera més justa (en
història, com els nostres veïns francesos, les coses ens haurien
tenim una situació on, salvant les distàncies, és el mateix pro-
un sentit ampli: econòmic, social, i fins i tot mediambiental).
anat millor (no vull incitar a la violència, estic parlant en el sentit
blema de fons: la por a perdre el que tenim si exigim els nostres
figurat que els canvis s’han de forçar, i la nostra societat, ara com
drets.
ara, no ha lluitat mai per forçar-ne cap).
I doncs, quina és la solució? No crec que hi hagi una fórmula màgica que permeti
arribar a una altra situació més justa, sinó que crec que hem de forçar petits canvis
Avui en dia es parla molt de crisi, on moltes empreses estan
que, en conjunt, ens permetin experimentar grans canvis. No podem esperar que
Per exemple, si ens traslladem uns quants segles abans de Crist,
obligades a tancar per què l’últim any ha tingut pèrdues, però
ningú ens resolgui els nostres problemes, perquè si ve algú de fora a ajudar-nos més
l’antiga Roma estava governada, a l’inici de la seva República,
algú pregunta quants beneficis ha tingut els anys anteriors? Què
val que hi desconfiem.
pel Senat, els membres del qual només podien ser triats entre
se n’han fet de tots els beneficis acumulats any rere any? I per què,
les famílies més poderoses de la ciutat (els patricis). Això produïa
doncs, no parem de veure estadístiques que mostren com estan
Així doncs, fem allò que considerem ètic, perquè la nostra justícia i la societat a la
situacions de malestar entre el poble, donat que el resultat de les
augmentant el nombre de rics i les seves respectives riqueses?
qual pertanyem no ho és. D’aquesta forma, si fem allò que ens dicta la moral, l’ètica i
votacions era força insatisfactori pels seus interessos. Després de
el sentit comú, davant d’un conflicte amb la justícia, com més gran sigui el nombre de
moltes i llargues lluites, es va arribar al punt de no anar a treba
Aquesta crisi és global i internacional, així que, des del meu punt
persones que contradiuen la justícia, més gran serà la pressió per canviar-la. Perquè
llar, fins a l’extrem de paralitzar la ciutat i implantar el caos davant
de vista, si l’estem vivint, és perquè els nostres rics estan vivint
no crec que s’aconseguís reduir les jornades laborals al segle XIX negociant amb els
la falta de mà d’obra. Aquesta situació sostinguda en el temps va
per sobre de les nostres possibilitats. O dit d’una altra forma, per-
senyors de les fàbriques, sinó fent tot allò que estigués a les seves mans per acon-
provocar que se’ls concedís la possibilitat de tenir 2 representants
què el repartiment de riqueses es fa d’una forma injusta, provo-
seguir allò que consideraven just/ètic, saltant-se les lleis d’aquell moment (cal recor-
triats directament del poble per defendre en primera persona els
cant un desequilibri que porta al sistema a un punt inestable on
dar que les vagues estaven prohibides, i potser ara no ho estan perquè no produeixen
seus drets.
és necessari recalibrar-se.
la mateixa pressió i el mateix resultat que abans).
Un segon exemple és la situació que es vivia a l’Edat Mitjana. En
Això està succeint gràcies a uns quants factors, que estan provo-
Així que, com a mínim, no vull pensar que sóc l’únic que pensa que estem vivint una
aquella època, la societat estava organitzada segons 3 classes:
cant un canvi de paradigma, on s’està desvirtuant el paper de tots
situació injusta (com a conseqüència del no interès dels nostres líders per resoldre-la,
noblesa, església i poble. Simplificant molt, la noblesa era la
els elements que afavorien l’estabilitat. D’una banda, els governs
que no és el mateix que tenir interès en no resoldre-la) i que, per tant, farà sempre tot
classe que anava a la guerra, i en funció del grau de la família
i administracions públiques estan “obligats a imposar la voluntat
allò que consideri ètic, sigui o no legal.
a la qual hi pertanyés un individu, aquest ocupava un lloc o un
que els dicten els mercats”, on en comptes de limitar-se a gestio-
altre dins de l’exèrcit. Per tant, era una classe a la qual només s’hi
nar els patrimonis públics, es dediquen a privatitzar-ho perquè
Perquè davant els comentaris que sento a vegades, rotundament no crec que tinguem
podia accedir si es pertanyia a unes determinades famílies (amb
empreses privades en treguin benefici, obtenint liquiditat a curt
el que ens mereixem, sinó que la nostra societat encara no ha madurat, encara no ens
algunes excepcions).
termini; però per què privatitzar allò que és rendible i que pot
hem acostumat a exigir als nostres polítics, als nostres empresaris, als nostres caps,
finançar altres serveis públics? (Per cert, em fa molta gràcia quan
que ens donin explicacions, que ens argumentin per què prenen una o altra mesura,
D’altra banda, la classe eclesiàstica vetllava pel culte espiritual de
sento que la sanitat no és rendible, quin gran descobriment; si
què faran amb els beneficis que sobrin aquell any o perquè no ens donen més visibili-
la societat, cosa que els permetia tenir una gran influencia so-
l’única rendibilitat financera de la sanitat és aconseguir que la po-
tat de la situació en què ens trobem, abans que d’una forma imposada ens diguin que
bre les altres dues classes. Pel que fa al poble, era tot individu
blació activa sigui hàbil per treballar! I precisament ara no hi ha
“ja no hi ha res a fer” (tothom pot entendre els problemes financers), sinó que dele-
que no pertanyia a cap de les dues anteriors, la qual depenia de
feina... Òbviament que per definició és deficitària!).
guem amb una fe cega com si aquestes decisions no tinguessin cap importància.
terres a treballar i obtenir protecció en vida davant de bandolers
D’altra banda, organitzacions com els sindicats (i fins i tot diria
Així que vull pensar que encara hem de tenir la nostra gui-
o d’altres senyors, i de la segona per obtenir protecció davant la
que bona part dels sistemes judicials), que es van fundar com en-
llotina. Perquè com deia Albert Einstein, “La bogeria és fer la
mort (per obtenir la salvació després de la mort), amb els con-
titats/organismes per aconseguir els drets dels treballadors i una
mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir dife-
següents impostos que tot això implicava.
societat més justa, respectivament, s’han polititzat fins a tal punt
rents resultats”, o sigui que no podem esperar canvis fent el
mateix que hem fet fins ara: res. ’t
totes dues de diferent forma: de la primera per accedir a unes
que es limiten a fer política i debatre/negociar amb els partits
Tothom sap les lluites i revolucions que es van dur a terme per
polítics, en comptes de preocupar-se per presentar alternatives,
poder sortir d’aquella situació, la més important de les quals
mecanismes de pressió, i obtenir resultats.
potser és la Revolució Francesa, en la qual es va guillotinar al Rei
absolut Lluís XVI.
Mentrestant, la societat està tan centrada en l’individu i en els seus
Aquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure...
El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.

10. reacttiva’t
Gaudim
de la lectura amb
un bon llibre
Sortim al
carrer per
descobrir la
història de la
Barcelona
més rebel
Paco Roca ens
aporta una visió
diferent de la
Guerra Civil
La darrera supervivent del camp d’exter-
Si el què voleu és conèixer el passat revo-
L’any 2008 Paco Roca aconseguia el Premi
mini de Ravenbrück, Neus Català, ha expli-
lucionari de la gent de Barcelona el millor
Nacional de Còmic gràcies a “Arrugas”, una
cat la seva vida a l’escriptora Carme Martí,
que podeu fer és apuntar-vos a una de
història commovedora sobre la vellesa i
que ha ordenat les seves vivències i els ha
les rutes que s’organitzen des de “BARCE-
l’Alzheimer. Història que, posteriorment,
donat format de novel·la.
LONA REBELDE”. Una empresa formada per
va ser portada al cinema i amb la que va
un grup de joves historiadors que es dedi-
guanyar dos “Goya” l’any passat.
Un cel de Plom
CR
Autora: Carme Martí
Editorial: Ara Llibres
18
19
Los surcos del azar
Autor: Paco Roca
Editorial: Astiberri
El llibre relata la història d’una activista de
quen a divulgar la història de la ciutat que
22 anys amb un gran esperit solidari que,
no apareix als llibres de text. Com diuen
Ara, tres anys després de la publicació
en esclatar la Guerra Civil, es va fer respon-
a la presentació del seu bloc, a les seves
del seu darrer còmic,“El invierno del dibu-
sable d’una colònia de 182 nens amb els
rutes es parla de la història dels de baix, de
jante”, (més informació al bloc de la nos-
quals va marxar cap a l’exili a França. Allà
la Barcelona humil, popular i obrera.
tra companya, la Sra. Absenta), torna amb
va col·laborar amb la Resistència fins que
un relat completament diferent sobre la
va ser capturada i traslladada als camps
Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra
de concentració de Ravensbrück i Holleis-
Mundial protagonitzada pels integrants
chen on va passar els pitjors anys de la
de “La Nueve”. Una companyia formada
seva vida.
acttiva’t solidari
Cap infant fora de joc.
Ara jugues tu!
pels republicans espanyols que, des de
l’exili, van lluitar contra el feixisme i van
acabar alliberant Paris dels nazis, la nit del
24 d’agost de 1944.
Campanya de recollida de joguines noves
en col·laboració amb la Creu Roja Joventut
Del 9 al 31 de desembre
a la recepció del CTTI
Més informació de la campanya de Creu Roja Joventut
Més informació
Més informació
Més informació

11. Recepta
Bitxos propagandístics
Cuina nacional 100%
FP
L
a propaganda és un ingredient culinari de la comunicació que
pretén influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes
col·lectives encaminades a certes metes religioses, socials o
polítiques. La seva finalitat és convèncer i dur a terme una acció
immediata. És el mitjà més eficaç del qual disposen els polítics
per arribar a les grans masses indecises i obtenir els seus vots i
el suport necessari per sostenir o refusar determinats programes,
governs i mesures.
A continuació voldríem presentar la recepta utilitzada per
aquests cuiners. Són els activadors de les nostres reaccions,
ja siguin d’adhesió o rebuig. Us convidem que feu un exercici
d’identificació d’aquests ingredients en l’olla barrejada que ens
estan fent empassar.
Emprada amb discreció i sota les normes del joc democràtic,
s’ha convertit en un instrument inseparable de les democràcies
occidentals, sobretot en períodes electorals. Però especialment
els darrers anys, la cuina propagandística dels diferents governs
i partits polítics sembla signada pel mateix Ronald McDonald.
On són els Ferran Adrià de la política?
Ingredients per a una perfecta manipulació:
Virtue device (mecanisme d’adhesió): constituïts per mites altament valoritzats com la llibertat, l’honor, la pàtria, etc. L’objecte de la
propaganda consisteix a associar un personatge, una lluita o una idea amb aquests termes de càrrega connotativa positiva, a fi que
sense dubtar els admetem.
Poison device (mecanisme de rebuig): es presenta en la forma de mites molt desvaloritzats com ara la mort, la deshonra, la injustícia...
Al desxifrar el missatge, associem aquests mites pejoratius amb els adversaris d’una causa, i en funció del seu poder de convicció,
rebutjarem els personatges o la doctrina en qüestió.
Testimonial device (autoritat del testimoni): està basat en el testimoni. Es recorre a les “lliçons de la història”, equiparant tal fenomen
actual amb un esdeveniment prestigiós del passat, o per contra, particularment odiós. S’evoquen personatges que la seva legitimitat
es qüestionable: Déu, dictadors, etc.
Together device (mecanisme de conformisme): es recorre a les nocions de solidaritat, fraternitat, causa comuna. Aquests cuiners
coneixen a la perfeció la importància del conformisme en la mesura que permet conjurar la solitud dels individus. Hi ha una correlació
entre la sensació d’aïllament i l’aparició de sentiments de dubte i d’angoixa. Tenim la necessitat de veure confirmat el valor del nostre
comportament pels altres. Això ens proporciona la possibilitat de desprendre’ns de la responsabilitat intel·lectual i moral que recau
sobre nosaltres, no acttivant-nos, delegant-la a un dirigent o fent-la caure a una massa anònima.
Esperem que amb aquests quatre ingredients siguem capaços
d’analitzar i valorar les propostes de menú que diàriament
rebem per part dels partits polítics, els governs, els sindicats, les
associacions, l’església…
A partir d’ara sabrem identificar una miqueta millor els recursos
propagandístics que fan servir tots aquests col·lectius i que en el
restaurant mediàtic no ens donaran gat per llebre.