Un plàtan que fa ombra sobre una façana pot fer estalviar molts diners en aire acondicionat. Ho podem quantificar? Podriem fer un mapa de les zones idònies per a diferents espècies i per a diferents serves ecosistèmics? Podem parlar

2. CROMA és una associació que és el resultat de
combinar aquests tres factors
Tres factors amb un gran potencial quan es combinen!

3. La ciutat és també un gran cervell, és la xarxa, el
sistema de sensors.
I si aprofitem aquest potencial?

4. 15 ILLES

5. Hem fet un model 3D

6. Hem calculat la radiació solar per al dia 21 de cada mes

7. Hem calculat també l’ombra projectada a migdia per
al 21 de cada mes

8. Però BCN té moltíssimes capes
d’informació que ja estan fetes!
Per això el primer pas és fer
treball de camp, creuar capes i
veure què expliquen.

9. El primer dia de treball de camp hem mesurat 95
diàmetres de tronc i també la dimensió dels seus
escocells

10. Treball de camp que s’optimitza amb el SIG mòbil de ESRI

11. Així hem mirat si hi ha alguna relació entre el
diàmetre del tronc (tot i que sabem que hi ha de
diferents tongades de plantació) i la radiació solar

12. Bivariate Fit of DBH Bycorrelació
I surt una clara SUM
60
29
85
50 28
1
40 16
48
12
11
30 71
DBH
68
70
20
10
0
1000 1500 2000 2500 3000
Radiacio global

13. Els plàtans que reben major radiació solar, tenen
diàmetres de tronc majors.

14. Potser aquest és la raó que hi hagin més substitucions a
les zones d’ombra.

15. Bivariate FitdimensióSUM
I quina of DBH By tenen els seus escocells?
60
29
85
50 28
1
40 16
48
12
11
30 71
DBH
68
70
20
10
0
1000 1500 2000 2500 3000
Radiacio global

16. Tots els plàtans amb tronc gros i escocell petit, tenen la
característica comú que l’escocell rep més aigua de
pluja Fit of DBH By Mesura1
Bivariate
60
29
85
50 28
1
40 16
48 12
11
30 71
DBH
68
70
20
10
0
0,8 0,9 1 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5
Dimensio de l'escocell

17. Una primera conclusió és que
podríem definir zones òptimes
pels plàtans i també trobar
estratègies de millorar la seva
condició vital.
Tot i això, resten molts temes
per estudiar.

18. L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la
seva condició com a hàbitat?

19. És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. És
culpa del canvi climàtic?

20. Com era aquest hàbitat fins
els anys 70?
Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen
pistes ben clares: no hi havia asfalt!

21. L’asfaltat dels carrers ha comportat la pèrdua de la
permeabilitat pròpia dels carrers adoquinats.

22. Podríem tenir una classificació de les formes
d’alimentació hídrica de cada arbre?

23. L’efecte termoregulador d’un arbre va molt més enllà de
la simple ombra per intercepció de la radiació solar.

24. L’evaporació de l’aigua requereix tanta energia (calor
latent d’evaporació) que les fulles poden arribar a dissipar
fins el 50% de l’energia total absorbida.

25. Es pot avaluar l’estalvi econòmic que pot aportar l’arbrat?

26. Si els arbres atenuen el soroll, limiten l’entrada de
partícules als habitatges, i tenen valor estètic, potser es
podria avaluar el seu efecte econòmic als habitatges.

27. Els escocells es podrien considerar també com a volums
de laminació per precipitacions intenses. El preu dels
dipòsits subterranis surt a 300,00 €/m3

28. No tan sols es tracta de monetaritzar els serveis
ecosistèmics dels arbres: es tracta de la marca BCN!

29. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

30. Ja hem vist com una petita feina
de recerca pot donar resultats
útils.

31. També hem vist que queda molt per esbrinar:
•Podríem definir millor els microclimes urbans?
•Podríem definir les zones òptimes per a cada
espècie?
• Podríem potenciar i avaluar l’efecte refrescant de
l’evapotranspiració amb reg localitzat i col·laboratiu?
• Podríem dissenyar una “vorera Barcelona”, amb
capacitat d’infiltració?

32. I si convoquem la participació ciutadana?
Podríem explicar com prendre dades (amb o sense
smartphone) i oferir un visor de les dades i els
resultats:

33. El visor del crowdmap permet localitzar

35. I la interacció amb els participants pot ser molt creativa!
Barcelona és una ciutat de participació!

36. Les dades i els resultats serien sempre dades obertes,
sempre a l’abast de qualsevol estudiós, administració o
entitat. La intel·ligència compartida té molt futur.

37. Si vols participar, envia’ns les teves dades per contactar.
Solament tens que seguir aquest link.