1. Cristian López López
Grau Multimèdia
Fonaments i evolució de la multimèdia
PAC 1
EL LLENGUATGE DELS NOUS
MEDIS DE COMUNICACIÓ
LEV MANOVICH

2. Índex
1. Terminología
2. ¿Què son els nous medis?
1. ¿Com es van tornar nous el medis?
2. Els principis dels nous medis
1. Representació numèrica
2. Modularitat
3. Automatització
4. Variabilitat
5. Transcodificació
3. El que no son els nous medis
1. El cinema com a nou medi
2. El mite del digital
3. El mite de la interactivitat
4. Webgrafía

3. 1. Terminología
Manovich utilitza la següent terminologia en el llibre
 Llenguatge: Fer notar que el llibre te un objectiu de fer saber les
conviccions que estan sorgint, les principals formes dels nous medis i els
patrons de disseny recurrents.
 Representació: L’utilitza amb la intenció d’invocar la comprensió
complexa i matisada del funcionament dels objectes culturals. Depenent
de quin terme contradigui:
 Representació contra simulació
 Representació contra control
 Representació contra acció
 Il·lusionisme visual contra simulació
 Representació contra informació

4. 1. Terminología
 Objecte:
 Descriure els nous medis: fotografies,
 pel·lícules en entorn 3D.
 Posar en relleu el seu interès per la cultura
 en general
 Terme habitual en la industria i informàtica
 que es utilitzat per destacar la naturalesa
 modular dels llenguatges de programació.
 Connotacions que van acompanyar l’us de
 la paraula objecte per part dels artistes
 vanguardistes rusos el qual es referien a les
 seves obres.
 Reactivar el concepte d’experimentacio de
 laboratori.

5. 2. ¿Què son els nous medis?
Els nous mitjans son tots aquells mitjans que poden ser descomposats
en dades numèriques per mitjà d’un ordinador.
Categories: Internet, llocs web, multimèdia, videojocs, CD-ROM i DVD
i la realitat virtual.
La revolució dels medis informàtics afecten a totes les fases de la
comunicació i engloba la captació, manipulació, enmagatzematge i
distribució.
Els principis dels nous medis son cinc:
 Representació numèrica
 Modularitat
 Automatització
 Variabilitat
 Transcodificació cultural
(Aquests tres últims, depenen dels dos anteriors).

6. 2.1 ¿Com es van tornar nous els medis?
Louis Daguerre
Daguerrotip
-Procés de reproducció
J.M. Jacquard d’imatges.
Telar controlat per -Precedent de la càmera
fitxes perforades fotogràfica.
-Teixia imatges automàticament
mitjançant targetes perforades.
1839
-Ordinador especialitzat en
grafisme
1800
Charles 1890
Babbage H.Hollerith
Maquina Analítica Maquina de tabulació elèctrica
-Característiques principals de - Maquina de càlcul
l’ordinador modern. - Utilitzava targetes perforades
-Feia server fitxes perforades
per a la introducció de dades
que quedaven gravades a la 1833
memòria de la maquina.

7. 2.1 ¿Com es van tornar nous els medis?
Alan Turing
Maquina universal de Turing
Maquina de 4 operacions
que podia fer qualsevol càlcul
1893 que pugues fer el esser humà.
T. Edison Konrad Zuse
Pel·lícula de Zuse
Primer estudi Primer ordinador digital
cinematogràfic que va funcionar. Utilitzava
-Curts de 30 segons restes de pel·lícules
cinematogràfiques perforades
(codi binari perforat)
1936
1911 H. Hollerith
es fusiona amb 3
1895 Germans companyies i forma
Lumiere l’empresa Computing-
Tabulating-Recording que 10
Híbrid de càmera i anys mes tard canvia el seu
projector cinematogràfic
nom per IBM.

8. 2.2 Els principis dels nous medis
 Esquema 5 principis

9. Representació numèrica
Tots els objectes dels nous medis es composen de codi digital i tenen
dos conseqüències fonamentals:
 Un objecte dels nous medis pot ser descrit en termes formals
(matemàtics)
 Un objecte dels nous medis esta sotmès a una manipulació
algorítmica.
Resumint, el medis es tornen programables.
Exemple: Manipulació
algorítmica; Invertim colors
amb Fireworks CS6.

10. Modularitat
 Els objectes dels nous medis posseeixen la mateixa estructura a
diferents escales, els objectes dels nous medis presenten sempre
la mateixa estructura modular.
 Els elements mediàtics son representats com a col·leccions de
mostres discretes (píxels, caràcters..), que s’agrupen en objectes
de major escala mantenint les seves identitats.
 Aquests objectes combinats, també poden combinar-se per crear
un objecte encara mes gran i seguiran tenint la seva pròpia
identitat.
Exemple: Una pàgina web esta
formada per unitats independents
com: vídeo, imatges, text
etc., que a la vegada, estan
formades per unitats encara mes
petites, com son els píxels

11. Automatització
 La unió dels dos principis anteriors permeten automatitzar moltes
de les operacions permitent eliminar l'acció dels humans en alguns
processos.
 Hi ha dos tipus:
 Baix nivell: com es el cas de la utilització de plantilles o algoritmes
simples.
 Alt nivell: Intel·ligència artificial.
Exemple: La funció traduir en
aquesta pagina de Google, ens
estalvia traduir la pagina per
nosaltres mateixos.

12. Variabilitat
 Un objecte dels nous medis no es alguna cosa fixe ni etern, es per
això que existeixen diferents versions.
 La variabilitat no seria possible sense la modularitat, ja que els
elements que s’emmagatzemen en forma digital en un medi fixe
mantenen la seva identitat i poden ser agrupats mitjançant
programes, tampoc sense la automatització ja que les diferents
versions poden ser creades mitjançant processos de baix nivell.
Exemple: Una pàgina web es pot
representar en varis exploradors
diferents i en varis dispositius com
mòbil, tauletes, etc., a traves del
codi HTML.

13. Transcodificació
 Conseqüència mes important de la informatització dels medis.
 Es la transformació d’un medi a un nou format.
 Consta de dues capes:
 Capa cultural: operacions que hi ha darrere de tot programa
informàtic i convencions de la seva interfície
 Capa informàtica: Es la capa canvia canviant, la que fa que els
nous medis seguint utilitzats de diferents formes.
 Aquestes dues capes s’influeixen mútuament, una mescla de
modes tradicionals de la cultura humana que necessiten un
ordinador per a ser representants.
 El que no son els nous medis

14. Transcodificació
Exemple: Quan digitalitzem un mitjà, partim d’una part cultural (per exemple un
llibre), i una vegada digitalitzat obtenim la part informàtica (format, atributs, etc.)

15. 3. El que no son nous medis
1. Els nous medis son medis analògics transformats a digitals. Els
medis analògics son continus, els digitals son discrets.
2. Tots els suports digitals contenen el mateix codi digital, això permet
que una sola maquina els pugui representar.
3. A diferencia de la cinta de vídeo el qual la informació es gravada de
manera seqüencial, els mecanismes d’emmagatzematge informàtic
permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.
4. Les representacions digitalment codificades contenen una quantitat
fixe d’informació.
5. A diferencia de les copies analògiques els quals hi ha pèrdua
d’informació, en els medis digitals, es poden copiar il·limitadament
sense degradació.
6. Els nous medis son interactius.

16. 3.1 El cinema com a nou medi
1. Els nous medis son medis analògics transformats a digitals. Els
medis analògics son continus, els digitals son discrets.
2. Tots els suports digitals contenen el mateix codi digital, això permet
que una sola maquina els pugui representar.
3. A diferencia de la cinta de vídeo el qual la informació es gravada de
manera seqüencial, els mecanismes d’emmagatzematge informàtic
permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.
• El cinema pren mostres de vint-i-quatre vegades per segon.
•El que va trencar conceptualment el cinema va ser el canvi de
continu a discret.
•Una vegada es digitalitza una pel·lícula es pot accedir a qualsevol
fotograma.

17. 3.2 El mite del digital
4. Les representacions digitalment codificades contenen una quantitat
fixe d’informació.
5. A diferencia de les copies analògiques els quals hi ha pèrdua
d’informació, en els medis digitals, es poden copiar il·limitadament
sense degradació.
•A mesura que comprimim un arxiu, mes visibles es faran els
artefactes que es produeixen al eliminar informació, i a mesura del
nivell de compressió, pot oscil·lar entre poc perceptible i bastant.

18. 3.3 El mite de la interactivitat
6. Els nous medis son interactius.
•No es pot nomenar interactivitat als medis informàtics, ja que
careixen de sentit.
•Els nous medis son interactius, l’usuari pot interactuar amb els
objectes mediàtics.

19. 4. WEBGRAFÍA
Diapositiva 4: http://www.moonmentum.com/blog/category/codex/informacion-
astrologica-codex/
Diapositiva 6 i 7
http://archive.computerhistory.org/resources/still-image/Jacquard/Jacquard_J_M/
http://robroy.dyndns.info/Babbage/hawks.html
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Louis_Daguerre_1.jpg
http://www.nenasays.com/2010_06_01_archive.html
http://vidasfamosas.com/2009/10/18/thomas-alva-edison-el-gran-inventor/
http://es.wikipedia.org/wiki/Hermanos_Lumi%C3%A8re
http://en.wikipedia.org/wiki/Alan_Turing
http://www.german-way.com/famous-konrad-zuse.html

20. 4. WEBGRAFÍA
Diapositiva 9
http://www.flickr.com/photos/drb62/484691677/sizes/m/in/photostream/
Diapositiva 10 i 12
http://www.20minutos.es/
Diapositiva 11
http://en.wikipedia.org/wiki/Lev_Manovich
Diapositiva 13
http://laisladelascriticas.blogspot.com.es/2011/09/la-caida-de-los-gigantes-o-sin-
muertos.html
Diapositiva 17
http://kiketic-elblogdekike.blogspot.com.es/2010/11/interactividad-digitalizacion-
y.html